Puebla, Cholula i Tonanzintla, cultura, bon menjar i molt bona gent

Ei! Altre cop per aquí! I avui us vull explicar com ha anat aquest últim cap de setmana, ja que ha estat un dels millors des que estic per Mèxic (i crec que no vaig errat si us dic que també ha estat el millor tot i contar l'estada de l'any passat!).

Començo pel context de la sortida.

L'any passat, en l'estada anterior, vaig conèixar una amiga de la meva directora de tesi, que es diu Izbeth i que és de Puebla (un estat que està al sud est de Ciutat de Mèxic). Des d'aquell dia i gràcies a les seves recomanacions, vaig decidir que en una o altra ocasió li aniria a fer una visita. Així doncs, un cop instal·lat a Mèxic li vaig enviar un mail per veure com estava i per si li semblava bé que l'anés a veure. Va respondre de seguida que cap problema i que quan tingués un cap de setmana lliure li fes saber.

Van passar un parell de setmanes i parlant amb la Rut ella també es va voler apuntar a l'excursió, vam quedar d'anar-hi el cap de setmana del 29-30 d'octubre. Van passar els dies i en arribar al divendres, la Rut no va venir ni a l'IA, estava ben malalta i em va dir que hi hauria d'anar sol. Així doncs, vaig preparar la maleta amb el sac de dormir i quatre coses, i a les 8 del matí al metro i cap a la terminal orient d'autobusos (TAPO). He de dir que vaig marxar literalment "amb una mà a cada ou", ja que no ens haviem enviat cap més mail amb la Izbeth des de feia dues setmanes, i jo no tinc móbil, ... però cap problema, com sempre estaba convençut que em sabria espavilar (la lonely planet hi te molt a veure en tot això).

A la TAPO vaig demanar per l'autobús de primera (hi ha diferents clases d'autobús segons el preu, la clase negocis, la primera i intermitja, amb la diferència que la primera te lavabo i és més ample i que a la de negocis, a més, et donen menjar), vaig pagar els 126 pesos que costava, i a les 9:25 marxavem cap a Puebla.

El viatge es va fer relativament llarg, tot i que només va durar dues hores, i en arribar a Puebla no sabia què pensar, si la Izbeth m'esperaria a la terminal d'autobusos o no (creia recordar que així haviem quedat). Al final va resultar que no, vaig agafar un "camión" i cap al Zócalo de Puebla, i només en aquest curt trajecte vaig poder veure que l'estil de ciutat (5 milions d'habitants) és molt diferent al que havia vist fins ara: edificis baixets de molts colors, una arquitectura del tot colonial, molt bonic, i amb moltíssimes esglèsies (com ja m'havien avisat).

Arribat prop del Zócalo, vaig trobar una botiga d'aquestes on pots connectar-te a internet per un preu módic, i des d'allà vaig enviar un mail a la Izbeth per si volia quedar a la 1:30 davant de la catedral de Puebla (jo ni l'havia vist, i no m'esperava que dir davant de la catedral fora tan relatiu ...), i que com que no tenia manera de contactar-hi, si no podia, jo tornaria a esser allà mateix a les 6. Vaig passar la resta del matí fent turisme i a la 1:30 cap a la catedral.

Ja davant de la catedral vaig estar esperant i esperant i em vaig adonar que hi havia molts "davants" de la catedral, però al final ens vam trobar amb ella i amb una seva amiga que la acompanyava. Els tres, després de les presentacions vam anar cap a dinar, un diar típic de "tacos y quesadillas àrabes, y de tomar, agua de orchata". Després de dinar elles tenien feina pel que em van donar la direcció de la casa de l'Izbeth i jo me'n vaig anar cap a fer turisme. Ho vaig visitar tot, vaig recorrer tot el centre, des de la catedral (amb els campanars més alts del pais) fins als museus i esglèsies més allunyades del centre (tot recomanat per la lonely planet).

Cap a les 7 de la tarda em vaig dirigir caminant cap a la casa, que va esser relativament fàcil de localitzar, ja que els carrers porten el nom d'un número de l'1 al que sigui seguit de nord, sud, orient o occident segons on es troben respecte al Zócalo. El mateix passa en molts dels pobles i ciutats de Puebla.

En arribar em van rebre molt i molt bé, tots molt agradables, de fet mentre la Izbeth es preparava per la festa de disfresses de la nit (es va disfressar de Catrina, la protagonista del "Día de Muertos", li quedava espectacular!! de fet va guanyar el segon premi!), ens vam posar a parlar una bona estona amb la seva mare d'una mica de tot. Al final, cap a les 9 de la nit van arribar els amics de l'Izbeth, i tot i que en tenia moltes ganes, no em vaig atrevir a anar a la festaja que no se'm va posar molt bé el dinar ...

Aquell vespre vaig conèxier a le seves cosines, als seus avis, i als tiets, tots viuen a la mateixa casa, i tots són molt però que molt hospitalaris! De veritat que és de les millors experiències que he tingut en aquest país, conviure amb aquesta família, una nit.

Finalment, cansat, però ja recuperat, a la 1:30 anava a dormir en una habitació que havien preparat expressament per mi (no vaig haver ni de fer servir el sac de dormir).

L'endemà al matí em vaig llevar molt d'hora, a les 7! (havien canviat l'hora i no vaig pensar-hi), i vaig despertar mitja família quan el seu gosset em va fer córrer la marató! Quin espant que em va fotre el p**o canitxe! Però és lógic, no em coneixia i de cop surto de l'habitació ... va ser un tema que ens va fer riure tot el matí.

Vaig baixar a la cuina i em vaig posar a ajudar al seu avi (sempre es desperta molt aviat) que estava preparant una barbacoa. Em va ensenyar tot orgullós el seu hortet, em va fer un bon esmorzar, vam parlar una mica de la situació del país, vam fer molta broma, vam tenir un petit problema canviant l'hora d'un rellotge, i vam esperar que tothom s'anés despertant. Un cop tots desperts, i després de xerrar una bona estona, em vaig acomiadar donant moltíssimes gràcies mil vegades a tots i cada un, i prometent-los que els aniria a veure quan tornés, i que si ho necessitaven, tenien una casa a Barcelona. Em van donar indicacions de com arribar al següent punt del meu viatge i vaig marxar.

El meu destí ara era Acatepec i la seva preciosa església que vaig visitar ràpidament (sí ja començava a estar cansat de tantes esglèsies). Un cop visitada, em vaig dirigir caminant cap a la que és considerada l'esglèsia més bonica d'estil barroc indígena de tot Mèxic, la famosa esglèsia de Tonantzintla, i sí, realment va valer la pena.

Ja cap a les 12 del migdia vaig agafar un altre camión i cap a Cholula.

Cholula és una de les ciutats més antigues de Mèxic (més de 2000 anys), d'estils molt diferents (cosa que només es pot observar en les zones arqueològiques), mexica, totonaca, etc etc. Tot i això, en arribar els espanyols, van proposar-se (o això diu la llegenda) construïr una esglèsia sobre cada un dels temples i construccions prehispàniques de la ciutat, pel que Cholula té el trist rècord de ser la població amb una densitat més gran d'esglèsies (39!!). Una altra dada d'aquest poble és que hi havia la piràmide més gran del món, sí sí, més gran que qualsevol de les d'egipte o de Teotihuacan; ara aquesta piràmide no és més que un turó amb una esglèsia al cim.

Ja a Cholula, vaig passejar pel centre, pel mercat, vaig comprar pan de muertos, vaig fer un bon dinar, i vaig anar a visitar la piràmide i la zona arqueològica. He de dir, tot i que actualment ja no és possible, que fins fa un any l'atracció més gran de la zona era entrar i recòrrer els centenars de túnels que hi ha dins l'antiga piràmide-turó.

De la zona arqueològica, a part que a mi m'encanta poder gaudir del que queda de la gran civilització mexica, he de destacar el pati dels altars; és espectacular que tot i que en queda ben poc del que havia estat, si et col·loques enmig de la plaça i aplaudeixes sents clarament que el ressó de l'aplaudiment es converteix en una cópia calcada del crit d'un Quetzal!! És realment espectacular!

Un cop acabada la visita vaig comprar una beguda que data de l'època prehispànica (el que surt directament de la llavor de cacao), boníssima, i vaig anar cap a buscar l'autobús per tornar cap al DF (ja era força tard). En aquesat ocasió vaig voler viure una mica més el dia a dia de Mèxic, i vaig agafar l'autobús del "poble", el de categoria "intermedia" que para absolutament a tots els pobles entre Cholula i el DF, i que tarda 4 hores en fer el trajecte. L'ambient molt auténtic, sí, però he de dir que al final em vaig ben adormir.

En arribar, vaig agafar el metro, vaig tornar a intentar trobar el segon llibre de juego de tronos a la llibreria on fa un mes que em diuen que arribarà la pròxima setmana (començo a dubtar que existeixi tal llibre), vaig anar a fer algunes compres per passar la setmana i cap a casa.

I així es va acabar l'excursió del cap de setmana, un cap de setmana, un cop més, d'allò més profitós!

Per acabar, qué us he de dir, doncs que demà i demà passat és dia de Muertos! Menjarem pan de muertos, anirem a mirar les ofrenes, a treballar a l'institut, intentaré fer panellets, etc etc.

I a esperar que aquesta nit no vinguin gaires nanos a tocar el timbre per demanar caramels! 

Bona nit, que passeu un bon dia de tot sants i de castanyades i sobretot, continueu mirant les estrelles, ben abrigadets que ja comença a fer fred!

Gran cap de setmana, noves aficions i nous plans

Hola a tots i totes! A punt per llegir una nova entrada? Sí? Doncs comencem!

Avui us vull explicar bàsicament dues coses, de fet tres, la sortida del divendres a Tonanzintla (un petit poble al costat de Puebla, a 2h del D.F., regió característica pel seu gran nombre d'esglèsies, edificades sobre piràmides mexicas), l'excursió del dissabte, i plans de futur, ja que tota la resta continua igual i no m'agradaria avorrir-vos (com segurament ja he fet en alguna altra entrada ...).

Per començar, i ràpidament, comentar que el divendres passat ens vam escapar amb un investigador de l'IA i dos dels seus estudiants cap a l'INAOE (una escisió de l'Institut d'Astronomia de la UNAM), que es troba a Tonanzintla (Puebla) per poder parlar amb un investigador que fa coses semblants a les que fem nosaltres. Vam marxar cap a les 12:30 del DF i hi vam arribar cap a les 14:30 quan vam començar la reunió. Cal dir que el campus de l'INAOE és impressionant, moltíssima natura i molt ben cuidat, de veritat que val la pena anar-hi alguna vegada per gaudir del paisatge, amb el Popo i l'Izta darrere.

Sobre la reunió, doncs la veritat, tot i que és bo fer contactes i conèixer gent, no vaig aprendre gaire res de nou ... i vam acabar a les 7 de la tarda! I nosaltres sense dinar! Tot i això en acabar vam anar ràpidament a fer una visita als observatoris (un d'ells des del que Haro va fer les seves famoses observacions dels xocs als extrems dels jets que produeixen les estrelles en formació), i cap a dinar/berenar/sopar a un italià on vam menjar moooolt bé i en un ambient molt agradable. Finalment vam arribar al DF a les 10 de la nit.

 

Dissabte va ser dia de descans, de mercat, i per preparar l'excursió del diumenge.

I diumenge ... a les 5:45 del matí em vaig llevar, a punt per fer l'entrepà de pa amb tomàquet, oli, sal, formatge i pernil dolç, agafar l'aigua de la nevera, la fruita i els fruits secs, posar-me les xiruques i cap a buscar un taxi fins al punt de trobada. A les 7:25 començava l'aventura (amb el "Club Citlaltepetl de México A.C."), em presentava a tothom com "el nuevo", i de seguida ens posavem en marxa cap a la zona de l'Ajusco, per coronar 3 cims de més de 3800 metres, anant de travessa (el més important dels pics, el "cerro coyotes"). Però abans ens vam parar a una botigueta de carretera a menjar uns bons "tamales" i prendre un bon "atole de higos" per agafar força.

Vam començar a caminar a les 10:30, ja amb el sol ben alt però amb un fred important. La caminada realment va esser molt light, 5 horetes caminant, una per dinar i quatre horetes més fins arribar al "camión", sens dubte vaig poder comprovar que estic completament adaptat a la altura, en cap moment vaig notar falta d'aire, ni als 3800 metres.

Coses a destacar; els camins no estan indicats, ells en diuen "veredas" i simplement els has de buscar, estan indicats simplement pel nombre de persones que hi han passat abans que tu, la veritat és que les excursions són molt més a l'aventura; aquesta gent, com nosaltres, se saben cuidar, per dinar hi havia vi del Ribera del Duero, cafè amb anís, pastetes, llaminadures, i fins i tot portaven un fogonet per escalfar el cafè!, a més sempre ho comparteixen tot, de veritat, molt bona gent; també dir que ens vam fer bastant amics amb l'altre noi jove (menys de 35) que hi havia, i aquest és el que em va posar al cap d'anar a l'Iztaccihuatl; finalment destacar que a la baixada vam trobar mooolts bolets, rovellos i siurenys! qui ho havia de dir! Aquesta tardor n'hauré trobat més jo a Mèxic que la gent a Catalunya!

L'excursió es va acabar a les 10 del vespre quan vam arribar al DF altre cop, amb un gran somriure i amb moltíssimes ganes de tornar-hi!

I per acabar l'entrada dir que m'han agafat unes ganes enormes de començar a fer caminades una mica més serioses que fins ara, tinc ganes de comprar-me una mica més d'equip (bons pantalons i jaqueta, polaines, guants etc) i quan torni intentar buscar gent amb ganes del mateix (algun grup excursionista, la GECA potser? ...). Tot i això el repte ara (tot i que és bastant improbable que ho faci) és pujar a l'Iztaccihuatl (5200 m) d'aquí a dues setmanes, i dic que és bastant improbable perquè no és pujar i baixar sinó que és una estada de cap de setmana a més de 4900 metres, pel que el mal d'altura és molt fàcil que apareixi, i no sé si em vull arriscar. Un altra possibilitat és pujar al nevado de Toluca (4700 m), però ja es veurà! De moment, el més immediat és la sortida de turisme a Puebla, d'aquest cap de setmana! Ja us explicaré!

Doncs res, això és tot per avui!

Seguiu mirant les estrelles, que com està el Sol, és probable que vegeu alguna aurora boreal!

PD: Pel que fa a les fotos: 1-Observatori INAOE, 2-Companys de ruta, 3-En primer pla l'Ajusco, al fons a la dreta, el Popocatepetl fumejant (fen honor al seu nom náhuatl, la muntanya que fumeja), 4-Un dels tres cims, el "cerro triángulo", 5-A l'esquerra l'Iztaccihuatl, a la dreta el Popocatepetl fumejant, 6- Jo en un dels cims de 3800 metres.

Llibres i cuina!

Hola hola!
Primer de tot, bona setmana a tothom, comencem amb energia? Espero que sí!

Us escric avui una brevíssima entrada al blog sobre què ha donat de sí el cap de setmana.

Com diu el títol ha estat un cap de setmana un cop més, tranquil, bàsicament perquè no vaig tenir temps d'anar a pagar l'excursió del diumenge (de fet l'estona que tenia per anar a pagar-la, me la vaig passar fent cua a la sucursal del banc Banamex, quan jo havia d'anar a pagar al Bancomer ...) pel que no hi vaig poder anar, ... què hi farem, un altre dia serà! Espero que diumenge que ve!
Dir també que he passat el cap de setmana sol al pis ja que la noia amb que el comparteixo se'n va anar dissabte al matí amb el gos (que per cert es diu Plank) cap a Toluca, on viuen els seus pares. Així doncs vaig aprofitar per fer el mandra el dissabte al matí (fer rentadores etc), i també per ajudar a la dona de la neteja que va venir amb el seu fill a netejar el pis (sí, sí, tenim dona de la neteja, que per 200 pesos ho neteja tot). A la tarda me'n vaig anar cap a buscar altre cop el maleït llibre de juego de tronos, la veritat crec que estic destinat a no llegir-lo... em van dir que arribarà d'aquí a una setmana i mitja (fa dues setmanes que em diuen el mateix!). Després de la nova frustració llibretera, per sort, em vaig trobar uns quants amics de l'IA al metro i vam quedar per sopar (els amics són dos guatemalencs i un hondureny).
Així doncs amb bones perspectives pel vespre, vaig decidir a anar a fer gana, pel que vaig passar la tarda caminant pels "Viveros de coyoacán" d'on es diu que surten totes les plantes que hi ha al DF i mira que és gran la ciutat! Enmig de la natura em vaig posar a llegir i mirar com el grup escolta de coyoacán feia les seves activitats (quins records, i quines ganes de tornar a veure tota la gent del cau!). Quan va esser la hora (la veritat és que per mi ara mateix esser la hora és una mica relatiu, ja que no porto ni rellotge, ni mòbil, i he de preguntar la hora als guardes urbans...) me'n vaig anar cap al centre de Coyoacán on vaig aprofitar per passejar pel mercat d'art i artesania a veure si alguna cosa em feia el pes, però res. I a les 9:00 hora del DF cap a sopar a la "taqueria Pepe Coyote", on vam menjar uns tacos boníssims, una llimonada fresquíssima i una cerveseta que estava prou bé, mentre discutíem de política i altres temes. Després de sopar, caminadeta fins a l'avinguda de Miguel Ángel de Quevedo, taxi, i cap a dormir.

El diumenge va esser un dia de mercat, primer al super-mercat (MEGA) a comprar les coses bàsiques de la setmana (llet, tonyina, carn, peix, ... etc) i després al mercat local que paren al costat de casa tots els dissabtes i diumenges, a comprar fruita, espècies, huitlacotchle, espazote, ous, etc etc, tot el que vulguis allà ho trobaràs, i molt fresc i bé de preu! M'hi vaig passar literalment hores! I un cop comprat, cap a la cuina, on vaig fer un deliciós arròs amb huitlacotchle, espazote, all, ceba, espècies, ou ferrat, carbassons, i de postres, platanets i guayaba! Mmmmm bonissíssim!

A la tarda per fer baixar tot això vaig anar a passar l'estona al Zócalo, on hi havia la onzena fira del llibre, però, un cop més, no vaig trobar res del que buscava, em penso que ho tinc malament això de llegir, ...

I res, així es va acabar el cap de setmana, un més, i el temps va passant, mica en mica sense que te n'adonis ... però mentrestant a gaudir del moment!

Una abraçada a tots, i em torno a posar a treballar!

Ah i continueu mirant les estrelles vosaltres que podeu!!

Plans i més plans

Hola a tothom, eus aquí una nova entrada! Ja tocava no? I us prometo ser breu avui!

Primer de tot dir que això està anant molt bé. Cal que sapigueu que quan ja han passat unes setmanes és quan comences a estar del tot integrat, comences a fer nous amics i recuperar la confiança amb els vells, comences a fer nous projectes, a proposar excursions ..., i és genial perquè la gent hi respon molt bé! Els que heu estat fora durant uns mesos, de ben segur que us heu trobat amb situacions semblants.

Va doncs, dit això, entrem en matèria, començo amb un petit resum del que ha donat de si la setmana:

El cap de setmana passat va ser un cap de setmana bastant tranquil, fins i tot una mica aburridot. Bàsicament el dissabte vam anar a sopar amb la companya de pis, el seu xicot, el seu director de tesi (quina marxa que porta el tio!), dos post-docs (un argentí i un colombià) i la mare d'un d'ells. Tot i que va ser complicat arribar al restaurant (un paraguayà, sí sí, això ja sembla un acudit, ... anaven un catalpa, un mexicà, un colombià i un argentí a sopar a un paraguayà, .. XD), degut a que ens va sorprendre uns fortíssima tempesta anant en cotxe (pel que diuen aquest any està essent mooolt atípic, la temporada de plujes hauria d'haver-se acabat a finals de setembre però sembla que s'allargarà fins al novembre!), hi vam menjar molt bé, pràcticament tots vam menjar uns taquitos i un "vacío de ternera" boníssissim, acompanyat d'una jerra d'aigua de jamaica. Després de sopar i, óbviament, de parlar dels temes científics d'actualitat, vam tornar a agafar el cotxe i cap a un dels nombrosos pubs que hi ha sobre l'avinguda d'Insurgentes (l'avinguda més llarga del món! fa uns 30 Km!). Allà, tot i que no era barat, vam fer uns tequilas con sangrita y limón, boníssims, mentre gaudiem d'un concert en directe (mare meva com desafinaven ...!!). I així, després d'una bona vetllada, cap a quarts de quatre vam anar a dormir.

El diumenge me'l vaig prendre de relax, anant a veure si podia trobar el segon llibre de juego de tronos (cada cop veig més clar que és un cas perdut), posant roba a rentar (amb aquesta humitat no hi ha manera que s'assequi), anant a passejar per Coyoacán, a comprar fruita al seu famós mercat (mangos de manila, papaya, tunas, prunes, guayabas, ..., com ho trobava a faltar!!), on per cert, vaig tornar a oblidar-me de regatejar i em van cobrar 4 vegades més del que valia ... (un exemple, 16 pesos per dues prunes, és a dir 1 euro ...), i finalment me'n vaig anar a seure als parcs de CU per llegir tranquil·lament. I així va acabar el cap de setmana.

Pel que fa a la setmana, ha anat prou bé, ja tinc resultats molt interessants de la meva feina; he anat a varis col·loquis sobre el premi nobel de física, molt interessants; dimecres vam anar a menjar unes pizzes amb els estudiants de doctorat, a coyoacán; i ahir divendres vam passar la tarda a un lloc espectacular, enmig de la natura, amb un rierol ple de truites de riu, unes cabanyes molt acollidores on poder dinar ... i tot a 20 minuts del DF!! Inimaginable!! La zona s'anomena "Los Dínamos". Allà hi vam menjar unes "Quesadillas" delicioses, una sopa de bolets per xupar-se els dits i vam beure el famós "pulque" casolà, que vam escollir amb gust a pinyons. Va ser una tarda per recordar la veritat!

I amb tot l'anterior, ja ha passat una setmana més.

Ara els plans de futur:

Per començar aviat, als divendres, començarà una competició de futbol entre els diferents instituts de CU, i n'estic convençut que l'IA guanyarem el campionat, no és per res, però som mooolt bons jeje!
Divendres que ve també em tocarà anar cap a Tonazintla, una ciutat veïna del DF, a visitar un investigador que fa servir técniques semblants a les meves.

De cara al cap de setmana, m'he apuntat a una excursió del Club Citlaltépetl de México A. C., que durarà tot el diumenge, i és que ja trobo a faltar anar a caminar per la muntanya!
I més enllà, tenim previst anar a visitar Puebla, Guanajuato, a caminar pel Nevado de Toluca, d'aventures amb una investigadora que es diu Erika Sohn, ..., buff, mooltes coses i pocs caps de setmana!!

Doncs res, espero que a tots vosaltres també us estigui anant tot molt bé, i aquí us deixo! Seguiu mirant les estrelles i vigileu que no us caigui cap satèl·lit al cap!!

Comença la ciència!

Hola de nou!

Doncs sí, això ja comença, i s'anima!

Dilluns ja vaig anar a peu a l'entrada de la UNAM, és prou a prop, i després vaig agafar el PUMABUS, un servei gratuït  de bus per anar d'un lloc a l'altre de Ciutat Universitaria (CU), cal dir que no és difícil entendre perquè se'n diu ciutat, ... Pel camí em vaig trobar amb el que sempre et sols trobar dins de CU: esquirols, arbres, gent, cotxes, taxis, venedors ambulant, ...

A l'hora de tornar al pis, cap a les 8:30/9:00 del vespre (perquè llavors diguin que els mexicans no treballen, ...), vaig tornar amb "camión", 4 pesos és el que costa el trajecte, molt barat.

Aquest va ser l'inici del que serà a partir d'ara la meva rutina.

Per un altre costat, aquesta setmana també vaig començar amb la part científica.

La setmana ha anat bé, tres seminaris, moltes hores de simulació, més hores encara d'anàlisis d'aquestes simulacions, discussions, baralles entre astrònoms, ..., vaja, el de sempre.

En el que es refereix a la meva feina, va avançant, més lentament del que m'agradaria, però ja puc dir que una part important, la detecció d'espirals en les simulacions ja funciona correctament! Per fi! Pels més científics, explicar que ho faig bàsicament calculant-ne els modes de Fourier, el 2 i el 4, i mirant l'angle on es fan màxims, per tal de trobar espirals de 2 i 4 braços (he de dir però que el programa per trobar les de 4 braços encara no funciona del tot bé). D'altra banda, també he llegit diversos articles i estic fent tests per veure si les simulacions estan anant bé.

Pel que fa als tres seminaris que us he dit, en un de molt interessant es va explicar la possibilitat que al centre de la nostra galàxia (la Vía Làctea) no hi hagi un sol forat negre sinó un sistema doble format per un forat negre supermassiu i un objecte compacte al que s'anomena estrella de bosons (pels més astrónoms, l'estrella de bosons també té radi de schwarzschild, és a dir la llum no en pot escapar, però al centre no hi ha una singularitat sinó un objecte supercompacte format bàsicament per bosons). El segon seminari, en el qual van regalar galetes i café (els dimecres sempre ho fan), va ser ... com ho diria ..., potser l'adjectiu que li posaria és, polèmic, m'explicaré:

En aquest seminari es va parlar sobre simulacions MHD, com les que faig jo, però afegint el camp magnètic galàctic i el gas, i els resultats eren prou interessants, tot i això l'home ho volia comparar amb la Vía Làctea, i cada cop que ho feia la cagava més! No tenia ni idea de les observacions!

El tercer seminari va ser també bastant interessant ja que es va mostrar com les galaxies nanes, com les que orbiten la nostra gran galàxia, també poden tenir espirals i barres al centre.

Finalment, una altra xerrada, ja sortint de la part científica, l'han donat avui (excepcionalment també han donat galetes) i ha estat una xerrada sobre prevenció dels delictes, i la veritat n'he sortit amb una sensació de molta més seguretat  de la que tenia (he vist que estadísticament la quantitat de delictes al DF i a Barcelona és molt semblant).

Després del rollo científic, passo a la part social ...

Dilluns i dimarts bàsicament vaig dinar fent skypes, i al vespre al sopar, vaig xerrar una mica amb la companya de pis, l'Alma, es podria dir que en aquest sentit va ser bastant avorrit.

Tot es va fer més interessant dimecres, quan vaig dinar amb en Santiago i la Rut. Dinant vam parlar de Taiwan (ell hi ha estat 2 mesos, i jo hi vaig estar 21 dies), i de moltes altres coses i al final vam quedar per anar a fer unes cerveses a la zona de "La Condesa", a l'avinguda Tamaulipas, per acomiadar una amiga seva d'Ensenada, que havia passat uns dies al DF i ara se n'anava a un congrés al Yucatán.

Al vespre del dimecres doncs, vam marxar junts de l'IA cap al metro, vam arribar a la zona de La Condesa, ens vam perdre i finalment quan vam aconseguir arribar al lloc, on hi vam trobar els seus dos germans, un cosí, dues cosines i una amiga, totes tres de molt bon veure. Vam estar bevent i xerrant en un bar musical fins les 2 de la nit, i vam parlar de tot, de política, de llibres, de viatges, etc etc, vaja, ens ho vam passar molt bé.

Acabada la festeta em van acompanyar a un taxi (ja havia tancat el metro), i van aconseguir-me un bon preu (aquí cal dir que els taxistes, si veuen que ets de fora, et solen cobrar el doble o el triple del que realment és la tarifa!), i cap a casa ..., o no? ... Doncs sí, cap a la porta de casa, però no hi vaig entrar fins a les 3:15! L'home, molt simpàtic, potser massa, em va tenir gairebé una hora allà explicant-me la seva vida, que si s'havia separat, que si tenia un fill petit molt maco, que si ell havia estudiat molt però ara s'havia de guanyar la vida fent de taxista, etc, etc, la veritat un rollo important! Ah i no penseu que era per cobrar-me més, jo ja l'havia pagat!

L'endemà al matí, a treballar altre cop, i va ser un dia realment poc productiu ... tot i que vam planejar amb tots els estudiants (durant la setmana ja els vaig veure i saludar a tots) algunes sortides pels propers caps de setmana.

Finalment avui, destacar que hem anat a dinar amb l'Octavio i la Bàrbara (els meus directors/amics), amb un altre estudiant seu, amb la xicota de l'Octavio i amb l'home de la Bàrbara, per celebrar l'aniversari de la Bàrbara i la meva arribada, a un restaurant molt selecte de la zona de Coyoacán, molt a prop d'on vaig viure l'any passat. Tot boníssim, des de fondue de huitlacoche, un fong del blat de moro molt típic d'aquí, tacos d'ànec, gorditas, enchilada de peix bruixa amb salsa de frijoles, fins a les postres de flam de coco. Lo millor del dinar, ha pagat l'Octavio ... 560 pesos cada un, uns 25 euros per cap ..., tot i que també les converses han estat molt interessants (cada dia aprenc més de la història de Mèxic, i del moment polític que s'hi està vivint, cosa molt important per entendre el perquè de tot el que està passant actualment).

Després de tot això, cap a treballar a l'IA altre cop, enmig d'una forta tempesta.

I aquí estic, ja al pis, després d'haver anat a passejar en Planck (el gos de l'Alma), ja que ella no hi és.

Resumint, ha estat una bona setmana, de fet ha passat volant, m'he retrobat amb tots els amics de l'any passat i n'he fet de nous, la ciència va avançant, què més puc demanar?!

Ara a aprofitar el cap de setmana, que la setmana que ve venen moooltes plujes, de fet hi ha dos huracans al pacífic, quasi tres, que s'acosten a la costa occidental de Mèxic, i tot i que no arribaran aquí (estem a 2200 m d'alçada i molt terra endins), si que n'arribaran les plujes i el fred! Ja us explicaré!

Doncs res, que vagi bé el cap de setmana! I continueu mirant les estrelles, sobretot el demà, que es prepara un espectacle important en forma d'estels fugaços, les dracónides!

Retorn al passat

És com si no hagués marxat. Sí, sí, com si els últims nou mesos no haguéssin existit, tot està igual, la gent, els llocs, ... i jo em trobo aquí un altre cop a punt per continuar la rutina que vaig començar ara fa un any.

Dit això, comentar que aquests primers dies han passat volant, pel que intentaré resumir tant com pugui el que he fet.

Comencem posant-ho tot en context.

Divendres just després d'escriure la primera entrada en aquest blog, vaig anar a visitar alguns dels amics de l'IA que encara no havia vist, entre ells la Rut (una noia a qui li agrada molt l'art). Amb ella vam decidir que ens n'aniriem a veure alguna cosa del D.F. que jo encara no coneixés. No va ser fàcil, va costar trobar un lloc que no hagués visitat, però ens en vam sortir, vam decidir que aniriem a la "Plaza de las tres culturas". Així doncs vam quedar que ens veuriem el dissabte a les 4 de la tarda a la boca de metro de CU.

Fets els plans pel dissabte vaig anar a dinar (molt lleuger, amanida de pasta i nuggets de pollastre, tot per 15 pesos, quin xollo!).

A la tarda ens vam posar a treballar, vam estar discutint el full de ruta per aquests tres mesos amb l'Octavio i la Bàrbara (els meus directors/amics de l'IA), i també vam acordar fer un sopar de benvinguda i d'aniversari de la Bàrbara el proper dimecres. A les 8 del vespre vaig sortir de l'IA, vaig agafar el "camión" i cap al pis a sopar i dormir (mort de son encara pel jet lag).

El dissabte va començar tranquil, em vaig despertar a les 4:30 per variar (puto jet laaaaagggg), i a les 9 vaig sortir del pis a explorar la zona i intentar comprar algunes cosetes. Resulta que hi ha un mercat tradicional just al costat de casa, i que el supermercat (MEGA) és bastant lluny.

Acabades les compres (menjar i cosetes per la habitació), vaig decidir agafar un taxi (és completament mentida el que es diu sobre els segrestos en els taxis al D.F., potser era cert fa anys però ara són molt segurs), i em va tocar un home molt simpàtic amb el que vam discutir la situació actual de Mèxic, sobre les empreses privades financiades amb capital públic (d'entre les quals n'hi ha que són propietat dels homes més rics de Mèxic, per què serà?), i em va felicitar per estar estudiant a la UNAM, les seves filles també ho fan i a ell si hagués tingut la oportunitat també ho hauria fet (aquí estàn orgullosíssims de la UNAM, es pot dir que la porten molt dins del cor).

Tornat a casa, vaig dinar i cap a buscar la Rut.

Vam arribar a la plaça de les tres cultures (a diverses "cuadras" de la parada de metro Tlatelolco) per visitar la antiga ciutat mexica de Tlatelolco, cap a les 17:00, i tenint en compte que tancaven a les 17:30, vam tenir molta sort que ens deixéssin entrar.

Vam visitar les ruines (veure fotos), i vam sortir al costat de la esglèsia de Santiago, que també vam visitar (veure fotos també).

En aquest punt, per tal de no fer massa llarga l'entrada, us diré que per més informació del perquè es diu la plaça de les tres cultures, i sobre la ciutat mexica de Tlatelolco (també coneguda com a la ciutat germana de Tenochtitlán), podeu seguir els enllaços, de veritat que val la pena.

Un cop visitada la catedral vam sortir a la plaça i ens vam trobar en que s'estava preparant tot per commemorar els 43 anys de la matança d'estudiants que va passar el 2 d'octubre de 1968 en aquesta plaça.

Resumint, a Mèxic governava el Partido Revolucionario Institucional (PRI), degut a certs incidents el govern va enviar militars als campus universitaris de la UNAM i de la IPN, cosa que van rebutjar frontalment els rectorats. El 2 d'octubre, un dia després que es retiréssin els tancs dels campus, hi va haver una manifestació de milers de persones a la plaça de les tres cultures de Tlatelolco, però enmig es van infiltrar un batalló de les forces de seguretat, es van posicionar prop dels líders del moviment de protesta i van disparar als militars que es trobaven als terrats dels edificis circumdants, al que aquests van respondre disparant a la multitud i matant a diversos estudiants. El dia després, a la portada dels diaris de Mèxic només hi havia com a notícia destacada l'estat del temps. Temps després es van condemnar alguns dels culpables però les ferides encara no estan tancades (diria que això em sona ...). Si voleu més informació sobre el moviment del 2 d'octubre i el que va passar, podeu veure-ho aquí.

Després de la visita vam anar al centre cultural de la UNAM que es troba just al costat, però tancaven al cap de 10 minuts pel que no vam gosar ni entrar a veure les exposicions. Vam decidir anar a fer el tè tot esperant que es fes fosc (la Rut va insistir molt en això de que es fes fosc, jo no tenia ni idea del perquè).

En fer-se fosc i després de tastar un tè amb llet, mel i canyella deliciós, vam sortir del café i sorpresa! l'edifici de la UNAM era en sí una obra d'art d'aquestes fetes amb llum, la veritat molt bonic.

Vam agafar el metro (en sentit contrari, cosa que vam comprobar al cap de 3 estacions ...), ens vam acomiadar i cap a casa a sopar i a dormir.

Diumenge, per variar, obro els ulls i tot just són les 5 del matí, espero que algun dia pugui dormir la nit sencera ...

Després d'esmorzar em dirigeixo cap a la "Zona Rosa", al nord del D.F., on el plà és passar per l'Orfeó català de Mèxic, tot i que en arribar-hi em trobo que està tancat, llàstima, hi hauré de tornar més endavant. Vist que els plans se n'han anat en orris decideixo anar a visitar altre cop (per tercera vegada) el bosc de Chapultepech, hi vaig caminant, tot i que he descobert que en aquesta zona també hi tenen servei de bicing!. Em passejo pel bosc, reposo vora del llac, dino, compro samarretes, em paro a mirar els espectacles de carrer, la gent com passa, els venedors de les paradetes com criden per captar clients, i  finalment decideixo que és hora d'anar cap al centre.

L'alameda central és el primer lloc que em trobo en sortir del metro (després que dins, m'hagi pessigat una abella al dit ... no sé ni d'on ha sortit ...). És un petit parc ple de botiguetes on es ven de tot i molt, i també molt barat, i molt pirata!

Després em dirigeixo a totes les llibreries del centre a buscar el segon llibre de Juego de Tronos, però sembla ser que és una batalla perduda, no hi ha manera!!! És que ni a BCN ni al DF eh! Fins i tot he buscat a les moltes llibreries de segona mà que hi ha pel centre, on hi venen fins a tesis doctorals velles!

Frustrat vaig cap al Zòócalo, una de les plaçes majors més grans del món, sinó la més gran. M'assec i medito. De fet no, no medito, em poso a preparar el viatge del desembre cap a Chiapas i Veracruz.

Cap a les 6 de la tarda m'aixeco i em trobo amb una gran manifestació per recordar els fets del 2 d'octubre, és cert, avui és 2 d'octubre, ja no hi pensava. A la manifestació hi ha desenes de milers sinó centenars de milers de persones, molts, universitaris, cantant el ja mític "Gooooya goooya, cachún cachún, ra ra, cachún cachún, ra ra, goooya, universidaad" que és el cant de la UNAM, entre d'altres de més reivindicatius. En part tot això és molt semblant al moviment 15-M però amb moltíssima més força, de tot cor espero que aconsegueixin el que demanen, entre d'altres coses, menys armes, menys exèrcit i més escoles i hospitals.

Acabada la mani, metro, "camión" i cap a casa a escriure aquesta entrada que altre cop m'ha sortit llarguíssima!

I aquí s'acaba el dia, jo, anant a fer el sopar, vosaltres, possiblement no hagueu arribat a llegir aquesta part de la entrada ... jeje

Doncs res això és tot per avui, vagi bé i seguiu mirant les estrelles!!