Jerusalem: El monestir

Hola, bon dia i bona setmana a tothom! Ja em torneu a tenir aquí, escrivint-vos des de Terra Santa. 

Avui us escric una mica més alegre del que és habitual, de fet, molt més alegre del que és habitual ja que per fi us puc dir que tinc casa! 

I quina casa! I és que és gran però el millor de tot és que és molt molt especial:  un monestir del segle VI! Sí sí, ho heu llegit bé, en els propers mesos/anys viuré en un apartament que no són ni més ni menys que les antigues estances d'un dels monjos principals d'un monestir. I més encara, no és un monestir qualsevol no, és el monestir que presumptament es va construir sobre del punt on va créixer l'arbre del que es va fer la creu on van crucificar a Jesucrist!

I què dir sobre aquest monestir? doncs que és enorme, que hi ha unes terrassetes interiors i patis molt tranquils on et pots relaxar, llegir i escoltar els ocells. L'ambient és molt agradable i les normes no són gens estrictes, pràcticament és com viure en un apartament normal, a més, al matí se sent el cant de molts ocells i a la nit se senten les guineus i els coiots del parc que envolta l'edifici. 

A l'edifici del monestir hi viu força gent. Hi viu des d'una parella de matemàtics espanyols (que em van convidar fa uns dies a sopar amb ells i em van presentar tots els seus amics, un grup molt maco i molt agradable), un rus matemàtic, un americà informàtic, una italiana i una grega que toquen el violí, la mare de la noia grega, dos guardes de l'ambaixada croata, dos mossèns (un, l'abat, viu a l'edifici gran de dalt de tot del monestir amb un gos llop molt maco que es diu Rex, l'altre és el nostre veí i és molt bon home), i dues monges, una de jove molt simpàtica i una de gran una mica diguem que "obscura".

L'església del monestir, al centre de l'edifici, és de grecs ortodoxos i és preciosa. A l'entrada (una entrada petitíssima amb una porta de ferro colat molt pesant que costa molt d'obrir i fa que puguem viure ben tranquils ja que converteix el monestir en una espècie de búnquer) hi ha una gàbia d'ocells (agapornis) i una botiga de records i cafeteria que regenten tres palestins molt simpàtics. Als jardins de l'entrada també hi ha diversos arbres fruiters.

Pel que fa a l'apartament on vivim he de dir que és molt gran, de fet ho podeu veure a les fotos. Tenim tres rebedors, el de l'entrada principal que té 6 butaques molt còmodes i elegants, un a la dreta d'aquest primer que fa de "distribuïdor" entre el lavabo i l'habitació gran, i un tercer, a l'esquerra, que fa alhora d'accés a la cuina i a l'habitació petita i de menjador. 

Però anem a pams, crec que us mereixeu que us descrigui una mica millor cadascuna de les sales, a veure si us animo a venir a veure'm! Començo per les habitacions. L'habitació gran és molt gran, hi ha un bon armari, dos llits (sí un pot ésser per vosaltres si em veniu a visitar), una tauleta i el terra és de parquet, molt agradable. Per altra banda, l'habitació petita és molt petitona però hi cap un llit i un bon armari. Pel que fa al lavabo, aquest també és enorme, ja ho podeu veure a les fotos, és tan gran que el farem servir també per estendre la roba. Finalment, tot i que el menjador és simplement una taula rodona amb 6 cadires, la cuina ... uf la cuina, és enorme!! Tenim una cuina de gas, una bona pica per rentar plats, el safareig per rentar la roba a mà, una petita nevera, un balcó amb unes vistes impressionants ... en fi, una passada! 

Com veieu, de moment estem molt contents del lloc, els únics problemes que té l'apartament són que  de moment només tenim una nevera molt petitona (en principi ens en porten una altra d'igual el dia 1 de novembre), i que la rentadora es comparteix amb l'altra gent del monestir, està a la zona comuna i tenim un dia assignat cadascú per rentar la roba.

En la part personal, i com heu pogut anar esbrinant, he de dir que no hi viuré pas sol en aquest apartament, hi viuré amb un noi que ja és un bon amic tot i que el vaig conèixer fa dues setmanes quan vaig arribar aquí a Jerusalem, en Roberto. En Roberto és un noi que fa un postdoctorat en filosofia i que és de Madrid. Per altra banda nosaltres dos compartirem la cuina amb un noi Isrealià estudiant de la llicenciatura de física (encara no el coneixem massa, ja que només l'hem vist un cop). 

Molt bé, ara, després d'aquesta descripció bàsica del lloc on visc i de la seva gent crec que cal que us expliqui com he acabat vivint en aquest monestir.

Tot va començar només d'arribar aquí a la ciutat. Després d'uns primers dies complicats jo estava desesperat, no hi havia manera de trobar pis i tot era caríssim. Dins la meva desesperació vaig publicar un missatge en un grup de facebook de gent de Jerusalem que ofereix/busca pis. I va ésser gràcies a aquest missatge que primer em va arribar una oferta d'un pis del que ja us vaig parlar, el pis on vivien un noi i una noia russos molt simpàtics. Però va ésser després de visitar aquest primer pis que també arran del missatge al facebook un altre noi, desesperat buscant pis com jo, va contactar amb mi i em va proposar d'ajudar-nos en aquesta tasca. A partir d'aquí tot va anar rodat, a aquest noi li va arribar el contacte del monestir i justament necessitava un company de pis per l'apartament que li oferien. Així doncs, vam quedar per fer el cafè, ens vam presentar, ens vam caure bé i vam decidir anar a veure el pis.

La veritat és que la visita al monestir va ésser una mica rara, fins i tot ens va fer tirar una mica endarrere (sobretot a en Roberto ja que jo estava bastant desesperat i tot m'anava bé ja). La qüestió és que hi havia dos capellans que vivien a l'apartament i dues monges que també estaven per allà quan nosaltres fèiem la visita. Això en sí no era un problema però ho era el que se'ns va avisar que el comportament d'aquests no sempre era correcte, i que millor que no hi parléssim més del necessari. Per acabar-ho d'adobar ens van posar moltes condicions, que al final resulta que no són tals excepte algunes en les que ja hi estem d'acord com per exemple que un dia al mes hi haurà jornada de treball comú i neteja del monestir, una jornada que sol acabar amb una barbacoa comuna. Tot plegat però en aquell moment ens va semblar molt complicat, ara bé, el preu era baratíssim per ésser Jerusalem, uns 450€ cada un tot inclòs excepte el gas i l'internet. Al final, després de pensar-ho molt, el dia següent vam anar directament allà i vam fer la paga i senyal a la senyora encarregada de la gestió dels lloguers, una senyora que tot i que és una mica rara (va molt estressada i de seguida es bloqueja) es veu molt bona persona. Després de fer la paga i senyal tocava fer una mica de feina, primer, contractar el servei d'internet, després esperar 10 dies fins que poguéssim entrar a viure-hi, i finalment fer les compres de tot el que fes falta, neteja, menjar, ... I per esperar el dia d'entrar a viure a l'apartament, se'ns va oferir de viure en una petita cel·la sense llum, amb humitat i amb només un lavabo i una cuina elèctrica, però vaja, és el que hi havia. Van passar els dies, i vam començar a fer els primers tràmits, vam haver d'anar diversos cops a la botiga d'internet (això és una cosa universal, contractar un nou servei sempre és complicat) però finalment vam aconseguir contractar el servei, venen el proper dimecres a posar l'aparell de wifi, seran 40Mbytes per 20 euros al mes!!! L'internet i la telefonia són les úniques coses barates aquí en aquesta ciutat, molt barates!

Semblava que tot rutllava i que ja estàvem a punt d'instal·lar-nos però no, les sorpreses no s'havien acabat, faltava el millor, el dia abans d'entrar a viure ens va arribar un missatge bomba, un missatge que deia: "Mañana no podreis entrar a vivir, en caso que no podáis os regresamos todo el dinero", és a dir, hi havia algun problema d'última hora i potser ens quedàvem sense casa! No podia ésser, més problemes no siusplau!! Vam trucar a l'encarregada de tot plegat i tot nerviosa ens va dir que no ens preocupéssim (si és clar, que no ens preocupéssim ... ens estàvem a punt de quedar sense casa!), i que dormíssim tranquils (si això, ben tranquils .... mare meva!). L'endemà però de bon matí ens va enviar un missatge que ja no hi havia cap problema i que ja podíem entrar, i així ho vam fer, ahir a les 18:00h vam arribar a la casa, ens van donar les claus, la monja vella (que és un xic especial) ens va perseguir una estona per la casa i ens va costar molt que marxés, i per fi vam poder acabar de fer el trasllat. I sí, per fi! Al·leluia! Ja teníem casa! Ja podíem desfer la maleta i instal·lar-nos definitivament! Ufff i quina casa!

Un cop instal·lats vam revisar tot el material que hi tenim, vam fer inventari del que hi ha i del que ens faltava, vaig conèixer la gata d'en Roberto, la blanca, una preciositat i super bona gata, i ens en vam anar a sopar, que ens ho mereixíem! Unes bones torrades amb tonyina i formatge fos per sobre, boníssimes.

I ja està, avui al matí ens hem llevat, hem anat a fer les compres generals de la casa a un lloc que ens han aconsellat perquè és bastant barat, al sud de la ciutat (escalfador d'aigua, sabons diversos, roba del llit ...), hem dinat, i quin gust poder cuinar a casa!, i després ens n'hem anat al mercat de la ciutat (el shuk) a l'hora en que tanquen (cap a les 3:30 els divendres, just abans que comenci el sabbat) que és quan tot és més barat. 

Així doncs, ara, assegut al rebedor principal, ja puc dir que sóc a casa, amb totes les coses principals comprades, menjar per la setmana, i a punt per començar la rutina! Que bé!! Ara, ja podeu començar a fer cua per venir-me a veure! jeje Ah i penseu a dur espelmes, sembla ésser el més adequat per una visita en un monestir no? ;-)

No puc acabar però aquesta entrada resumint la meva vida aquí en l'última setmana. He de dir que tot plegat, per fi, es va estabilitzant, ja tinc gimnàs (màquines i piscina per 30 euros al mes), compte bancari, assegurança... i que ara ja puc començar a fer més activitats per conèixer més gent i la cultura. Pel que fa a la feina, també vaig avançant, més a poc a poc del que voldria però avançant al cap i a la fi. Una cosa de la feina que està molt bé és que els diumenges i els dijous tenim reunions de grup en les quals el jefe ens convida a pizzes per dinar i els dimarts tenim reunions/seminari del departament en els que ens conviden a falafel i hummus, amb això només hauré de cuinar el dinar dels dilluns i els dimecres, a part del cap de setmana és clar, tot i que com us imaginareu probablement estigui molt poc a casa! S'han de visitar taaaantes coses!!

I sobre la situació de seguretat he de dir que aquesta ha millorat molt.

Finalment dir-vos que aquesta setmana intentaré començar les meves classes d'hebreu i a anar al gimnàs, i el dimarts, a un intercanvi cultural que fan a un hotel del centre, a veure si ja anem fent més amics!!! Ah i demà ... cap a Betlem! Ja us explicaré!

Ara, de nit, des del monestir, a més de les campanes que sonen a cada hora, dels monjos i monges que passegen tranquil·lament per les zones comunes, dels gats que volten per tot arreu, en la tranquil·litat que es respira en aquest edifici del segle VI, aixeco el cap i miro les estrelles, sí, des d'aquí també les podem veure, ho faig cada nit. Així doncs, com sempre us dic, feu aquest petit gest que és aixecar el cap i continueu mirant les estrelles, penseu que si mireu aquella que brilla més durant el capvespre és molt probable que en aquest moment jo també l'estigui mirant. Fins la propera!

Jerusalem, el conflicte

Hola, bon dia, aquesta és una entrada especial, sense fotos, només informativa. I és que tot i que la meva idea original era fer una entrada cada cap de setmana (el proper diumenge en penjaré una altra si tinc temps), els fets d'aquesta setmana han fet que em vegi obligat a explicar-vos una mica la situació de la ciutat.

Com sabreu fa uns 10 dies que han començat tot un conjunt d'atacs de joves musulmans contra jueus de la ciutat de Jerusalem. Els mitjans tan catalans com internacionals n'han fet molta difusió, ara bé, insitu es veu clarament que les informacions que es donen fora estan molt esbiaixades, especialment les que es donen a casa nostra. Us explicaré la visió "no esbiaixada",  vaja potser només esbiaixada per mi, del que passa aquí a Jerusalem.

Inici:

-Al contrari del que diuen els mitjans, l'inici del conflicte no és pas el tancament de l'esplanada de les mesquites, l'inici van esser uns primers atacs amb arma blanca de joves musulmans contra uns ultraortodoxos que passejaven per la ciutat antiga.

Què ha passat després:

-Arran dels primers atacs el govern israelià, per seguretat ja que aquesta es troba just al costat del mur de les lamentacions on es congreguen milers de persones els divendres, va tancar l'esplanada de les mesquites durant unes hores i va reforçar la vigilància de la ciutat antiga. Com a conseqüència els musulmans es van molestar i els atacs van anar en augment.

Tipus d'atacs:

-Bàsicament, si deixem a part els atacs al sud del pais, és a dir, prop de la franja de Gaza, són atacs amb arma blanca i en alguns casos atropellaments o trets. Tots els atacs van dirigits a la comunitat jueva, no hi ha hagut cap ferit turista o estranger. Aquests atacs es donen básicament entorn a la ciutat antiga, la font del conflicte. Cada dia n'hi ha un parell o tres.

Conseqüències:

-El govern israelià ha augmentat la seguretat, ha posat detectors de metalls per accedir a la ciutat antiga i a la universitat, s'ha donat poders per tancar els barris musulmans i declarar-hi el toc de queda, ha accelerat la construcció del mur que separa Israel de Cisjordania, ... 

Com veieu, com sempre, uns pocs radicals ho comencen tot i la resta de la gent és la que ho pateix (gent dels dos costats). Tot i que de vegades es diu que el conflicte són pedres contre tancs, en aquest cas penseu que els 30 palestins morts són tots atacants (gent que ha apunyalat, atropellat, disparat ...), mentre que la trentena d'israelians morts o ferits (els mitjans només diuen que hi ha una desena de morts) eren simples vianants que esperaven el bus amb les seves famílies o que passejaven per la ciutat antiga. El conflicte és molt més profund, ho sé, i no m'hi vull ni puc ficar encara (el meu coneixement és molt limitat), sé que tot es podría resoldre si es reconeguéssin els dos estats però vaja, ja us dic, millor no m'hi poso.

Pel que fa a mi, per calma dels que esteu per casa, us he de dir que crec que la situació no és tan dolenta com la pinten, la gent continua fent la vida normal, anant a comprar, a córrer, a sopar, ... l'únic que un nota és que hi ha una paranoia estranya que fa que la gent miri sempre de reüll a qui camina darrera seu, es compren esprais de pebre, armilles antiganivetada (si sí, es veu que existeixen ...).

Espero haver esclarit alguns dubtes, si teniu alguna pregunta més sobre el tema, ja sabeu, sóc el vostre corresponsal a Jerusalem ;-).

Que acabeu de tenir bona setmana i ... continueu mirant les estrelles!!! Fins diumenge!

Jerusalem, primeres impressions

Hola a tots, ja fa tres dies que vaig arribar a Jerusalem, i la veritat és que han estat tres dies molt intensos! Aquí us en faré un petit resum (que segurament, com sempre, no serà tan petit... jeje).

Començo pel principi:

1er dia:

Després de quatre llargues hores volant amb Vueling, i amb la companyia inesperada d'un amic català que vaig trobar a l'aeroport, vaig arribar a Tel Aviv. Eren les 4 de la matinada. Estava cansat, no havia pogut dormir massa (una horeta o dues com a molt), i no era probable que ho pogués fer més durant la resta de dia.  Cansat doncs vaig passar amp paciència tots els controls de l'aeroport: el control de passaport, el de maletes, ... i després vaig anar a buscar l'equipatge facturat (quin descans sempre que veus sortir la maleta! Tantes històries de maletes perdudes ...). En sortir de l'aeroport vaig anar a canviar una mica de diners (fins que no cobri el primer sou hauré de tirar dels diners que he portat a sobre) i va esser llavors quan ja vam poder veure que tot era nou i estrany, moltes coses estaven escrites en aquesta llengua amb grafies estranyes, l'hebreu, i sense traducció! Allà vam tenir feina per trobar els Nesher taxis, una companyia de taxis compartits (nesher perquè ho sapigueu significa àguila en hebreu, veieu com ja des del principi estic intentant aprendre l'idioma del país!). Ja als taxis, vam veure com ens separaven, el meu amic en un taxi cap a l'est, i jo en l'altre cap a l'oest de la ciutat de Jerusalem, així doncs aquí va començar la meva aventura en solitari. El taxi em va dur fins just la porta de la universitat, eren les 6 del matí (encara fosc), i allà la feinada va ésser  trobar el Racah Institut of Physics, sort d'uns bons samaritans que em van ajudar, a les 6 del matí! En arribar al centre de recerca vaig veure com òbviament a aquella hora no hi havia ningú. Així doncs me'n vaig anar a  una sala d'actes que estava oberta i m'hi vaig posar cómode (estirat al terra per dormir) fins que van arribar les senyores de la neteja i em van trobar allà, estirat al terra... devia ser tot un espectacle, un noi de gairebé 2 metres, amb dues motxilles de viatge estirat en una sala d'actes ... quin panorama!

Van passar les hores i per fi va arribar la gent de l'institut, la secretària em va dir que m'esperés fins les 10:30h (com si no portés hores esperant!), i que llavors m'acompanyaria a fer la conta bancaria a un banc israelià. Per altra banda l'informàtic també em va fer esperar, fins la tarda no tindria a punt el meu ordinador, així que no podia treballar, no podia fer els tràmits que volia fer ... a esperar!

Després de molt esperar per fi la secretària em va venir a trobar i ens vam dirigir, en taxi, cap al banc més proper. En el viatge vaig descobrir que la senyora sap parlar castellà! Va ésser tot un descobriment, tot un descans trobar algú amb que poder parlar una llengua no tan estranya com l'anglés o l'hebreu. Al banc ens van fer esperar un cop més (cap dels treballadors excepte un sabia com obrir una conta a un estranger, ja veieu, quina eficiència ...), i quan vam poder obrir la conta vaig tenir l'agradable sorpresa que els bancs encara són més xupópters que els d'aquí! Em cobren comissió cada mes i una altra per cada moviment! Lladres!!!

Arreglat el tema banc (he d'anar a buscar la targeta de dèbit el proper dia 20), vam tornar a la facultat. Vaig esperar fins les 12:15h i en aquell moment va arribar al meu jefe, que ja em va cridar per reunir-nos al es 12:30 (tots els dijous i diumenges tindrem el cosmolunch, una reunió/dinar de pizza, pagat per ell).

Després de la reunió/dinar, l'informàtic em va portar ja el meu ordinador nou! Si, ja he caigut a la trampa dels macs! Ara toca aprendre a fer-lo servir. I cap al vespre, ja molt cansat, jo i motxilles cap a l'allotjament, un airbnb. No em va costar gens de trobar (estava a 20 minuts de bus). L'allotjament la veritat és que està molt bé, tot i que només és pels primers dies, mentre busco pis.

Des de l'allotjament vaig buscar un cop mes pisos i vaig trobar una nova oportunitat, un pis molt interessant, tan de preu com pels companys que tindria. Vam acordar de trobar-nos l'endemà, aprofitant que ja era cap de setmana (sí aquí els caps de setmana són el divendres i dissabte, el diumenge ja és inici de setmana). Cansat, vaig trucar a casa, em vaig compadir una mica de la vida que em toca viure (el que fa el cansament) i me'n vaig anar a dormir.

2on dia:

Ben d'hora vaig esmorzar i em vaig posar en marxa, vaig anar a comprar una targeta nova pel mòbil (ja tinc número israelià, d'orange ...), i després a veure el pis.

El pis que em van ensenyar estava prou bé, prop de la facultat, un preu més que assequible, només faria falta comprar un llit, i els companys de pis eren molt bona gent! Un noi i una noia russa que portaven molts anys ja vivint a Israel, molt simpàtics. Després d'ensenyar-me el pis i fer-me una petita entrevista el noi va haver de marxar a treballar mentre la noia em va tenir més de dues hores allà explicant-me la seva vida, com funciona la cultura jueva (molt molt interessant! Un dia us en faré cinc cèntims, us ho prometo!), el conflicte israeliano-palestí (la veritat després d'aquesta xerrada estic començant a entendre les dues parts!), etc.

Quan la noia em va deixar marxar, em vaig dirigir directament cap al centre de la ciutat. Em vaig desorientar una mica i vaig acabar al sud de la ciutat, des d'on vaig quedar totalment impactat per la visió del mur de formigó que separa Israel de Cisjordània, és una imatge molt desencoratjadora! Després d'això, vaig parar-me a preguntar per la direcció correcta i molt amablement me la van indicar. Pel camí vaig comprar fruita (per sorprenent que sembli Jerusalem és una ciutat verda i plena de fruiters! Molt semblant a la zona del Maresme, hi ha pomes, peres, préssecs, kakis, guayabes, ... moltes oliveres, figueres, nesprers, ... m'ha sorprès molt agradablement en aquest sentit.

Vaig arribar a la ciutat antiga que ja era mitja tarda, i allà vaig començar a ésser conscient del conflicte que es viu en aquest país, estava ple de controls de policia i militars, sobretot l'entrada a l'esplanada del mur de les lamentacions. Impactat per l'espiritualitat que desprèn la ciutat antiga em vaig asseure en un banc i, de sobte, vaig sentir algú que parlava en un idioma que podia entendre, de fet, que parlava en català! Si si, i és que som una plaga eh! Dues noies catalanes seien just al costat! M'hi vaig acostar i els vaig dir: No pot ésser, catalanes? I sí, ens vam fer amics i vam continuar la passejada tots junts. Em van acompanyar al mur de les lamentacions on em vaig posar el kibut (el barret jueu) i vaig anar fins al mur a deixar un desig. Elles es van quedar a fora ja que el mur està dividit entre la part pels homes i la per les dones i elles havien anat a la de les dones just al matí. Vaig demanar que em tiressin una foto però just acabava de començar la festivitat del Sabbat i no els van deixar (ja us explicaré que és això del sabbat més endavant, val la pena que ho exposi en una entrada nova del blog!). 

Després de tot això em van acompanyar un tros, em van prometre que estaríem en contacte ja que una d'elles viu a Haifa i li agrada molt en senderisme (a més la seva parella és d'israel i s'ho coneix tot molt bé!), i ens vam acomiadar.

El dia no s'havia acabat però! Arribat a l'allotjament m'esperava un missatge de facebook que potser canviaria el meu destí en aquest país! Un noi de Madrid que m'havia dit que també havia vingut i estava en la mateixa situació que jo havia trobat una oferta molt bona per un apartament compartit entre dues persones, a molt bon preu, super a prop de la universitat! El que era curiós, era dins un Monestir, i ni més ni menys que el Monestir de la Santa Creu, on es creu que van tallar l'arbre la fusta del qual es va fer servir per fer la creu on van crucificar Jesucrist! Demà l'anem a veure! No em digueu que no és curiós, un astrofísic i un filòsof vivint en un Monestir a Jerusalem!! Sembla un acudit! A veure si surt bé però, ja que l'oferta és molt bona i jo ja estic una mica desesperat buscant pis!

3er dia:

Avui ha estat un dia altre cop molt intens i l'he dedicat bàsicament a visitar la ciutat antiga. M'he llevat ben d'hora, he esmorzat i he marxat cap a la ciutat antiga, cap a la porta de Damasc. Pel camí, tot molt tranquil, és sabbat i els jueus no poden fer servir cap tipus d'eina o cotxe, elèctric, a més que no poden treballar (tot està tancat), excepte els que tenen feines de les quals en depèn la vida d'altres. He arribat a la ciutat antiga, he entrat, m'he passejat pels carrers del barri cristià (on sí que tot estava obert, ja que pels cristians el dia sagrat és el diumenge), i he arribat fins l'esglèsia del sant sepulcre on he visitat el lloc on van crucificar Jesucrist, on el van enterrar, i on va ressuscitar, tot molt molt molt intens, tan per la quantitat de peregrins com pel que es desprèn de les parets del temple, la veritat, siguis o no cristià val molt la pena!

En acabar la visita he seguit el camí del calvari en direcció inversa, passant pel barri musulmà i arribant fins la porta del lleó, on també hi ha l'entrada a l'explanada de les mesquites (famosa pels conflictes àrabo-isrealians), he travessat la porta i he anat fins al Mont de les oliveres, cementiri jueu, i punt d'observació de la ciutat antiga. Després d'un ascens molt cansat he arribat al cim des d'on he pogut veure a un  costat la ciutat antiga de Jerusalem i de l'altra la frontera amb Cisjordània, molt impactant altre cop veure el mur de formigó!

He dinat de pa de pita, hummus i fruita i cap a la ciutat antiga altre cop. Al barri musulmà he pogut comprar més pa i queviures per preus més que raonables (comparats amb el que val tot plegat a la Jerusalem moderna), i me n'he anat cap a veure el Monestir on potser aniré a viure! Està envoltat per un parc molt bonic i tranquil, i el monestir per fora sembla prou acollidor, demà ho veurem! Després d'això, me n'he anat a seure a un parc per esperar l'hora en que havia quedat amb el meu nou amic Madrileny. He aprofitat per fer plans per visitar el Mar mort, Betlem, Ramala, Nazaret, el mar de Galilea, els Alts del Golan, El mont sinaí, ... taaantes coses hi ha per veure!!! 

I així a mitja tarda m'he trobat amb el noi Madrileny, té 30 anys, és filòsof especialitzat en cultura Jueva i és molt simpàtic! Si demà tot va bé crec que ens portarem molt bé com a companys de pis!

I després de fer el cafetó (cafè americà ...), he tornat caminant cap a l'allotjament. La ciutat de Jerusalem és gran però petita alhora, pots anar a tot arreu caminant, tot i que has d'estar acostumat a pujades i baixades ja que està sobre un bon nombre de turonets.

I aquí s'acaba el dia, el tercer, de la meva estada a Jerusalem, demà, diumenge (dilluns en tots els efectes) tocarà matinar per anar a veure el Monestir i després a treballar que per això he vingut!

No vull acabar però sense esclarir com esta la situació aquí a Jerusalem:

Situació Israeliano-palestina:

En la darrera setmana s'han succeït un conjunt d'atacs amb arma blanca de palestins contra jueus entorn a la ciutat antiga. No ho he d'amagar, sí, és cert, hi ha hagut morts, però són atacs puntuals de palestins contra jueus, i, tot i que no hauria d'haver-hi aquest tipus d'atacs cap a ningú, els jueus són molt fàcils de distingir, els turistes no hem de patir massa per res. Es parla que està començant la tercera intifada però de moment aquí a Jerusalem la violència no passa d'atacs aïllats i per un increment en la presència de militars i policies a la ciutat antiga.

Tot i això, no hi ajuda que els jueus facin coses com les que he vist avui: Caminant per la ciutat antiga m'he trobat una celebració jueva enmig del barri musulmà, els policies han tallat un dels carrers principals del barri musulmà i els jueus han muntat taules i s'han posat a menjar allà al mig, els policies no deixaven passar doncs els musulmans per un carrer del seu propi barri, ... no sé si és la millor manera de resoldre el conflicte! Però vaja, tampoc sé quin era el motiu de la celebració i si era imprescindible que es fes allà  així que no dic res més, no vull posar-me de peus a la galleda!

Us aniré informant també de la situació del conflicte!

Com sempre doncs, us deixo recordant-vos que continueu mirant les estrelles, i sapigueu que el divendres, quan surt la tercera estrella, comença el Sabbat! Una cosa més que ja sabeu i que us explicaré en més detall més endavant!

Cap a Jerusalem!

La vida, un conjunt d'experiències encadenades l'una darrere l'altra, impredictibles, inimaginables, molts cops sorprenents. La vida t'ensenya que mai pots dir d'aquesta aigua no en beuré, una frase feta de la qual només en trobes el sentit quan et fas gran. Aviat, molt aviat, començaré una nova etapa en la meva vida, una etapa plena d'incògnites. Una feina nova, un pais nou, gent nova, cultura estranya, tot enmig del misticisme que supura una ciutat tan antiga i tan plena d'història com és Jerusalem, el bressol d'una part important de les religions d'aquest planeta. Segons m'han dit, aquesta és una ciutat plena de contradiccions. Allà, hi conviu el fervor religiós més intens amb el dia a dia i el tràfec típic d'una ciutat dinàmica i plena de turistes. És un lloc on el ressentiment pels mals del passat conviu amb les ganes de tirar endavant una nova societat. Ara bé, sigui com sigui, amb els seus pros i amb els seus contres, aquest lloc serà, en el proper o propers anys, la meva casa.

Amb aquest nou pas deixo endarrere moltes coses, gent, experiències, paisatges, una miríada de moments viscuts, de records, d'olors, de sensacions, d'instants compartits amb tanta gent... ara, a poques hores de marxar cada racó, cada moment, cada instant que fins ara havia esdevingut rutina em fa sentir un xic més nostàlgic, totes aquelles coses que han estat part de la meva vida, de la rutina d'una vida tranquil·la, ho deixaran d'esser, l'olor de l'arribada de la tardor, el canvi de les fulles dels arbres, anar a caminar, a buscar bolets, veure com els núvols creixen al matí i poder així predir que a la tarda hi haurà tempesta o no, ... tantes coses apreses de la meva terra que ara hauré de tornar a aprendre d'un lloc nou!

Els dies abans de marxar són sens dubte els més estranys. Els moments de nervis, de nostàlgia, d'ansietat i d'emoció es barregen i giren entorn meu cada cop amb més força i insistència a mesura que arriba el moment de marxar. Les ganes d'arribar a Jerusalem i que tots els preparatius i tràmits inicials ja estiguin fets són grans, i és que un cop tot això hagi passat llavors sí que podré començar aquesta nova vida. Ara bé, avui també és forta l'ansietat que tinc quan penso en tot el que deixo aquí, coses que de ben segur ja no seran igual quan torni. Pensant-ho bé però, probablement el que més haurà canviat d'aquí a uns anys, i qui sap com, seré jo mateix.

Després d'una setmana de comiats, llàgrimes, petons i de moltes abraçades arriba el dia, l'últim sopar en família, la última caminada, l'últim bon dia abans de marxar, arriba el moment de dir adéu a la meva estimada Vall i a totes les persones que estimo. Sembla estrany, és un adéu per uns mesos (espero que per nadal podré tornar) però és com si estigués dient adéu a una vida que mai més tornarà a esser igual.

Després de tot això, que no és res més que la mostra dels meus sentiments en deixar tantes coses endarrere (família, amics, esbart, cau, ...), només em queda dir-vos que aquesta entrada és una entrada de comiat però alhora de retrobament, i és que com sempre he fet mentre sigui fora (i aquesta vegada serà una temporada molt més llarga), aniré publicant aquí totes les meves vivències. Espero que aneu seguint les meves aventures, i que sobretot, com sempre us dic, continueu mirant les estrelles, jo, sigui on sigui ja sabeu que també ho estaré fent!