Hola de nou! Com ha anat la setmana? Espero que molt bé! Com us vaig prometre aquí us deixo la continuació de l’entrada de la setmana passada, a veure si per fi us poso al dia de tot!
Començo pel tema amb el que tancava l’entrada de la setmana passada, els catalans a Jerusalem.
Abans de tot això però us vull posar una mica en context sobre aquest tema. Com sabeu ja fa més de 4 mesos que visc aquí. Durant aquest temps he conegut a molta gent i a gent de tot arreu, tot i això, per molt que des del principi de la meva estada vaig buscar per facebook, per internet, … no vaig ésser capaç de contactar amb cap català. Ara ja començava a desistir i de fet començava a pensar que era l’únic català en aquesta zona… tot això però va canviar quan vaig començar les classes d’hebreu. Alguna cosa hi van tenir a veure també unes quantes coïncidencies que es van donar en la mateixa setmana en que començava les classes.
A continuació us detallo una mica més com es va esdevenir tot plegat. Com us vaig explicar en la entrada de la setmana passada, a les classes d’hebreu vaig conèixer una noia alemanya, l’Helena. Resulta que aquesta noia em va dir que coneixia un altre noi català (un noi que més endavant m'adonaria que coneix pràcticament tothom de per aquí ... és tot un personatge!), aquest noi és en Marc. En Marc és un noi de terres tarragonines que va venir a Jerusalem fa prop d’un any per ensenyar català a través de la fundació Ramon Llull. Sí, es dedica a ensenyar català, i és que per estrany que us pugui semblar aquí hi ha molta gent interessada a aprendre català! A aquest mateix noi, i de manera totalment independent, el meu company de pis el va conèixer en una festa just en la mateixa setmana. Sembla ésser que en aquesta festa es va discutir molt i des de tots els punts de vista sobre el conegut com a “procés català”. I és que com ja us he dit en més d’una ocasió és tota una experiència discutir amb el meu company de pis, m’encanta aquesta manera de fer dels filòsofs, qüestionant-ho tot, fent-te donar mil voltes, fen-te adonar que hi ha coses que pressuposaves i que en realitat no tenen perquè ésser de la manera que sempre havies pensat … s’aprén moltíssim de veritat!! I no ho dic perquè sé que ell també segueix el blog eh! (o en part si? …) ;-) . Tornant al tema dels catalans, finalment després de veure que tothom coneixia a en Marc, i jo no ..., vaig decidir enviar-li un missatge per quedar, tot i això no va caldre ni quedar personalment ja que els vaig conèixer en una festa on em va convidar l’Helena, i on alhora també hi havia l’Enrico un amic del meu company de pis que fa ja 4 anys que viu aquí i que parla català (a més d’hebreu, italià, castellà …), de fet va a classe de català amb en Marc (per gran que sigui Jerusalem sembla que se'ns està fent petit! Tothom coneix a tothom!). En la festa hi havia molta gent, no obstant, tot i que no vam tenir massa temps per parlar, he de dir que vaig trobar que són molt bona gent (tan en Marc com l’Enrico).
Just després d’això, en aquella mateixa setmana, casualitats de la vida, em va arribar un missatge de facebook des de la Vall on se’m deia si podia ajudar a un noi que es deia Marc (un altre Marc) que venia a viure a Jerusalem 3 mesos en una estada de doctorat. Quina casualitat! I oi tant que el podia ajudar, només faltaria! De seguida li vaig enviar un missatge per si volia quedar per fer un cafetò, un Sabbat, dia avorrit com tots sabeu ja que gairebé tot és tancat. I res, vam quedar per fer un cafetò, i va resultar que és un biòleg que treballa amb virus i que és de terrassa. És un nano molt simpàtic i des de llavors que hem anat quedant per fer el cafè a mitja tarda o per dinar al campus. Entre d'altres activitats que van derivar d'aquests primers contactes hi ha també el que s'està convertint en una tradició i és l'anar a sopar els dijous en algun restaurant del centre. El primer que vam compartir en Marc de Terrassa, l'Enrico jo i el meu company de pis va ésser en un lloc on fan sopes àrabs boníssimes i on hi ha un ambient molt alternatiu i agradable. Vam sopar al costat d'uns quants nanos joves que anaven uniformats, segurament estaven de permís en el servei militar. He de dir però que vam acabar en aquest lloc de sopes perquè no vam poder entrar a un restaurant molt famós d'hummus (el pla era anar a menjar hummus), i és que els dijous està tot a rebentar de joves que van a sopar i de festa! No m'estranya, com que el dissabte està tot tancat s'ha d'aprofitar! A més de tot això un cap de setmana també vaig acompanyar a en Marc a visitar la ciutat antiga, fent-lo tocar de peus a terra i traient-li del cap totes les vajanades i paranoies que li van posar els companys israelians d’universitat sobre la seguretat. També vam anar de visita a Betlehem. I tot i que hi he anat ja moltes vegades, aquesta visita a Betlehem va ésser diferent ja que encara hi havia tota la decoració de nadal. Ara bé, com no podia ésser d’altra manera vaig tornar a trobar-me amb el noi palestí aquell! No m’acabo de creure que tingui tanta mala sort de trobar-me’l absolutament sempre! I sempre em recorda que li vaig prometre que el contractaria com a taxi la propera vegada que visités Betlehem … (si el voleu conèixer surt a la foto de l'arbre de nadal, és el nano que hi ha just a sota, just quan ens perseguia ...). Aquesta visita a Betlehem va acabar com sempre, passant per la frontera 300 on vam dinar d'entrepà de falafel.
Per acabar aquesta part sobre els catalans a Jerusalem dir que aquest passat divendres vam fer un altre sopar, aquest cop amb els dos Marcs, el meu company de pis i tres nois israelians que van a classe de català i que el parlen molt bé. Vam anar per fi al famós restaurant dels hummus (després de congelar-nos de fred en una terrasseta d'un bar durant una llarguíiiiisssima estona), i la veritat és que és molt recomanable! Molt bo i quedes ben tip. La vetllada va estar molt bé, vam parlar de tot i molta estona en català que a vegades es troba a faltar! Tot i això també és cert que fins a cert punt vam ésser tots plegats un xic mal educats ja que tot i que ens entén bastant el meu company de pis no parla català. I finalment també he de dir que per no canviar de costum jo vaig ésser el primer de marxar i vaig anar a dormir aviat, i és que l'endemà a les 6:30 havia de marxar, que ens n'anàvem a fer una caminada pel mar mort! Ja us ho explicaré en la propera entrada!
Deixant ja el tema dels catalans a Jerusalem, us he d’explicar també que per fi fa un parell de caps de setmana ens vam decidir a anar amb els companys de facultat al Museu Nacional d’Israel, del que tots estan molt orgullosos. La veritat és que hi vam passar tot el matí, és enorme! Vam veure des de la part d’arqueologia on s’hi mostren rotlles d’escriptura bíblica antiga (en hebreu óbviament, i que en algun moment podia fins i tot intentar llegir), fins a parts més modernes (pintura abstracta) o peces arqueològiques d’arreu del món. Va ésser una matí molt complet i culturalment inspirador. Tot i això he de dir que em va deixar un xic decebut, i és que me n'havien fet tan tan bona propaganda ...
I enmig de tot això va arribar la setmana del que havia d’esser la gran nevada! Si sí, ara us ho explico millor.
Va començar la setmana i ja totes les previsions apuntaven a una forta baixada de temperatures, la veritat és que va començar a fer molt de fred i vam haver d’agafar prestades un parell d’estufes de la casa del veí a qui cuidem els gats. Tothom estava molt nerviós i és que els dos últims anys els ha fet unes fortes nevades que han col·lapsat la ciutat. Les previsions no eren del tot clares i és que els dos primers dies de la setmana es va posar a ploure, no a nevar. Tot i això tothom esperava que el dimarts i el dimecres la pluja canviaria a neu i faria una grandíssima nevada. Degut a tot això el dimarts el gimnàs va tancar (també el dimecres) i molta gent no va anar a la feina, tot i que de bon matí no plovia i al migdia ho va començar a fer (no a nevar), en aquell moment però mitja ciutat ja s’havia agafat vacances. Jo, com molts sabeu són un fanàtic de la neu i també estava ben nerviós, allà a la facultat amb prou feines motivació per treballar, mirant per la finestra … finalment el dimarts cap al vespre em vaig decidir a marxar cap al mercat a comprar alguna cosa i a mig camí es va posar a nevar. Una nevada forta i abundant i ja em teniu a mi allà al mig del carrer rient, tancant el paraigua, i mig ballant sota la forta nevada! I és que no sé si mai havia vist a nevar tan fort! Va durar una bona estona i quan ja s’estava començant a agafar a la carretera (ja ho havia fet a tots els parcs, cotxes …) va parar, i aquí es va acabar la gran nevada! Quina decepció! Els dies que van seguir la nevada van ésser molt freds i amb gel (vaig fer més d’una patinada i cop de cul al terra …), però va durar ben poc, i ara ja torna a fer força més bon temps, de fet amb temperatures mooolt suaus, tan que fins i tot es pot anar en màniga de camisa!
Molt bé doncs, ara, per anar acabant us vull explicar una petita visita que vam fer fa un parell de caps de setmana amb el meu company de pis a un poblet que hi ha a 20 minuts de Jerusalem. Aquest poblet es diu Abu Ghosh i diuen que és el millor lloc per menjar hummus a Israel!
Abu Ghosh és un poble àrab en territori Israelià i amb una població que mai s’ha volgut involucrar en el conflicte, d'alguna manera es pot dir que són una mica “Isreal friendly”, i és que de fet es va negar a participar en la guerra dels anys 40 contra l’estat d’israel.
I què hi ha d'interessant en aquest poble? Doncs un parell de monestirs, un dalt d’un turó on es diu que va estar guardada l’arca de l’aliança fins que el rei David se la va endur a Jerusalem, i un altre al poble que és de l’època dels templers. El poble també té una mesquita petitona i una de gran molt bonica que es pot veure quan s’arriba a Jerusalem al costat esquerra de l’autopista.
Així doncs de bon matí, un divendres (que és quan encara hi ha busos públics), ens vam aixecar i vam anar a buscar el bus. Vam esperar una estona (el bus 185, per 8 shekels), mentre veiem baixar nois que tornaven del servei militar, suposem que de permís, amb les seves armes penjades de l’espatlla (suposadament descarregades), i que a mi encara m’incomoden tan … un cop al bus vam tardar només 20 minuts a arribar a Abu Ghosh. Allà ens vam mig perdre tot passejant per camps on els ametllers ja han començat a florir. Després de voltar una estona vam dirigir-nos al monestir de l’Arca de l’Aliannça. Vam haver de suar la cansalada però després d’una bona pujada, i aprofitant el dia tan genial que ens va fer, amb molt de sol i molta calor, vam arribar-hi. Allà ens vam trobar amb un ambient de tranquil·litat i pau brutal, enmig unes oliveres molt grans i antigues hi vam trobar una senyora gran que admirava les vistes de la ciutat. Al cap d’una estona es va aixecar i ens va preguntar d’on érem, i aquí va començar una grandíssima experiència, vam estar xerrant una bona estona amb aquesta senyora, una monja jubilada, irlandesa, que parlava anglès, hebreu i francès i que havia estat destinada a Tuníssia, Marsella, … sempre cuidant o bé a nens orfes que havien operat del cor o be ensenyant a escriure amb ordinador a nens cecs, la veritat és que va ésser molt bona amb nosaltres, ens va ensenyar el jardí del monestir i ens va convidar a tornar sempre que volguéssim a gaudir de la pau del lloc. Després d’això i de visitar l’esglèsia, que no era res de l’altre món, vam tornar cap al poble a visitar l’altre monestir.
En arribar al segon monestir no les teníem totes de si ens deixarien entrar i és que ja era gairebé hora de tancar. Tot i això ens van deixar entrar sense problema i vam poder visitar l’esglèsia, espectacular plena de frescos a tots les parets i amb una cripta on es podia baixar, enorme! Pel que fa a les pintures de les parets és interessant comentar que tots els rostres esborrats, és una pena ja que eren precioses però probablement ho van fer els àrabs en algun moment.
Sortint del monestir vam passar pel centre de la ciutat on vam decidir que aniríem més tard a dinar i ens vam tornar a perdre tot buscant la gran mesquita del poble. Finalment vam decidir demanar a un senyor que gaudia del dia de descans dels musulmans i és que no hi havia manera de trobar com arribar a la mesquita sense fer una volta enorme. La clau és que no hi havia carrers al poble gairebé, els accessos es feien passant per dins dels jardins i escales de les cases … molt curiós.
Vam arribar a la mesquita i és clar, era el dia sagrat dels musulmans, a més molt a prop de l’hora del ‘horació (les 11:53), pel que no sabíem exactament si era o no de mala educació entrar-hi. Tot i això a la porta ens van convidar a entrar i vam anar a asseure’ns a un banc. Vam veure l’inici de l’oració, i la veritat és que és tota una experiència això de les oracions àrabs! Quan vam creure que ja n'havíem vist prou (a més ocupàvem un banc on hi volia seure gent gran, i és que els joves seuen al terra), vam aixecar-nos i vam marxar. Era aviat però teníem ganes de ésser aviat a Jerusalem per anar a comprar abans de l'entrada del sabbat (moment en el que ho tanquen tot com ja sabeu), pel que vam decidir anar a dinar una mica d’hummus al centre. Ens vam asseure en una terrasseta i vam demanar hummus amb cigrons i tajina, hummus amb bolets i uns quants falafels, i per beure una llimonada ben fresca! Un molt bon dinar i l’hummus molt bo (tot i que no sé si diria que el millor que he menjat …). En acabar vam anar directament a buscar el bus i cap a Jerusalem. I allà doncs a comprar al mercat i cap a l’Abraham hostel a estudiar hebreu, una rutina de divendres que m’he agafat! I així es va acabar la visita a Abu Ghosh, una molt bona diada.
Doncs res, amb això acabo, només em queda dir-vos un parell de cosetes, primer que m’he unit a un grup d’esports d’aventura! De moment encara no han organitzat res però es cou una sortida a fer ràpel per un oasis del mar mort!! Ja us explicaré! Segon, que vaig anar a fer una caminada pel Mar Mort! Ja us ho explicaré en la propera entrada. Tecer que la primavera ja està arribant! Hi ha ocells cantant per tot arreu, tot és verd, surten flors, els arbres floreixen ... genial! I finalment també dir-vos que en la propera setmana tinc una xerrada en el congrés nacional d'astronomia d'Israel, a veure com va, i que el proper cap de setmana possiblement ens n'anem a esquiar al Golan! ja ho veieu vaig ben enfeinat!
Que vagi molt bé i ja ho sabeu! Continueu mirant les estrelles!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada