Hola de nou! Primer de tot em vull disculpar perquè fa temps que no escric. La veritat és que m’ha costat trobar un moment per fer-ho i a més el temps passa tan de pressa! I és que he fet moltes coses aquestes últimes setmanes, tantes que us les hauré d’explicar en dues entrades noves per evitar fer-ne una de moooolt llarga (vaja, com moltes de les que he fet últimament …).
En la primera entrada (aquesta) us explicaré la meva estada a Toledo. A Toledo? us preguntareu, doncs sí, pels que no ho recordeu em van acceptar per donar una xerrada en un congrés internacional a Toledo. Era un congrés de formació i evolució de galàxies i hi va anar moltíssima gent, la veritat és que no ho sabia però resulta que van donar la oportunitat de presentar resultats a través de xerrada a molt poca gent, i entre aquests pocs privilegiats a mi! Quina sort que vaig tenir! Finalment acabaré aquesta entrada explicant-vos també la meva visita llampec a casa.
En la segona entrada, que intentaré penjar durant la propera setmana, us faré un resum del que vam fer i el que vam visitar la setmana passada amb uns amics de la facultat que van venir de vacances de setmana santa (probablement ells i/o família llegeixin aquesta entrada així que aprofito per enviar-los records i una forta abraçada!)
Molt bé doncs, no perdo més el temps, que el temps és or diuen, i ja prou que us el faig perdre amb aquestes entrades tan llargues oi?
Tot va començar al gener quan vaig rebre un correu de la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA) on s’anunciava un congrés de formació i evolució de galàxies a Toledo. Vaig llegir-me l’anunci i la veritat és que de seguida m’hi vaig interessar, era un congrés del camp de l’astrofísica en el que treballo i a més molt a prop de casa. I aquí cal que us digui, perquè us he d’enganyar?, que és un gran al·licient que el congrés estigui prop de casa: el grup et paga el viatge al congrés i un cop acabat sempre pots aprofitar per fer una visita a família i amics (no sóc ni el primer ni l’últim a tenir en compte aquest punt a l’hora de decidir a quins congressos anar). Així doncs amb tots aquests punts a favor vaig decidir provar sort i demanar al jefe si li semblava bé que demanés una xerrada en aquest congrés (la veritat és que vaig veure que ell també hi anava així que semblava fàcil que em donés permís). I si, la veritat és que sense ni gairebé pensar-s’ho em va dir que endavant. Així doncs ja amb el permís del jefe vaig agafar els resultats que tenia i els que preveia que tindria en el moment del congrés, vaig inventar un títol i un resum, i a provar sort! Al cap d’unes setmanes em va arribar la resposta, em donaven la xerrada! Així doncs sens dubte podria anar a Toledo ja que tenir una xerrada és motiu suficient per tal que el grup et pagui les despeses de viatge (s’ha de dir també que disposar de diners per congressos era part del tracte que vam fer quan em van contractar). Amb tot això doncs vaig començar a mirar vols per anar el congrés i també dates per poder fer una visita a la Vall.
Van passar les setmanes, el projecte com ja us he anat explicant no avançava (i encara no ho fa massa), i d’aquesta manera va arribar la setmana abans del viatge. En aquest moment el meu jefe em va dir que al final no participaria al congrés (crec que per problemes familiars), per altra banda, els organitzadors em van enviar un correu demanant-me la presentació en .pdf cosa que em va fer adonar que el títol i el resum que havia enviat no eren ni molt menys el que havia pogut fer en el projecte, és per això que els vaig demanar per canviar-los i presentar els resultats de l’última part de la meva tesi, la simulació GARROTXA. La veritat és que ja em temia que em diguessin que no i m’anul·léssin la xerrada però per sort va passar tot el contrari, la nova versió els va semblar encara més adequada.
I va arribar el dia del viatge. El vol sortia a les tantes de la nit (les 4:55) una hora un xic intempestiva però vaja tot i que me’l paguin sempre miro de buscar el vol més barat i les hores solen ésser aquestes. Amb això, havia d’esser a l’aeroport a la 1:55 ja que com ja us he explicat aquí s’ha d’esser a l’aeroport 4 hores abans com a mínim pel tema dels controls de seguretat. El meu pla inicial era anar-hi amb bus (l’últim surt a les 22:00 i després havia de fer alguns transbordaments rars per arribar a l’aeroport) i després esperar allà. Tot i això a mesura que es va anar acostant l’hora (era dissabte), amb el cansament que duia i pel fet que el peu encara no el tenia del tot curat, vaig pensar que total per quatre duros de més hi podia anar amb un taxi compartit (els famosos nesher), i anar-hi just a l’hora. Així ho vaig fer doncs, vaig trucar i els del taxi em van dir que em recollirien al museu d’israel a les 2 de la matinada, i així ho van fer. Probablement alguns de vosaltres us haureu sorprès per la meva decisió d’anar-hi en taxi, jo agafant l’opció més fàcil (i cara)? Sí, ho sé, fa un any hi hauria anat amb autobús tot i tenir mil coses en contra, no sé què em passa últimament, serà que m’estic fent gran … Després d’aquest petit apunt continuo. Molt bé doncs ja era a l’aeroport, i allà res de nou, els mateixos controls (em van donar el número 5, com sempre), i a esperar. Sobre el vol només cal que us expliqui que vaig fer una escala a Istambul i després directe fins a Madrid on vaig arribar prop del migdia del diumenge. Vull fer ara aquí un altre apunt, aquest cop sobre els aeroports, i és que vull deixar constància d’una queixa: sempre em toquen aeroports on s’ha d’agafar un bus per anar de la terminal a l’avió! No m’agrada gens! Tan còmodes que són els tubs aquells que encaixen directament a l’avió! Una tonteria, ho sé, de fet abans no m’hauria fet res, … altre cop he de dir que aquestes cosetes són les que et fan adonar que et fas gran …
Ja era a Madrid, vaig deixar l’aeroport i vaig agafar el metro (on no vaig haver de pagar res més que la taxa d’aeroport ja que una senyora molt simpàtica em va donar el seu bitllet on encara li quedava un viatge), i vaig anar fins a Sol, al bell centre, prop d’on tenia l’hostal. Vaig deixar les coses a l’hostal on compartia habitació amb 4 persones (de fet amb 4 llits buits) i me’n vaig anar a visitar la ciutat. Tot i que coix, vaig fer una bona caminada, vaig caminar per tot el passeig de la Castellana fins gairebé el Santiago Bernabéu, i ho vaig fer simplement per trobar un Decathlon on comprar-me unes xiruques noves … tot i això en arribar al Decatlhon que m’havien indicat em van dir que aquella era una botiga dedicada completament al golf, que no hi havia calçat i que si en volia hauria d’anar a una de les botigues grans, a l’altra punta de Madrid, la veritat és que no hi pensava anar … Davant mateix hi havia un Corte Inglés i vaig pensar que era una bona idea d’anar a mirar preus allà, tot i això la veritat és que no ho era … els preus eren molt molt alts. Vaig desistir de comprar-me unes xiruques noves i vaig decidir aguantar amb les xiruques velles durant tot el congrés (ja compraria les xiruques al Decatlhon de Vic en la meva visita llampec a casa).
Vaig tornar a l’hostal, vaig sopar i cap a dormir, que l’endemà tenia planejat agafar una combinació de busos super rara: m’havia d’aixecar a les 4, agafar bus nocturn fins la parada de busos del sud, a les 5:30 agafar un altre bus i fins a Toledo on arribaria a les 8:00 … l’altra opció era l’AVE: sortir de l’hostal, caminar mitja hora fins a l’estació, agafar l’AVE de les 7:30 i arribar a Toledo a les 8. La diferencia de preus 4.50 vs. 12.00 euros, i a més m’ho pagaven … com us dic em faig gran, vaig escollir l’opció més còmode i lògica (fa uns anys hauria escollit l’altra, simplement per estalviar una mica i, com no, per l’aventura). Així doncs vaig agafar l’AVE i a les 8 del matí ja era a Toledo. Com m’havien dit és una ciutat molt interessant i en la que hi ha molta pujada per arribar al centre històric que està construït sobre una muntanya/turó. No sabia exactament com arribar al palau de congressos pel que ho vaig demanar a una senyora que passava pel carrer. Aquesta bona dona em va dir que ella treballava a la zona històrica, que el lloc havia d’esser per allà i que si volia em podia acompanyar un tros. Tot xerrant de la seva feina i preguntant-me què hi feia jo allà em va dur per un laberint d’escales mecàniques que s’anaven enfilant al turó (és espectacular la quantitat d’escales mecàniques exteriors que han posat per poder arribar a dalt, n’hi ha molts que pagarien per tenir el mateix a En Bas). Un cop a dalt em va dir que el lloc havia d’esser per allà però que no ho sabia exactament, que hauria de tornar a preguntar. Ens vam acomiadar i just després, per sorpresa meva, em vaig adonar que el lloc era just allà, al final de les escales mecàniques, un cartell enorme ho indicava.
Em vaig acostar a la porta, era el primer d’arribar, i el vigilant de seguretat molt amablement em va dir que no obrien les portes fins al cap de mitja hora. Així doncs vaig aprofitar per anar a un parc del costat a veure la sortida de sol i admirar les vistes de la ciutat.
Finalment van obrir la porta i vaig accedir a la zona de registre on ens van obsequiar amb una acreditació, una carpeta amb el programa, un boli, un bloc de notes, una cantimplora petita (super útil per dur la ratafia quan anem a caminar) i una motxilla molt xula i de bona qualitat, una agradable sorpresa per començar el congrés.
Després d’això vaig baixar a l’auditori i vaig esperar l’arribada de la gent. Al cap de poca estona ja vaig veure arribar la Mercè, ens vam saludar i la vaig ajudar a col·locar uns pòsters. Pels que no sapigueu com funcionen aquests congressos bàsicament heu de saber que hi ha dues maneres de presentar la teva feina, la primera, i més fàcil que et concedeixin, és presentar un pòster, la segona és fer una xerrada (que sol ésser d’entre 10 i 20 minuts). Pel que fa als pòsters bàsicament hi ha una zona plena de panells que sol ésser prop de la zona on es fan els descansos del cafè (coffee breaks) en el que es col·loquen tots i així la gent els pot passar a veure, n’hi havia prop de 200! En acabar de col·locar els pósters, i per sopresa seva, també em vaig trobar amb la Cesca. Crec que ja us n’he parlat de la Cesca i la Mercè, les dues són investigadores de la Universitat de Barcelona i van estar amb mi durant tot el doctorat dirigint-me i col·laborant amb la meva tesi. Poc després del retrobament i sense gairebé temps de posar-nos al dia ja va començar el congrés. Per començár hi va haver tota la xerrameca política (regidors etc etc) i després va arribar l’hora de la ciència, la Cesca va ésser la que va obrir aquesta part amb una molt bona xerrada. En línies generals només cal que us digui que va ésser un congrés molt intens, hi havia moltes xerrades (fins a 8 de seguides pel que a la sisena ja gairebé ningú era capaç de mantenir l’atenció…), i de temes molt variats, de fet he de dir que només els dos primers dies eren interessants per la meva feina. Enmig de les xerrades hi havia els descansos en els que se servien unes petites tapes de salmó i paté i uns croissants, a més de cafè o té. La meva xerrada va ésser el segon dia al matí i va anar prou bé tot i els nervis previs que sempre m’agafen.
A banda del congrés i la feina en sí, també vaig tenir temps de fer altres coses a Toledo. Per començar el dilluns i el dimarts vaig anar a dinar amb la Cesca i la Mercè on vam aprofitar per posar-nos al dia tan de la feina com de temes més personals. També em vaig retrobar amb antics amics de la tesi que havia conegut en les reunions de la SEA o en d’altres congressos i vam anar alguns dies a dinar i a sopar junts. El dimecres a la tarda, que teníem lliure, vaig aprofitar que la Cesca i la Mercè ja havien marxat per anar a visitar la ciutat antiga. Em vaig deixar perdre, literalment, pels antics carrers del call jueu on em vaig trobar amb inscripcions en hebreu pel terra que podia llegir! Que bé que van aquestes classes d’Hebreu jeje. i finalment vaig passar per la catedral a la que no vaig entrar perquè ja era tard.
Al vespre, mentre sopava sol a l’hostal, vaig començar a pensar en les ganes que tenia de veure la família i els amics. Vaig reflexionar-ho amb profunditat i em vaig adonar que el dijous i el divendres les xerrades que hi havia no m’ineressaven gens, eren de temes molt diferents al que jo faig. Així doncs vaig decidir agafar un altre AVE fins a Madrid el dijous de bon matí (em perdria el sopar del congrés en un restaurant dels bons, que ja havia pagat, però vaja …) i allà, intentar agafar un blablacar (bàsicament és una opció de compartir cotxe amb desconeguts que s’ha posat molt de moda i que funciona molt bé) per anar fins a Barcelona.
Així doncs des de l’hostal, un petit hostal familiar amb només 7 habitacions dobles en una de les quals sol viure la parella que el regenta però que a ran del congrés també havien llogat, vaig mirar de trobar si hi havia algun blablacar de Madrid a Barcelona ben aviat al matí que encaixés amb els horaris de l’AVE de Toledo a Madrid i amb les rodalies de Barcelona a Vic. Vaig tenir sort, per 36 euros n’hi havia un! El vaig reservar i ja tenia a punt el viatge per anar a casa. Abans d’explicar-vos però la visita a la Vall vull aprofitar aquí per dir alguna cosa més sobre l’hostal de Toledo en el que em vaig quedar, i és que s’ho mereix. Com us he dit era un hostal molt familiar, amb un tracte exquisit i molt personalitzat. L’hostal té 7 habitacions dobles amb lavabo però no té cafeteria ni cuina, cosa que no es troba a faltar ja que està a 2 minuts del centre i envoltat de botigues i restaurants. Com a extra, i com exemple del tracte exquisit he de dir que cada vespre tornant del congrés em trobava un bol amb caramels i xocolatines a l’habitació, tot un detall. Vaja, que recomano l’hostal Zacodober, i és que tot que està indicat com a hostal d’una sola estrella sembla que en tingui 4 jeje.
Sobre el viatge, com us he dit vaig sortir ben d’hora de l’hostal (encara era de nit) i em vaig dirigir a l’estació de l’AVE on vaig agafar el primer tren que va sortir cap a Madrid. Ja a Madrid havíem quedat amb l’home del cotxe compartit a la sortida de l’estació d’AVE d’Atocha, prop del monument de l’11M. Va arribar ben puntual així com també els altres dos nois amb qui compartiria el viatge. Va ésser un viatge ben interessant, 5 hores acompanyat d’un pilot d’avió (el conductor i propietari del cotxe) que ara es dedica a fer volar drons, d’un noi jove que és actor i que havia començat física però se n’havia desdit, i d’un noi sirià que havia arribat a Espanya feia 3 anys, just al principi de la nefasta guerra civil que ha portat a la situació actual de refugiats. Vam parlar de tot, òbviament del tema de Síria i els refugiats, un tema que aquell noi vivia amb molta intensitat, a vegades en anglès, a vegades en castellà (el conductor, un home d’uns 55 anys, no entenia massa l’anglés), i el trajecte es va fer molt curt. De sobte ja erem a Sants Estació, Barcelona, molt a prop de casa, quines ganes de veure a tothom! Allà vaig agafar un rodalies (R3) que sorprenentment va anar a l’hora (alguna cosa està canviant a Catalunya? o va ésser només sort?), fins a Vic i a Vic una TEISA (bus) on per sorpresa em vaig trobar amb un bon amic, en Jaume Cabanyes que ara treballa de conductor. Vaig baixar a les Preses i el meu pare ja estava esperant, ja era a casa!
A casa tot seguia igual, com sempre, amb alguns petits canvis de mobiliari aquí i allà però l’escéncia és la mateixa, casa! Vaig descansar i treballar una mica durant la tarda i l’endemà de bon matí vaig aprofitar per anar a fer una volteta amb la meva mare. Vam caminar una horeta seguint la ruta que ella sol fer cada matí, una ruta que passa pels Hostalets, el meu poble d’acollida, on vaig saludar vells amics i on vam anar a comprar una mica de carn (quines ganes! tant temps sense gairebé ni tastar-la!). A la tarda vaig visitar els amics de dansa tradicional, vaja, de la Marboleny (com ho trobo a faltar tot això) però vaig preferir no quedar-me a assajar amb ells ja que el meu peu encara no estava del tot fi. Al vespre, després de passar a comprar uns regalets per la meva mare (era el seu sant), vaig gaudir d’un bon sopar en família.
El dissabte al matí vam anar amb la meva mare a Vic al Decatlhon a comprar les molt anhelades xiruques noves i al vespre cap a sopar amb la colla, havia muntat un sopar amb tothom, d’hora perquè pogués venir també la mainada, i és que hi havia gent que feia mig any que no veia! Vam sopar al bar la Plaça de les Preses, una micona de pà amb tomàquet i marisc variat, i per postres la Marta i l’Anna em van tornar a sorprendre amb una mona de pasqua! Si sí, i és que diuen que són les meves padrines i de fet potser sí que ho són jeje, de fet el que són segur és les testimonis que em van permetre fer el tan desitjat canvi de nom al DNI, de Santiago a Santi. Va ésser una vetllada genial, no tan pel menjar com per la bona companyia, la companyia de gent tan enyorada!
El diumenge, diumenge de rams, vaig descansar (sí per fi, després de tantes setmanes descansant el dissabte per fi podia tornar a gaudir d’un bon diumenge), vam dinar uns bons canalons de la mare i per postres tortell! I a la tarda a casa la Núria (Can Leies) a jugar jocs de taula i posar-nos al dia. Per acabar la meva visita, el dilluns al matí vam anar a mercat, a casa vam dinar bacallà amb panses i ous i a la tarda vaig anar a ajudar a muntar un telescopi a casa la Ceci (li havia regalat al seu xicot, en Luis, per reis). Va ésser una visita llampec, intensa i on vaig poder veure més o menys a tothom, però ja s’havia acabat, era hora de marxar, sí cap a Israel altre cop! La Nuri i la Laura em van acompanyar a Vic, i allà altre cop amb rodalies (R3) fins a BCN (aquest cop van arribar 10 minuts tard, estic tranquil, res ha canviat …), rodalies fins la T2 i després bus fins la T1. Semblava que el vol seria tranquil i podria dormir d’una tirada però com veureu no va ésser així. Abans d’agafar el vol però quedava una sorpresa a terres catalanes! Dos amics de la universitat que em venien a visitar justament agafaven el mateix vol! I no ho havíem planejat eh! Quina sorpresa més agradable, per una vegada viatjaria cap a Jerusalem acompanyat d’amics, de la Nuria i en Pol.
Després de passar tots els controls ja érem a la zona de sortides. Ens van deixar pujar a l’avió mitja hora abans del previst, molt estrany tot plegat. Ja a l’avió va arribar la sorpresa desagradable, vam haver d’esperar, i esperar, i esperar! Finalment el comandant va parlar, tot per dir-nos que encara hauríem d’esperar 1 hora més! L’espera es debia a la vaga de controladors aeris francesos. El vol no podia sortir perquè la ruta passava per una part controlada pels controladors de l’aeroport de Marsella … així doncs van decidir de tenir-nos a l’avió unes quantes hores i no ens van oferir ni un got d’aigua … quin desastre això de Vueling … d’alguna cosa va servir però, de ben segur que no tornaré a agafar un vol amb aquesta companyia, i ni molt menys la recomanaré (tot i que a hores d’ara probablement tothom sap com son aquests de Vueling). Finament vam poder volar i a les 7:30 del matí arribàvem a Jerusalem, gairebé tres hores més tard del previst cosa que ens va dur alguns petits problemes, però això ja és una altra història!
Fins la propera entrada, que aquest cop, com us he promès serà aviat!! Continueu mirant les estrelles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada