Jerusalem: Un any (segona part)

Tornem-hi doncs, ja em torneu a tenir aquí per parlar-vos de la segona part de la meva tornada a Jerusalem, prometo, avui sí, fer una entrada curta.

Abans però us he de demanar disculpes, i és que les fotos que hi ha a l'entrada anterior (Jerusalem: 1 any) són les que van en aquesta entrada. Llegint el text i mirant les imatges devieu pensar "són molt maques aquestes fotos però què signifiquen?". Doncs ara sí, us ho explico en aquest segon resum de la meva estada a Jerusalem! Som-hi!

La rutina ja s'havia tornat a instal·lar als meus dies en aquesta ciutat tan interessant. Tot i això, com que s'acostava el dia de tornar a passar per casa, ja de per si feia que tot fos un xic diferent.

Durant les dues setmanes que em quedaven a Israel abans d'anar a un congrés a París i de la meva visita a casa, van passar moltes coses. Per començar em va tocar viure la prova anual de les sirenes de perill per bombardeig, una prova que es fa per tot el país i que recorre de nord a sud totes les regions. A Jerusalem les sirenes van tocar a les 11 i 11 minuts del matí i altre cop a les 7 i 4 minuts del vespre, una sirena intermitent i estrident que indicava que havíem de baixar als búnquers o zones segures de la casa.

També vam tenir unes quantes coses per celebrar durant aquests dies. Primer vam fer una reunió de grup sorpresa per acomiadar a un company de grup, en Nir, que se n'anava de postdoc després d'acabar el doctorat, bàsicament vam menjar uns entrepans i brindar amb aigua amb gas, després de la reunió de diumenge. Més tard vam fer una altra festa de comiat, aquest cop de caràcter més privat i bàsicament els postdocs, en un restaurant al mercat Mahane-Yehuda, aquesta festa va servir per acomiadar la Lara, una postdoc italiana que havia trobat plaça fixa prop de casa seva, quina enveja! Una altra celebració, aquest cop un xic sonada va ser la del 33è aniversari de l'Edoardo, un noi italià del que ja us he parlat unes quantes vegades. I va ser sonada perquè vam quedar a l'entrada de la porta de Jaffa de Jerusalem i ell va arribar amb una creu de Jesucrist enorme, folrada amb paper de regal i ell vestit amb una túnica a l'estil de l'època. Amb aquesta vestimenta ens vam passejar per la ciutat antiga i vam recórrer la Via Dolorosa, despertant somriures a tort i a dret, i mira que uns quants patíem que ens llancessin pedres! Després d'això vam anar a sopar i a prendre alguna cosa en un bar del centre que estava obert (era Sabbat ja). L'únic problema que vam tenir va ser amb una dona Jueva ultraortodoxa que ens va increpar per dur el símbol blasfem de Jesucrist en una ciutat que ella va dir que era "propietat dels jueus" ...

Per acabar amb les celebracions us he de parlar de l'any nou jueu. El rosh hashanà (cap d'any en hebreu) és una celebració de dos dies, que comença al vespre del primer i acaba al vespre del tercer, i que se celebra igual que un Sabbat (tot, fins i tot el transport públic, està tancat). Durant aquesta festivitat es menja poma amb mel per demanar un any dolç, magrana per demanar un any fructífer i es brinda amb vi, tot acompanyat d'unes benediccions pel nou any. Els jueus a mès acostumen a anar tots junts amb tota la família (fins i tot els no practicants) a la sinagoga. En el meu cas vaig celebrar l'any nou primer amb un brindis i gran pica-pica de l'institut (el brindis en van fer completament en hebreu pel qual no vaig entendre massa res encara), i més tard amb un sopar molt agradable amb la família del meu jefe, l'Avishai, a casa seva. Vam xerrar, menjar poma amb mel i magrana, vam beure vi, vam menjar pastís de mel, etc. A més jo vaig aprofitar per regalar una ampolla de ratafia al meu jefe i la seva dona, sempre està bé quedar bé ... va ser una molt bona vetllada.

Per altre costat també han passat coses tristes, com per exemple la mort d'un antic primer ministre israelià, segur que ho vau veure a les notícies. El país va decretar diversos dies de dol oficial i el dia de l'enterrament van bloquejar la ciutat, ja que havien de venir en helicòpter molts caps de govern i alts càrrecs, de fet va venir l'Obama, els Bush, la Clinton, el nostre rei felip, etc. A nosaltres ens van deixar unes hores tancats a la facultat però vaja, treballant ni ens en vam assabentar, només vam sentir molt de moviment en forma de sirenes i helicòpters.

I per acabar us explicaré l'arribada de dos nous companys d'aventures a Jerusalem. Per començar, en Genís, un noi que vaig conèixer a la Facultat de Física i que ja fa uns mesos em va demanar consell per venir a fer un postdoc a Israel. Al final va acceptar i ara està treballant a l'institut de física "Weissman" que està prop de Tel Aviv. És per això que vam decidir de trobar-nos un cap de setmana.

Així doncs va arribar en Genís, que es quedaria una nit en un hostal prop de la ciutat antiga, i jo li vaig fer de guia durant aquell cap de setmana. Bàsicament vam aprofitar per veure tota la ciutat antiga, anar al mur a l'entrada del Sabbat (on vam conèixer un israelià músic que ens va dedicar una cançó molt bonica), una entrada de Sabbat multitudinària per la proximitat amb totes les festivitats jueves (Cap d'any, sukkot, yom kippur, ...). També el vaig portar a veure el mercat i el meu monestir, un cap de setmana diferent vaja.

L'altra arribada va ser la d'un nou postdoc del grup de l'Avishai, un noi xinès que es diu Fangzhou tot i que es fa dir Arthur (coses de xinos). Vaig ajudar-lo amb tot el procès d'adaptació, a obrir una conta de banc, a anar a comprar, a visitar el centre etc etc. Com m'hauria agradat tenir algu així per mi quan vaig arribar!! Justament per això estic encertadíssim d'ajudar-lo amb tot el que pugui! Fes pels altres el que t'agradaria que fessin per tu, aquesta és una molt bona filosofia a seguir. A més a més, amb ell vaig guanyar un company de viatge per visitar un lloc que feia molt temps que volia anar a veure, la ciutat de Jaffa, a Tel Aviv. És una ciutat antiga del tot mediterrània, molt bonica, l'únic que ens hi va sobrar és la calor i xafogor intensa que ens hi vam trobar. Resulta que en aquesta ciutat hi ha també les roques on diu la llegenda que van encadenar a Andròmeda i que va ser on Perseu la va anar a salvar, molt interessant tot plegat, com sempre en aquest país cada pas que fas està ple d'història!

I abans d'acabar deixeu-me que us digui una última cosa. El dia abans de tornar cap a casa era un diumenge, això significava que l'explanada de les mesquites, que és on hi ha la cúpula daurada i Al-Axa, i que és la font del conflicta jueu-musulmà ja que també és on hi va haver el primer i segon temples jueus, estava oberta de 7:30 a 10:00. A més, era any nou jueu, per tant no havia d'anar a treballar a la facultat (tot i que com sempre a mig matí hi vaig acabar anant). Així doncs vaig decidir que després d'un any ja tocava anar-la a visitar, a les 7 sortia del monestir i cap allà! I per fi, aquest cop sí, vaig poder entrar, va esser un xic xocant veure com a un costat del mur els jueus estaven resant i tocant els típics corns d'any nou, mentre a l'altre hi havia una pau i tranquil·litat gairebé sobrenaturals. L'explanada impressiona, amb els seus jardins immensos dominada per la cúpula daurada. Vaig passejar pels jardins, vaig anar a veure la porta daurada per dins (és per on s'ha d'iniciar l'apocalipsi segons l'antic testament), vaig donar la volta a la cúpula daurada, i em vaig asseure a gaudir de la pau del lloc. Teniu unes quantes fotos aquí però de veritat que no li fan justícia!  Ho heu de venir a veure! Ah i quina pena que als no musulmans no ens deixin entrar a les mesquites, es veuen precioses de fora!!

I amb la visita a l'esplanada us deixo, us he promès una entrada curta oi? A la que ve us parlo de la tornada a Europa i el meu pas per París de congrés!

Una abraçada ben gran i continueu mirant les estrelles!