Hola hola! Seguim amb la crònica del viatge!
Avui us escric des de Mèrida, la última parada abans d'anar cap al DF altre cop, fer la maleta, comprar algun record i marxar, una vegada més, d'aquest fantàstic país, a les 20:30.
Els últims dies, un cop més, espectaculars, un passada!! Comencem doncs:
Reenganxo amb l'adéu a Chiapas.
Vam deixar Chiapas des de la terminal d'autobusos de Palenque, dues hores més tard del previst, l'autobus venia amb mooolt retard, cosa que ens va permetre, gracies a que portava la camiseta de Sopa de Cabra, conèixer un català que ens seguiria durant la nostra estada a Quintana Roo, en Jorge, de Vallirana, un antic banquer que va deixar la feina en l'instant precís per poder aconseguir una bona indemnització amb la qual posar-se a viatjar per tot Amèrica, tot sol, ell i la seva motxilla! Quina sort i quin valor!
Després d'un petit conflicte amb els bitllets d'autobús, ja érem camí de Tulum, ens esperaven 11 hores de bus, que vam passar dormint.
Vam arribar a Tulum cap a les 11, una mica tard pel nostre gust, ja que pensàvem visitar-ne les ruïnes a primera hora, per evitar l'hora punta del turisme. De seguida, en baixar, altre cop la xafogor tropical i els continus ruixats de curta durada, típics d'aquesta zona del planeta.
L'hostal que vam trobar, una ganga, 130 pesos per persona, amb esmorzar inclòs i també lloguer de bici.
I així cap a les ruïnes de Tulum, en bicicleta!
Les ruïnes, un cop més, espectaculars, Tulum, o ciutat del mur, és petitona, però sens dubte té les millors vistes de totes les ciutats mayes, està just al costat de la platja. És justament per això que els deus més venerats en aquesta zona són el del vent (pels huracans) i el de l'estrella de la sortida i posta del sol (venus).
Després de gaudir una bona estona de les ruïnes i les histories que ens expliquen, vam anar cap a l'hotel on vam poder llogar equips de snorkel, amb els quals vam visitar el Grand Cenote, també en bicicleta. Aquí, un petit apunt:
Els cenotes són el resultat del col·lapse de grans cavernes creades per rius subterranis, per tota la zona nord de la península del Yucatan, justament a la zona on hi ha l'empremta del cràter del meteorit que va extingir, entre d'altres espècies, els dinosaures, ara fa 65 milions d'anys. Si t'hi submergeixes, et trobes dins una caverna plena d'aigua dolça, enmig de la selva tropical, plena de peixos i estalagmites submergides, és impressionant!!
Després de tornar a gaudir com camells, perdoneu per l'expressió, amb els cenotes, vam agafar una combi, i cap a la platja d'Akumal, a aprofitar una estona més els equips d'snorkel (ulleres, tub i peus d'ànec). A Akumal vam poder nedar amb peixos, veure el segon escull de corall més gran del món (l'escull del carib), veure rajades, nedar amb tortugues marines, en definitiva, un cop més en aquest viatge i ja en van molts, sentir-nos molt molt petits i notar com també el cor se'ns tornava a encongir per la bellesa de les platges de sorra fina i blanca, el blau turquesa del mar i la proximitat d'animals tan antics i majestuosos com les tortugues marines.
Vam marxar de la platja amb un bon regust de boca (a més del regust de la sal és clar, amb la quantitat d'aigua que ens vam arribar a empassar abans no vam saber com fer servir el tub i les ulleres ...), vam marxar ja de nit, després de veure la posta de sol i també com apareixien, com en els temps antics, els planetes Venus i Júpiter just sobre els nostres caps.
A la nit, l'ambient de l'hotel va ésser molt maco i jugant amb els gatets i cuinant se'ns va fer ben tard.
Ens vam llevar ben aviat (en Jorge més perquè havia d'anar cap a Cancún a continuar el seu viatge, ara li tocava volar a Perú!), l'objectiu del dia, tornar a Akumal a veure les tortugues i fer-nos fotos i explorar algun altre cenote, i així ho vam fer, tot i que gastant una quantitat espectacular de diners ...
Vam llogar els equips d'snorkel, vam agafar un taxi, i ens vam plantar a la platja, on encara hi havia poqueta gent. Allà vam decidir llogar una càmera de fotos aquàtica, 2 hores, per fotografiar-nos dins els cenotes i nedant amb les tortugues, no vam pensar que dues hores era realment molt poc! No teníem clar quin cenote anar a veure, n'hi ha tants, i són tan cars ...(son privats, de fet si se'n forma un a la teva propietat tens el dret d'explotar-lo). Finalment després de perdre 30 minuts vam decidir anar a veure el cenote de 2 ojos, que es troba 4 km selva endins. En arribar-hi vam pagar l'entrada i vam passar-hi 20 minuts fent fotos, altre cop espectacular, un cenote gegant on la part més important és sota l'aigua i només s'hi pot anar bucejant, no teníem temps ni diners pel que només vam banyar-nos en un dels ojos. Tot i això, espectacular!
Vam tornar corrents a Akumal on ens vam fer fotos amb les tortugues i peixos, 25 minuts més, i ja s'havia acabat el temps! Un estrès i en total 1200 pesos gastats! Però va valer la pena.
La nit, no va ésser tan maca com l'anterior, molta música tecno i molt borratxo però vam anar a dormir aviat, el dia següent ens esperava un llarg viatge cap a Chichen Izá!!
Ens vam llevar ben d'hora, vam esmorzar, vam visitar el poblet de Tulum, i al migdia vam agafar el bus que ens va portar cap a Chichen Izá. Vam arribar just a temps per trobar un alberg barat i de mala mort (cap problema només hi volíem dormir), i anar corrent cap a la zona arqueològica. A les 7 del vespre començava l'espectacle de llum i so, i el primer contacte amb la espectacular piràmide del castillo! I quin cel més espectacular! Amb Orió elevant-se darrere la piràmide! I júpiter al zenit, i l'estel polar, taaaan avall!!!
L'espectacle ens va introduir a la historia dels mayes i concretament a la de la ciutat, i tot i que hi va haver molta gent que no sabia callar i costava d'escoltar, l'espectacle va ésser molt emocionant.
Finalment, avui al matí ens hem tornat a llevar ben d'hora i hem anat a la zona arqueològica. Sense paraules m'he quedat sense paraules, El castillo, espectacular, el caracol també (el mal anomenat observatorio), l'immens cenote sagrado, i totes les altres construccions tan ben conservades! Wow, la cirereta del pastís, només em faltava veure això, de veritat que espero poder ensenyar-vos les fotos, tot i que sé que amb aquestes no us transmetré ni un 1% del que he sentit! De veritat Wow!!!!
I sí, aquí s'han acabat les visites a les zones arqueològiques, queda tant per veure! Però teníem tan poc temps! Què hi farem! Només em queda pensar en el que hem viscut i que l'any que ve possiblement hi tornaré!
Així doncs, al migdia hem agafat un altre autobús, i cap a Mèrida, on som ara, una ciutat no gaire bonica, però en el fons una ciutat de pas, una ciutat d'adéu.
Demà al matí, aeroport i Mèrida-DF, demà a la tarda, aeroport i DF-París-BCN. Tot acaba, i tot comença de nou, ni més ni menys que un reflex de les profundes i arrelades creences mesoamericanes i de tantes altres cultures antigues, el cicle de la vida!
Espero que l'enyor pel que deixem i l'impaciència pel que volem retroba no ens enterboleixi la ment i ens permeti, com ho ha estat fent durant aquesta estada de tres mesos, continuar mirant les estrelles!! Continueu! Continueu mirant les estrelles! Elles hi han estat, hi són i hi seran molt temps després que la nostra cultura, com tantes d'altes, hagi caigut el l'oblit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada