Jerusalem: tornem-hi

Hola a tothom! Després de gairebé un mes de la meva tornada a Jerusalem per fi he tingut un moment per tornar-vos a escriure. I la veritat és que tinc moltes coses per explicar-vos.

Primer de tot però disculpar-me per no haver escrit abans, us he d'esser sincer, no he tingut temps, i si n’he tingut no tenia massa ganes de posar-me davant de l’ordinador altra vegada. La feina m'absorveix molt últimament encara que també he de dir que el meu projecte encara no s’acaba de definir, i això la veritat és una mica estressant. Tot i això, per compensar l'estrés de la falta de concreció del projecte, he trobat una cosa que encara que em roba molt temps em motiva i m’agrada moltíssim; per estrany que sembli en algú com jo a qui mai li havien agradat les assignatures de llengua (alguns recordareu que era un desastre amb l’anglès …), he començat a anar a classes d’hebreu, sí, m’he decidit a aprendre noves llengües! Començo per l’hebreu i més endavant, qui sap, potser continuo amb l’àrab, en aquesta entrada us en donaré més detalls.

Molt bé doncs, després d’aquesta breu introducció-disculpa, vaig per feina amb el que us vull explicar, que avui tinc moltes coses per dir-vos!

Vull començar per donar-vos algunes notícies noves sobre el que passa al lloc on visc, al monestir. I és que hi ha notícies fresques (o com a mínim ho eren fa unes setmanes). El primer que us he d’explicar, tot i que ja n’hi ha alguns que ho sabeu, és que la gent del monestir vam rebre un correu de qui deia ésser l'advocat de la senyora que ens va estafar. Si si, ho heu llegit bé! En aquest correu se’ns deia que una persona del monestir li havia estat enviat missatges continuament reclamant-li els diners que ens deu, i que ho feia en nom de tots nosaltres (nosaltres no en sabíem res d’aquests missatges, tot i que no em traurà la son tampoc que algú estigui molestant a aquesta senyora). Ens demanava que deixéssim de fer-ho ja que estàvem pertorbant una persona ja de per si molt pertorbada (no cal que ho digui, ... pertorbada ...), ens adjuntava altra vegada les fotos del moment en que l’havien feta fora del monestir i d'alguna manera ens amenaçava que si no deixàvem en pau a la senyora ens denunciaria ... vaja, és a dir que ens roben i a més encara ens volen denunciar per reclamar el que és nostre! Molt surrealista ja ho veieu, ara bé, després de tot el que ha passat la veritat és que tots sospitem que aquell mail el va escriure ella mateixa perquè la deixéssim en pau. Finalment vam  optar per no contestar-la. Actualment alguns dels companys del monestir estan intentant tirar endavant una denuncia per recuperar els diners que ens va fotre, tot i això es veu que és molt complicat ja que ens reclamen una adreça on fer arribar la citació judicial i no tenim ni idea de si aquesta viu encara per aquí. A veure com acaba tot plegat!

Sobre aquest tema he d'afegir que fa uns dies els sacerdots del monestir em van explicar que els han fet arribar nova informació sobre aquesta senyora. Resulta que també es dedicava a estafar a taxistes, de fet hi ha molts taxistes de Jerusalem a qui deu diners. El que feia era dur-los turistes com a “clients” a qui portaven a visitar tota la ciutat amb ella com a guia. Acabada la visita ella els deia que els diners els els faria arribar la seva empresa (amb seu al monestir, empresa que òbviament no existeix), per un altre costat ella cobrava als turistes i així es quedava els diners. Quan els taxistes es van adonar que no els arribaven els diners van passar pel monestir i la senyora ja no hi era … També diuen que es va dedicar a recaptar donacions per restaurar el monestir, diners ningú sap on han anat a parar ... ja veieu quin personatge!

Per acabar amb el tema d'aquesta senyora (i esperem que realment això s’acabi aquí), resulta que al final hem de sumar encara més diners als que hem perdut fins ara. I és que d’alguna manera podem dir que hem hagut de pagar tres vegades la llum i l’aigua dels primers mesos ja que els sacerdots ens van cobrar el setembre i l’octubre (mesos en els que encara no vivíem al monestir i que vam pagar pensant que eren el novembre i desembre), i ara tornant de nadal ens han fet pagar el novembre i desembre, és a dir vam pagar-los a la senyora i dos cops als sacerdots … i no hi podem dir massa res ja que el que ens han dit és que la senyora tampoc els va fer arribar els diners del setembre i l’octubre i s’han de pagar d’alguna manera … vaja que hi vam accedir sense rondinar massa i esperem que tot s’acabi aquí, i és que hi estem molt bé al monestir i ens portem molt bé amb tothom (o gairebé … jeje).

A part de tot el relacionat amb aquesta dona però també han passat altres coses al monestir. Per començar durant tota la primera part de gener vam deixar de veure els sacerdots i és que el nadal grec-ortodox és el 6 de gener  i les festes s’allargen fins a mitjans de mes. Durant aquest període aquests estaven a Betlehem a fer totes les celebracions a la capella de la nativitat, el cementiri dels sants innocents …

Sobre l’ambient al nostre apartament dir que la relació amb el company de pis israelià té alts i baixos, a vegades sembla que millora una mica, a vegades sembla que no ens portem massa bé … i és que encara no hi ha manera que netegi quan li toca, tot sovint ens toca fer-li de “mama” i netejar el que ell deixa brut, jo crec que per les experiències que ja he tingut compartint pis ho porto una mica millor que el meu company de pis però vaja un dia o altra haurem de fer un cop de cap i parlar-hi seriosament.  Per altra banda un divendres vam tenir una bona sorpresa, fa unes quantes setmanes, ell i la seva xicota ens van preparar un sopar de Sabbat, amb benedicció de vi i pa inclosos, va estar molt bé, vam xerrar una bona estona i vam conèixer millor la seva xicota, una noia molt simpàtica, biòloga i que parla molt bé el castellà. Després del sopar els vam prometre que a canvi els en faríem un de tradicional hispano-català, i així ho vam fer, un parell de setmanes després els vam preparar un sopar de Sabbat a la catalano-espanyola: torrades amb all i tomàquet i una bona truita de patates i ceba. I tot s’ha de dir, ens va quedar boníssim.

Molt bé, després de tot això i per acabar amb el tema del monestir us he de parlar d’un dels nostres veïns. Resulta que tenim un veí que té dos gats, és el veí del que us vaig parlar molt al principi de la meva estada aquí i que em va convidar a una festa a casa seva, just quan jo acabava d’entrar al monestir. Aquest noi té una xicota brasilenya i va decidir anar a passar-hi un mes (carnavals) de manera que necessitava algú que li cuidés els gats. El que va fer però no va ésser demanar-ho directament sinó que ens va fer creure tan a mi com al meu company de pis que havia parlat amb l’altre sobre el tema i quan ens en vam adonar ja el teníem a casa entregant-nos les claus … vaja que portem una setmana anant a donar menjar i netejar els seus gats … no és massa molèstia la veritat, són molt bons gats (tot i que mengen una barbaritat), però les maneres …

Ah i per acabar dir que un nou noi ve a viure al monestir, un noi jove que encara no ha estat ordenat sacerdot i que ho serà en les properes setmanes. Ara mateix es dedica a organitzar la biblioteca del monestir on s’hi poden trobar llibres i manuscrits molt antics! Val la pena visitar-la, tot i la pols que hi ha acumulada. També dir-vos que l’abat ens ha convidat a anar a la celebració del monestir que es fa el dia 3 d’abril i que ens van dir que l’apartament petitó que hi ha paret a paret amb el nostre és en realitat una petita església on resen els sacerdots i les monges el diumenge ben aviat al matí (es veu que l'esglèsia gran costa molt d'escalfar i hi fa molt fred).

Molt bé, A part de tot això relacionat amb el monestir, i com ja us he dit una mica més amunt hi ha una cosa que ha fet canviar totalment la meva vida aquí a Jerusalem: les classes d'hebreu. Com us vaig explicar al desembre, durant el nadal van començar les classes d’introducció a l'hebreu a la universitat. Per un preu més que raonable s’han ofert a donar-nos classes bàsiques de lectura, escriptura i també de com parlar en aquest idioma tan estrany per nosaltres i en el que està escrita la bíblia. Com que les classes van començar per nadal em vaig perdre les 4 primeres classes, degut a això al principi anava una mica peix, i és que són un tipus de classe de les que s’anomenen d’immersio, és a dir el professor parla sempre en hebreu i molt molt poc en anglès de manera que t’has d’espavilar per entendre el que diu. M’hi he posat seriosament, de fet hi intento dedicar una horeta cada dia i gràcies a això crec que ja m'he posat bastant al dia, tenint en compte que la majoria dels companys de classe fa més temps que jo que viuen per aquí. La veritat és que estic molt content i m'agrada molt això d'aprendre un nou idioma, a més a la classe he conegut força gent, de fet és allà on he conegut una noia que em va dir que coneixia un altre català a Jerusalem, en Marc,  de qui us parlaré una mica més endavant. A més d'aquesta noia també he conegut un senyor gran molt simpàtic, és anglès i professor a la universitat i ens ajuda molt (ell fa molt temps ja que viu per aquí), també hi ha una noia Argentina que fa un any que viu a Jerusalem i que va igual o més peix que jo, crec que és per això pel que ens portem tan bé! Us mantindré informats de com van les classes i prometo que algun dia m’atraviré a publicar quelcom escrit en aquest idioma, a més d'explicar-vos alguns dels secrets d'aquesta llengua tan estranya!

I aquí us deixo, crec que avui ja m’ha quedat una entrada prou llarga. Tot i això encara em queden moltíssimes coses per explicar pel que ja he començat a escriure la següent entrada on us parlaré de catalans a Jerusalem, de neu, d’una visita al museu nacional d’Israel i de moltes coses més!! Ja ho sabeu, que tingueu molt bona setmana i continueu mirant les estrelles!