Puebla, Cholula i Tonanzintla, cultura, bon menjar i molt bona gent

Ei! Altre cop per aquí! I avui us vull explicar com ha anat aquest últim cap de setmana, ja que ha estat un dels millors des que estic per Mèxic (i crec que no vaig errat si us dic que també ha estat el millor tot i contar l'estada de l'any passat!).

Començo pel context de la sortida.

L'any passat, en l'estada anterior, vaig conèixar una amiga de la meva directora de tesi, que es diu Izbeth i que és de Puebla (un estat que està al sud est de Ciutat de Mèxic). Des d'aquell dia i gràcies a les seves recomanacions, vaig decidir que en una o altra ocasió li aniria a fer una visita. Així doncs, un cop instal·lat a Mèxic li vaig enviar un mail per veure com estava i per si li semblava bé que l'anés a veure. Va respondre de seguida que cap problema i que quan tingués un cap de setmana lliure li fes saber.

Van passar un parell de setmanes i parlant amb la Rut ella també es va voler apuntar a l'excursió, vam quedar d'anar-hi el cap de setmana del 29-30 d'octubre. Van passar els dies i en arribar al divendres, la Rut no va venir ni a l'IA, estava ben malalta i em va dir que hi hauria d'anar sol. Així doncs, vaig preparar la maleta amb el sac de dormir i quatre coses, i a les 8 del matí al metro i cap a la terminal orient d'autobusos (TAPO). He de dir que vaig marxar literalment "amb una mà a cada ou", ja que no ens haviem enviat cap més mail amb la Izbeth des de feia dues setmanes, i jo no tinc móbil, ... però cap problema, com sempre estaba convençut que em sabria espavilar (la lonely planet hi te molt a veure en tot això).

A la TAPO vaig demanar per l'autobús de primera (hi ha diferents clases d'autobús segons el preu, la clase negocis, la primera i intermitja, amb la diferència que la primera te lavabo i és més ample i que a la de negocis, a més, et donen menjar), vaig pagar els 126 pesos que costava, i a les 9:25 marxavem cap a Puebla.

El viatge es va fer relativament llarg, tot i que només va durar dues hores, i en arribar a Puebla no sabia què pensar, si la Izbeth m'esperaria a la terminal d'autobusos o no (creia recordar que així haviem quedat). Al final va resultar que no, vaig agafar un "camión" i cap al Zócalo de Puebla, i només en aquest curt trajecte vaig poder veure que l'estil de ciutat (5 milions d'habitants) és molt diferent al que havia vist fins ara: edificis baixets de molts colors, una arquitectura del tot colonial, molt bonic, i amb moltíssimes esglèsies (com ja m'havien avisat).

Arribat prop del Zócalo, vaig trobar una botiga d'aquestes on pots connectar-te a internet per un preu módic, i des d'allà vaig enviar un mail a la Izbeth per si volia quedar a la 1:30 davant de la catedral de Puebla (jo ni l'havia vist, i no m'esperava que dir davant de la catedral fora tan relatiu ...), i que com que no tenia manera de contactar-hi, si no podia, jo tornaria a esser allà mateix a les 6. Vaig passar la resta del matí fent turisme i a la 1:30 cap a la catedral.

Ja davant de la catedral vaig estar esperant i esperant i em vaig adonar que hi havia molts "davants" de la catedral, però al final ens vam trobar amb ella i amb una seva amiga que la acompanyava. Els tres, després de les presentacions vam anar cap a dinar, un diar típic de "tacos y quesadillas àrabes, y de tomar, agua de orchata". Després de dinar elles tenien feina pel que em van donar la direcció de la casa de l'Izbeth i jo me'n vaig anar cap a fer turisme. Ho vaig visitar tot, vaig recorrer tot el centre, des de la catedral (amb els campanars més alts del pais) fins als museus i esglèsies més allunyades del centre (tot recomanat per la lonely planet).

Cap a les 7 de la tarda em vaig dirigir caminant cap a la casa, que va esser relativament fàcil de localitzar, ja que els carrers porten el nom d'un número de l'1 al que sigui seguit de nord, sud, orient o occident segons on es troben respecte al Zócalo. El mateix passa en molts dels pobles i ciutats de Puebla.

En arribar em van rebre molt i molt bé, tots molt agradables, de fet mentre la Izbeth es preparava per la festa de disfresses de la nit (es va disfressar de Catrina, la protagonista del "Día de Muertos", li quedava espectacular!! de fet va guanyar el segon premi!), ens vam posar a parlar una bona estona amb la seva mare d'una mica de tot. Al final, cap a les 9 de la nit van arribar els amics de l'Izbeth, i tot i que en tenia moltes ganes, no em vaig atrevir a anar a la festaja que no se'm va posar molt bé el dinar ...

Aquell vespre vaig conèxier a le seves cosines, als seus avis, i als tiets, tots viuen a la mateixa casa, i tots són molt però que molt hospitalaris! De veritat que és de les millors experiències que he tingut en aquest país, conviure amb aquesta família, una nit.

Finalment, cansat, però ja recuperat, a la 1:30 anava a dormir en una habitació que havien preparat expressament per mi (no vaig haver ni de fer servir el sac de dormir).

L'endemà al matí em vaig llevar molt d'hora, a les 7! (havien canviat l'hora i no vaig pensar-hi), i vaig despertar mitja família quan el seu gosset em va fer córrer la marató! Quin espant que em va fotre el p**o canitxe! Però és lógic, no em coneixia i de cop surto de l'habitació ... va ser un tema que ens va fer riure tot el matí.

Vaig baixar a la cuina i em vaig posar a ajudar al seu avi (sempre es desperta molt aviat) que estava preparant una barbacoa. Em va ensenyar tot orgullós el seu hortet, em va fer un bon esmorzar, vam parlar una mica de la situació del país, vam fer molta broma, vam tenir un petit problema canviant l'hora d'un rellotge, i vam esperar que tothom s'anés despertant. Un cop tots desperts, i després de xerrar una bona estona, em vaig acomiadar donant moltíssimes gràcies mil vegades a tots i cada un, i prometent-los que els aniria a veure quan tornés, i que si ho necessitaven, tenien una casa a Barcelona. Em van donar indicacions de com arribar al següent punt del meu viatge i vaig marxar.

El meu destí ara era Acatepec i la seva preciosa església que vaig visitar ràpidament (sí ja començava a estar cansat de tantes esglèsies). Un cop visitada, em vaig dirigir caminant cap a la que és considerada l'esglèsia més bonica d'estil barroc indígena de tot Mèxic, la famosa esglèsia de Tonantzintla, i sí, realment va valer la pena.

Ja cap a les 12 del migdia vaig agafar un altre camión i cap a Cholula.

Cholula és una de les ciutats més antigues de Mèxic (més de 2000 anys), d'estils molt diferents (cosa que només es pot observar en les zones arqueològiques), mexica, totonaca, etc etc. Tot i això, en arribar els espanyols, van proposar-se (o això diu la llegenda) construïr una esglèsia sobre cada un dels temples i construccions prehispàniques de la ciutat, pel que Cholula té el trist rècord de ser la població amb una densitat més gran d'esglèsies (39!!). Una altra dada d'aquest poble és que hi havia la piràmide més gran del món, sí sí, més gran que qualsevol de les d'egipte o de Teotihuacan; ara aquesta piràmide no és més que un turó amb una esglèsia al cim.

Ja a Cholula, vaig passejar pel centre, pel mercat, vaig comprar pan de muertos, vaig fer un bon dinar, i vaig anar a visitar la piràmide i la zona arqueològica. He de dir, tot i que actualment ja no és possible, que fins fa un any l'atracció més gran de la zona era entrar i recòrrer els centenars de túnels que hi ha dins l'antiga piràmide-turó.

De la zona arqueològica, a part que a mi m'encanta poder gaudir del que queda de la gran civilització mexica, he de destacar el pati dels altars; és espectacular que tot i que en queda ben poc del que havia estat, si et col·loques enmig de la plaça i aplaudeixes sents clarament que el ressó de l'aplaudiment es converteix en una cópia calcada del crit d'un Quetzal!! És realment espectacular!

Un cop acabada la visita vaig comprar una beguda que data de l'època prehispànica (el que surt directament de la llavor de cacao), boníssima, i vaig anar cap a buscar l'autobús per tornar cap al DF (ja era força tard). En aquesat ocasió vaig voler viure una mica més el dia a dia de Mèxic, i vaig agafar l'autobús del "poble", el de categoria "intermedia" que para absolutament a tots els pobles entre Cholula i el DF, i que tarda 4 hores en fer el trajecte. L'ambient molt auténtic, sí, però he de dir que al final em vaig ben adormir.

En arribar, vaig agafar el metro, vaig tornar a intentar trobar el segon llibre de juego de tronos a la llibreria on fa un mes que em diuen que arribarà la pròxima setmana (començo a dubtar que existeixi tal llibre), vaig anar a fer algunes compres per passar la setmana i cap a casa.

I així es va acabar l'excursió del cap de setmana, un cap de setmana, un cop més, d'allò més profitós!

Per acabar, qué us he de dir, doncs que demà i demà passat és dia de Muertos! Menjarem pan de muertos, anirem a mirar les ofrenes, a treballar a l'institut, intentaré fer panellets, etc etc.

I a esperar que aquesta nit no vinguin gaires nanos a tocar el timbre per demanar caramels! 

Bona nit, que passeu un bon dia de tot sants i de castanyades i sobretot, continueu mirant les estrelles, ben abrigadets que ja comença a fer fred!