Bon viatge i bona ruta!

Hola a tots, benvinguts al meu blog!
Espero que aquest sigui un espai on pugueu seguir-me en els meus viatges, i que en un futur es converteixi en un espai d'aventures, de viatges, de ciència i de debat!

diumenge, 16 de desembre del 2012

Mèxic 2012, primeres setmanes (1era part)

Hola de nou a tots!
Ja ben instal·lat després de més de 15 dies per la capital mexicana, em disposo a escriure una nova entrada en aquest blog de viatges. Així doncs, aquí us deixo un petit resum del que han estat aquests primers dies (1era part).

Aquest, a diferència dels altres dos viatges va començar una mica diferent. No va ser la TEISA qui em va dur a Barcelona, sinó el tren Vic-Passeig de Gràcia, a l'estació del qual em van acompanyar els pares. Allà a l'estació de Vic, i després d'un ràpid comiat, vaig baixar a l'andana i vaig donar per iniciat el viatge de 24 hores que em portaria aquí on sóc ara i des d'on us escric.
Així doncs St. Esteve d'en Bas - Vic - Passeig de Gràcia (Barcelona) - Plaça Catalunya - Aeroport Terminal 1B - Paris Charles de Gauille - Méxic DF Terminal 1 - Av. Universidad, 1564.
Del viatge, què puc dir, doncs un vol més d'aquests transatlàntics dels que ja us he parlat en altres entrades, amb un al·licient, durant tot el recorregut (12 hores) va esser de dia, i vam poder veure les terres del nord del Quebec amb alguns cràters d'orígen meteòric bastant espectaculars, i tot cobert de neu. D'aquestes imatges em vaig quedar amb un detall molt concret: Des dels 11000 metres d'altura es pot veure claríssimament un efecte sobre el relleu que s'assembla enormement als petits talls a les roques que es veuen en les zones on antigament hi havia hagut glaceres (les glaceres arrosseguen pedres a la part de sota, la qual està en contacte amb la roca nua del fons, així doncs aquestes pedres arrossegades per la glacera van llimant i deixant rascades, unidireccionals, sempre seguint la direcció que porta la glacera cap avall, això fa que pels llocs on ha passat una glacera el terra sigui molt llis i amb les pedres totes plenes de ratllades). Documentant-me vaig poder veure que en realitat és justament això el que va passar a aquelles terres, però a una escala inimaginable, fa 10.000 durant la última glaciació, aquelles terres estaven sota glaceres que podien fer fins a algun quilòmetre d'alçada i que es movien de nord a sud, és per això que no es veuen muntanyes punxegudes sinó que tot són turons llisos plens de ratllades. 
A mesura que vam anar entrant al Estats Units, la neu va anar deixant pas als boscos i prats verds, i així fins al Golf de Mèxic, i Mèxic.

Arribat al DF, taxi i cap a la casa, on m'esperaven dos amics de l'institut d'astronomia (l'Aldo i la Eva), i que van ser els que em van aconseguir aquesta habitació. Una habitació que està molt bé, amb un llit de matrimoni, lavabo propi, escriptori, armari, etc etc. Pel que fa als companys de pis, poc en puc dir, la veritat coincidim molt poc (són metges i estan fent la seva residencia, en algun camp relacionat amb els ronyons), el que sí en puc dir és que no són el que en puguem dir "nets", però què hi farem, alguna pega havia de tenir el pis! A més al preu que pago de pis (3000 pesos) que són uns 200 euros, està molt bé per la zona i la mida de l'habitació, ah i també hi va inclosa la neteja (tot i que la dona de la neteja fa tres setmanes que està malalta). Així doncs espero que quan es recuperi la senyora de la neteja també el tema neteja millorarà una mica jeje.
Com ja he dit (i per tranquilitzar als pares) la zona on visc és ben tranquil·la, ho és tant que puc tornar caminant de l'IA sense problema, i ja ben entrada la nit (tardo uns 20 minuts), i no sóc l'únic sinó que molta gent ho fa.
Ben instal·lat al DF, vaig començar a fer el que he vingut a fer aquí, treballar, i també a organitzar la fiesta de fi d'any de l'IA com ja comença a esser tradició! Tot i això, encara no m'havia instal·lat al DF que ja em tocava marxar a una altra ciutat a treballar amb un altre investigador (i és que el meu jefe és de viatge a Veneçuela fins aquest dimarts). Així doncs dos dies després d'arribar, maleta feta i cap a Morélia!
4 hores d'autocar és el que es necessita per arribar a Morélia, capital de Michoacán (l'estat de les papallones monarca de les que us vaig parlar l'any passat). És una ciutat molt maca, amb un centre històric amb edificis colonials molt ben conservats. 

A Morélia vaig anar a treballar al CRyA, al campus de la UNAM, un campus molt més ben cuidat que el del DF, tot i que també molt més recent i en procés de construcció. I la casa on em vaig estar, doncs era just al costat (10 minuts caminant), i la veritat, molt i molt barata i en un petit poblet que es diu Emiliano Zapata, molt i molt tranquil (la dona de la casa va deixar-ho tot obert quan em va portar a veure la habitació! I mira que estava a 5 minuts d'allà!). Compartia pis amb dos persones, una noia que estudiava a la UNAM però alhora treballava de dona de la neteja en alguna de les facultats i un noi que estava a 3er curs de ciències Ambientals. La veritat, molt bona gent, molt simpàtics i divertits!
La feina al CRyA va anar prou bé, ja sabeu, simulacions i aquestes coses, i fins i tot vaig donar el col·loqui de la setmana! I em va anar tan bé que potser comenci una col·laboració amb dos investigadors d'allà! És una bona notícia ja que justament allà també hi haurà un amic amb qui vaig compartir despatx a BCN, durant els dos propers anys hi estarà fent el post-doc. Així doncs, ja no sóc l'únic DAMero per aquestes terres!

I les activitats socials, també molt bé, vaig anar a una preposada amb dos amigues que ja coneixia de l'IA, i vam menjar, vam fer una foguera, vam parlar, vam cantar, vam coure "bombones" que és aquella cosa que es veu a les pel·lícules que couen els scouts a les fogueres (com una llaminadura d'aquelles que diem "nubes" aquí a Catalunya) i hi va haver "piñata" també! També, el dia següent, i de fet, l'últim per Morelia, vaig anar a visitar el centre de Morelia i amb un amic de l'IA, que també va venir a Morélia, vam anar a la fira de San Diego, a menjar canya de sucre i veure llet de coco! A més ens vam passar pel mercat dels dolços a comprar cocada mmmmm!!!

Així va acabar la setmana per Morélia, i va començar la setmana de la "Fiesta de fin de año de l'IA"!! Però això ja és una altra història!!!

Una abraçada a tots i fins aviat!

Ah, i que no se us oblidi continuar mirant les estrelles! La lluna és molt maca aquests dies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada