Gran cap de setmana, noves aficions i nous plans

Hola a tots i totes! A punt per llegir una nova entrada? Sí? Doncs comencem!

Avui us vull explicar bàsicament dues coses, de fet tres, la sortida del divendres a Tonanzintla (un petit poble al costat de Puebla, a 2h del D.F., regió característica pel seu gran nombre d'esglèsies, edificades sobre piràmides mexicas), l'excursió del dissabte, i plans de futur, ja que tota la resta continua igual i no m'agradaria avorrir-vos (com segurament ja he fet en alguna altra entrada ...).

Per començar, i ràpidament, comentar que el divendres passat ens vam escapar amb un investigador de l'IA i dos dels seus estudiants cap a l'INAOE (una escisió de l'Institut d'Astronomia de la UNAM), que es troba a Tonanzintla (Puebla) per poder parlar amb un investigador que fa coses semblants a les que fem nosaltres. Vam marxar cap a les 12:30 del DF i hi vam arribar cap a les 14:30 quan vam començar la reunió. Cal dir que el campus de l'INAOE és impressionant, moltíssima natura i molt ben cuidat, de veritat que val la pena anar-hi alguna vegada per gaudir del paisatge, amb el Popo i l'Izta darrere.

Sobre la reunió, doncs la veritat, tot i que és bo fer contactes i conèixer gent, no vaig aprendre gaire res de nou ... i vam acabar a les 7 de la tarda! I nosaltres sense dinar! Tot i això en acabar vam anar ràpidament a fer una visita als observatoris (un d'ells des del que Haro va fer les seves famoses observacions dels xocs als extrems dels jets que produeixen les estrelles en formació), i cap a dinar/berenar/sopar a un italià on vam menjar moooolt bé i en un ambient molt agradable. Finalment vam arribar al DF a les 10 de la nit.

 

Dissabte va ser dia de descans, de mercat, i per preparar l'excursió del diumenge.

I diumenge ... a les 5:45 del matí em vaig llevar, a punt per fer l'entrepà de pa amb tomàquet, oli, sal, formatge i pernil dolç, agafar l'aigua de la nevera, la fruita i els fruits secs, posar-me les xiruques i cap a buscar un taxi fins al punt de trobada. A les 7:25 començava l'aventura (amb el "Club Citlaltepetl de México A.C."), em presentava a tothom com "el nuevo", i de seguida ens posavem en marxa cap a la zona de l'Ajusco, per coronar 3 cims de més de 3800 metres, anant de travessa (el més important dels pics, el "cerro coyotes"). Però abans ens vam parar a una botigueta de carretera a menjar uns bons "tamales" i prendre un bon "atole de higos" per agafar força.

Vam començar a caminar a les 10:30, ja amb el sol ben alt però amb un fred important. La caminada realment va esser molt light, 5 horetes caminant, una per dinar i quatre horetes més fins arribar al "camión", sens dubte vaig poder comprovar que estic completament adaptat a la altura, en cap moment vaig notar falta d'aire, ni als 3800 metres.

Coses a destacar; els camins no estan indicats, ells en diuen "veredas" i simplement els has de buscar, estan indicats simplement pel nombre de persones que hi han passat abans que tu, la veritat és que les excursions són molt més a l'aventura; aquesta gent, com nosaltres, se saben cuidar, per dinar hi havia vi del Ribera del Duero, cafè amb anís, pastetes, llaminadures, i fins i tot portaven un fogonet per escalfar el cafè!, a més sempre ho comparteixen tot, de veritat, molt bona gent; també dir que ens vam fer bastant amics amb l'altre noi jove (menys de 35) que hi havia, i aquest és el que em va posar al cap d'anar a l'Iztaccihuatl; finalment destacar que a la baixada vam trobar mooolts bolets, rovellos i siurenys! qui ho havia de dir! Aquesta tardor n'hauré trobat més jo a Mèxic que la gent a Catalunya!

L'excursió es va acabar a les 10 del vespre quan vam arribar al DF altre cop, amb un gran somriure i amb moltíssimes ganes de tornar-hi!

I per acabar l'entrada dir que m'han agafat unes ganes enormes de començar a fer caminades una mica més serioses que fins ara, tinc ganes de comprar-me una mica més d'equip (bons pantalons i jaqueta, polaines, guants etc) i quan torni intentar buscar gent amb ganes del mateix (algun grup excursionista, la GECA potser? ...). Tot i això el repte ara (tot i que és bastant improbable que ho faci) és pujar a l'Iztaccihuatl (5200 m) d'aquí a dues setmanes, i dic que és bastant improbable perquè no és pujar i baixar sinó que és una estada de cap de setmana a més de 4900 metres, pel que el mal d'altura és molt fàcil que apareixi, i no sé si em vull arriscar. Un altra possibilitat és pujar al nevado de Toluca (4700 m), però ja es veurà! De moment, el més immediat és la sortida de turisme a Puebla, d'aquest cap de setmana! Ja us explicaré!

Doncs res, això és tot per avui!

Seguiu mirant les estrelles, que com està el Sol, és probable que vegeu alguna aurora boreal!

PD: Pel que fa a les fotos: 1-Observatori INAOE, 2-Companys de ruta, 3-En primer pla l'Ajusco, al fons a la dreta, el Popocatepetl fumejant (fen honor al seu nom náhuatl, la muntanya que fumeja), 4-Un dels tres cims, el "cerro triángulo", 5-A l'esquerra l'Iztaccihuatl, a la dreta el Popocatepetl fumejant, 6- Jo en un dels cims de 3800 metres.