Hola a tots, per fi us escric la tercera i última entrada de la gira americana (exceptuant les entrades que vindran sobre l'eclipsi total de Sol). Continuo doncs on ho vaig deixar, l'estada d'una setmana a Mèxic. Veureu que no vaig tenir temps de fer fotos, i és que va esser una visita llampec!
Aquest viatge a Mèxic no va esser com les altres. Primer de tot aquest cop hi anava sense recursos propis i a més el meu exjefe de Mèxic no tenia diners de cap projecte, cosa que no vaig saber fins que hi vaig arribar. I això què significava en termes de la meva estada? Doncs que em vaig haver de pagar de la meva butxaca tant l'allotjament com part del bitllet d'avió. Sobre l'allotjament la veritat és que l'Octavio em va oferir d'anar a viure amb ell i la seva dona ... tot i això jo no les tenia totes, primer perquè els conec i sé que els meus horaris no quadrarien gens amb els seus, i segon perquè també sé que tenen molts rituals que no els fa cap gràcia trencar ... així doncs vaig decidir buscar alguna altra opció que em donés més llibertat i on no molestés a ningú. Buscant buscant finalment vaig trobar un aribnb (una habitació de lloguer temporal) que no era massa car i que es trobava en una zona tranquil·la prop d'on vaig viure el primer any que vaig venir aquí a Mèxic, amb la dona francesa, recordeu? Al cuadrante de San Francisco! Allà vaig conviure amb un noi italià, un colombià, un geòleg dels EUA, l'àvia propietària de la casa, la seva néta, i el xofer, un home molt estrany que em va demanar diners, suposadament per menjar, dia sí dia també, i que no li vaig donar, per descomptat, sobretot després de saber que ja tenia un bon sou ... Sobre com va anar això de l'airbnb, la veritat és que em va decebre un xic. Per què? Doncs primer perquè quan vaig arribar, caminant des de l'estació de metro que són ben bé 15 minuts, carregat com un burro i plovent, no hi havia res preparat, no m'esperaven! Segon, l'habitació feia una pudor horrorosa a fum, no l'havien ni ventilat després de l'estada de l'últim inquilí ... i tercer, no vaig veure la noia que em va llogar l'apartament durant tota l'estada, i a la propietària (que era invàlida) només l'últim dia. Amb la resta de companys em vaig portar molt bé tot i que només els vaig veure un parell de vegades. Sobre la casa només dir que era bastant acollidora, hi havia uns quants llocs amb llums automàtics per estalviar energia, i ens donaven aigua filtrada per tal de no haver de fer servir directament la de l'aixeta.
Molt bé doncs, ara ja sabeu on em vaig estar, què us puc explicar sobre l'estada? Doncs per començar que el dilluns, ben d'hora, em vaig llevar i em vaig dirigir a l'institut tot caminant, com havia fet tantes vegades. Amb tot però em vaig trobar amb una sorpresa desagradable i que demostra que el que em va dir la Rut més endavant era cert, la inseguretat, a causa de la crisi econòmica i la inflació que està patint el pais (ha baixat molt el valor de la moneda mexicana i els preus han pujat molt), ha augmentat. El que vaig veure va esser un home tot ple de sang cridant i demanant que truquessin a la patrulla de policia, això mentre tres altres persones intentaven aturar-lo. Jo no tenia telèfon però el que sí vaig fer va esser anar a parar un cotxe de policia que passava a prop i els vaig indicar on i què passava, espero que hi arribessin a temps! Un xic després, i potser encara paint el que havia vist, no em vaig fixar que hi havia uns cargols fixos clavats a terra i els vaig xutar, crec que em vaig esquerdar un dit ... em va fer molt de mal durant tot el dia, fins que al vespre me'l vaig embenar amb el del costat (l'únic que et poden fer i fan si vas a l'hospital). Després d'això, i mig coixejant, vaig anar fins a l'entrada del metro on sabia que fan uns liquats (fruita liquada amb llet) i sucs naturals boníssims! Cada matí em prenia o un/dos d'aquests sucs, o bé un atole (beguda densa de midó d'arròs o avena, molt energètica). I així vaig arribar a l'IA. El primer dia a l'institut d'astronomia va esser com totes les altres vegades, moltes abraçades, retrobaments, alegria de veure que tots estan bé (hi tinc molt i molts bons amics!), i aquest cop també quelcom especial, era l'aniversari de la Bárbara, per això vaig anar a comprar-li un ram de flors i li vaig deixar sobre de la taula del seu despatx amb un escrit, s'ho mereix!
Pel que fa a la resta del dia, aquesta vegada es va accentuar un xic més encara una cosa que no m'agrada de venir a l'institut, probablement perquè em vaig quedar al despatx de l'Octavio en lloc d'en un despatx de convidats. No exagero si us dic que vaig estar més del 50% escoltant a l'Octavio parlar i parlar de projectes, coses personals, xafarderies de l'IA ... va esser molt poc productiva l'estada aquesta vegada! A més cada migdia anàvem a dinar a un lloc o altre, ben car i lluny de l'IA. Sort que en general em mig convidava l'Octavio ... tot i això m'hi vaig deixar ben bé 100€! La quantitat que en d'altres anys no m'hauria gastat ni en els 3 mesos que hi estava ...
Pel que fa a la climatologia local, cada dia feia un ruixadet de tarda que em trastocava els plans de tornar caminant (tot i que més d'una vegada ho vaig acabar fent igualment, arribant xop a casa). He dit ruixadet oi? Doncs vaja, el segon dia va esser un xic més que un ruixadet, de fet va caure una tromba d'aigua que va inundar mig DF i que va sortir a totes les notícies. Es van desbordar rius, inundar barris sencers ... però com que quedava lluny d'on jo vivia, no va afectar gens el meu dia a dia.
Continuant amb la climatologia, quelcom que em va afectar molt més que la tromba del dimarts va esser un fenomen que s'estava produint molt lluny del DF, uns huracans a l'atlàntic. Com probablement sabreu, cada matí em dedico a revisar els terratrèmols que han passat al món, els huracans a l'atlàntic i al pacífic, i la meteorologia espacial. És important que us recordi això perquè feia dies que seguia la formació i evolució d'un superhuracà (i de dos huracans més petits), a l'atlàntic. No va esser fins al dimarts d'aquella setmana però que em vaig adonar que el superhuracà apuntava al lloc on el meu vol de tornada a BCN feia escala, i que hi tocava terra molt a prop i en la data de la meva escala ... de seguida vaig contactar amb l'agència turística on vaig reservar els vols (kiwi.com), per saber com estava el tema. La veritat és que no em van ajudar gens, vaig intentar contactar-hi de moltes maneres i mai em van respondre eficientment, i tot va acabar ben malament ... vols cancel·lats, ells sense voler ajudar (no sé per què et cobren si al final no fan RES!!), i jo comprant uns altres vols, molt més cars i amb molt pitjors condicions (en lloc d'una escala de 5 hores, dues escales una de 8 i una de 10) ... ho vaig passar realment malament aquells dies i a més encara no m'han ni retornat els diners, un desastre. Amb tot això encara vaig cometre un altre error, vaig tornar a confiar amb kiwi.com i em van tornar a fotre ... resulta que vaig pagar una maleta per facturar i quan vaig arribar a l'aeroport de Mèxic no l'havien pagat a la companyia aèria! I vaig haver de tornar a pagar! Sí nois, us dic de veritat que NO FEU SERVIR KIWI.COM!!!
La setmana va passar volant i finalment va arribar el dia en què havíem quedat de trobar-nos en la que va esser la meva millor amiga al DF, la Rut. Sí, feia 3 anys que no ens veiem, i és que tot i que l'any passat també vaig passar pel DF no hi va haver manera de trobar el moment per veure'ns ... i sabeu què és més curiós? Doncs que resulta que ella estava molesta perquè creia que jo no havia volgut que ens trobéssim, i jo estava molest perquè creia que era ella la que no havia volgut quedar ... la veritat és que tinc molt clar en la meva ment que és ella la que va cancel·lar les trobades... serà que el meu cervell m'enganya ... i és que ella pensa exactament el contrari! Vaja, a part d'aquesta anècdota la veritat és que vam fer un bon dinar, també acompanyats de l'Octavio, a base de Huitlacotxle (aquell blat de moro amb un fong negre que m'agrada tant!). Després del dinar ella em va convidar a un té en un lloc molt especial i ens vam passar hores i hores xerrant sobre la seva feina, la seva vida, la meva vida les meves perspectives de futur ... la veritat és que semblava que el temps no hagués passat, és i seguirà essent una molt bona amiga. Ens vam acomiadar amb el compromís de veure'ns com a mínim un cop l'any, ja sigui a BCN o a Mèxic.
I ja s'anava acabant la setmana, però abans encara quedava una bona sorpresa! Abans d'explicar-vos-la però us he de donar una informació que serà rellevant en aquest relat, una cosa que va passar el dia abans que ens trobéssim amb la Rut. Era mitja tarda del dimecres, jo tornava de l'Institut d'Astronomia tot caminant i mig xop perquè feia un petit ruixat i de sobte es va posar a ploure més fort. En aquest moment vaig decidir refugiar-me a l'entrada d'un d'aquests petits restaurants de carrer tot esperant que afluixés. I allà vaig sentir com una alarma amb una veu fantasmagòrica va començar a sonar, de sobte vaig veure com la gent sortia de les cases. Vaig preguntar a la gent del restaurant què és el que passava i em van dir que era l'alarma per terratrèmol. Tot i això, no vaig notar res ... de fet els vaig preguntar "eso significa que ya ha ocurrido, que está ocurriendo o que aún está por llegar?" em van respondre amb un "sí", resposta que em va calmar ben poc les meves inquietuds. L'endemà (el dia que ens vam trobar amb la Rut) ho vaig comentar a l'Octavio i em va dir que havia estat una falsa alarma, que el senyor del servei sismològic nacional havia premut el botó per error, i quin error! Sobretot si hagués sabut el que havia de venir! I és que a la nit del dijous, quan passava algun minut de 3/4 de 12, la mateixa alarma va començar a sonar, em vaig despertar i vaig pensar, "vaja, ja l'ha tornat a liar, pobre home ara segur que el faran fora ...", vaig obrir el llum, vaig sentir com la gent de la casa es movia i de sobte, un mareig estrany, un soroll estrany, i la làmpada del sostre anant d'un costat a l'altre, i jo, allà, dins del llit, tot fascinat! I és que tot i que ja havia notat un terratrèmol quan estàvem celebrant el cap d'any a boca del cielo, Chiapas (ho recordeu?) havia estat una sensació molt vague mentre que aquesta vegada realment la terra es movia! I molt! No vaig sortir a fora però (si el terratrèmol hagués passat més a la vora, això hauria estat realment un error, una mostra de la poca cultura que tenim en temes de seguretat en casos de terratrèmol a Catalunya). Ah i també sort que no érem a Boca del cielo aquest cop! De fet el terratrèmol, que va esser de grau 8.2, va passar davant de la costa de Chiapas, i hi va haver un tsunami de prop d'un metre, ... boca del cielo no hauria estat el millor lloc per viure aquest fenomen natural que va costar la vida a centenars de persones a Oaxaca i Chiapas i que va destruir molts pobles d'aquella zona. Pel que fa al DF, la gent es va espantar un xic i l'endemà tots els edificis públics van suspendre les seves activitats per donar temps per revisar si hi havia danys estructurals als edificis (em va semblar un xic exagerat però ells sabran!). En el meu cas no és pas que m'espantés massa però sí que és cert que vaig estar una bona estona despert pensant no volia estar adormit si hi havia una rèplica forta. No va passar, ni tampoc la rèplica al cap de 2 dies que tothom esperava, i és que no es podia fer paral·lelismes amb el fort terratrèmol del 1985, ja que aquests fenòmens són altament no lineals.
L'endemà, el meu últim dia a l'IA, tothom en parlava. També parlaven de quelcom molt interessant, unes llums que es van veure just abans de la forta tremolor, d'altra banda un fenomen molt ben estudiat. Resulta que degut a l'alliberament d'energia en el trencament de les plaques, i si aquest passa de nit, es poden arribar a veure corrents electromagnètiques sortint del terra (la gent òbviament de seguida diu que són extraterrestres ...). També vam estar una bona estona fent acudits sobre si m'havien de fer fora del pais, ja que vaig arribar jo i en una setmana es van formar tres forts huracans a l'atlàntic, hi va haver inundacions i hi va haver el terratrèmol més fort a Mèxic dels últims 100 anys ... casualitats de la vida.
I així va arribar l'últim dia de la meva estada a l'IA (divendres), que vam concloure amb un dinar d'aniversari a la Bárbara, i després el meu últim dia a Mèxic que vaig aprofitar per fer la maleta, anar a dinar amb l'Octavio (que em va sorprendre proposant-me que demanés una de les places fixes que obriran a l'IA-UNAM aquest novembre), i després d'acomiadar-nos i que em regalés una ampolla d'un bon vi, vaig marxar amb metro cap a l'aeroport.
Vaig arribar a l'aeroport cansat i enfadat (em vaig equivocar de sortida del metro i vaig haver de caminar una bona estona amb les dues maletotes que no funcionen massa bé a l'hora d'arrossegar-les). I a l'aeroport encara em vaig enfadar més quan tot i els meus esforços per contactar amb els maleïts de KIWI.com, i de fer entendre als d'Aeromexico que ja havia pagat la facturació d'una maleta, em van fer tornar a pagar ...
Després d'això va començar el llarg viatge de 3.5 hores del DF a Los Àngeles, l'escala de 8 hores a Los Àngeles (per recordar bells temps, veureu al que em refereixo en l'entrada sobre TheGreatAmericanEclipse), on vaig dormir, espero que per última vegada, a l'aeroport, de bon matí vol d'1.5 hores fins a Oakland, escala de 10 hores aquí (on sóc ara), i tancar el cercle d'aquesta aventura d'estiu amb un vol amb la companyia de baix cost "Level" que no t'ofereix ni menjar ni mantes per un vol transatlàntic de 12 hores ...
Vull acabar comentant que aquí, a l'escala a l'aeroport d'Oakland he conegut un noi argentí que ha tingut exactament els mateixos problemes que jo, des de la cancel·lació dels vols a causa de l'huracà Irma a florida, fins a la mala resposta dels maleïts de kiwi, la idea de reservar vols nous amb kiwi altra vegada (mateixa ruta que jo amb les mateixes escales i tot), i els problemes amb l'equipatge! Com més parlem més paral·lelismes trobem entre nosaltres, només difereix que ell acabarà a Nova Zelanda d'aquí a un parell de setmanes amb la seva xicota, després d'una estada de dos anys a l'Argentina, i jo acabaré a casa després d'una estada de dos anys a Jerusalem! Quin món més estrany!
I això és tot, us deixo avui, exhaust, cansat i fart de tantes escales, canvis de vol i recollides i facturació de la maleta (a cada escala ho he hagut de fer), a punt per agafar el vol que em portarà a casa! Una setmaneta de descans, una estada llampec d'una setmana a Jerusalem, i per fi, comença una nova vida! Quins nervis!
Continueu mirant les estrelles, que aviat ho podrem tornar a fer tots junts!
PD: Aquesta entrada la vaig escriure una setmana abans del terrible terratrèmol que va sacsejar el centre de Mèxic, que va fer caure diversos edificis i va matar centenars de persones. He mantingut tot el que vagi escriure sobre la meva experiència amb el terratrèmol que va sacsejar Chiapas tal com ho vaig redactar inicialment encara que tret de context pugui semblar cruel o una broma de mal gust. Si-ús-plau, no ho tragueu del context on va estar escrit. Per acabar només recordar i donar les gràcies a tots els serveis d'emergències que estan fent una feina tan important, encara ara, per intentar trobar supervivents. També una abraçada molt gran i ànims a tots els amics i coneguts que estan passant uns moments tan difícils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada