(1era part: Aeroport de Frankfurt - anada a Santa Cruz, Califórnia)
Hola a tots, sí fa molt temps que no us escric, ho sé, però la veritat és que no he trobat el moment. Això d’escriure és quelcom curiós, hi ha moments a la vida en els que en tens moltes ganes, que et serveix com a teràpia per organitzar les teves idees i per adonar-te de quines són les coses importants que t’han passat, en d’altres però simplement no en tens ganes i sembla convertir-se en una obligació. Ja fa anys que escric aquest blog, gairebé ni recordo quan el vaig començar. Tot aquest temps passat indirectament amb vosaltres, davant d’un ordinador, escrivint, revisant, editant, … m’ha permès adonar-me que els moments en que sents que escriure és una obligació i no un plaer no val la pena dedicar-hi ni un minut, i és que les entrades escrites en aquests moments solen esser desordenades i difícils de llegir. I això és exactament el que m’ha estat passant els últims mesos (i que ja m’havia passat en d’altres moments en els que em vaig excusar per no haver-vos escrit tan sovint com alguns voldríeu).
I així, després d’un temps de descans, ja em torneu a tenir aquí, motivat un cop més per explicar-vos com m’han anat els últims mesos per Madrid, i sobretot per com em va (o hauria de dir anirà ja que ara mateix estic escrivint aquesta primera part de l’entrada des de l’aeroport de Frankfurt, camí dels EUA), la meva molt probablement última estada a Santa Cruz, Califòrnia, al congrés de formació i evolució de galàxies on tot va començar, i on, tot i que la vida ja m’ha ensenyat que mai es pot assegurar res, probablement tot acabarà.
Així doncs, començo per com em va tot per Madrid, no recordo el que ja us he explicat i el que no per tant potser em repetiré un xic, disculpeu-me si és així. Us aviso també que no explicaré aquests primers mesos amb pèls i detalls com ha fet d’altres vegades, només us vull donar unes pinzellades generals de com em va tot i de com em sento, d’alguna manera també per organitzar totes aquestes idees i sentiments també en el meu cap.
La part final de l’entrada la dedicaré a com em va (o ha anat, depenent de si l’escric durant la setmana o en les properes llargues esperes d’aeroport, a la tornada), el congrés a Santa Cruz: retrobament amb antics companys de Jerusalem, amb el meu antic jefe, l’Avishai, amb col·laboradors etc. La veritat és que ara per ara estic un xic nerviós, no sé que esperar ni quina reacció tindran.
(2ona part: Santa Cruz, Califórnia, acabat d’arribar)
Ara, ja des de Santa Cruz, instal·lat a la casa d’Airbnb de la qual és propietària una senyora gran que fa de fotògrafa, la Susan. La Susan és una dona gran molt simpàtica amb dos gatets molt ben comportats (que solen dormir de dia al meu llit). Dit això, ara sí, començaré a explicar-vos com em va per Madrid, i ho faré assegut a una “cafeteria” a la qual ja solia anar l’any passat, la “Emily’s Bakery”, molt recomanable! Som-hi!
(3era part: 11.000 metres per sobre de Groenlàndia - vol de tornada a Frankfurt)
Vaja, aquesta entrada serà ben caótica. Vaig deixar d’escriure des de la cafeteria quan em vaig adonar que es feia tard i ja feia fresqueta i no he trobat el moment de tornar-m’hi a posar fins ara, a veure si ara sí que acabo aquesta entrada! Així doncs us escric des de l’avió, 11000 metres per sobre de Groenlàndia, amb unes fortes turbulències mentre per la finestra admiro un dels espectacles naturals més boniques que he vis mai, l’aurora boreal, un gran arc de llum, de moment tènue i difús, de color lletós (no verdós encara), que oscil·la com una cortina empesa pel vent davant un fons estrellat per on tot sovint passen unes petites i ràpides boles de foc: els estels fugaços de la pluja d’estels de San Llorenc, les perseides … Quin espectacle més inspirador! Això em recorda que sempre havia dit que un cop hagués vist un eclipsi total de sol i la aurora boreal ja em podria morir … vaja ara me n’arrapenteixo d’aquelles paraules, i és que ha estat just després d’obrir la persiana de la finestra i descobrir que es veia l’aurora que han començat aquests fortes turbulències … no voldria que per culpa meva ens hi quedéssim tots plegats jeje … encara que tampoc seríem tants ja que l’avió va mig buit. No puc deixar d’afegir aquí que anem amb una hora i mitja de retard perquè han hagut de tancar una comporta automàtica que no es tancava, “a mà”, i un cop tancada lligar-la amb un fil-ferro, sí, literalment, amb un fil-ferro ens han dit … Tampoc vull deixar de dir-vos que el fet que vagi mig buit ha estat una sort ja que ara disposo de dos seients per mi sol de manera que puc estirar bé les cames, em puc aixecar quan vulgui per anar al lavabo o fer incursions a la part del darrere de l’avió on serveixen continuament beguda i alguna cosa per picar, i a més no m’ha fet tanta vergonya quan m’han portat el menjar especial que he demanat, ben embolicat i ple de lletres hebrees … sí, no ho heu llegit malament, ple de lletres hebrees, i és que vaig descobrir que demanar un menú “kosher”, que és el que ha d’estar certificat per un rabí d’Israel, és garantia que et portin el menjar molt abans i que sigui de molt millor qualitat! Avui per exemple, enlloc d’un emfalagós pastís de xocolata m’han portat unes lioneses, i enlloc d’aigua, un suc de taronja natural!
Va, dit tot això, i recordeu que encara no he començat ni a parlar de Madrid, us torno a deixar, que vull continuar gaudint de l’aurora boreal. Encara em queden unes 7 hores de vol, així que qui sap, potser m’animo i acabo l’entrada abans de tocar terra a Frankfurt! Bona nit!
(4rta part - Saragossa, fent el turista a la vora del riu Ebre)
I continuo, sabeu des d’on ara? Doncs des de Saragossa! No, no em vaig veure en cor d’acabar d’escriure des de l’avió ni de fer-ho des de Frankfurt, primer perquè el vol es va endarrerir tant que vaig arribar amb el temps just per agafar la connexió Frankfurt-Madrid, i segon perquè no havia dormit gens en tot el viatge i no estava d’humor per escriure. Continuo doncs ara des de Saragossa on estic gaudint d’un dia de “relax”, tot i que no he pogut evitar treballar un xic des d’una cafeteria (hauria d’haver deixat el portàtil a la casa).
El viatge va acabar d’anar prou bé, vaig arribar a Madrid sense més problemes i va arribar la maleta puntualment. Només un petit detall em va sorprendre, dins la maleta, una vegada més i ja en van moltes de seguides, m’havien deixat un paperet que deia: “la seva maleta ha estat seleccionada aleatòriament per fer-li una inspecció a fons, i bla bla bla …”. Ja comença a creure en els miracles estadístics … i és que això que em toqui sempre a mi és molt poc probable!
Recollida la maleta vaig sortir de l’aeroport i vaig agafar el metro fins al pis de Madrid. Ja al pis vaig desfer la motxilla, vaig posar una rentadora, em vaig dutxar, vaig sopar, vaig treballar una estona més (se m’ha acumulat la feina, i és que aquestes estades a Santa Cruz són super profitoses i molt motivadores, en marxo sempre molt content i amb moltíssima feina a fer), i cap a les 10 em vaig posar a dormir, però … aaai el “jet lag” … a les 12 em vaig despertar com si hagués fet només una migdiada, i és que a Califórnia eren les 3 de la tarda. Em vaig poder tornar a adormir fins les 2 i després altra vegada fins les 4, quan vaig decidir que ja no podia més i que havia d’aixecar-me i posar-me a treballar una mica. Dit i fet, i així files les 7 del matí quan m’he arreglat la motxilla, he tornat a agafar el metro i vinga a continuar el viatge, aquest cop amb un blablacar que m’ha portat fins a Saragossa (error: he dormit. Perquè ha estat un error? doncs perquè és just quan a Califórnia és de nit, si ho faig així em costarà molt refer-me del jet lag).
Hem arribat al migdia a Saragossa, m’han deixat en un semàfor al costat de l’estació de l’ave i de seguida he anat caminant fins la casa de lloguer compartit que vaig llogar a través de l’airbnb, una plataforma online per compartir pisos de la que ja us he parlat moltes vegades. Després d’instal·lar-me me n’he anat ràpidament a aprofitar el dia per conèixer un xic la ciutat. De moment ja he vist tot el casc antic, he dinat en un lloc típic (una paella i uns ous estrellats amb bolets), i he llegit una estona tot admirant el riu Ebre. Ara, des d’un mercat de la cuina tradicional intentaré acabar l’entrada, i espero acabar-la tot fent un gelat de vainilla i xocolata blanca mmm! I és que he d’aprofitar aquest que podria esser el meu únic dia de vacances!
(5ena part i última, per fi! - Saragossa, des d’un Starbucks)
La veritat és que m’acabo de tornar a llegir tota la entrada i veig que avui no us parlaré ni de Madrid, ni de la estada a Califòrnia! ho deixarem per les dues properes entrades que aquesta ja m’està quedant massa llarga (que estrany oi?).
Si us sóc sincer ja tinc escrita la part de Santa Cruz, ho he fet allà, tot fent un gelat, però crec que ja us he atabalat prou i que val més que ho deixem per la propera! La part on explico la meva estada a Califòrnia ocupa de per si tres pàgines més!
Així doncs, la setmana que ve us ho acabo d’explicar. Continueu mirant les estrelles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada