Tornada a l'escola, una setmana per recordar

Hola a tots de nou. Us escric ja per tercera vegada des d'aquest magnífic país que es diu Mèxic. Aquesta vegada us vull explicar com ha anat l'escola internacional de Dinàmica Galàctica de Gaia, ara que ja s'ha acabat i que ja estic instal·lat a la casa que serà on em quedaré durant les properes quatre setmanes.

Començo doncs:

Com ja us vaig dir a l'última entrada, aquesta ha estat una escola molt intensa, moltes hores de classe, moltes hores d'exercicis, molts coffee breaks, però també molts moments per compartir amb els estudiants, moltes noves idees per discutir, cerveses per degustar, nous llocs per visitar i d'altres de ja coneguts per recordar.

També ha estat un lloc per retrobaments amb amics de congressos de ja fa molt de temps, és el cas per exemple d'una noia molt i molt simpàtica dels EUA (qui ho hauria de dir!), que és sens dubte l'alegria dels congressos i de les festes!

Pel que fa als espais on vam estar, l'escola en si mateixa es va dur a terme gairebé íntegrament en un edifici anomenat “La casita de la ciencia” a la zona del recinte del museu “Universum”. Unes camionetes ens duien i tornaven cada dia a l'Hotel Camino Real el Pedregal, l'hotel de 4 estrelles del que ja us vaig parlar en una entrada anterior i que era el lloc on estàvem tots els de l'escola. Tot i que en aquest hotel havíem de renovar cada 24 hores la contrasenya d'internet, també s'ha de dir que tenia un gimnàs gratuït (on vaig anar gairebé cada matí), i un bon esmorzar continental + un plat a escollir (des de quesadillas o chilaquiles fins a pancakes o macedònia).

Van passar els dies i després de moltes classes i exercicis va arribar el dia de la visita turística de l'escola. Ens van dur a Teotihuacan, un lloc on tot i que jo ja hi he estat 3 vegades no em canso d'anar-hi. En entrades al blog dels anys anteriors us vaig parlar molt d'aquest lloc, de les seves tres magnífiques piràmides, de les més grans del món, de la historia, els mites etc. Aquest cop però ens van sorprendre amb dues coses. Primer, vam sortir de l'hotel cap a Teotihuacan a les 5 del matí, i us preguntareu per què, doncs perquè vam anar a veure l'alineament del Sol amb la piràmide del Sol just a l'alba. Vam arribar a les 6:20h a un petit monticle als afores de la zona arqueològica, un monticle que va resultar ésser també una petita piràmide encara per excavar. Vam pujar al cim, vam aguantar el fred tot esmorzant el que ens van donar a l'hotel i entorn a les 6:45 el Sol va començar a treure el nas pel darrere de la piràmide del Sol, va ésser un moment ben màgic.

Un cop vista la sortida de Sol, vam continuar a peu fins a la zona arqueològica, i no hi havia absolutament ningú, vam gaudir d'una bona estona tot sols en aquest lloc immens. Els nostres guies durant la visita van ésser un arqueòleg professional i un arqueoastrònom. Cadascun d'ells ens va donar la seva visió del que significava aquest lloc, des de la part socio-cultural fins als mites i tradicions d'aquella gent. Tot i això, l'opinió de l'arqueostrónom era que aquella gent van construir la ciutat alineant-la amb un munt de constel·lacions i coses del firmament, la veritat però és que la majoria de nosaltres vam creure que moltes de les seves explicacions estaven una mica agafades pels pèls, molt poc científic tot plegat! Al migdia, una nova sorpresa. Resulta que els arqueòlegs van fer fa poc un gran descobriment, un túnel que s'endinsa en una de les piràmides, la de quetzalcoàtl, la sorpresa és que ens hi van deixar entrar! Brutal! Això sí, sense càmeres ni mòbils, tot està per explorar encara!

Per acabar el dia vam anar fins un restaurant amb buffet lliure on ens vam atipar com lladres (i per menys de 6 euros!), de fet, vam menjar tant (sobretot jo i un parell d'amics), que els cambrers, dissimuladament, es van anar emportant coses cap a la cuina! Quin panxot de riure que ens hi vam fer!!

L'endemà de la visita turística, va ésser un dia de rutina com els altres, però era divendres i tocava anar aviat a l'hotel, mudar-se i cap al sopar de l'escola a l'Azul y Oro, un dels llocs més selectes de la Ciutat Universitaria. Tot i això amb el mal temps que ens va fer molts vam optar per no anar a canviar-nos i anar directament a sopar. En el sopar ens van servir bunyols d'ànec amb mole poblano, tostadas de cochinita pivil, un tamal de frijol i un d'una herba semblant als espinacs i de la que no recordo el nom, per beure, aigua d'orxata (d'arròs) i de jamaica i per postres espumós de mamey, tot una delícia! Ah i vi, però qui el volia l'havia de pagar a part, i, de fet, els que en van beure diria que van acabar pagant el sopar de tots! Era caríssim!!! I només mitja copa!!

Durant el sopar vam aprofitar per parlar dels problemes dels nostres respectius països i he de dir que crec que tenim uns quants adeptes més per la causa catalana, clar que sí! Fent país!!

Després de sopar ens en vam anar a fer un toc amb uns quants amics. La idea era anar a ballar però a l'últim moment tothom es va escapolir i vam acabar intentant anar a un bar de l'Av Universidad (de fet el bar que tenia al costat de casa l'any passat), el cas és que estava tancat, al final vam anar a parar a un altre bar també sobre aquesta avinguda però una mica més lluny. Vam beure un litre de cervesa negre cada un, i em van ensenyar com michelar-la (posar sal i llima al contorn de la copa), és ben útil i queda ben bo!

L'endemà, per no perdre el ritme, i tot i que era dissabte, vam començar altre cop ben d'hora les classes, tot i això, no seria un dia normal, de fet es convertiria en un dia ben ben especial!

Al migdia, vam dinar i després cap a canviar-nos de roba: era el dia de la “Noche de las Estrellas”, un esdeveniment de divulgació amb tots els ets i uts! És una super fira d'astronomia que visiten milers de persones. Hi ha carpes de totes les organitzacions astronòmiques, i molts, molts astrònoms per allà voltant responent les preguntes dels més petits i dels més grans, i jo molt agraït n'era un més aquest any! Per tot arreu es podien llegir cartells divertits on deia “Preguntale a un astrobiólogo”, “Abraza a un astrónomo”, ..., i de carpes, doncs n'hi havia de tots tipus. A mi m'havia tocat estar a la de carpa de Gaia, però, com no, em vaig apuntar en unes quantes més, a la de “Astrónomos en acción”, que era la dels estudiants de l'IA, a la de “Preguntale a un astrònomo” i també em va tocar fer una xerrada a la carpa nº1 de conferències. Pel que fa a la dels estudiants de l'IA allà vaig fer com a la de Gaia, quedar-me per allà voltant i esperar que algú gosés apropar-se per preguntar alguna cosa, i, oi tant que n'hi havia de gent que s'hi atrevia! I quines preguntes!! A la carpa de “Pregúntale a un astrónomo”, el funcionament era diferent, l'astrònom (és a dir nosaltres), s'asseia en un sofà i la gent s'apropava formant un cercle, llavors qualsevol que volgués preguntar-li alguna cosa ho podia fer, simplement era una carpa com a les anteriors però una mica més formal. En aquesta última carpa solien haver-hi els astrònoms més famosos, tot i això, un parell de vegades també hi vam anar uns quants estudiants.
 Després de tot això vam anar a sopar a la carpa de l'staff on ens van donar un parell d'entrepans, galetes a dojo, patates, cafè, beguda, tot gratis pels astrònoms. Un cop havent sopat, tocava anar cap a la carpa de conferències 1. A les 21:30 tenia la meva xerrada, clausuraria la carpa jo!

Vaig arribar-hi puntual i encara hi havia el conferenciant del a sessió anterior. Vaig poder escoltar-lo una estona i la veritat va fer una xerrada molt avorrida, la gent marxava i jo anava pensant “quina pena la meva xerrada serà només pels quatre que aguantin fins al final". Vaig començar la xerrada amb la carpa mig buida però, no sé com, quan me'n vaig adonar ja tenia la carpa plena de gom a gom, fins i tot amb gent dreta! Quan vaig acabar, en el torn de preguntes van començar les felicitacions: que si l'havia feta molt amena, que si molt entenedora, etc etc, i al final, la més gran de les sorpreses, es van a costar a demanar-me autògrafs!!! I una senyora fins i tot se'm va apropar i em va posar davant del nas un llibre del seu fill, jo pensava que volia només un autògraf però em va dir: “Ah por cierto, mi hijo se llama Cristian”, volia una dedicatòria!! No tenia ni idea de què escriure-hi, pel que hi vaig posar: “Para Cristian, de seguro un buen astrónomo para el futuro!”, i és que mai m'hauria pensat haver d'escriure una dedicatòria!

En acabar de signar autògrafs i de fer-me fotos amb la gent, vam recollir la carpa i ja s'havia acabat la “Noche de las estrellas”. Marxava amb un molt bon regust de boca, sentint-me com un heroi, i només pel sol fet d'ésser científic i astrònom. Aquest país no deixa de meravellar-me, un país on es pot tenir com a heroi un científic, i nosaltres arrogants en diem el tercer mon ..., seria impensable que passés una cosa així a casa nostra, ans el contrari, encara et pregunten que per què serveix això que fas i perquè hauria de cobrar tan un científic (i ni saben que de cobrar cobrem ben poc!), i per l'altre costat val la pena tenir-lo present, 11 persones corrent darrera d'una pilota cada cap de setmana cobren milionades, ah, però és clar, ells aporten moltíssim a aquesta societat!...

Per acabar la vetllada ens en vam anar a fer unes cerveses, però, com que era molt tard, molts lloc ja tancaven i vam haver de tornar a l'hotel sense haver pres res.

Passada la fantàstica “Noche de las estrellas” tocava començar els projectes finals de l'escola. En el meu grup ens vam posar en Javier, en Santiago (estudiant de la Bárbara, i que estudia òrbites d'estrelles entorn de la Vía Láctea i també discos protoplanetaris), la Luisa (també estudia òrbites amb la Bárbara, tot i que ella ja és postdoc) i la Carmen (estudia l'evolució dels cúmuls oberts dins el disc galáctic i intenta esbrinar l'origen del nostre Sol, també és postdoc). El projecte era molt ambiciós però estàvem animats i vam decidir tirar pel dret. Tot i això, va passar el diumenge i després el dilluns i hi va haver una part de la feina que ens va ésser impossible de fer, els codis de la Luisa no hi havia manera de fer-los funcionar (la veritat, creiem que sabia com utilitzar-los però va resultar que no), i del resultat dels seus programes en depenia tenir la base per fer anar els de la resta. Per sort els meus els vam poder fer anar amb una altra mostra. Amb tot això, vam acabar el projecte a les 6:30 del matí del dimarts, en aquell moment jo vaig preferir anar al gimnàs per acabar-me de despertar que no pas dormir 30 minuts. A les 7, somnàmbuls tots plegats vam anar cap a esmorzar, tot per començar l'últim dia d'escola, el dia de les presentacions dels projectes.
Per fer les presentacions ens vam dirigir a un auditori diferent al de les classes i exercicis, un al segon pis del propi museu. Pel que fa a les presentacions, la veritat és que hi havia treballs molt bons, d'altres potser no ho eren tant, però el que sí s'ha de dir és que tots hi vam posar el coll i que de veritat vam aprendre molt!

Per acabar l'escola, i després de les presentacions, ens van convidar a una visita guiada a Universum. El primer que vam visitar va ésser l'exposició “The Body Worlds”, una exposició de cossos humans reals, plastificats. Aquesta primera exposició va resultar ésser molt interessant ja que hom hi podia aprendre moltíssim d'anatomia; d'altra banda, he de dir que algunes de les coses que s'hi poden veure tenen un toc ben macabre ja que s'hi fan servir alguns cossos humans tallats de maneres diferents per intentar crear art (no obstant aquest petit detall jo ja era la segona vegada que hi anava ja que gràcies a l'escola ens era gratis i qui sap quan tornaria a tenir l'ocasió d'anar-hi). Després d'aquesta visita ens van portar a veure la resta del museu, la part de l'univers, l'evolució etc etc.

Després de la visita ens vam tornar a reunir, vam omplir l'enquesta de valoració de l'escola, vam votar el millor projecte (de fet tots vam acabar votant més amb el cor que amb el cap) i va guanyar el grup dels nois de llicenciatura, que tot i no fer un projecte brillant, s'ho van currar infinit!

En acabar vam anar cap a l'hotel a descansar, jo ni sopar vaig poder fer, vaig anar directament a dormir, i és que ja portava prop de 40 hores sense dormir!

Finalment, el dimecres, va tocar esmorzar per últim cop a l'hotel, acomiadar-se de tothom, de la Cesca, la Hoda, la Erica i de la resta de gent, i després cap a l'IA a continuar treballant! I al vespre, cap a la que seria la meva casa pel proper mes! Però això ja serà una historia per una altra entrada al blog!

I aquí acabo avui, ja veieu que ha estat una setmana molt intensa!

Continueu mirant les estrelles i al cometa ISON, que en els últims dies ha augmentat espectacularment la seva brillantor i ara ja es veu a simple vista! Ja ho sentireu a les notícies!