Hola a tots de nou, us escric ja des de Madrid, assentat al costat d'una font després de caminar i caminar i caminar per tot arreu, i és que no crec que existeixi cap altra manera per conèixer una ciutat. I això em fa pensar en tots els llocs on he viscut seguint la meva passió, l'astronomia. Barcelona, Tenerife, Groningen, Méxic DF, Jerusalem, Califòrnia ... ciutats que vaig conèixer bé gràcies a la decisió de caminar pels seus carrers, evitant de totes totes agafar busos, metros o altres mitjans de transport. I hem arribat aquí, després de tant temps, a Madrid.
Vaig arribar ara fa justament un mes, el 6 d'abril, pràcticament sense res més que dues mudes de roba i una reserva d'Airbnb (una d'aquestes noves empreses que per internet et permeten trobar, a molt bon preu, habitacions en cases compartides). Els primers dies van esser complicats, sobretot en adonar-me que trobar pis no seria fàcil. Per què? Doncs perquè els lloguers són caríssims (vaig treure'm del cap la idea de viure sol en veure que un pis de menys de 20 metres quadrats em costaria més de 700€ al mes), a més, trobar una habitació en un pis compartit tampoc resultava fàcil, després d'un primer contacte per internet s'havia d'acordar un dia de visita, visita que incloïa una entrevista tant o més dura que una entrevista de feina, i que gairebé sempre acabava amb un "ja et trucarem", això últim sobretot en els casos en els quals després de demanar-te de què treballaves, quins horaris feies i com et definies com a persona, et preguntaven d'on venies ... no van esser pocs els casos en els quals vaig veure com després de dir-los que de Catalunya, canviaven la cara, era en aquests casos en els quals quedava clar que mai en sabria res més (i la veritat, en aquests casos, ganes per part meva tampoc n'hi havia). Tampoc em va ajudar a passar els primers dies el fet que només d'arribar vaig anar a un parell de cafeteries i en totes dues vaig sentir com gent, en to distés, feien mofa dels atemptats de Barcelona o comentaven les últimes novetats sobre la situació política de Catalunya amb uns arguments espantosament desviats de la realitat. En aquest moment vaig decidir no continuar amb les meves visites matinals als cafès i bars de la ciutat.
Tot l'anterior però es va veure compensat de sobra amb la bona rebuda que vaig tenir al "Departamento de Física de la Tierra y Astrofísica" de la Universitat Complutense de Madrid. Tot i que he passat unes tres setmanes reclamant que m'arreglessin el despatx, i que hi ha haver algun moment que em pensava que m'acabaria quedant al despatx dels doctorands on em van fer anar el primer dia, per fi aquesta setmana m'hi he pogut instal·lar i hi ha pogut entaforar els mobles que em fan falta (poc més que una taula, una cadira, unes petites estanteries i una pantalla enorme i corbada d'aquestes tan modernes). El despatx actual, tot i que petit, és suficientment gran per compartir-lo amb un noi japonès, que, com de costum, fa uns sorolls molt estranys amb la boca i la gola (estic començant a pensar que els asiàtics tenen problemes crònics de mucositats ...). A part d'aquest petit problema de despatx (i que encara no m'han fet arribar la pantalla d'ordinador ni una cadira adequada per la meva estatura), la gent és simpatiquíssima, i el meu nou "jefe" no té res a veure amb l'Avishai. L'Armando, el meu jefe actual, és un home jove que té dues filles petites, sempre disposat a ajudar, molt comunicatiu i extremadament proper, a més és sempre a la facultat i em puja a veure tot sovint per veure com em va tot (de fet dinem cada dia junts), crec que no m'equivoco si us dic que és com una Cesca (la meva jefa de doctorat i ara bona amiga), més jove i en home. De la feina només em puc queixar d'una cosa, que no he trobat que hi hagi ambient investigador, és simplement una facultat on hi ha poca interacció entre els investigadors, de fet, per no haver-hi, no hi ha ni seminaris setmanals!! En fan uns 8 A l'ANY!!! Això però canviarà, ja us ho ben asseguro. No sé si vaig fer ben fet però a la primera reunió de consell de departament (amb el meu contracte actual he d'assistir i tinc veu i vot al Consell de departament), vaig posar sobre la taula les preocupacions que tenia pel que fa a la falta d'esperit investigador del departament, i en el mes que porto ja he motivat la creació d'uns seminaris setmanals interdisciplinars entre els geofísics, meteoròlegs i astrònoms del departament, un "Journal Club" d'astrofísica on discutir sobre els descobriments recents, i estic intentant reviure els seminaris setmanals d'astrofísica, dins el programa del màster d'astrofísica. També m'he apuntat ja a diverses activitats de divulgació que hem fet al departament, i he demanat per donar classes, ja ho veieu, estic a tope!!! Feia anys que no em sentia tan viu! Esperem que duri!
Tornant al tema dels pisos, tot plegat es va fer cada cop més complicat, i molt estressant. Durant tot l'abril vaig anar d'un Airbnb a un altre, vaig passar algunes nits en hostals, i ja em pensava que no trobaria enlloc on anar a viure. Finalment però, a mitjans d'abril vaig visitar un pis al nord de la ciutat, un pis en una desena planta, molt lluminós, ben decorat i amb una habitació enorme, amb terrasseta privada, el preu, el normal aquí a Madrid, 398€ + despeses de llum, aigua i gas. Després d'esperar i patir molt al final em van dir que sí i ara ja porto dues nits dormint-hi! Encara no conec tots els companys de pis però em sembla que ens portarem bé.
I ara, sobre les meves relacions socials, la veritat és que no he tingut massa temps de fer amics al departament, tot i que sí que és cert que anem a dinar junts i a fer cafès amb els doctorands i amb un post-doc d'Etiopía, molt simpàtic. D'altra banda, només d'arribar ja vaig anar a una trobada de catalans a Madrid, i fins i tot a una manifestació on demanàvem l'alliberament dels presos polítics (manifestació encerclada per policies nacionals amb l'objectiu de protegir-nos ...). He descobert que els Catalans a Madrid es troben molt sovint (com a mínim 2-3 cops per setmana), que tenen una colla castellera i que hi ha un grup a qui agrada molt el senderisme i les activitats de muntanya! Genial! De fet demà me'n vaig amb ells a fer una petita excursioneta, per anar fent boca!
Per acabar només uns vull comentar que de moment gairebé cada cap de setmana he tornat a Catalunya, ja que he hagut de fer cursos al Pirineu de Lleida, entrevistes del programa de Joves i Ciència del que ja us he parlat alguna vegada, i, per descomptat, visites a la família. Cada un d'aquests viatges l'he fet fent servir una plataforma en línia per compartir cotxe (o blablacar o amovens), trobant-me en situacions ben peculiars, des d'un noi fanàtic de les bicis que em va tenir al cotxe despert 7 hores parlant d'això, fins a un transportista "boig" que ens va portar de Madrid a Barcelona (650 km) en ni més ni menys que 3 hores ... no seran les últimes històries que us explicaré d'això de compartir cotxe, ja en podeu estar ben segurs!
I res més, aquí us deixo, a punt per anar a fer un vermut i unes tapes (m'hi estic acostumant) amb els amics catalans, i després a continuar comprant cosetes per acabar de moblar l'habitació. Ah, i no em vull deixar de dir-vos que dilluns m'apunto al gimnàs (com ho trobo a faltar!) i que em vull comprar una bici per anar a la feina, una de segona mà, a veure si en trobo una que em vagi bé per la meva mida!
Espero poder escriure-us aviat per explicar-vos més aventures per aquí a la capital del reino de España, i rodalia!!
Continueu mirant les estrelles!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada