Ja
ben instal·lat després de més de 15 dies per la capital mexicana, em
disposo a escriure una nova entrada en aquest blog de viatges. Així
doncs, aquí us deixo un petit resum del que han estat aquests primers
dies (1era part).
Aquest,
a diferència dels altres dos viatges va començar una mica diferent. No
va ser la TEISA qui em va dur a Barcelona, sinó el tren Vic-Passeig de
Gràcia, a l'estació del qual em van acompanyar els pares. Allà a
l'estació de Vic, i després d'un ràpid comiat, vaig baixar a l'andana i
vaig donar per iniciat el viatge de 24 hores que em portaria aquí on sóc
ara i des d'on us escric.
Així
doncs St. Esteve d'en Bas - Vic - Passeig de Gràcia (Barcelona) - Plaça
Catalunya - Aeroport Terminal 1B - Paris Charles de Gauille - Méxic DF
Terminal 1 - Av. Universidad, 1564.
Del
viatge, què puc dir, doncs un vol més d'aquests transatlàntics dels que
ja us he parlat en altres entrades, amb un al·licient, durant tot el
recorregut (12 hores) va esser de dia, i vam poder veure les terres del
nord del Quebec amb alguns cràters d'orígen meteòric bastant
espectaculars, i tot cobert de neu. D'aquestes imatges em vaig quedar
amb un detall molt concret: Des dels 11000 metres d'altura es pot veure
claríssimament un efecte sobre el relleu que s'assembla enormement als
petits talls a les roques que es veuen en les zones on antigament hi
havia hagut glaceres (les glaceres arrosseguen pedres a la part de sota,
la qual està en contacte amb la roca nua del fons, així doncs aquestes
pedres arrossegades per la glacera van llimant i deixant rascades,
unidireccionals, sempre seguint la direcció que porta la glacera cap
avall, això fa que pels llocs on ha passat una glacera el terra sigui
molt llis i amb les pedres totes plenes de ratllades). Documentant-me
vaig poder veure que en realitat és justament això el que va passar a
aquelles terres, però a una escala inimaginable, fa 10.000 durant la
última glaciació, aquelles terres estaven sota glaceres que podien fer
fins a algun quilòmetre d'alçada i que es movien de nord a sud, és per
això que no es veuen muntanyes punxegudes sinó que tot són turons llisos
plens de ratllades.
A
mesura que vam anar entrant al Estats Units, la neu va anar deixant pas
als boscos i prats verds, i així fins al Golf de Mèxic, i Mèxic.
Arribat
al DF, taxi i cap a la casa, on m'esperaven dos amics de l'institut
d'astronomia (l'Aldo i la Eva), i que van ser els que em van aconseguir
aquesta habitació. Una habitació que està molt bé, amb un llit de
matrimoni, lavabo propi, escriptori, armari, etc etc. Pel que fa als
companys de pis, poc en puc dir, la veritat coincidim molt poc (són
metges i estan fent la seva residencia, en algun camp relacionat amb els
ronyons), el que sí en puc dir és que no són el que en puguem dir
"nets", però què hi farem, alguna pega havia de tenir el pis! A més al
preu que pago de pis (3000 pesos) que són uns 200 euros, està molt bé
per la zona i la mida de l'habitació, ah i també hi va inclosa la neteja
(tot i que la dona de la neteja fa tres setmanes que està malalta).
Així doncs espero que quan es recuperi la senyora de la neteja també el
tema neteja millorarà una mica jeje.
Com
ja he dit (i per tranquilitzar als pares) la zona on visc és ben
tranquil·la, ho és tant que puc tornar caminant de l'IA sense problema, i
ja ben entrada la nit (tardo uns 20 minuts), i no sóc l'únic sinó que
molta gent ho fa.
Ben
instal·lat al DF, vaig començar a fer el que he vingut a fer aquí,
treballar, i també a organitzar la fiesta de fi d'any de l'IA com ja
comença a esser tradició! Tot i això, encara no m'havia instal·lat al DF
que ja em tocava marxar a una altra ciutat a treballar amb un altre
investigador (i és que el meu jefe és de viatge a Veneçuela fins aquest
dimarts). Així doncs dos dies després d'arribar, maleta feta i cap a Morélia!
4
hores d'autocar és el que es necessita per arribar a Morélia, capital
de Michoacán (l'estat de les papallones monarca de les que us vaig
parlar l'any passat). És una ciutat molt maca, amb un centre històric
amb edificis colonials molt ben conservats.
La
feina al CRyA va anar prou bé, ja sabeu, simulacions i aquestes coses, i
fins i tot vaig donar el col·loqui de la setmana! I em va anar tan bé
que potser comenci una col·laboració amb dos investigadors d'allà! És
una bona notícia ja que justament allà també hi haurà un amic amb qui
vaig compartir despatx a BCN, durant els dos propers anys hi estarà fent
el post-doc. Així doncs, ja no sóc l'únic DAMero per aquestes terres!
I
les activitats socials, també molt bé, vaig anar a una preposada amb
dos amigues que ja coneixia de l'IA, i vam menjar, vam fer una foguera,
vam parlar, vam cantar, vam coure "bombones" que és aquella cosa que es
veu a les pel·lícules que couen els scouts a les fogueres (com una
llaminadura d'aquelles que diem "nubes" aquí a Catalunya) i hi va haver
"piñata" també! També, el dia següent, i de fet, l'últim per Morelia,
vaig anar a visitar el centre de Morelia i amb un amic de l'IA, que
també va venir a Morélia, vam anar a la fira de San Diego, a menjar
canya de sucre i veure llet de coco! A més ens vam passar pel mercat
dels dolços a comprar cocada mmmmm!!!
Així va acabar la setmana per Morélia, i va començar la setmana de la "Fiesta de fin de año de l'IA"!! Però això ja és una altra història!!!
Una abraçada a tots i fins aviat!
Ah, i que no se us oblidi continuar mirant les estrelles! La lluna és molt maca aquests dies!
