Bon viatge i bona ruta!

Hola a tots, benvinguts al meu blog!
Espero que aquest sigui un espai on pugueu seguir-me en els meus viatges, i que en un futur es converteixi en un espai d'aventures, de viatges, de ciència i de debat!

divendres, 7 d’abril del 2017

Israel: De Masada a En Gedi (1era part)

Hola a tothom, sí teniu raó, fa molt temps que no faig cap entrada, més de 3 mesos de fet! La veritat és que en tinc unes quantes de començades  però sincerament mai he tingut la motivació ni el temps de posar-me a acabar-les, mai, fins avui, després d'una fantàsticasortida al desert que vull recordar. així que de manera egoïsta avui torno a posar-vos al dia sobre la meva estada a Israel.

Primer de tot però, abans de començar amb l'aventura al desert us faré cinc cèntims del que ha passat durant aquests 3 mesos.

Per començar, sobre la feina, que de fet és pel que estic aquí oi?  
A la feina tot continua més o menys igual que fa 4 mesos, vaja, de fet no exactament, hi ha una novetat, per fi estic escrivint el meu primer article amb el grup d'aquí! Un article sobre les propietats i evolució del gas que està entorn de les galàxies i que serveix com a magatzem per formar estrelles en temps futurs. Espero que com a mínim surti aquest article de la meva estada a Israel! Altres petites cosetes que han passat a l'institut de física de la HUJI: hem tingut diverses visites d'experts internacionals que ens han fet anar un xic de bólid amb reunions i trobades, i relacionat amb aquestes visites el jefe ens ha tornat a portar un parell de vegades a sopar a llocs d'aquells on no aniries si no et conviden (i.e. mooolt cars). També hem fet un parell de sortides de grup amb els membres de l'institut, una al Nord del pais (a esquiar alguns, a caminar uns altres) i una al sud, a Sde Boker (prop de Mizpe Ramon), que va incloure unes quantes xerrades i una vetllada nocturna de vi, cervesa i una mica de teatre/humor. Sobre la gent de l'institut, puc dir per fi que he començat a establir unes bones relacions d'amistat amb gent de la feina. I és que com ja us vaig dir costa moltíssim fer bons amics Israelians, són molt tancats! Ara però ja hem començat a fer sopars i tot. Finalment com a petit detall, per fi hem acabat amb els dinars de pizza, ara encarreguem entrepans de tonyina, ou o albergínia, no és res de l'altre món però segur que és més saludable!
Pel que fa al dia a dia, la vida al monastir continua tranquil·la, amb els seus alts i baixos, com sempre. Per començar la telenovel·la que va començar fa un any ha continuat. Resulta que el monjo jove amb qui compartia apartament fins el nadal es va enfadar molt fort amb la monja, arran d'aquesta discussió hi va haver problemes al patriarcat, a la ciutat vella, de manera que al final va decidir deixar el monastir. Aquesta decisió va afectar molt a l'Abat que el tenia d'afillat pel que ara se'l veu habitualment molt trist, o simplement, amb alguna copa de més a sobre. La verita l'Abat em preocupa una mica ja que a més pateix de gota i moltes vegades quan vaig a pagar el lloguer el veig molt malament. Tot i això la conseqüència que el monjo jove deixès el monastir és que ara tinc "tot l'apartament per mi", i ho poso entre cometes perquè de tant en tant tinc alguna sorpresa ... l'abat em porta companys d'apartament inesperats, sense avisar. La qüestió és que cada cop que té visites, com que sap que hi ha una habitació lliure al meu apartament, i té les claus que va deixar el monjo jove, quan arribo al vespre em trobo la casa plena de gent desconeguda ... sort que només jo tinc les claus de la meva habitació i de la cuina sinó ja em veig comprant-los el menjar i amb el meu llit ocupat i tot! Ja faig prou comprant-los el sabó, paper higiénic ... Però vaja, d'altra banda també és cert que la major part del temps estic sol,  que el lloguer és molt raonable, i que quan ve algú també és ineressant de conèixer-lo, sempre porten históries de vida ben interessants.
Una altra cosa relacionada amb el monastir és que el company de cuina Israelià ha adoptat un gos pigall, només pels mesos abans de la fase de l'entrenament. Resulta que aquí a israel es pot adoptar el gos pel primer any fins que entra a l'escola. És una gossa de fet, preciosa i molt juganera, em recorda moltíssim la Trisca (el gos d'en Jordi Trias i l'Anna que ara viuen a Riudaura).
Finalment, dir-vos també que jo també he adoptat un esser viu, en el meu cas no és exactament una adopció, de fet no sabria com dir-ne ... estic fent crèixer kiwis i kakis a partir de llavors! Ja us en faré un seguiment en les properes entrades però ja comencen a treure fulletes petitones!! N'estic super orgullós.

Finalment, anant al que potser interessa més, els meus caps de setmana. 
Crec que no us havia arribat a explicar mai que en general durant els caps de setmana aquí m'avorria bastant. Trobava a faltar moltíssim les activitats del cau, la Marboleny, ràdio, comissió de festes, colla, ... i normalment m'acabava volcant a la feina. Això però ha canviat. Vaig decidir fer un cop de cap, treure'm la son de les orelles i totes les cabòries i posar-me a organitzar, un cop més, i com ja sabeu que és natural en mi, activitats per mi i pels meus amics. I quines activitats podem fer aquí us preguntareu... Doncs moltíssimes coses! Però sobretot caminades, visites a parcs arqueològics, sopars, dinars ... Així doncs des de fa un parell de mesos no paro de sortir a caminar o a visitar coses cada cap de setmana. Podríem dir que ja he visitat la major part del pais, de sud a nord, tot i que sempre queden coses per fer i ja en tinc algunes altres de pensades!
Per començar vaig decidir fer tot el camí de Jerusalem (el Jerusalem trail és un recorregut d'uns 50 km que dona la volta a la ciutat per totes les valls de l'entorn). Ho vaig fer en tres caps de setmana acompanyat de companys de la feina (un petit grup internacional amb indis, xinesos, francesos, italians, suissos, grecs... en total uns 10). Més tard vam visitar també el Nord-Oest (Rosh Hanikra, Netanya, Acco, Haifa) i l'extrem nord (Mont Hermón, Alts del Golan i part del Golan trail). Tot i això, i que el nord és el que més em recorda a casa,  on he dedicat més temps és a Cisjordània, des de Nablus, Jericó, Betlehem, tota la vora del Mar Mort i bona part del desert de Judea. També he passat bastant temps a la zona del centre i sud, bàsicament al desert del Neguev, fent moltíssimes caminades  seguint petites valls i oasis preciosos, i fins i tot he arribat fins a Eilad on vam dormir sota les estrelles en una tenda de beduïns.
Ja veieu que ara sí, per fi, faig moltíssimes coses! No obstant això també és cer que aquestes coses no les faig pas sol (o com a mínim no sempre). Actualment tinc dos grups molt macos d'amics, un al centre del qual hi ha un noi Francès que ja vaig conèixer l'any passat i que treballa en la construcció del tramvia, i un altre on podríem dir que (amb modèstia) jo sóc el centre, i que aglutina gent que he conegut a la universitat i en diverses caminades que he fet. Sobre el primer grup és un grup bàsicament de francesos, el noi del tramvia organitza caminades (per les quals cobra 50ILS als assistents, no a mi però, 25 dels quals els destina a una organització benèfica del Nepal), i la gent s'apunta, gràcies a aquest grup crec que finalment acabaré aprenent bé a parlar francès ... és en aquest grup on he viscut algunes de les millors experiències, és un grup de caminades que podríem dir que  per la manera de funcionar s'aproxima molt a una "GECA" a la Israeliana, tot i que sense la bona organització i tradició d'aquesta associació tan nostrada! Del segon grup només puc dir que solem esser sempre un company post-doc francès, un parell de noies índies, estudiants de biologia, una noia egipcia, estudiant de la carrera de física, un físic de partícules, un físic teóric i a vegades també altres membres del nostre institut. Amb aquesta gent també fem caminades però ens orientem més a fer sortides mixtes cultura-natura, visitant llocs arqueológics i ciutats a més de parcs nacionals.
Per acabar amb el tema dels grups d'amics, sobre el meu antic grup de catalans només puc dir que ens hem distanciat bastant, fa moltíssim que no ens trobem ni fem sopars, però què hi farem, coses que passen! 
Ostres, ja em deixava una cosa, crec que tampoc puc deixar-me d'explicar que estic començant a entaular una bona amistat amb un grup de gent (israelians de fet, i alguns religiosos i tot) que vaig conèixer al gimnàs, són tots biólegs i anem a dinar junts sovint. Amb aquest grup és amb el que tinc discussions científiques, polítiques, sociológiques, ... com les que tenia al grup de dinar de la facultat de Barcelona. També en el sí d'aquest grup de gent alguns m'han convidat a sopar el dia de "pesah", la pascua jueva, que es veu que és tota una celebració i que val molt la pena viure un cop a la vida!  A més serà en una família religionsa, ja us n'explicaré els detalls, ara simplement puc avançar-vos que no es pot menjar res que porti llevat durant la setaman del pesah, això ho fan per commemorar els 40 anys que van passar al desert sense poder fer pà amb llevat.

Molt bé doncs, després d'aquest resum me n'adono que ja hi he tornat! M'ha tornat a sortir una entrada molt llarga i mira que encara no us he explicat la caminada de Masada a En Gedi! Res, què hi farem, crec que ho deixaré per una propera entrada (espero que d'aquí a una setmana).

Abans d'acabar però us vull dir que si voleu veure fotos de les meves sortides les trobareu al facebook, també que aquest cap de setmana torno a sortir amb el grup de caminades cap al sud, una caminada de 20 km pel desert, que dilluns és "pesah" i me'n vaig a Ashkelon a un sopar tradicional, que el proper cap de setmana probablement fem una sortida de dos dies amb acampada inclosa (avui em compro una tenda) i que d'aquí a una setmana i mitja ens n'anem amb el grup de la facultat cap a Jordània! A Petra! Una de les maravelles del món! Ja us ho aniré explicat tot però ja veieu que no tinc pas temps d'avorrir-me! Enteneu ara perquè no tinc temps d'escriure noves entrades?

Vinga doncs, continueu mirant les estrelles i fins d'aquí a una setmana!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada