Retorn al passat

És com si no hagués marxat. Sí, sí, com si els últims nou mesos no haguéssin existit, tot està igual, la gent, els llocs, ... i jo em trobo aquí un altre cop a punt per continuar la rutina que vaig començar ara fa un any.

Dit això, comentar que aquests primers dies han passat volant, pel que intentaré resumir tant com pugui el que he fet.

Comencem posant-ho tot en context.

Divendres just després d'escriure la primera entrada en aquest blog, vaig anar a visitar alguns dels amics de l'IA que encara no havia vist, entre ells la Rut (una noia a qui li agrada molt l'art). Amb ella vam decidir que ens n'aniriem a veure alguna cosa del D.F. que jo encara no coneixés. No va ser fàcil, va costar trobar un lloc que no hagués visitat, però ens en vam sortir, vam decidir que aniriem a la "Plaza de las tres culturas". Així doncs vam quedar que ens veuriem el dissabte a les 4 de la tarda a la boca de metro de CU.

Fets els plans pel dissabte vaig anar a dinar (molt lleuger, amanida de pasta i nuggets de pollastre, tot per 15 pesos, quin xollo!).

A la tarda ens vam posar a treballar, vam estar discutint el full de ruta per aquests tres mesos amb l'Octavio i la Bàrbara (els meus directors/amics de l'IA), i també vam acordar fer un sopar de benvinguda i d'aniversari de la Bàrbara el proper dimecres. A les 8 del vespre vaig sortir de l'IA, vaig agafar el "camión" i cap al pis a sopar i dormir (mort de son encara pel jet lag).

El dissabte va començar tranquil, em vaig despertar a les 4:30 per variar (puto jet laaaaagggg), i a les 9 vaig sortir del pis a explorar la zona i intentar comprar algunes cosetes. Resulta que hi ha un mercat tradicional just al costat de casa, i que el supermercat (MEGA) és bastant lluny.

Acabades les compres (menjar i cosetes per la habitació), vaig decidir agafar un taxi (és completament mentida el que es diu sobre els segrestos en els taxis al D.F., potser era cert fa anys però ara són molt segurs), i em va tocar un home molt simpàtic amb el que vam discutir la situació actual de Mèxic, sobre les empreses privades financiades amb capital públic (d'entre les quals n'hi ha que són propietat dels homes més rics de Mèxic, per què serà?), i em va felicitar per estar estudiant a la UNAM, les seves filles també ho fan i a ell si hagués tingut la oportunitat també ho hauria fet (aquí estàn orgullosíssims de la UNAM, es pot dir que la porten molt dins del cor).

Tornat a casa, vaig dinar i cap a buscar la Rut.

Vam arribar a la plaça de les tres cultures (a diverses "cuadras" de la parada de metro Tlatelolco) per visitar la antiga ciutat mexica de Tlatelolco, cap a les 17:00, i tenint en compte que tancaven a les 17:30, vam tenir molta sort que ens deixéssin entrar.

Vam visitar les ruines (veure fotos), i vam sortir al costat de la esglèsia de Santiago, que també vam visitar (veure fotos també).

En aquest punt, per tal de no fer massa llarga l'entrada, us diré que per més informació del perquè es diu la plaça de les tres cultures, i sobre la ciutat mexica de Tlatelolco (també coneguda com a la ciutat germana de Tenochtitlán), podeu seguir els enllaços, de veritat que val la pena.

Un cop visitada la catedral vam sortir a la plaça i ens vam trobar en que s'estava preparant tot per commemorar els 43 anys de la matança d'estudiants que va passar el 2 d'octubre de 1968 en aquesta plaça.

Resumint, a Mèxic governava el Partido Revolucionario Institucional (PRI), degut a certs incidents el govern va enviar militars als campus universitaris de la UNAM i de la IPN, cosa que van rebutjar frontalment els rectorats. El 2 d'octubre, un dia després que es retiréssin els tancs dels campus, hi va haver una manifestació de milers de persones a la plaça de les tres cultures de Tlatelolco, però enmig es van infiltrar un batalló de les forces de seguretat, es van posicionar prop dels líders del moviment de protesta i van disparar als militars que es trobaven als terrats dels edificis circumdants, al que aquests van respondre disparant a la multitud i matant a diversos estudiants. El dia després, a la portada dels diaris de Mèxic només hi havia com a notícia destacada l'estat del temps. Temps després es van condemnar alguns dels culpables però les ferides encara no estan tancades (diria que això em sona ...). Si voleu més informació sobre el moviment del 2 d'octubre i el que va passar, podeu veure-ho aquí.

Després de la visita vam anar al centre cultural de la UNAM que es troba just al costat, però tancaven al cap de 10 minuts pel que no vam gosar ni entrar a veure les exposicions. Vam decidir anar a fer el tè tot esperant que es fes fosc (la Rut va insistir molt en això de que es fes fosc, jo no tenia ni idea del perquè).

En fer-se fosc i després de tastar un tè amb llet, mel i canyella deliciós, vam sortir del café i sorpresa! l'edifici de la UNAM era en sí una obra d'art d'aquestes fetes amb llum, la veritat molt bonic.

Vam agafar el metro (en sentit contrari, cosa que vam comprobar al cap de 3 estacions ...), ens vam acomiadar i cap a casa a sopar i a dormir.

Diumenge, per variar, obro els ulls i tot just són les 5 del matí, espero que algun dia pugui dormir la nit sencera ...

Després d'esmorzar em dirigeixo cap a la "Zona Rosa", al nord del D.F., on el plà és passar per l'Orfeó català de Mèxic, tot i que en arribar-hi em trobo que està tancat, llàstima, hi hauré de tornar més endavant. Vist que els plans se n'han anat en orris decideixo anar a visitar altre cop (per tercera vegada) el bosc de Chapultepech, hi vaig caminant, tot i que he descobert que en aquesta zona també hi tenen servei de bicing!. Em passejo pel bosc, reposo vora del llac, dino, compro samarretes, em paro a mirar els espectacles de carrer, la gent com passa, els venedors de les paradetes com criden per captar clients, i  finalment decideixo que és hora d'anar cap al centre.

L'alameda central és el primer lloc que em trobo en sortir del metro (després que dins, m'hagi pessigat una abella al dit ... no sé ni d'on ha sortit ...). És un petit parc ple de botiguetes on es ven de tot i molt, i també molt barat, i molt pirata!

Després em dirigeixo a totes les llibreries del centre a buscar el segon llibre de Juego de Tronos, però sembla ser que és una batalla perduda, no hi ha manera!!! És que ni a BCN ni al DF eh! Fins i tot he buscat a les moltes llibreries de segona mà que hi ha pel centre, on hi venen fins a tesis doctorals velles!

Frustrat vaig cap al Zòócalo, una de les plaçes majors més grans del món, sinó la més gran. M'assec i medito. De fet no, no medito, em poso a preparar el viatge del desembre cap a Chiapas i Veracruz.

Cap a les 6 de la tarda m'aixeco i em trobo amb una gran manifestació per recordar els fets del 2 d'octubre, és cert, avui és 2 d'octubre, ja no hi pensava. A la manifestació hi ha desenes de milers sinó centenars de milers de persones, molts, universitaris, cantant el ja mític "Gooooya goooya, cachún cachún, ra ra, cachún cachún, ra ra, goooya, universidaad" que és el cant de la UNAM, entre d'altres de més reivindicatius. En part tot això és molt semblant al moviment 15-M però amb moltíssima més força, de tot cor espero que aconsegueixin el que demanen, entre d'altres coses, menys armes, menys exèrcit i més escoles i hospitals.

Acabada la mani, metro, "camión" i cap a casa a escriure aquesta entrada que altre cop m'ha sortit llarguíssima!

I aquí s'acaba el dia, jo, anant a fer el sopar, vosaltres, possiblement no hagueu arribat a llegir aquesta part de la entrada ... jeje

Doncs res això és tot per avui, vagi bé i seguiu mirant les estrelles!!