Hola a tothom, avui us escric des de l'hostal 'Los Amigos', a la illa de Flores, Guatemala. Intentare explicar-vos breument (sense accents, amb moltes faltes, i tan rapid com pugui ja que nomes hi ha un ordinador per tothom i te teclat internacional ...), com em va anar el viatge del DF fins aqui, i una mica el que ja he vist i algunes experiencies que ja he tingut.
Comenco doncs amb el comiat al DF.
Era el dia 11 de desembre i estavem de celebracio, la 'Fiesta de fin de año', aquest any pero, com ja us vaig explicar en l'entrada anterior, va esser una festa una mica descafeinada. Aquesta vegada l'unic que vam fer els estudiants va esser cantar una nadala a tot l'institut i un cop acabada (cinc minuts) vam fer la tradicional foto de l'IA i vam trencar tres pinyates enormes, dues plenes de caramels i fruita i una de broma, nomes amb bosses buides. Tot i l'austeritat de l'event, ens ho vam passar molt be i hi van participar estudiants, treballadors i tambe alguns investigadors de l'IA.
En acabar tot aixo, i amb la maleta feta (l'havia feta abans de comensar la festa) em va tocar acomiadar-me i es que aquest any no em quedaria al dinar de l'IA, el bus sortia a les 16:30 de la TAPO cap a Comitan de Dominguez i no tenia temps de tot. No obstant, no vaig deixar passar l'oportunitat d'anar a fer un ultim dinar amb alguns dels millors amics que he fet aqui (Rut, Mauricio, ...), i, en una cosa tan senzilla com anar a fer aquest dinar, una gran sorpresa! Per aquelles casualitats de la vida, alla, en un menjador de mala mort al costat del metro, em vaig trobar una noia que havia conegut a la meva primera escola de master/doctorat, a Polonia! Com be diu el topic, el mon es un mocador, oi tant que si! I mes tenint en compte que pel que em va explicar ella ara esta en un camp totalment diferent al meu, estudia la meteorologia de Mexic! Quina pena que ens trobessim 5 minuts abans que hagues de marxar pitant!
Despres d'un emotiu comiat em vaig dirigir a la TAPO on vaig comprar algunes coses de menjar pel viatge i tambe el bitllet de la tornada des de Tapachula (aprofitant aixi el descompte d'estudiant). A les 16:30 comencaven 16 hores de viatge practicament sense parades, fins a Comitan!
El viatge, mig de nit, va passar de pressa, excepte per una nena petita que no parava de cridar just al meu costat ... tot i aixo, tots, incloent la nena, vam poder dormir bona part del trajecte, la resta de viatge vam aprofitar per mirar unes quantes pelicules (no massa bones, tot sigui dit).
Vaig arribar a Comitan, on realment comencava la meva aventura. Tenia poca informacio per poder fer el que tenia planejat, creuar la frontera de Mexic amb Guatemala pel bell mig de la selva tropical. Tot i aixo, vaig aconseguir trobar unes furgonetes (les 'combis' de les que ja us he parlat) de color blau, de l'empresa "Transportes de Montebello", que arribaven fins a "Cruze Corozal", molt a prop del punt on jo volia creuar la frontera. Serien 6 hores en combi, una petita furgoneta plena a vessar de gent, per arribar a mitja tarda a l'encreuament. El viatge, un cop mes, va passar de pressa. A la combi vaig coneixer un noi que viu als 'Lagos de Montebello', una de les merabelles que ofereix l'estat mexica de Chiapas, i em va recomanar molt, com no, el restaurant que hi te la seva familia i on ell vol treballar quan acabi els estudis. Un cop el meu nou amic va haver baixat de la combi ja quedava poca gent i, de fet, encara menys gent es la que es va afegir a continuar la llarga ruta que recorre tota la 'carretera fronteriza' fins a Palenque. Pel que fa al clima, va fer fresqueta i sol durant tota la ruta fins poc abans d'arribar al nostre desti, moment en el qual es va posar a ploure a bots i barrals! I es que encara estem a l'epoca de pluges en aquesta zona! Tot i aixo la pluja va parar un moment, just per donar-me temps de canviar de combi, una que em portaria a Frontera Corozal per una carretera molt necessitada d'una bona reesfaltada, i com a unic passatger. Arribat a Frontera Corozal vaig poder comprobar com es un poble fronterer que dedica la seva activitat economica exclusivament al pas per la frontera. El senyor de la combi, molt amable, em va recomanar un parell d'hostals, ambdos amb habitacions de 150 pesos la mes barata. Em vaig quedar a l'Hostal 'la rosa', una casa completament rosa i prou acollidora.
L'endema al mati em vaig aixecar a les 6 i es que havia de fer tots els tramits per passar la frontera. Vaig arribar a les 7 en punt a migracio mexicana, pero resulta que no obria fins les 8, aixi que vaig aprofitar per donar una volta per la zona de les barques. Alla vaig coneixer un bon home, conductor de llanxa, que em va donar algunes indicacions d'on canviar moneda (pesos a quetzales), i una idea del que costava creuar amb la llanxa, aixi com dels horaris dels autobusos des de 'La Tecnica', el poble al costat oposat, ja Guatemala, del riu Usmanzinta (el riu que fa de frontera).
A les 8, puntualment, van obrir l'oficina de migracio, i quina sorpresa la meva en veure que no portava la 'forma migratoria'!, uff i quin espant!, em pensava que no em deixarien passar! Em vaig haver d'esperar una hora fins que els van confirmar que tenia permis de residencia a Mexic, i llavors, a sobre, em van cobrar una multa de 250 pesos per no portar el maleit paperot a sobre! Qué hi farem ...
Despres de tot aixo vaig anar corrents a buscar la llanxa, em van creuar en un plis plas, vaig entrar a la Tecnica d'una revolada, em van voler estafar amb el preu del bus (sort que el bon home de l'altre costat m'havia avisat del preu real), vaig canviar uns quants pesos a Quetzales (no tots ja que pensava que a Flores el canvi estaria millor, ERROR!!!), i vaig pujar a un bus atrotinat que em portaria, despres de 7 hores mes de viatge, a Flores, passant per una carretera sense esfaltar, i superenfangada per les pluges dels ultims dies. No obstant, tot i la incomoditat de la carretera, i del bus, l' experiencia d'estar enmig de la selva tropical, veure els poblats completament aillats que hi ha, la gent, l'ambient, es genial! I una cosa realment sorprenent, a tot arreu hi ha cobertura!!! Practicament no tenen electricitat pero tots amb el mobil!
Aqui he de comentar una altra cosa, en principi se suposa que el bus para a Bethel per tal que els agents de migracio de guatemala et sellin el passaport, en el meu cas no va esser aixi, es a dir, no tinc sellat el passaport d'entrada a Guatemala. M'han assegurat que no passa res, veurem a la tornada! L'important pero es que tinc sellat el d'entrada a Mexic, aixo si!
Despres de moltes hores de bus, a mitja tarda, vaig arribar per fi a Santa Elena, i caminant, fins a l'illa de Flores. Alla el primer que vaig fer va esser anar a la oficina d'informacio turistica, on vaig trobar una noia de BCN, que fa 8 anys que viu als EUA i que cada any per nadal visita l'america central. Vam parlar una estona i de seguida ens vam acomiadar, en realitat els nostres camins no eren els mateixos, jo volia anar a veure Tikal l'endemá mentre que ella ja en tornava i se n'anava directe cap al sud. Aixi doncs, sol altre cop em vaig dirigir a un parell d'agencies turistiques per obtenir els millors preus per anar a Tikal i despres a Semuk Champei. Tot i aixo, obviament, necessitava Quetzales (la moneda guatemalteca), i vaig voltar tot Flores i tot Santa Elena buscant el millor canvi, i, la veritat, va esser molt pitjor que el que m'oferien a la frontera. Aixi doncs aqui he de dir pels no experts, CANVIEU SEMPRE LA MONEDA A LA FRONTERA! Es on el canvi es millor!
Frustrat pel mal canvi vaig reservar els viatges i em vaig dedicar la resta del dia a passejar per la tranquila Flores, que esta mig innundada degut a l'ultima crescuda del llac.
Flores es una illa molt tranquila amb un ambient genial, fantastica per passejar tranquilament abans d'anar a dormir. I justament aixo es el que vaig fer cap a les 9:30, posar-me a dormir, que l'endema sortia el tour a les 4:30 cap a Tikal! Pero, un cop mes, aixo ja es una altra historia!!
Continueu mirant les estrelles!
No us prometo res pero intentare fer una altra entrada des d'Antigua d'aqui a un parell de dies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada