... i tot torna a començar!

Hola a tots una vegada més! Ja sóc a casa, després d'un llarg viatge. La sensació és extranya, res ha canviat, i a més, sense previ avís, un dia després de la platja i la caloreta, és la nit de nadal!

Vull aprofitar aquesta entrada, la prèvia abans d'una superentrada amb la selecció de les fotos d'aquestes vacancetes al sud de Mèxic per acabar d'explicar l'experiència, i dir-vos que el blog continua, i que a partir d'ara aniré escrivint sobre la vida a BCN i els congressos on vagi (segurament serà molt menys interessant, o potser no, qui vulgui seguir les noves aventures, ja ho sap, aquí em teniu!)

Som-hi doncs, l'aventura ha acabat així:

Mèrida, una ciutat acollidora, amb una catedral espectacular, i una calor ben rara tenint en compte que pel carrer hi ha gent cantant nadales i per tot arreu llums de nadal. En aquesta ciutat vam passar la última nit, tot s'ha de dir, després d'un bon sopar de pizzes, totopos i agua de fresa, tot boníssim.

Al matí, ben d'hora, ja vam anar a l'aeroport, i sense complicacions (amb una miqueta de retard, això sí) vam arribar al DF.

Al DF, corrents a comprar records al mercat d'artesania de coyoacan, a la MEGA, a fer la maleta al pis, i altre cop ràpid cap a l'aeroport. A l'aeroport també sense problemes (excepte l'excés d'equipatge que he solucionant llençant els keks vells ...), he agafat l'avio (m'ha tocat finestra i sortida d'emergéncia! Bien!!) i cap a París. A París, corrent pel poc temps que he tingut de transbord, tot ha anat també molt bé, i a l'avió París-BCN he conegut dues noies, que també s'han conegut a l'avió, que pateixen del mateix mal que jo, les ganes de tornar a Mèxic, també se n'han enamorat, es veu que deu ser alguna cosa molt comuna!

I així hem acabat l'aventura, a BCN, amb la maleta sortint de les primeres i trobant-me amb la meva mare i el meu padrí, que m'han dut fins aquí, a casa, un cop més, on tot comença i tot acaba!

Espero que aquest blog hagi transmès l'amor que sento per Mèxic, les aventures, emocions i èxits que he patit, però sobretot que hagi permès que em sentíssiu una mica més a prop aquests mesos que he estat tan lluny!

Una forta abraçada a tothom! I sí, des d'aquí, junts, us prometo que continuarem mirant les estrelles!

Quintana Roo!! I ..., acaba un viatge però ...

Hola hola! Seguim amb la crònica del viatge!

Avui us escric des de Mèrida, la última parada abans d'anar cap al DF altre cop, fer la maleta, comprar algun record i marxar, una vegada més, d'aquest fantàstic país, a les 20:30.

Els últims dies, un cop més, espectaculars, un passada!! Comencem doncs:

Reenganxo amb l'adéu a Chiapas.

Vam deixar Chiapas des de la terminal d'autobusos de Palenque, dues hores més tard del previst, l'autobus venia amb mooolt retard, cosa que ens va permetre, gracies a que portava la camiseta de Sopa de Cabra, conèixer un català que ens seguiria durant la nostra estada a Quintana Roo, en Jorge, de Vallirana, un antic banquer que va deixar la feina en l'instant precís per poder aconseguir una bona indemnització amb la qual posar-se a viatjar per tot Amèrica, tot sol, ell i la seva motxilla! Quina sort i quin valor!

Després d'un petit conflicte amb els bitllets d'autobús, ja érem camí de Tulum, ens esperaven 11 hores de bus, que vam passar dormint.

Vam arribar a Tulum cap a les 11, una mica tard pel nostre gust, ja que pensàvem visitar-ne les ruïnes a primera hora, per evitar l'hora punta del turisme. De seguida, en baixar, altre cop la xafogor tropical i els continus ruixats de curta durada, típics d'aquesta zona del planeta.

L'hostal que vam trobar, una ganga, 130 pesos per persona, amb esmorzar inclòs i també lloguer de bici.

I així cap a les ruïnes de Tulum, en bicicleta!

Les ruïnes, un cop més, espectaculars, Tulum, o ciutat del mur, és petitona, però sens dubte té les millors vistes de totes les ciutats mayes, està just al costat de la platja. És justament per això que els deus més venerats en aquesta zona són el del vent (pels huracans) i el de l'estrella de la sortida i posta del sol (venus).

Després de gaudir una bona estona de les ruïnes i les histories que ens expliquen, vam anar cap a l'hotel on vam poder llogar equips de snorkel, amb els quals vam visitar el Grand Cenote, també en bicicleta. Aquí, un petit apunt:

Els cenotes són el resultat del col·lapse de grans cavernes creades per rius subterranis, per tota la zona nord de la península del Yucatan, justament a la zona on hi ha l'empremta del cràter del meteorit que va extingir, entre d'altres espècies, els dinosaures, ara fa 65 milions d'anys. Si t'hi submergeixes, et trobes dins una caverna plena d'aigua dolça, enmig de la selva tropical, plena de peixos i estalagmites submergides, és impressionant!!

Després de tornar a gaudir com camells, perdoneu per l'expressió, amb els cenotes, vam agafar una combi, i cap a la platja d'Akumal, a aprofitar una estona més els equips d'snorkel (ulleres, tub i peus d'ànec). A Akumal vam poder nedar amb peixos, veure el segon escull de corall més gran del món (l'escull del carib), veure rajades, nedar amb tortugues marines, en definitiva, un cop més en aquest viatge i ja en van molts, sentir-nos molt molt petits i notar com també el cor se'ns tornava a encongir per la bellesa de les platges de sorra fina i blanca, el blau turquesa del mar i la proximitat d'animals tan antics i majestuosos  com les tortugues marines.

Vam marxar de la platja amb un bon regust de boca (a més del regust de la sal és clar, amb la quantitat d'aigua que ens vam arribar a empassar abans no vam saber com fer servir el tub i les ulleres ...), vam marxar ja de nit, després de veure la posta de sol i també com apareixien, com en els temps antics, els planetes Venus i Júpiter just sobre els nostres caps.

A la nit, l'ambient de l'hotel va ésser molt maco i jugant amb els gatets i cuinant se'ns va fer ben tard.

Ens vam llevar ben aviat (en Jorge més perquè havia d'anar cap a Cancún a continuar el seu viatge, ara li tocava volar a Perú!), l'objectiu del dia, tornar a Akumal a veure les tortugues i fer-nos fotos i explorar algun altre cenote, i així ho vam fer, tot i que gastant una quantitat espectacular de diners ...

Vam llogar els equips d'snorkel, vam agafar un taxi, i ens vam plantar a la platja, on encara hi havia poqueta gent. Allà vam decidir llogar una càmera de fotos aquàtica, 2 hores, per fotografiar-nos dins els cenotes i nedant amb les tortugues, no vam pensar que dues hores era realment molt poc! No teníem clar quin cenote anar a veure, n'hi ha tants, i són tan cars ...(son privats, de fet si se'n forma un a la teva propietat tens el dret d'explotar-lo). Finalment després de perdre 30 minuts vam decidir anar a veure el cenote de 2 ojos, que es troba 4 km selva endins. En arribar-hi vam pagar l'entrada i vam passar-hi 20 minuts fent fotos, altre cop espectacular, un cenote gegant on la part més important és sota l'aigua i només s'hi pot anar bucejant, no teníem temps ni diners pel que només vam banyar-nos en un dels ojos. Tot i això, espectacular!

Vam tornar corrents a Akumal on ens vam fer fotos amb les tortugues i peixos, 25 minuts més, i ja s'havia acabat el temps! Un estrès i en total 1200 pesos gastats! Però va valer la pena.

La nit, no va ésser tan maca com l'anterior, molta música tecno i molt borratxo però vam anar a dormir aviat, el dia següent ens esperava un llarg viatge cap a Chichen Izá!!

Ens vam llevar ben d'hora, vam esmorzar, vam visitar el poblet de Tulum, i al migdia vam agafar el bus que ens va portar cap a Chichen Izá. Vam arribar just a temps per trobar un alberg barat i de mala mort (cap problema només hi volíem dormir), i anar corrent cap a la zona arqueològica. A les 7 del vespre començava l'espectacle de llum i so, i el primer contacte amb la espectacular piràmide del castillo! I quin cel més espectacular! Amb Orió elevant-se darrere la piràmide! I júpiter al zenit, i l'estel polar, taaaan avall!!!

L'espectacle ens va introduir a la historia dels mayes i concretament a la de la ciutat, i tot i que hi va haver molta gent que no sabia callar i costava d'escoltar, l'espectacle va ésser molt emocionant.

Finalment, avui al matí ens hem tornat a llevar ben d'hora i hem anat a la zona arqueològica. Sense paraules m'he quedat sense paraules, El castillo, espectacular, el caracol també (el mal anomenat observatorio), l'immens cenote sagrado, i totes les altres construccions tan ben conservades! Wow, la cirereta del pastís, només em faltava veure això, de veritat que espero poder ensenyar-vos les fotos, tot i que sé que amb aquestes no us transmetré ni un 1% del que he sentit! De veritat Wow!!!!

I sí, aquí s'han acabat les visites a les zones arqueològiques, queda tant per veure! Però teníem tan poc temps! Què hi farem! Només em queda pensar en el que hem viscut i que l'any que ve possiblement hi tornaré!

Així doncs, al migdia hem agafat un altre autobús, i cap a Mèrida, on som ara, una ciutat no gaire bonica, però en el fons una ciutat de pas, una ciutat d'adéu.

Demà al matí, aeroport i Mèrida-DF, demà a la tarda, aeroport i DF-París-BCN. Tot acaba, i tot comença de nou, ni més ni menys que un reflex de les profundes i arrelades creences mesoamericanes i de tantes altres cultures antigues, el cicle de la vida!

Espero que l'enyor pel que deixem i l'impaciència pel que volem retroba no ens enterboleixi la ment i ens permeti, com ho ha estat fent durant aquesta estada de tres mesos, continuar mirant les estrelles!! Continueu! Continueu mirant les estrelles! Elles hi han estat, hi són i hi seran molt temps després que la nostra cultura, com tantes d'altes, hagi caigut el l'oblit!

Adéu a Chiapas!

Hola a tots amics!

Us escric, aquesta vegada, des de Palenque ciutat, molt a prop de la zona arqueològica de Palenque (una de les ciutats estat més importants de la regió maya). La veritat es que m'ho estic passant molt i molt be, veient coses que sempre havia somiat veure, i sobretot gaudint d'una aventura en tota regla!

Avui aprofitaré per penjar unes paraules que em van venir a la ment mentre estàvem enmig de la selva banyant-nos (a Agua Azul concretament), i després també afegiré unes impressions sobre el viatge que m'han vingut a la ment els últims dies i que vull compartir.

Comencem doncs per l'escrit del que us he parlat:

"Hi ha moments tan profunds, que t'omplen tan el cor i la ment, que no pots evitar que les emocions en sobreeixin en forma de llàgrimes. Així és com m'he sentit aquests dies, en comunió amb la natura i amb la gent d'aquests llocs. Des que vam començar a Tutxla Gutiérrez, direcció al cañón del sumidero, he tingut molt temps per pensar, hores de combis i de camión, moments per veure la vida amb uns altres ulls. Mèxic m'ha canviat, des del primer dia, i és en moments com aquests, enmig de la natura, a Agua Azul, prop d'un poblat indígena maya on la gent encara conserva un derivat de la llengua d'aquesta antiga i majestuosa civilització, on veig i recordo qui era, qui sóc i qui voldria ser. En tres dies hem estat al fantàstic cañón del sumidero, barreja de la necessitat humana i de la força de la naturalesa, que és símbol i tomba dels indis chiapas, a la tranquil·la ciutat colonial de San Cristobal de las Casas amb el seu Zócalo, catedral, palau nacional i el museu de medicina maya, i on vam passejar i conèixer molta gent i vam trobar i fer-nos amics d'uns nens indígenes d'un poble del costat, hem vist també les espectaculars coves de San Cristóbal, on se't encongeix el cor dins la seva immensitat, hem passat per Ocosingo, un poblet entre Sant Cristobal i Palenque, i ara, a les cascades d'Agua Azul, enmig de la selva Lacandona amenaçada per les ambicions del govern Mexicà, i on encara es conserva la cultura i tradicions mayes en un dels seus estats més purs.

Cada dia que passa estem més i més a prop de Palenque, cada dia que passa estem més i més immersos en la regió maya, cada dia que passa el meu cor es fa més petit i el meu cap s'omple més de pensaments contradictoris. Estic aquí, on sempre he volgut estar i me n'adono que per molt que ho desitgi mai serà el meu lloc.

Demà Palenque."

Doncs sí, avui ha tocat palenque. Hem dormit en unes cabanes enmig de la selva, escoltant-ne tots els sorolls, de nit, els insectes, de bon matí ens desperten les mones i els ocells. 

A les 7 ens hem posat a caminar, vora la carretera, però tot i això enmig de la selva, direcció a les ruïnes. Hem vist i sentit tot tipus d'arbres i animals, solitud és la paraula que m'ha vingut al cap en molts moments. Finalment a l'entrada, hem decidit no agafar guia i fer la nostra. El resultat, impressionant, un cop més. La tomba de Pakal, el Palau, el pati de les creus, ... TOT, una passada! Una de les ciutats Mayes més importants, sens dubte, i tot i això no hem pogut visitar la meitat del parc perquè estaven excavant. La veritat, no sé que més escriure perquè no es pot descriure en paraules tot el que he vist i sentit avui.

I ara, doncs a Palenque poble, esperant per agafar l'autobús cap a Tulum, una de les últimes ciutats mayes a ser abandonades, i sens dubte la ciutat amb les millors vistes, just a la costa del carib, vora el mar, emmurallada amb un gran mur per protegir-se dels atacs de les altres ciutats estat mayes en un temps inestable com el que es va produir al final de la seva era (1400-1500 n.e.).

Finalment unes reflexions:

Aquest viatge m'està fent adonar de moltes coses, imagino que es deu a totes les emocions acumulades en els últims tres mesos, a l'haver estat convisquen tres mesos amb gent molt semblant a mi i amb maneres de fer també semblants, però alhora tan diferents. Com he dit en diverses ocasions m'he enamorat de la manera de fer i de ser de la gent d'aquí, i he començat a detestar algunes maneres de fer i de pensar europees.

Un exemple clar és la manera de jutjar a les altres cultures i a les altres societats des del punt de vista europeu; això és una cosa que realment no puc suportar, i amb la que m'he topat en els últims dies, suposo que és innat però ningú pot jutjar les coses que s'estan fent en un lloc sense conèixer-ne el rerefons social i/o cultural. Una altra és una que reconec que és un defecte que també jo necessito corregir: el pressuposar que el que fem nosaltres és el correcte, i que la resta de gent/cultures és la que s'equivoca. Finalment tampoc suporto veure la falta d'educació que podem mostrar cap als símbols d'aquesta terra tan naturals com socials, que ens pot portar al riure fàcil i a la mofa sense sentit. Realment és espectacular les coses que podem fer i dir amagant-nos en la barrera lingüística que suposa el parlar una llengua diferent, i sense tenir en compte que moltes coses poden ésser interpretades sense problema tot i no entendre-les directament.

En fi, després de les dues últimes setmanes he redescobert que sóc una persona solitària. He descobert que m'alegra tenir gent coneguda a prop però també que és un xoc molt fort estar immers en una cultura com la d'aquí i de cop trobar-te amb la realitat del teu antic dia a dia.

Aquest viatge m'està agradant molt, no és res personal, però no puc evitar pensar que un viatge en solitari o amb els nous amics astrònoms que he fet aquí podria ésser molt més gratificant.

Una abraçada ben forta a tots, espero que tot i el fred continueu mirant les estrelles, i també espero poder posar fotos en la propera entrada!!

Últim dia a l'IA, i cap a Chiapas!!!

Hola a tothom, sento haber tardat tant a fer una nova entrada, però com ja vaig dir, han estat unes setmanes de mooooolta feina!!

Avui, simplement us faré un resum del que han donat de si les dues últimes setmanes, i us explicaré una mica en què consistirà l'aventura que comença avui a la nit!!


Per començar dir que els dies que han passat des de la meva última entrada es poden resumir en dos punt: La feina i l'arribada de l'Esther i la Iris.

Per començar, la feina.
Aquest punt serà molt ràpid jeje, he treballat, treballat i treballat, 14 hores al dia quan ha fet falta, caps de setmana, dies festius, TOT, per aconseguir arribar on estic ara, a punt per publicar un article!!! Sí!!! Per fi!!!! Prometo penjar-lo quan estigui acabat!

Sobre l'estada de l'Iris i l'Esther.
Van arribar el divendres 3 de desembre, i les vaig poder anar a buscar a l'aeroport, tot i que el dia abans vaig tenir un incident doméstic del que ja us parlaré en algun moment ...
La trobada, molt i molt emotiva, petons, abraçades, típic d'algú que es retroba amb vells amics! Després van arribar els consells de primera hora, i cap al pis, on ja hi tenia a punt per inflar un matalàs de matrimoni inflable. La sorpresa (o ja no tan sorpresa per estar convertint-se en tradició), va esser quan l'Esther em va entregar la bossa d'embutits i pernil que em va fer arribar la mare, a més d'uns deliciosos Ferrero Rocher! Moltes gracies marona!!!
Aquell cap de setmana el vam aprofitar per donar i posar en pràctica consells, comprar bitllets d'avió de tornada (Mérida-DF, per després de l'aventura al sud), anar a comprar al mercat, visitar Coyoacán i el museu de Frida Khalo, etc etc.
Després del cap de setmana, a mi em tocava tornar a treballar, de manera que vam decidir que als vespres les ajudaria a buscar llocs on anar i elles passarien tot el dia fent turisme. Va funcionar molt bé, com a mínim van poder veure el més important (que tot i això no és ni una desena part de tot el que hi ha al DF!!). Amb això va arribar el divendres, que vam aprofitar per anar a una de les Cantines del centre (La mascota, es deia), i vam descobrir que a les cantines pots menjar el que vulguis, i només pagues la beguda!! Això si, és ben cara ... Jo, com els peixos, vaig menjar gairebé fins a rebentar, i els cacahuets em van acabar fent mal ... golafre que sóc!!
El dissabte el vam dedicar a fer compres, i a la tarda, cap a Xochimilco, a passejar amb aquelles fantástiques barquetes que en diuen Trajineras, i on vam beure, menjar, riure, cantar, xerrar, en definitiva, ens ho vam passar mooolt bé!!!
I així de ràpid es va acabar l'estada de les nenes al DF, a les 7 del vespre les vaig acompanyar a buscar l'autobús (de la companyia OCC) a la TAPO, i pel camí vam menjar-nos l'obsequi que ens va fer en Yaxk'in (un amic de l'IA): pernil Ibéric!!
En el viatge cap a la TAPO he de comentar que va passar una cosa rara, el metro va quedar parat a una estació prop de 10 minuts, ... Més endavant vaig descobrir que hi havia hagut un terratrémol dels forts 6.8!! i no ens en vam adonar perqué estavem al metro. Va esser tan fort que van tallar la llum, la senyal dels móbils, els metros, ...! Va esser ben fort, molta gent es va espantar, però nosaltres ni el vam notar.

Finalment, d'aquestes últimes setmanes, us parlaré de la festa de fi d'any de l'IA, que és avui!
Portem ja dues setmanes preparant-la, i hi haurà un rápel ara al matí, el col·loqui de broma (pot esser mític!), el dinar, el concurs de ball, i finalment, a la tarda, les pinyates. Ha portat molta feina però sembla que anirà molt bé! Ja us explicaré en una nova entrada com ha anat tot.

I ... ara mateix ... què està passant?
Doncs ara mateix ja tinc la maleta feta, el pis ben arreglat per tal que quan tornem el 23 només haguem d'agafar els trastos i anar cap a l'aeroport, i moltes ganes de vacances. També tinc uns regalets pel meu asesor preparats per entregar (Tequila i bombons), la feina feta (ahir em vaig quedar fins quarts de 12 de la nit per acabar ...), i tot a punt per passar un magnífic dia de festa i començar l'aventura al sud!!!

L'aventura!!!!

Només us diré que seran vuit dies al sud: Chiapas, Quintanta Roo i Yucatán. I que visitarem ciutats mayes tan emblemàtiques com Palenque, Tulum o Chichen itzá, a més de playa del carmen, les cascades d'agua azul, els cenotes de Xel'ha ... serà ESPECTACULAR!!!!!

Doncs això és tot, un post ràpid i sense fotos, degut a les presses per anar a la festa, i a que ja tinc el portàtil endreçat.

Vull acabar amb una reflexió:
És molt diferent anar de turista a un lloc que viure-hi. Sens dubte l'estima i el respecte que assoleixes en 6 mesos de convivéncia amb la cultura, amb la gent, amb els nous amics, no es pot comparar amb les presses per veure coses que tenen els turistes. Per conèixer i estimar un lloc, i ho dic sense cap mena de dubte, hi has de viure!

Doncs això és tot, en el meu últim dia al DF només us puc dir, amb tristesa pel que deixo enrrera però amb il·lusió pel que ha de venir, continueu mirant les estrelles, que jo, des del sud, ho penso fer totes les nits!!!
I a veure si per fi aconsegueixo veure alfa centauri, l'estrella més propera al Sol!!!