Cap de setmana a Guanajuato

Ei!!! Quant de temps!! Buff, la setmana passada no vaig trobar el moment per escriure al blog, però com a compensació aquesta setmana en tindreu dues entregues!!!

Per començar dir-vos que tot va molt bé per aquí, que a la feina potser no avanço tan depressa com m'agradaria, i us mentiria si no digués que us trobo a faltar i que per un costat tinc ganes de tornar, però per l'altre també m'hi trobo molt bé aquí.

Dit això, començo amb la primera entrega, el cap de setmana a Guanajuato.

Però, qué és Guanajuato?

Guanajuato és un dels estats de Mèxic i també és el nom de la capital d'aquest. Aquesta, per ser a Mèxic, és una ciutat molt petita, menys de 100.000 habitants, i es troba en una zona on un no esperaria trobar una ciutat, a les vessants de les muntanyes tallades per un petit riu.

Guanajuato va nèixer quan els españols van arribar a aquesta zona de Mèxic i van descobrir que les muntanyes del voltant contenien filons molt importants de plata i or (la plata de Guanajuato és coneguda arreu del món), és a dir, va començar com una colónia minera. Els indígenes de la zona eren nómades pel que no s'en conserven grans construccions com passa en d'altres regions de Mèxic, tot i això és una ciutat amb molta cultura indígena ja que els espanyols van obligar a membres d'altres comunitats (mexicas, purépechas, toltecas, ...) a venir a viure i treballar a les mines.

La ciutat és molt semblant a les ciutats espanyoles de l'època, és d'una arquitectura escencialment colonial, molt bonica,  i s'hi celebra un festival d'art molt important (el Cervantino). A part de la plata un altre element característic de la ciutat són les mómies de Guanajuato; les mómies són completament naturals, fet que es deu a que degut a la composició del terreny, quan s'enterra a un difunt, aquest entra en un procés de momificació natural enlloc de descompondre's.

Finalment, com a últim apunt, dir que Guanajuato va esser escenari de les primeres revoltes que van conduïr a la independència de Mèxic ... quina enveja oi?!

Ara que ja sabeu qué és Guanajuato, us explicaré com va anar el cap de setmana.

Vam sortir, la Rut i jo, el divendres a la nit de l'IA cap a la terminal nord d'autobusos on vam agafar un autobús ETN (són relativament cars però molt cómodes per a persones de talla mitjana, no tant per mi ...), i vam començar el viatge de 5 hores que ens duria cap a Guanajuato. L'ETN va resultar ser una mica defectuós i ni vam poder veure la peli que van posar, ni escoltar música, ni anar a internet, la veritat, no valia la pena el que en vam haber de pagar!

Vam arribar a Guanajuato a les 2 de la nit i vam agafar un taxi fins a casa de la Rut, que m'havia ofert de quedar-m'hi durant el cap de setmana. Un cop a la porta de la casa la Rut es va adonar que les seves claus, que eren noves, no obrien, i vam haber de despertat a la seva mare, que de seguida va sortir per la finestra i ens va dir "un momento, que ahora os aviento la ventana" i ens vam quedar ?¿?¿?¿, més tard ens vam adonar que era que acabava d'arribar de sopar i que havia begut una mica ... jeje. Em vaig instal·lar a la habitació del germà de la Rut (que aquesta nit no hi era), i cap a dormir.

L'endemà al matí em vaig despertar i em van tractar de seguida com un rei, un molt bon esmorzar (frijoles, ous remenats, llet, ...), vam parlar una bona estona amb la seva mare, que tot i que està jubilada em va explicar que ara es dedica a pintar, i la veritat, ho fa molt bé, i després ella ens va dur cap al centre. És impressionant com aquesta ciutat té dos nivells, just per sota de tota la ciutat, i amb una construcció molt semblant a la dels túnels de les mines, hi ha un munt de carrers que et porten ràpidament a qualsevol punt.

Vam dedicar el matí a visitar un museu de llegendes de Guanajuato, molt divertit (Guanajuato és també ciutat de llegendes, n'hi ha moltes i de molt variades), i també el museu iconogràfic del Quijote (és un museu realment espectacular, i hi vaig descobrir un cuadre de Dalí). Vam fer un bon dinar (enchiladas mineras, típiques de la zona), i després vam anar a donar una volta per la zona antiga, començant per la Basílica de la verge de Guanajuato, la Universitat de Guanajuato, la plaça de San Roque (on es va iniciar el festival del Cervantino), els carrerons, ..., fins i tot vam ser víctimes del "Just for Laughts" quan unes nenes ens van dir si les podiem ajudar a agafar una caixa i resulta que sota hi havia una persona per espantar-nos, jo m'ho vaig ensumar de seguida i els vaig dir que no les ajudaria pas però la Rut ben bona persona les va anar a ajudar i es va endur un bon ensurt!

Cap al vespre ens en vam anar a donar una volta pel mercat (dins un edifici ben curiós) i després cap a la alhondiga on ens vam asseure a descansar mentre escoltàvem una banda de tambors i trompetes, i on ens va venir a buscar la mare de la Rut per anar a sopar i després a veure el Pípila (un monument molt important a Guanajuato, i del que si en voleu saber més haureu de seguir l'enllaç ... XD), des del que hi ha una vista impressionant de la ciutat sobretot de nit.

En acabar la visita vam anar cap a la casa on ja havia arribat el germà de la Rut pel que em vaig canviar d'habitació (avui dormiria a la de la Rut i ella amb la seva mare), i ens vam posar a xerrar sobre les relacions entre germans (la conclusió a la que vam arribar és que a tot el món aquest tipus de relacions són iguals, ..., ai els germans!), i sobre moltíssimes altres coses, va ser realment una gran vetllada, i vam anar a dormir cap a la una.

L'endemà al matí es va repetir el magnífic esmorzar del dia anterior, i la mare de la Rut ens va dur a visitar la mina de la Valenciana, la presa des d'on s'agafa l'aigua per la ciutat, i vam anar a comprar pan de muertos de Guanajauto i "cajeta de muertos" com una melmelada de Guayava o de nous que és típica, a l'igual que el pan de muertos, de principis de novembre (de pan de muertos n'hi ha a tots els estats de Mèxic però a tot arreu es fa diferent).

Després de tot això vam tornar a la casa, vam demanar unes pizzes, vam dinar, vam fer les maletes i ens vam acomiadar, moment en el cual la mare de la Rut em va regalar un cuadre, la veritat va esser una gran amfitriona, una vegada més em vaig topar amb una gran família, molt molt agradable.

Fet tot això ens en vam anar cap a buscar l'ETN, la Rut, el seu germà i jo. La tornada va esser una mica millor, com a mínim vam poder veure la peli, tot i que encara no hi havia internet ...

Vam arribar al DF a les 10, i amb el metro i un autobús cap al pis i a dormir.

Un cop més, i ja en porto diversos, vaig passar un grandíssim cap de setmana!!

I aquí acabo, espero que tot us estigui anant molt bé, i que hi continui anant!

Una forta abraçada i continueu mirant les estrelles vosaltres que podeu!