Hola a tothom, segona entrada al blog sobre la meva curta estada a Holanda.
Primer de tot, i ara que ja hi tinc una mica d'experiència, us he de dir que aquestes estades que fem els investigadors no són un caprici sinó que realment són molt bones per accelerar la feina que fem en el dia a dia i per establir noves col·laboracions.
Aquesta setmana ha estat bàsicament una setmana de feina, reunions i més feina. Hem avançat moltíssim en un dels temes en que estic treballant en el doctorat, i dilluns començarem a pensar en escriure ja un primer esborrany d'un article científic sobre els resultats que estem obtenint. Sens dubte és una bona notícia, bona sobretot pel desànim que un arriba a patir quan veu que el futur de la investigació és tan negre.
Per altra banda el cap de setmana un cop més m'ha servit per fer turisme, rentar roba, anar a passejar pel mercat i per les botigues del centre, fer les compres de la setmana, etc. Sempre en bicicleta, és clar! I tenint al cap que és l'últim cap de setmana que sóc per aquí i que he d'aprofitar per veure totes les coses que em falta visitar!
Aquesta tarda-nit, m'he dedicat a passejar per carrers i botigues del centre, mentre es feia fosc (5-6 de la tarda) i ja s'encenien els llums de nadal. Durant la passejada m'ha sobtat que les botigues tanquéssin tan aviat, a les 5, sí sí, a les 5, i que quan ha passat aquesta hora, que ni se t'acudeixi intentar entrar a la botiga! Pleguen a les 5, i punt! Una altra cosa que m'ha sobtat i que m'ha fet continuar el passeig amb un somriure a la cara, és que hi havia mooolts nens pel carrer amb un fanalet com el que porten els nens a casa nostra quan van a esperar els reis, i a l'entrada de les botigues els botiguers els donaven alguna cosa (crec que caramels i xocolatines, però no ho sé segur), ara em queda pendent esbrinar què se celebra el 10 de novembre! Quin misteri!
Finalment també tinc lloc per explicar un petit contratemps que he tingut, però amb un punt d'humor. Durant tota la setmana, anant en bici, he anat veient que per terra, de tant en tant, es veien guants perduts, jo estava completament desconcertat per aquest fet: com pot ser que algú perdi un guant? I més que això, com pot tanta gent perdre els guants?
Doncs justament avui, quan he agafat la bici, enlloc de posar-me els guants me'ls he guardat a la butxaca (no feia massa fred a diferència d'altres dies). Quan he arribat al lloc on deixo sempre la bici, he baixat, l'he lligada amb els candaus i en posar-me les mans a la butxaca per comprobar si duia la cartera, m'he adonat que un guant m'havia caigut! En definitiva, ara ja sé perquè hi ha tants guants perduts pel carrer!
I amb aquesta anècdota acabo. Suposo que aquesta serà la última entrada del blog des d'Holanda. Demà toca dinar de catalans a Gröningen i jocs de taula, la setmana que bé, més feina i una xerrada a l'insitut (dimecres al migdia), que espero que vagi prou bé, i divendres al matí, cap a Amsterdam a buscar l'avió per tornar! I ja s'haurà acabat! Només espero que quan arribi a casa faci un bon sol, que ja toca!!
Records a tots i ja ho sabeu, continueu mirant les estrelles!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada