Hola a tothom, avui, tot i que recordo que encara no he publicat una entrada sobre una caminada de 2 dies pel desert que us vaig prometre… us vull parlar d’una escapada de 3 dies (+1 d’anada + 1 de tornada) a Jordània. I és que el temps passa tan de pressa que possiblement ja no tingui sentit que us expliqui la caminada ja que molts detalls ja els he oblidat.
Així doncs, us parlaré de quelcom més recent, aquest viatge a Jordània. Va esser un viatge curt però intens, i ple de noves experiències. És per això que he pensat que no us descriuré el viatge en una única entrada sinó que faré diverses entrades consecutives, una per cada dia passat en terres jordanes. Crec que aquesta és la millor manera per explicar-vos amb detall el que vam viure sense fer-vos una entrada eterna, i és que sabeu que m’enrrotllo com una persiana!
Aquesta serà doncs la primera entrada. Us parlaré aquí d’on va sorgir la idea de visitar aquest país i de totes les peripècies que vam haver de fer per acabar-hi anant.
Començo doncs per com vam organitzar la visita.
Ja fa un any i mig que sóc a Jerusalem, la veritat és que el temps passa volant i ben aviat arribaré al punt on decidir de nou què faig amb la meva vida (decisió que estic meditant molt i que pràcticament ja està madura). Recordareu que fa un any ja em plantejava deixar el post-doc, per motius que probablement ja us són coneguts. Arran d’aquest pensament i a falta de temps, vaig descartar la idea d’aprofitar que sóc aquí per anar a visitar aquest país veí, Jordània. La veritat és que tot i que inicialment en tenia moltes ganes, la falta de temps i alguns comentaris d’amics propers me’n van fer desdir. I perquè? Doncs tothom em deia el mateix, que és un país molt car i que no és gens agradable d’anar-hi a fer de turista ja que sempre t’intenten (i bàsicament aconsegueixen, com ja veureu) estafar. I així el temps va anar apassant fins que finalment vaig prendre la decisió de quedar-me un any més a Jerusalem. Aquesta decisió em va obrir les portes a un número infinit de possibilitats a l’hora de pensar en visitar llocs nous. I oi tant que ho vaig aprofitar (potser haureu vist la gran quantitat de fotos que vaig penjant al facebook). Per començar vaig centrar-me a fer visites locals: voltants de Jerusalem, llocs arqueològics dins la ciutat, Betlehem, Jericó, Nablus, … Més tard vaig començar amb caminades a llocs un xic més llunyans: Mar mort, desert del Neguev, alts del Golan … I finalment, també com a conseqüéncia dels molts i molt bon amics que he fet, em vaig acabar plantejant altra vegada visitar Jordània.
Així doncs, en una de les meves sortides, una visita a Eilat i Timna (mines de coure egípcies) acompanyat d’un noi francès del que ja us he parlat i que és post-doc també del meu jefe, i d’una noia índia, biòloga (també us n’he parlat alguna vegada), vam pensar que seria una bona idea anar tots tres a visitar Petra, a Jordània. La veritat és que la idea inicial anava un xic més lluny, teníem pensat dedicar una setmana a un curs de submarinisme i després tres dies a Jordània. Per coses de la feina (hem de donar algunes classes a estudiants de màster), i també per com sóc jo que els que em coneixeu ja sabreu que no em sento mai còmode demanant dies de vacances o no treballant més de 10-12 hores al dia … al final vam haver de reduir aquest pla. De fet, inicialment el que vam fer va esser dividir-lo en submarinisme una setmana + Jordània en unes altres dates ja que volíem passar més temps a Jordània. Com veureu això últim al final tampoc va esser possible. 
Van passar els mesos i s’acostava ja la primavera amb el que vam començar a pensar en la visita a Jordània ja més seriosament. I de fet tot plegat ho vam començar a organitzar entre el noi francès i jo. Vam començar proposant a uns quants amics propers una ruta de 7 dies, a més vam buscar els llocs que es podien visitar, els llocs on dormir etc. La idea era aprofitar la setmana següent a la pasqua jueva (que coincidia amb la setmana santa cristiana) per tal d’evitar l’aglomeració de turistes de setmana santa. I així, amb aquest pla, finalment una amiga del noi francès (una noia francesa biòloga companya de feina de la noia índia) també es va afegir al grup de viatge. Ja érem 4 i es feia viable pensar en llogar un cotxe per viatjar dins Jordània i aprofitar al màxim el temps que teníem. També en aquest punt vam decidir convidar algú més per fer encara més barat el lloguer del cotxe. I així és com es va unir a nosaltres l’últim component del grup, un físic teòric indi que ja ens havia acompanyat també en alguna de les nostres caminades. El dia es va anar acostant i desgraciadament tan jo com la noia índia ens vam començar a sentir molt pressionats per la feina i no vèiem massa clar el demanar una setmana sencera de festa. Per l’altre costat el noi francès ja havia estat a Petra feia uns anys i volia poder passar més dies en aquest país per visitar coses noves que no hagués visitat encara. També la noia francesa volia estar-hi més dies, de fet es plantejava quedar-se més que nosaltres viatjant pel seu compte. Jo i la noia índia els vam dir que no teníem cap problema en pagar la part proporcional a tots els dies del lloguer del cotxe, però que realment necessitàvem tornar abans. Finalment vam prendre la decisió de dividir el viatge en 2, aquesta primera vegada visitaríem només el sud mentre que a la següent, ens dedicaríem a visitar la capital i el nord. La noia francesa per la seva banda es quedaria aquesta vegada a visitar-ho tot ja que a mitjans de maig se’n tornava a França. I és aquí on tot es va anar complicant encara més. 
Durant la setmana abans del viatge vam tenir un estressant intercanvi de mails. Per començar la noia francesa va llogar el cotxe sense esperar la resposta de tots. Va llogar el cotxe per 5 dies, del 17 al 22 d’abril, amb possibilitat de conductor extra. Això va esser un error per dos motius, primer perquè ens vam adonar que el dia que teníem pensat marxar amb bus des de Jerusalem fins a la frontera (17) era un festiu jueu i per tant no hi havia busos, segon perquè només la noia i el noi francesos tenien llicència internacional de conduir, i pel que sembla la companyia de lloguer la demanava (jo ho vaig trobar molt estrany ja que en aquests països normalment el control és baix o gairebé inexistent i pots conduir amb el carnet de conduir que sigui …). El segon punt veureu més endavant el perquè va esser un gran error. Per resoldre el primer problema li vaig demanar a la noia l’enllaç per canviar la reserva i fer-la per un dia menys. Després de fer aquest tràmit li vaig dir que revisés el mail ja que havia de confirmar la reducció del lloguer i li havien de tornar els diners (em va dir que ho havia fet, veureu que no va esser així …). Un cop fet tot això, degut a tot l’estrès de la feina i dels mails, i quan tot semblava que havia convergit finalment a una visita de 4 dies, ja teníem el cotxe llogat i també els hostals mirats (només faltava per veure si tornàvem el cotxe al mateix punt on el recollíem, la frontera sud, a Aqaba-Eilat, o bé el deixàvem al nord, cosa que era més convenient per la noia francesa que es quedava), vaig decidir desconnectar i marxar sol a caminar.
Així doncs, per desconnectar un xic de tot això, vaig esser jo qui va cometre un error, vaig decidir d’anar-me’n tot sol en una caminada de 2 dies al nord, seguint un riu conegut com a Nahal Tavor, pujant a una muntanya on es diu que Jesucrist va transfigurar-se davant de dos dels seus apòstols (el Mont Tavor), on vaig dormir en una tenda no massa adequada, i visitar finalment una zona arqueològica fantàstica coneguda com Bet She’an (d'aquí les fotos d'aquesta entrada). I va esser durant aquest parell de dies quan tot es va complicar fins a un punt en que el viatge semblava impossible. Primer, el noi francès, que havia anat a visitar la família a França, va trobar-se amb problemes de la feina i va dir que no podria venir al viatge. Això era un canvi dramàtic ja que ell era l’únic, a part de la noia francesa, que tenia carnet de conduir internacional i per tant podia conduir (suposadament), pel que la noia francesa, si ell no venia, ens hauria de dur a la frontera abans de continuar el seu viatge… i potser ja era demanar-li un xic massa després d’haver-la abandonat en bona part del seu viatge. Segon, perquè el viatge sortiria molt més car, i a més perquè ja havíem comprat la “Jordan pass”. Que què és la “Jordan Pass”? Doncs és la combinació de la Visa per entrar a Jordània, l’entrada a la zona arqueològica de Petra (1, 2 o 3 dies segons el tipus de “Jordan Pass” que compris) i 40 zones arqueològiques i parcs naturals més, amb la condició de quedar-se un mínim de 3 nits a Jordània (en cas contrari et fan pagar una bona multa!). Tot plegat per 70 dinars jordans (uns 90 euros), que surt molt més a compte que comprar-ho tot per separat. Ah, no em vull oblidar d’avisar-vos si és que teniu pensat de fer el viatge, VIGILEU quan compreu la “Jordan Pass”, hi ha una opció que diu “afegir entrada a Betanya”, el botó de la qual sembla el de confirmar la compra. Si us equivoqueu us cobren 8 dinars Jordans de més, uns 12 euros, a mi em va passar … I finalment, tercer, també es va complicar el viatge perquè vaig agafar un bon refredat durant la meva escapada, que em va acompanyar tot el viatge! Feia anys que no l’agafava així de fort!
Així doncs, i tornant al tema del noi francès, explicar-vos que simplement va enviar un mail dient que per motius de feina PROBABLEMENT no podria venir, i va deixar de respondre’ns a tots en mails col·lectius. Sembla esser que va estar contactant individualment amb la noia índia però a la resta mai ens va confirmar que no podria venir, la veritat és que no va esser massa elegant per part seva. Així doncs vam reprendre el nostre intercanvi de mails, tot es va complicar encara un xic més quan la noia índia va dir que no podria venir el primer dia per motius de feina, i que si no hi havia manera de solucionar-ho que no vindria tampoc. Em va tocar a mi enviar un mail d’ultimàtum, proposant que vingués amb transport públic i que ens trobéssim a Petra, un mail que vaig enviar només unes hores abans que la reserva de cotxe quedés confirmada (el dia abans de marxar!!!). Finalment la noia índia va decidir de venir i treballar des de l’hostal el primer dia. Era el dia abans de marxar, per fi semblava que tot havia convergit pel que vaig reservar un hostal per 3 nits a Wadi Musa (a l’entrada de Petra) que serviria de base d’operacions, i una nit en una tenda beduïna al nord de Wadi Ram. Vam intentar en aquest punt afegir un nou membre al viatge, per fer-lo un xic més barat, però era molt tard, i tot i que un noi xinès gairebé se’ns afegeix, per problemes de visat no va poder. Així doncs seríem 4. El pla final (encara amb alguna enganxada d’última hora sobre en quin moment agafaríem el bus a Jerusalem), era:
1er dia- Marxar de Jerusalem a les 6:30a.m. amb bus fins Eilat. Agafar un taxi d’Eilat a la frontera. Creuar la frontera. Taxi fins Aqba. Llogar el cotxe. Remullada al Mar Roig i viatge fins a Wadi Musa, a l’hostal.
2on dia- Llevar-nos ben d’hora, només el noi indi, la francesa i jo, i anar a visitar un parell de castells dels templers.
3er dia- Llevar-nos ben d’hora i visitar Petra + Petra de nit.
4rt dia- Llevar-nos ben d’hora, deixar l’hostal de Wadi Musa i anar a visitar Wadi Ram. Acabar dormint amb beduïns.
5é dia- Llevar-nos ben d’hora i anar cap a Aqba a deixar el cotxe, passar la frontera i amb bus cap a casa. Això d’anar cap a Aqba a deixar el cotxe no ho vam decidir fins l’últim moment ja que hi havia també l’opció de pagar un xic més i deixar el cotxe a Amman. Aquesta opció era molt millor per la noia francesa però a la resta ens feia anar un xic malament ja que hauríem de creuar la frontera pel pitjor i més lent pas fronterer del país, el que hi ha prop de Jericó i que usen tots els Palestins (i els Israelians ja sabeu com tracten a la gent en els check-points …). Hi ha un tercer pas fronterer però queda molt al nord, prop de Bet She’an.
I així, finalment va començar el viatge!
Més a la propera entrada! Perdoneu però aquesta ja m’ha quedat prou llarga.
Continueu mirant les estrelles!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada