Hola a tots una vegada més! Ja sóc a casa, després d'un llarg viatge. La sensació és extranya, res ha canviat, i a més, sense previ avís, un dia després de la platja i la caloreta, és la nit de nadal!
Vull aprofitar aquesta entrada, la prèvia abans d'una superentrada amb la selecció de les fotos d'aquestes vacancetes al sud de Mèxic per acabar d'explicar l'experiència, i dir-vos que el blog continua, i que a partir d'ara aniré escrivint sobre la vida a BCN i els congressos on vagi (segurament serà molt menys interessant, o potser no, qui vulgui seguir les noves aventures, ja ho sap, aquí em teniu!)
Som-hi doncs, l'aventura ha acabat així:
Mèrida, una ciutat acollidora, amb una catedral espectacular, i una calor ben rara tenint en compte que pel carrer hi ha gent cantant nadales i per tot arreu llums de nadal. En aquesta ciutat vam passar la última nit, tot s'ha de dir, després d'un bon sopar de pizzes, totopos i agua de fresa, tot boníssim.
Al matí, ben d'hora, ja vam anar a l'aeroport, i sense complicacions (amb una miqueta de retard, això sí) vam arribar al DF.
Al DF, corrents a comprar records al mercat d'artesania de coyoacan, a la MEGA, a fer la maleta al pis, i altre cop ràpid cap a l'aeroport. A l'aeroport també sense problemes (excepte l'excés d'equipatge que he solucionant llençant els keks vells ...), he agafat l'avio (m'ha tocat finestra i sortida d'emergéncia! Bien!!) i cap a París. A París, corrent pel poc temps que he tingut de transbord, tot ha anat també molt bé, i a l'avió París-BCN he conegut dues noies, que també s'han conegut a l'avió, que pateixen del mateix mal que jo, les ganes de tornar a Mèxic, també se n'han enamorat, es veu que deu ser alguna cosa molt comuna!
I així hem acabat l'aventura, a BCN, amb la maleta sortint de les primeres i trobant-me amb la meva mare i el meu padrí, que m'han dut fins aquí, a casa, un cop més, on tot comença i tot acaba!
Espero que aquest blog hagi transmès l'amor que sento per Mèxic, les aventures, emocions i èxits que he patit, però sobretot que hagi permès que em sentíssiu una mica més a prop aquests mesos que he estat tan lluny!
Una forta abraçada a tothom! I sí, des d'aquí, junts, us prometo que continuarem mirant les estrelles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada