Nadal, lluny de casa

Hola a tots, ja han passat les festes de nadal. Experiències noves, experiències perdudes, dies al costat de bons amics i dies de solitud, tot això és el que m'ha aportat aquest nadal. Amb aquesta entrada en vull començar una sèrie de 4 on explicaré com han estat aquestes vacances, el que he fet, què he sentit, què he viscut.

Així doncs, comencem.

25 anys signifiquen 25 nadals viscuts dels quals en puc recordar no menys de 20. D'aquests, alguns han estat il·lusionants, d'altres plens de sorpreses, també n'hi ha hagut de més tristos, alguns de rutina i fins i tot alguns de decepcionants. Tots però els he viscut a casa prop de la família, prop dels amics de tota la vida, vivint any rere any experiències a vegades noves i a vegades semblants a les d'anys anteriors.
Així, i amb el temps, quan m'he anat fent gran, he trobat que els nadals s'han anat tornant més i més rutinaris  i cada cop menys il·lusionants, i no sé si ha estat cosa de la perspectiva (nen-adult) o d'altres factors com  per exemple que des de fa uns anys en aquestes celebracions hi falten dues persones que van esser molt importants per mi, les meves àvies.

Aquest any però m'ha tocat viure-ho des d'un altre punt de vista, lluny de casa, veient com dia a dia s'acostaven les festes i com pel televisor proliferaven els anuncis de nadal, de retrobaments familiars i amb amics, d'àpats comuns, de regals, d'emocions. Mica en mica l'enyor s'anava apoderant de mi i barrejant-se amb les ganes d'iniciar el viatge cap al sud per retrobar-me amb dues bones amigues, la Núria i l'Esther, amb qui passar aquests dies de festa. Ho reconec, aquests dies previs al nadal van esser durs, els records m'assaltaven a cada moment, la pena per tot el que em perdria d'aquestes festes, el nadal i el sant esteve a casa amb els deliciosos plats que hauria preparat la meva mare, les quines, els pessebres vivents, les reunions i activitats de nadal del cau, el cap d'any i el tió amb la colla, el fred, l'olor dels focs a terra, la xocolata desfeta, la cavalcada de reis als Hostalets o a En bas i finalment el dia de reis amb el tortell de reis i els regals.

Amb tot això, he comprovat en pròpia pell que en aquests moments el millor remei per l'enyor és parlar amb la família, els petits detalls, regals amagats deixats expressament per esser trobats en el moment oportú, felicitacions de nadal, regals inesperats de gent inesperada, ..., tot això ajuda, no a superar però sí a  suportar tots aquests sentiments.
Un altre punt dur d'estar en aquestes dates lluny de casa és el pensar en com ho deuen estar passant els que t'estimes i t'estimen, ells que celebraran les festes al mateix lloc que cada any però aquesta vegada sense tu.

Sé que tot el que us estic explicant sona una mica de persona massa sentimental, però del que si que m'he adonat en aquest viatge, i ja és el quart en el que passo més de dos mesos i mig fora de casa, és que sóc una persona lligada a la família i a la terra, i que tot i que no em fa res restar fora de casa unes setmanes, o fins i tot mesos, no crec que pogués marxar més temps que això, i menys si el que vaig a fer no m'omple de manera suficient.

Els dies van passar i va arribar el dia 23, moment per fer la maleta, preparar-ho tot, deixar enrrere tots aquests pensaments i començar el viatge. Moment per pensar ja no en tot el que et perdràs sinó en tot el que viuràs, la gent que coneixeràs, els llocs que visitaràs, les noves experiències bones i dolentes i en general en el món que s'obre davant teu. I aquí, en aquest moment és on comença el viatge de veritat!

I aquí, tot comença i tot s'acaba, sempre mirant les estrelles ja que en elles sempre hi podrem trobar a aquells que trobem a faltar!

Així doncs, continueu mirant les estrelles!