Hola a tothom, avui dia 30, escric la primera entrada en aquest blog, assegut a la cadira del MEU despatx (sí, sí, un despatx tot per mi!), el número 11 de l'Instituto de Astronomía de la UNAM. He de dir però que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí!El viatge va començar ahir a les 6 del matí hora catalana, amb el que ja podríem dir que és el mític transport públic garrotxí, la TEISA. Després d'un comiat curt però intens, vaig pujar a l'autobús, vaig saludar a en Gaspar (com l'altra vegada ell va se l'encarregat de fer-me arribar puntual a Barcelona) i cap a dormir dues horetes.
A les 8:26 minuts arribava a Pau Claris, amb la meva maleta de 20 i tants quilos (quina por, no podia passar de 23 i semblava que en pesava 50!) a una mà, amb la petitona a l'altra i amb el portàtil penjat, i ràpid cap a plaça catalunya a buscar l'aerobús. Cap problema, vaig arribar a l'hora, la maleta va pesar 22 quilos 300 grams, "Felicitats és una nena", i al control de seguretat em van grapejar de dalt a baix, quina bona manera de començar un viatge!
Després de les típiques reflexions que et fas abans de començar un viatge com aquest (que si aquest moment és l'últim en terres catalanes, que si com serà d'aquí a tres mesos, que si a veure si al desembre no em deixen entrar amb passaport espanyol perquè ja som independents...), vaig agafar l'avió, em vaig posar els auriculars amb Lax'n busto i gossos, i a volar!
Després de dues hores que van passar volant (XD), vam arribar a París i aquí va tocar patir. Només una hora per fer transbord, arribant 15 minuts tard me'n quedaven 45, canviar de terminal me'n va costar 20 més, i després, megacontrol de seguretat (riu-te del de BCN!), total que vaig arribar a la porta d'embarcament 20 minuts tard! Però, com no, el vol anava amb 45 minuts de retard, bufff, quina sort!!
A la cua d'embarcament ja em vaig fer amic d'un Veneçolà (un tio que treballa a la PEMEX, Petróleos Mexicanos, algú molt important, que es dirigia al consulat dels EUA a Villa Hermosa, Mèxic, però que viatjava amb classe turista, ...), i d'un home del D.F. que tornava d'un viatge espiritual per Katmandú, tot un personatge!
Ja embarcats, a volar 12 horetes més! El viatge no es va fer llarg, tot i la incomoditat dels seients de classe turista. Vaig practicar l'anglès i el francès, vaig llegir 193 pàgines d'un llibre i vaig barallar-me amb la pantalla del seient per poder veure alguna pel·lícula, cosa que va ser inútil, no funcionava ... però no era l'únic a qui li passava, de fet van desconnectar tota la part electrònica de cabina durant 20 minuts (quina por!) per reiniciar el programa de control que no anava del tot bé ... El menjar durant el vol, prou bé, dinar, sopar i un pica pica amb gelat inclòs, tot bastant interessant.
Arribat a Mèxic va tocar passar el control de migració, recollir la maleta (com sempre patint perquè no s'hagués extraviat), anar a canviar els euros per pesos (el canvi està a 18 pesos = 1 euro, molt millor que l'any passat), dins l'aeroport, mai a fora, només faltaria que m'atraquessin només d'arribar, i a agafar un taxi fins al pis.
L'aventura del taxi va esser el més divertit del viatge. 1 hora voltant pel DF perquè el taxista no sabia trobar el carrer! I jo amb una son tan descomunal i evitant adormir-me, només faltaria que em despertés sense portàtil...
Tot i això el taxista era molt simpàtic, feia un mes que ho era i no es coneixia encara tota la zona. A les 20:01 era a la porta del pis.
El pis es troba a l'Avinguda de l'Imàn, 580, edifici galàpagos núm 104. Una zona bastant tranquil·la però també on és millor no anar caminant de nit (tot i això hi ha autobusos que et deixen just a la porta). És un complex residencial amb seguretat pròpia.Així doncs vaig tocar el timbre i resulta que la noia amb qui compartiré pis, l'Alma, es pensava que arribava demà, com la vaig espantar! jeje.
Em va ensenyar la habitació, la va arreglar una mica (abans era un estudi i no estava del tot arreglat encara), vam fer el llit, vaig desfer la maleta, penjar l'estelada i el foulard, i a dormir!La nit: m'ha despertat a les 3 i no he pogut dormir més, crec que amb això està tot dit! Puto jet lag!
A les 9 ens hem aixecat i hem arreglat els temes tècnics (pagar el lloguer, neteja, còpies de les claus, i tot això que es fa quan es comença a compartir pis), m'he dutxat, esmorzat, i cap a l'IA (m'ha dut l'Alma en cotxe aquest cop).
I aquí estic, perdent el matí saludant a gent, parlant de llibres de ciència ficció i començant aquest blog, que espero que no faci totes les entrades tant llargues com aquesta!Doncs això és tot per avui! A treballar falta gent!
Aviat més!
I recordeu, mai deixeu de mirar les estrelles!
