Hola a tots, ja em torneu a tenir aquí, avui amb la segona entrada sobre els meus viatges d’estiu. En aquesta ocasió us parlaré dels dies de juliol que vaig estar per casa, del congrés de la Sociedad Astronómica Española (SEA) a Bilbao i de tots els preparatius que vaig estar fent per anar cap a Califórnia. Comencem doncs!
Després de l’estada als pirineus de lleida necessitava descansar una mica. Això no em venia pas de nou, tenia l’experiéncia de l’any passat, pel que ja tenia preparada una estada d’una setmaneta per la Vall. La veritat és que, com m’ha estat passant durant tot l’any, tot i que tornar a casa està molt bé, veure la família, passar uns dies amb ells …, m’avorreixo molt, i és que tothom està enfeinat i els que no ho estan imagino que costa tant quedar-hi perquè tothom ja té la seva rutina i la seva vida. I sobre aquest tema em vull sincerar, el cert és que tot i que seran sempre els amics de tota la vida cada cop me’n sento més lluny, ells tenen la seva vida, jo tinc la meva que és molt diferent i per això cada cop tenim menys punts de coïncidència, cada cop costa més tenir bones converses quan quedem … a més, també dir que em sap greu que pràcticament ningú dels “amics de sempre” es posi en contacte amb mi quan sóc fora … la veritat és que cada cop més em sento un estrany quan ens ajuntem per sopar quan torno (sopars que d’altra banda gairebé sempre he d’organitzar jo). Probablement part de la culpa també és meva, jo tampoc he estat mai algú a qui li agradi massa mostrar els meus sentiments i explicar les meves cabòries, també és cert que jo tampoc escric massa a la gent quan sóc fora, però, i els que heu marxat a treballar fora alguna vegada ho sabreu, quan marxes justament ets tu el que té menys temps d’escriure, i menys per escriure a tothom. És per aquest motiu que vaig començar a escriure aquest blog, precisament per mantenir a tothom informat de com em van les coses i no haver d’escriure mil e-mails cada setmana! Ara bé, poques vegades he rebut cap tipus de resposta per part dels meus “amics de tota la vida”. Vaja, ja ho veieu, avui m’ha tocat desfogar-me un xic, ja em perdonareu, simplement per concloure aquesta reflexió, i crec que probablement molts hi estareu d’acord, quan et fas gran te n’adones que d’amics per fer un cafè o organitzar un dinar en tens molts però que d’amics de veritat en tenim ben pocs!
Dit tot això, continuo. La setmana va passar, bàsicament envoltat de la família i anant a treballar a la biblioteca d’Olot o a l’espai de dansa, preparant el congrés de Bilbao de la setmana següent, continuant amb la feina de Jerusalem (una mica amb desgana per falta de motivació i perquè ja tenia decidit deixar el post-doc d’Israel). També hi va haver temps per alguna trobada amb amics (poques) i dinars familiars. M’agradaria destacar aquí el dinar que vam anar a fer amb la meva mare, el dijous, i és que s’està convertint en tradició que quan vinc uns dies a casa ens n’anem sols jo i la meva mare a dinar a algun lloc nou cada vegada, crec que ens va molt bé a tots dos per posar-nos al dia i passar uns moments mare-fill, moments tant preuats com escassos últimament. Aquesta vegada vam anar a l’hostal de l’Arç i en vam quedar contentíssims, molt barat, molt bo i un tracte exquisit! Us ho recomano! Ah i no puc oblidar-me de comentar que també vam quedar amb els de la colla per fer pa i pizzes al forn de llenya que en Jordi i l’Anna s’han construït a casa, ens va sortir boníssim!!
I amb tot això va arribar el congrés, tenia el vol a primeríssima hora del matí del dilluns des de Barcelona i la veritat és que no sé com vaig fer els càlculs però una mica més i perdo l’avió! Tot i que vaig agafar la primer Teisa que arribava a Barcelona vaig acabar arribant a l’aeroport mitja hora abans que sortís el vol. Una de les causes d’aquest retard va esser que no sé per quin motiu vaig decidir experimentar una mica (i mira que ja veia que anava malament de temps) i agafar la nova línia de metro, la 9, que va a l’aeroport. La experiència del metro no va esser el que esperava, no és ni barat ni còmode, ni ràpid, val més agafar el rodalies! Com us he dit vaig acabar arribant mitja hora abans del vol, i de fet, quan les portes d’embarcament es van obrir jo encara estava passant el control de seguretat! Sort en vaig tenir que em van deixar passar a la cua del control i que no havia de facturar res d’equipatge! Finalment, corrent vaig arribar al taulell d’embarcament i vaig pujar a l’últim bus que portava a l’avió juntament amb un grup de gent ben estrany, i en quin sentit us dic que era un grup estrany? Doncs en que eren gent de l’edat dels meus pares però vestits amb roba de “heavy metal”, resulta que hi havia un concert d’un grup de heavy important a Bilbao durant aquelles dates també. Ja a l’avió em vaig trobar amb tres antics companys de la facultat que seien a tres files més endavant. Quan vam arribar a Bilbao vam anar tots quatre junts a buscar el bus que ens deixaria just al costat del Museu Guggenheim, que de fet és on teníem el congrés, en un dels edificis annexes. Una cosa ens va sorprendre però, i és que tot i que tots dúiem roba més aviat pensant en un clima frescot respecte al de Catalunya, ens vam trobar amb una calorada fora del normal, i és que feia una calor i una xafogor horrorosos! Vam enganxar l’onada de calor més forta que es recorda i que es té registrada, dilluns i dimarts de la setmana del congrés es van batre tots els rècords de calor. Sort que ens vam passar bona part del dia dins l’edifici del congrés escoltant xerrades, en sales amb aire acondicionat.
Sobre el congrés en si només us puc dir que va esser el típic congrés d’astronomia general: massa xerrades i de temes massa diversos,“coffee breaks” que no eren res de l’altre món, de fet des del meu punt de vista només se’n podia aprofitar el suc de taronja natural, etc. Ara bé, si s’ha de parlar d’una cosa que no va anar gens bé en aquest congrés és l’allotjament pels doctorands/joves post-docs, l’alberg de Bilbao. Aiiii l’alberg! Habitacions compartides entre 4, sense aire acondicionat ni ventiladors (ho vam passar malament les dues primeres nits), al costat de l’autopista (cosa que vol dir molta fressa si s’intenta dormir amb les finestres obertes), un esmorzar no massa variat i el més important, a 45 minuts caminant del Palau de congressos, 20 minuts amb transport públic, que no érem al costat mateix vaja… no creiem que siguin les condicions més adeqüades per un grup de gent que justament s’ha desplaçat a Bilbao per treballar durant una setmana … però vaja, també és cert que ens el van pagar …
Amb tot això la setmana va passar, alguns dies vam anar a sopar amb els antics companys de doctorat de BCN (de tapes óbviament), d’altres amb col·laboradors, fins que va arribar el dia del sopar del congrés, el dijous a la nit. El sopar del congrés, sempre esperat, el vam fer a la planta 24 de la torre iberdrola, i la veritat és que va estar molt molt bé. Ens van rebre amb copes de vi, refresc, cervesa, … un bon pica-pica amb marisc i productes bascos, amenitzat amb danses tradicionals basques i després el sopar pròpiament dit a base d’una bona amanida i un bon segon plat a més d’unes postres boníssimes. Després de sopar vam anar de festa amb tots plegats, també els investigadors principals (hi va haver imatges que costaran d’oblidar), tot i que jo vaig marxar aviat ja que el dia següent tenia la meva xerrada i encara no la havia acabat.
Va arribar el divendres i vaig fer la meva xerrada, va anar prou bé però tot i que va passar sense pena ni glória també (un congrés massa general i a més al divendres quan ja molta gent ha marxat). I després de la xerrada ja érem al divendres al migdia, just quan tenia reservat un blabla car per tornar fins a Vic. Pels que no ho sapigueu un blablacar és un sistema per viatjar compartint cotxe. Així doncs al migdia em vaig acomiadar de tothom i em vaig dirigir al punt de trobada amb la gent amb qui compartiria el viatge.
Els meus companys de viatge van resultar esser una noia de Sant Hilari de Sacalm i el seu xicot basc (ells duien el cotxe, una furgoneta de les grans), molt molt bona gent, el més sorpenent és que coneixien molta gent d’Olot. Les sorpreses i casualitats casualitats no es van acabar aquí, resulta que un altre noi venia amb nosaltres a compartir cotxe, un noi Polac que va arribar tot coix amb unes crosses (ens va explicar que s’havia trencat els lligaments creuats jugant a fútbol). Quan el vaig veure em va semblar reconèixer-lo d’algun lloc, tot i això vaig pensar que el que passava realment era que jo coneixia a algú que se l’hi assemblava, … però rés més lluny que això! La sorpresa va arribar quan ens vam presentar, de fet quan jo vaig dir tot orgullós que era astrofísic i va resultar que ell també ho era (tot i que com ens va explicar més tard ell va deixar la ciència ja fa un temps i ara era a Bilbao en un congrés de Python, que és un llenguatge de programació per ordinador que es fa servir en molts camps de la ciència i també en el tractament de bases de dades en l’empresa privada). Vaig anar estirant del fil, ara estava claríssim que ens havíem d’haver trobat en algún lloc, i sí, finalment vaig poder connectar tota la informació, resulta que aquest noi era amic d’una noia polaca que va esser també estudiant de la Cesca, la meva supervisora de tesi doctoral a BCN, i el curiós del cas és que ens havíem conegut amb aquest noi en algun bar de Barcelona un dia que vam sortir de festa amb la gent del departament! Sí, el món és mooooolt petit! Ja ho veieu, el viatge va esser entretingut i ple de sorpreses, que de fet és com solen esser sempre els viatges amb blablacar. Durant tot el viatge no es van acabar els temes de conversa i menys quan es va posar a ploure a bots i barrals. A mig camí vam deixar el noi polac a Saragossa, vam canviar de conductors i després ja vam continuar d’una tirada fins a Vic. Ja a pocs quilómetres d’arribar a Vic va sortir el tema sobre de què treballaven la parella que conduïa. Resulta que el noi és professor d’universitat, amb plaça fixa, i tan jove! Quina sort! Està al departament de química de la Universitat de Bilbao fent recerca en l’optimització dels combustibles per automóbils. La noia per la seva banda té una empresa de cervesa artesanal, una cervesa molt bona, i ho sé de primera mà ja que me’n van regalar dues ampolles quan vam arribar a Vic (em van deixar a l’estació de busos) i ha d’esser molt bona ja que tots sabeu que a mi no m’apassiona la cervesa.
A Vic ens vam acomiadar i de seguida ja vaig trobar l’Albert i la Mireia que m’havien passat a buscar. Vam tornar cap a casa, vam fer un bon sopar familiar i així es va acabar la meva setmana de congrés al País Basc.
Després del congrès ja quedava poc per marxar cap a Santa Cruz de Califórnia a treballar amb el grup de Jerusalem. Tot i això encara em va quedar temps per complir una promesa que vam fer feia uns 15 dies, la de trobar-nos els professors del Joves i Ciència per fer una barbacoa + banyada a la finca dels pares d’un dels professors. Només dir que aquest noi que ens va deixar la casa, juntament amb la seva xicota, fan una de les parelles que actuen dins de “Big Van científicos sobre ruedas”, un grup d’humoristes que aprofiten l’humor per divulgar la ciència, us els recomano! Així doncs amb l’objectiu de la barbacoa el dissabte vaig agafar el tren i vaig anar cap a Barcelona altre cop. Després de trobar-nos amb l’Ignasi (company del Departament d’Astronomia de la UB) a Barcelona, vam agafar un altre tren, i després de perdre’ns una mica per fi l’Oriol (el propietari de la casa) ens va trobar i ens va portar fins a la finca. Vam arribar a la finca els primers. Sobre el lloc he de dir que és genial, aïllat i enmig de la natura, a molt poca estona de Barcelona. Vam fer una molt bon dinar i banyada! Una bona barbacoa d’embotit del Moianès acompanyada d’amanida amb verdura de l’hort i pastissos casolans, i per acabar un mica de fruita i ratafia! Tot en molt bona companyia! Esperm repetir!
Al vespre, en un ambient tan agradable (feia molt temps que no em sentia tan cómode en un dinar amb amics) el temps va passar volant i quan me’n vaig adonar ja no era a temps d’agafar l’últim bus o tren cap a casa, així que vaig anar cap a Barcelona i em vaig quedar a casa d’uns amics. El diumenge ben d’hora vaig agafar el tren i cap a casa a refer motxilla de viatje, aquest cop per anar cap a Santa Cruz de Califórnia. Ara bé, encara quedava mitja setmaneta, i la veritat és que la vaig intentar aprofitar.
Així doncs la última setmana abans d’anar cap a les Amèriques la vaig dedicar a fer una mica més de feina però també a visitar uns quants amics (entre d’altres la Marta i en Quel, que em van demanar de fer de testimoni del casament!!! Quina emoció!!!! A més en quel em va regalar una de les seves genials escultures de ferro, la veritat és que una mica més i em fan plorar!), i també a celebrar el meu sant amb els pares i el germà tot dinant a Campllong, prop de Ribes de Freser, en un restaurant que al final no ens va acabar de convèncer, sobretot perquè hi vam gastar un Smartbox per un menú que va resultar esser molt més barat del que costava la caixa regal … a més que no et donaven el que es prometia en la mateixa …No recomano en absolut el lloc a ningú. Tot i això la vetllada amb els de casa, i la visita a la zona va anar prou bé, potser no tan com altres vegades però vaja, amb els nervis de marxar i tot plegat ja se sap.
I amb això, ara sí, ja va arribar el dia de marxar. Marxaria però amb el cor un xic encongit ja que no les tenia ni tinc totes de tornar a veure la nostra estimada fura en vida … i per què? Doncs perquè la tenim molt malalta, o és diabética o té un càncer de pàncrees que es veu que és molt comú en aquest tipus d’animals… cada matí gairebé ens li agafa una baixada de sucre que la deixa gairebé morta, només la podem revifar donant-li mel, a veure si això continua servint durant un temps …
Doncs res, amb això acabo l’entrada d’avui, a punt per explicar-vos la meva estada de 3 setmanes a Santa Cruz, estada que acabo avui, de fet estic acabant aquesta entrada assegut a l’aeroport de San José esperant per facturar la motxilla. La propera setmana més! I ja des de Mèxic! Quina emoció!!!
Continueu mirant les estrelles!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada