Mèxic 2012, primeres setmanes (1era part)

Hola de nou a tots!

Ja ben instal·lat després de més de 15 dies per la capital mexicana, em disposo a escriure una nova entrada en aquest blog de viatges. Així doncs, aquí us deixo un petit resum del que han estat aquests primers dies (1era part).

Aquest, a diferència dels altres dos viatges va començar una mica diferent. No va ser la TEISA qui em va dur a Barcelona, sinó el tren Vic-Passeig de Gràcia, a l'estació del qual em van acompanyar els pares. Allà a l'estació de Vic, i després d'un ràpid comiat, vaig baixar a l'andana i vaig donar per iniciat el viatge de 24 hores que em portaria aquí on sóc ara i des d'on us escric.

Així doncs St. Esteve d'en Bas - Vic - Passeig de Gràcia (Barcelona) - Plaça Catalunya - Aeroport Terminal 1B - Paris Charles de Gauille - Méxic DF Terminal 1 - Av. Universidad, 1564.

Del viatge, què puc dir, doncs un vol més d'aquests transatlàntics dels que ja us he parlat en altres entrades, amb un al·licient, durant tot el recorregut (12 hores) va esser de dia, i vam poder veure les terres del nord del Quebec amb alguns cràters d'orígen meteòric bastant espectaculars, i tot cobert de neu. D'aquestes imatges em vaig quedar amb un detall molt concret: Des dels 11000 metres d'altura es pot veure claríssimament un efecte sobre el relleu que s'assembla enormement als petits talls a les roques que es veuen en les zones on antigament hi havia hagut glaceres (les glaceres arrosseguen pedres a la part de sota, la qual està en contacte amb la roca nua del fons, així doncs aquestes pedres arrossegades per la glacera van llimant i deixant rascades, unidireccionals, sempre seguint la direcció que porta la glacera cap avall, això fa que pels llocs on ha passat una glacera el terra sigui molt llis i amb les pedres totes plenes de ratllades). Documentant-me vaig poder veure que en realitat és justament això el que va passar a aquelles terres, però a una escala inimaginable, fa 10.000 durant la última glaciació, aquelles terres estaven sota glaceres que podien fer fins a algun quilòmetre d'alçada i que es movien de nord a sud, és per això que no es veuen muntanyes punxegudes sinó que tot són turons llisos plens de ratllades. 

A mesura que vam anar entrant al Estats Units, la neu va anar deixant pas als boscos i prats verds, i així fins al Golf de Mèxic, i Mèxic.

Arribat al DF, taxi i cap a la casa, on m'esperaven dos amics de l'institut d'astronomia (l'Aldo i la Eva), i que van ser els que em van aconseguir aquesta habitació. Una habitació que està molt bé, amb un llit de matrimoni, lavabo propi, escriptori, armari, etc etc. Pel que fa als companys de pis, poc en puc dir, la veritat coincidim molt poc (són metges i estan fent la seva residencia, en algun camp relacionat amb els ronyons), el que sí en puc dir és que no són el que en puguem dir "nets", però què hi farem, alguna pega havia de tenir el pis! A més al preu que pago de pis (3000 pesos) que són uns 200 euros, està molt bé per la zona i la mida de l'habitació, ah i també hi va inclosa la neteja (tot i que la dona de la neteja fa tres setmanes que està malalta). Així doncs espero que quan es recuperi la senyora de la neteja també el tema neteja millorarà una mica jeje.

Com ja he dit (i per tranquilitzar als pares) la zona on visc és ben tranquil·la, ho és tant que puc tornar caminant de l'IA sense problema, i ja ben entrada la nit (tardo uns 20 minuts), i no sóc l'únic sinó que molta gent ho fa.

Ben instal·lat al DF, vaig començar a fer el que he vingut a fer aquí, treballar, i també a organitzar la fiesta de fi d'any de l'IA com ja comença a esser tradició! Tot i això, encara no m'havia instal·lat al DF que ja em tocava marxar a una altra ciutat a treballar amb un altre investigador (i és que el meu jefe és de viatge a Veneçuela fins aquest dimarts). Així doncs dos dies després d'arribar, maleta feta i cap a Morélia!

4 hores d'autocar és el que es necessita per arribar a Morélia, capital de Michoacán (l'estat de les papallones monarca de les que us vaig parlar l'any passat). És una ciutat molt maca, amb un centre històric amb edificis colonials molt ben conservats. 

A Morélia vaig anar a treballar al CRyA, al campus de la UNAM, un campus molt més ben cuidat que el del DF, tot i que també molt més recent i en procés de construcció. I la casa on em vaig estar, doncs era just al costat (10 minuts caminant), i la veritat, molt i molt barata i en un petit poblet que es diu Emiliano Zapata, molt i molt tranquil (la dona de la casa va deixar-ho tot obert quan em va portar a veure la habitació! I mira que estava a 5 minuts d'allà!). Compartia pis amb dos persones, una noia que estudiava a la UNAM però alhora treballava de dona de la neteja en alguna de les facultats i un noi que estava a 3er curs de ciències Ambientals. La veritat, molt bona gent, molt simpàtics i divertits!

La feina al CRyA va anar prou bé, ja sabeu, simulacions i aquestes coses, i fins i tot vaig donar el col·loqui de la setmana! I em va anar tan bé que potser comenci una col·laboració amb dos investigadors d'allà! És una bona notícia ja que justament allà també hi haurà un amic amb qui vaig compartir despatx a BCN, durant els dos propers anys hi estarà fent el post-doc. Així doncs, ja no sóc l'únic DAMero per aquestes terres!

I les activitats socials, també molt bé, vaig anar a una preposada amb dos amigues que ja coneixia de l'IA, i vam menjar, vam fer una foguera, vam parlar, vam cantar, vam coure "bombones" que és aquella cosa que es veu a les pel·lícules que couen els scouts a les fogueres (com una llaminadura d'aquelles que diem "nubes" aquí a Catalunya) i hi va haver "piñata" també! També, el dia següent, i de fet, l'últim per Morelia, vaig anar a visitar el centre de Morelia i amb un amic de l'IA, que també va venir a Morélia, vam anar a la fira de San Diego, a menjar canya de sucre i veure llet de coco! A més ens vam passar pel mercat dels dolços a comprar cocada mmmmm!!!

Així va acabar la setmana per Morélia, i va començar la setmana de la "Fiesta de fin de año de l'IA"!! Però això ja és una altra història!!!

Una abraçada a tots i fins aviat!

Ah, i que no se us oblidi continuar mirant les estrelles! La lluna és molt maca aquests dies!

Feina i turisme en una estada de 15 dies

Hola a tothom, segona entrada al blog sobre la meva curta estada a Holanda.

Primer de tot, i ara que ja hi tinc una mica d'experiència, us he de dir que aquestes estades que fem els investigadors no són un caprici sinó que realment són molt bones per accelerar la feina que fem en el dia a dia i per establir noves col·laboracions.

Aquesta setmana ha estat bàsicament una setmana de feina, reunions i més feina. Hem avançat moltíssim en un dels temes en que estic treballant en el doctorat, i dilluns començarem a pensar en escriure ja un primer esborrany d'un article científic sobre els resultats que estem obtenint. Sens dubte és una bona notícia, bona sobretot pel desànim que un arriba a patir quan veu que el futur de la investigació és tan negre.

Per altra banda el cap de setmana un cop més m'ha servit per fer turisme, rentar roba, anar a passejar pel mercat i per les botigues del centre, fer les compres de la setmana, etc. Sempre en bicicleta, és clar! I tenint al cap que és l'últim cap de setmana que sóc per aquí  i que he d'aprofitar per veure totes les coses que em falta visitar!

Aquesta tarda-nit, m'he dedicat a passejar per carrers i botigues del centre, mentre es feia fosc (5-6 de la tarda) i ja s'encenien els llums de nadal. Durant la passejada m'ha sobtat que les botigues tanquéssin tan aviat, a les 5, sí sí, a les 5, i que quan ha passat aquesta hora, que ni se t'acudeixi intentar entrar a la botiga! Pleguen a les 5, i punt! Una altra cosa que m'ha sobtat i que m'ha fet continuar el passeig amb un somriure a la cara, és que hi havia mooolts nens pel carrer amb un fanalet com el que porten els nens a casa nostra quan van a esperar els reis, i a l'entrada de les botigues els botiguers els donaven alguna cosa (crec que caramels i xocolatines, però no ho sé segur), ara em queda pendent esbrinar què se celebra el 10 de novembre! Quin misteri!

Finalment també tinc lloc per explicar un petit contratemps que he tingut, però amb un punt d'humor. Durant tota la setmana, anant en bici, he anat veient que per terra, de tant en tant, es veien guants perduts, jo estava completament desconcertat per aquest fet: com pot ser que algú perdi un guant? I més que això, com pot tanta gent perdre els guants?

Doncs justament avui, quan he agafat la bici, enlloc de posar-me els guants me'ls he guardat a la butxaca (no feia massa fred a diferència d'altres dies). Quan he arribat al lloc on deixo sempre la bici, he baixat, l'he lligada amb els candaus i en posar-me les mans a la butxaca per comprobar si duia la cartera, m'he adonat que un guant m'havia caigut! En definitiva, ara ja sé perquè hi ha tants guants perduts pel carrer! 

I amb aquesta anècdota acabo. Suposo que aquesta serà la última entrada del blog des d'Holanda. Demà toca dinar de catalans a Gröningen i jocs de taula, la setmana que bé, més feina i una xerrada a l'insitut (dimecres al migdia), que espero que vagi prou bé, i divendres al matí, cap a Amsterdam a buscar l'avió per tornar! I ja s'haurà acabat! Només espero que quan arribi a casa faci un bon sol, que ja toca!!

Records a tots i ja ho sabeu, continueu mirant les estrelles!!

Pluja i bicicletes

Hola a tothom!

De nou, el doctorat em porta a voltar pel món i continuar mirant les estrelles. Aquest cop, a Gröningen, una petita ciutat al nord d'Holanda. L'estada és de només 15 dies, de l'1 al 15 de novembre, és a dir, ara mateix tot just m'estic situant. Tot i això, tinc la sort de comptar amb la companyia de la Teresa (el contacte amb qui treballo, i que també va fer el doctorat a cavall de Mèxic i Barcelona), el Javi i la Carme, els tres post-doctorands que van fer el doctorat al Departament d'Astronomia de la UB. Dic la sort perquè a aquí dalt les hores de llum són escasses, el fred intens i la pluja no deixa de caure, un cúmul de circumstàncies que et pot fer caure fàcilment en l'enyor i en el sentiment de solitud.

I què dir d'aquesta ciutat? Doncs que és la típica ciutat Holandesa, amb casetes molt verticals i estretes, fetes de maons, i amb unes escales per anar d'un pis a l'altre que amb prou feines superen els 10 cm d'ample (un perill pels que tenim els peus llargs). El mitjà de transport més típic és ..., a que no ho endevineu? Doncs sí, la bicicleta, i n'està ple, n'hi ha per tot arreu, i tenen sempre preferència, per davant dels cotxes i dels vianants. La gent va en bicicleta faci el temps que faci, moltes vegades fins i tot sense paraigües ni capelina, tot i que també es veu gent amb paraigües (també he de dir que anar amb bici i paraigües és una cosa ben curiosa), i fins i tot gent amb uns paraigües aerodinàmics, més llargs de la part del darrera que de la del davant i més tancats de les vores que suporten perfectament el vent i fan que no et mullis l'esquena. Pel que fa als cotxes, n'hi ha ben pocs, i és que es veu que les taxes per tenir un cotxe són molt altes, per tant val més utilitzar el transport públic o la bicicleta. A mi, la Teresa me n'ha deixat una i ara ja em moc com un Holandès més!

El temps, com ja he avançat, és molt variable. Estem en una zona mooolt plana, sense cap muntanya, de manera que els núvols i el vent poden viatjar tranquil·lament sense topar-se amb cap muntanya, és per això que el temps canvia rapidíssimament ja que el fort vent empeny els núvols sense parar. Tot i això, el fred és intens (-1 a 8 graus com a molt moltíssim al mig del dia), i no cal que se't passi pel cap de deixar el paraigües a casa, cada dia plou!

I què més puc dir? Doncs que ahir ja vaig començar a treballar, avui hem passat el dia amb la Teresa i el Javi, comprant pel centre de la ciutat, i pel mercat del dissabte que és un lloc ben curiós i agradable, i que demà tocarà donar un tomb pel centre de la ciutat, pels parcs, i a la tarda-vespre a un sopar de gent de l'institut d'astronomia (Kapteyn institut), un sopar de sushi (ens el prepararà una noia japonesa) i menjar indonesi (que prepararà un noi d'indonèsia). I després, a treballar, anant cada matí i vespre amb bicicleta a l'institut (si no em perdo és clar!).

Ah i em deixava una cosa! Aquí la delinqüéncia és mínima, i pots deixar la bicicleta al carrer sense patir massa que te la fotin! És genial!

I fins aquí el petit resum de l'inici d'aquesta estada, ara que he tornat a començar a escriure-hi, no penso deixar el bloc com a mínim fins al febrer, ja que després de tornar d'Holanda tocarà la tercera part de l'aventura a Mèxic, que promet ser tan bona, o més, que les altres dues!

Una abraçada, i ja ho sabeu, continueu mirant les estrelles!!!

Noves fotos, dia de les llàgrimes de Sant Llorenç

Hola de nou,

us deixo aquí algunes fotos que vaig fer el passat 12 d'agost a la nit i també un nou time-lapse. Era la nit de les Perseides i des de l'observatori astronòmic de Batet de la Serra vam intentar captar-ne algun amb les nostres càmeres, per desgràcia sense èxit. Tot i això sí que en vam observar diverses, a ull nu, durant la nit.

Les fotos que us poso avui són: un startrail de la zona de cassiopea, la nebulosa planetaria M57 també anomenada l'anular de Lira, i el cúmul globular d'Hèrcules (o M13). El time-lapse és un vídeo que mostra com es fa fosc a la Vall d'en Bas.

Com veureu les fotos les vaig haver de fer amb una ISO molt gran, ja que el telescopi segueix desalineat i no em permet exposicions superiors a 40 segons.

Espero que en les properes setmanes podré fotografiar d'altres objectes de cel profund, i també la Lluna, ja que els planetes els tenim en una configuració que aviat no es permetrà observar-los gens durant les primeres hores de la nit.

Estic també a l'espera d'observar el cometa PANSTARRS (C/2011 L4), un cometa que pot esdevenir, al proper març, un objecte tan espectacular com va esser el Hale-bopp al 1997. L'haurem d'anar seguint. Els cometes són imprevisibles!

Espero que us agradi, i continueu mirant les estrelles en aquestes caluroses nits d'estiu!

Nou startrail i nou time lapse des de Talaixà

Aquest cap de setmana hem tornat a pujar fins al poble de Talaixà a l'Alta Garrotxa i he aprofitat per fer unes quantes fotografies, tot i que la nit no va acompanyar gaire.

Aquí en teniu els resultats, espero que us agradi! I ja ho sabeu, qualsevol comentari per millorar és benvingut!!

Continueu millorant les estrelles!

Santi

Primers time-lapses

Hola a tothom! Us poso aquí uns quants time-lapses que he estat fent durant les últimes setmanes.

Per començar un time lapse des de el Santuari de Bellmunt (Torellò-Osona), després un altre fet d'una posta de sol des de Talaixà (Alta Garrotxa) un dia de vent, per això es mou la càmera, a continuació un de nit fet des de casa meva (Sant Esteve d'en Bas, Baixa Garrotxa) i finalment un altre des de Talaixà però aquest cop de nit!

Són els primers, falta millorar-los però de moment això és el que sé fer!

Gaudiu-ne i continueu mirant les estrelles!!

Per fi, unes primeres fotos astronòmiques

Hola a tothom!
Doncs com vaig prometre, aquí començaré a mostrar els vídeos i fotos que faci sobre el cel nocturn amb la meva nova càmera!

Per començar us deixo uns startrails fets des de casa meva, a la Vall d'en Bas i des del poble de Talaixà, al bell mig de l'alta Garrotxa!

Continueu mirant les estrelles!

Unes imatges!!

Doncs així, com que "lo prometido es deuda" us adjunto aquí unes imatges dels vuit dies al sud de Mèxic!

Ah i per cert, a partir d'ara espero que aquest blog es converteixi en la sortida al món de les fotografies sobre el cel nocturn que aniré fent a mesura que comenci a agafar-li el truquillo a la càmera!!

Una abraçada, i seguiu mirant les estrelles, ara que fa unes nits tan clares!