Hola! Avui ha arribat al dia, per fi us parlaré sobre una de les 7 noves meravelles del món, Petra. Però abans, sabeu què són les 7 meravelles del món?
Us he d'esser sincer, jo tampoc ho sabia, així que aprofitant que ho he buscat, ho comparteixo amb vosaltres.
Originalment les set meravelles del món eren 7 estructures construïdes abans de la nostra era (abans de l'any 0), al voltant del Mar Mediterrani. Actualment molt poques d'aquestes construccions sobreviuen. Les 7 meravelles del món antic eren:
1-Gran piràmide de Gizeh
2-Jardins penjants de Babilònia
3-Temple d'Àrtemis a Efes
4-Estàtua de Zeus a Olímpia
5-Tomba de Mausol (d'aquí el terme mausoleu)
6-Colós de Rodes
7-Far d'Alexandria (abans muralles de Babilònia)
Actualment parlem de les 7 meravelles del món modern, una llista actualitzada i que inclou altres cultures lluny del Mediterrani (en negreta les que ja he visitat!):
1- La gran muralla xinesa (Xina)
2- Petra (Jordània)
3- Crist Redemptor (Brasil)
4- Machu Picchu (Peru)
5- Chichen Itzá (Méxic)
6- Colisseu de Roma (Itàlia)
7- Taj Mahal (Índia)
Molt bé doncs, després d'aquest apunt històric, continuo amb la descripció del meu viatge a Jordània.
El dia va començar, com la resta de dies, molt d'hora. Volíem arribar a l'entrada de Petra abans de l'obertura, a les 6:00 h del matí. Així doncs, amb la crema solar, la gorra, ben equipats per caminar i amb moltes ganes i nervis, vam sortir de l'hotel (aquest com ja havia trobat com obrir la porta de fora sense despertar a ningú, ... hi havia la clau posada ...). Vam caminar pel poblet de Wadi Musa, encara adormit, i al cap de 15 minuts arribàvem a l'entrada. Allà ens vam esperar una bona estona mentre d'altres turistes anaven arribant. I vam esperar fins que ens vam adonar que la porta de l'entrada ja estava oberta des de feia una bona estona, que típic... en adonar-se'n, alguns dels turistes van entrar corrent, i és que tothom vol arribar al primer monument de la zona arqueològica, el que s'anomena "El Tresor", el que surt a la pel·lícula d'Indiana Jones, abans que sortís el Sol. Mentrestant nosaltres vam anar a comprar les entrades per "Petra de Nit", tot esperant a la Maheva que havia anat al lavabo. I perquè us dono aquest detall escatològic sobre el lavabo? Doncs perquè el fet que es trobava malament de l'estómac (en realitat va acabar essent un altre tipus de dolor, les noies/dones ja ho entendreu), i que jo estigués ben refredat van condicionar d'alguna manera la visita. Sobre el tema de Petra de Nit, he dit que VAM comprar però en realitat hauria de dir, VAN comprar, ja que jo, preveient que a la nit no em trobaria massa millor (segurament pitjor) no la vaig comprar.
Després d'això ens vam dirigir al control d'entrada on vam ensenyar la Jordan Pass, i sense novetat ens van deixar entrar. Cap dins! El primer que ens va passar pel cap va esser acceptar que ens portessin en burro fins al primer monument, el "Tresor" (en principi estava inclòs en el preu), tot i això vam acabar decidint que no, ja que ens feien perdre el temps, i a més ens van dir que hauríem de pagar una bona propina pel servei, així que altra vegada sentint-nos enganyats ens vam dirigir a peu i ràpidament a través de la gorja inicial de Petra, cap al monument conegut com "El Tresor". Vam anar-hi ràpidament, sense parar atenció als petits monuments que es troben dins la impressionant gorja coneguda com a "Siq", volíem arribar just a la sortida de Sol, que ens havien dit que era un moment màgic. El "Siq" ja el visitaríem més detalladament a la tornada.
La gorja es va anar obrint i de cop i volta allà, al fons, apareixia "El Tresor", una visió impressionant! I amb la llum de la sortida de Sol, sublim! I el millor és que gairebé estàvem sols. Vam gaudir fent fotos, fent amics (tothom demanava a tothom que li fes fotos, es veu que això del disparador automàtic o les selfies no es porta massa encara ...), i vam continuar la visita. Abans però, no us pica la curiositat? Perquè en diuen "El Tresor"? Doncs simplement perquè la llegenda diu que dins de l'urna de pedra que hi ha al capdamunt un faraó egipci hi va amagar un Tresor. Després de gaudir una bona estona d'"El Tresor" vam continuar la visita.
Sobre la visita, la veritat és que vam veure una quantitat enorme de temples tallats a la pedra. Vam començar pujant a un dels punts més alts de Petra, a un dels molts altars de sacrificis que hi ha sobre totes les muntanyes que envolten la ciutat. Es creu que aquests sacrificis només eren d'animals però no se'n té documentació i també es diu que podria esser perfectament que originalment fossin també sacrificis humans. Durant la pujada al mirador ens vam trobar amb un munt de botiguetes de beduïns, encara tancades a aquelles hores. També cabres, burros, gossos, turistes... Finalment des del cim vam gaudir de les vistes de Petra, ens vam recuperar una mica, jo vaig deixar eixugar el meu mocador de roba al Sol (no parava de mocar-me i ja el tenia completament xop...), i vam decidir tornar a baix per continuar la visita. El següent que vam visitar va esser un espectacular amfiteatre tallat a la roca. Sí, un amfiteatre romà aquí a Petra, i és que ell lloc va estar ocupat per un gran nombre de cultures, primer els Nabateus, després Egipcis, Romans, Bizantins, Musulmans, Otomans ... i hi queden restes de totes les cultures. Bàsicament la part més espectacular de la zona arqueològica, però, és la nabatea, la romana i la bizantina (de la Bizantina simplement les restes de dues esglésies).
Abans de continuar cap al centre de la ciutat de Petra ens vam parar a fer un cafetó i menjar un meló. Sembla que això em va fer revifar i així vaig poder continuar amb energia la resta de la visita.
Vam visitar un temple enorme amb unes columnes colossals, un carrer pavimentat per romans i nabateus, molt ben conservat per cert, uns banys romans, i finalment un temple semi-Egipci d'unes proporcions que no es poden captar en una simple foto! No havia vist mai, ni en els edificis moderns, una estructura tan desproporcionadament gran.
S'acostava el migdia i vam decidir anar a visitar l'última gran estructura i dinar allà. Aquesta última estructura és coneguda com a "El monestir". És un monument molt semblant al d'"El Tresor" però amb la particularitat que es troba molt lluny del centre de la ciutat, enmig les muntanyes, seguint un camí de més de 800 esglaons. En diuen "El Monestir" simplement perquè dins hi van trobar unes creus que es diu que indiquen que els Bizantins el van fer servir com monestir.
Però abans d'iniciar la pujada cap "El Monestir" encara vam tenir temps de perdre'ns per una vall paral·lela, on vam descobrir un petit oasi amb llimoners i altres arbres (i vam robar alguna llimona).
La pujada va esser prou llarga, i, com sempre, vaig acabar deixant la resta del grup un xic endarrere. Vaig arribar a "El Monestir" i vaig creure que, ja que estàvem en mode "pujada" valia la pena acabar d'arribar als miradors de dalt de tot. I va esser una molt bona idea! Des de dalt unes vistes espectaculars d"El Monestir" i de tot el desert i la zona muntanyosa de Petra. A cada mirador també hi havia una tenda beduïna on es venia aigua, suc, menjar ... tot i això, i encara no entenc massa perquè, a aquella hora estaven pràcticament totes tancades. Després d'una bona estona la resta del grup va arribar, vam gaudir de les vistes i vam decidir tornar una mica avall, a buscar una ombra on dinar. La calor al Sol era ja una mica intensa. Per dinar vam menjar simplement quatre verduretes, una mica d'hummus i pa de pita. Després de dinar i descansar una estona (la Maeva fins i tot se'ns hi va adormir) ja estàvem a punt per anar a visitar de prop el monestir (no abans sense passar per tots els miradors que vam poder). Pel camí que anava des dels miradors fins a "El Monestir" la Mahua em va fer una classe accelerada de botànica sobre unes plantes molt curioses aquí a Israel/Jordània que creixien al principi de les pluges quan tota la resta és sec, mentre que més tard, quan tot és verd elles s'assequen produint una flor molt interessant.
Vam arribar al Monestir just al pic de l'arribada de turistes, tots els restaurants de l'entorn estaven a petar. Mirant amb la perspectiva del temps ara crec que vam molestar molta de la gent que seia en els restaurants de la vora i que bevien un suc ben fresc tot admirant i fotografiant-lo. I és que ens hi vam posar just a sota per fer-nos fotos nosaltres, i durant una bona estona ... Ja havíem vist "El Monestir" i ja era hora de començar a baixar, ens quedava molt per veure i es feia tard (eren els 4 i Petra tenca a les 7). De baixada vam veure bassals secs, era ben clar que de pluja, en aquesta època, a aquesta regió no n'hi falta. També ens vam parar a visitar un petit temple amagat (que poca gent visitava).
La següent parada, ja a baix, i deixant a part l'obligada a un lavabo, era una que jo esperava amb candeletes: les esglésies bizantines. I per què l'esperava amb candeletes? Doncs perquè les fotos de les guies turístiques mostraven uns mosaics espectaculars en molt bon estat de conservació. I la veritat no ens va pas decebre. Per començar vam visitar una petita església que en diuen l'església blava per les columnes de marbre blau que la dominen i que van importar d'Egipte, després la basílica/monestir, amb un espectacular mosaic (vegeu fotos) i una interessant pica baptismal. Sobre els mosaics, a part de la seva complexitat i el seu estat de conservació també em va sorprendre que hi apareix una dona ensenyant un pit, com a símbol de fertilitat. I això en una església antiga!
Finament després de la visita a les esglésies ja només ens quedava una cosa per visitar, les tombes reials. Vaja, dic l'únic que ens faltava per visitar i la veritat és que no és del tot cert ... probablement tardaries setmanes a veure absolutament tots els petits monuments que es poden trobar amagats en les valls del voltant! Sobre les tombes reials simplement dir també que les vam trobar espectaculars, encara que ja estàvem un xic cansats de tanta pedra, i és que la visita ja havia durat prop de 12 hores! Cansats ens vam asseure dins la tomba més gran, també meravellats per la immensitat de la sala on ens trobàvem (i jo un xic tocat per un fort cop de cap que em vaig fotre en una porta de pedra un xic massa baixa, ... per variar ... sort que tinc el cap dur ja ...). Allà dins vam seguir l'entrada i sortida de visitants, alguns dels quals s'espantaven en trobar-nos allà asseguts a la ombra, i vam veure també com un xeic àrab travessava impunement i sense cap pudor cap a les zones on no estava permés l'accés ... com "Pedro por su casa" vaja. Després d'una bona estona vam decidir que ja podíem donar per acabada la visita.
Ens vam dirigir altra cop a "El Tresor" tot desfent el camí que havíem fet al matí. A aquesta hora aquest monument estava pleníssim de turistes i de venedors ambulant, a més dels carros de cavalls que duien gent des d'"El Tresor" fins a l'entrada del parc. Dins del Siq (gorja), ara si, vam admirar les estructures de transport d'aigua i de contenció de les inundacions de la gorja (òbviament en esser un lloc tan important tan religiosa com culturalment, els antics van inventar-se una manera per bloquejar l'entrada d'aigua a la gorja i alhora aprofitar-la tot canalitzant i contenint-la en petites preses. També ens vam sorprendre quan tot caminant per la gorja ens vam creuar amb un camió d'escombraries! Allà enmig, amb uns passos tan estrets! A més el parc encara era obert, vaja, que no els importa massa donar bona imatge als tureistes.
Finalment vam sortir just quan s'havia post el sol i ja començaven a posar les espelmes al camí que seguirien els assistents de "Petra de nit". Ja ho havia decidit, jo no en seria un, no em trobava pas prou bé per aguantar la visita nocturna i ja n'havia tingut prou d'escultures de pedra per una bona temporada. I és que Petra és fantàstic però 12 hores seguides de visita poden esser un xic massa. Abans de sortir del parc vam passar per unes muntanyetes de pedra tallades en forma de cub, sembla que eren simplement monuments als morts, i que es pensava que contenien les ànimes dels éssers estimats. Ah, només afegir aquí que la majoria d'estructures de pedra de Petra són en realitat tombes, i que la persona a qui estava destinada la començava a construir molt aviat en la seva vida.
Vam arribar a l'entrada del parc a les 7 en punt. Vam decidir que no en teníem prou de la visita "in situ" a les escultures i que havíem de dedicar una horeta més a visitar el museu del lloc, i que tot i que era petit contenia molt material. Va esser una bona idea, simplement per posar-nos en context i donar-nos informació sobre la gent que vivia allà i de com hi van anar a parar. Finalment a punt per començar "Petra de Nit" vaig deixar el grup i vaig pujar cap a l'hostal on vaig anar directament a dormir tot esperant trobar-me millor l'endemà.
En conclusió, va esser un dia intens amb unes vistes espectaculars, ja només per aquesta visita havia valgut la pena venir fins aquí. Ens esperava però el que per mi va esser el millor del viatge, la visita a Wadi Ram! Però aquesta aventura, l'última a Jordània, us l'explicaré a la propera entrada!
Bona setmana i continueu mirant les estrelles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada