Jerusalem: Visita a Betlehem i Ramala

Bon dia a tots, després d'uns dies molt atrafegats que no m'han permès escriure, ja em torneu a tenir aquí, i amb moltes coses per explicar-vos!

Primer de tot dir-vos que en les darreres setmanes ja he pogut començar a definir quina serà la meva rutina diària aquí a Jerusalem.  I us preguntareu, i per què vols una rutina? I probablement també pensareu: quin avorriment, és molt més interessant deixar-te sorprendre pel dia a dia! I tindreu raó, vaja, com a mínim en part, i és que això de deixar-se sorprendre està molt bé per uns dies però si t’has de posar a viure en un lloc nou on no coneixes pràcticament res ni a ningú, el primer i millor que pots fer és buscar-te rutines que t’estabilitzin la vida. En el meu cas, i els que em coneixeu prou bé ho sabeu, sóc una persona de costums, i és que per molt que m’agradi improvisar als caps de setmana per trencar una mica la monotonia del dia a dia, em costen molt d’acceptar, i de fet em molesten, els canvis de plans d’última hora. En fi, tot això us ho explico perquè vull comentar-vos quina és la rutina que estic adquirint, tot i que com veureu no és pas gens interessant … començo doncs.

Els dies d’entre setmana: pels dies que en diem “de cada dia”, que ara que hi penso és una expressió ben curiosa, m'estic muntant una rutina molt semblant a la que portava a Barcelona. Aquesta rutina consta bàsicament de quatre/cinc parts: anar al gimnàs (ben d’hora al matí, tres dies per setmana), després del gimnàs anar a treballar a la uni (de moment mooooltes hores, tantes com 12 o 13 molts dies …), després de treballar, cap a les 7-8 del vespre, passar pel mercat a comprar els productes frescos d'última hora (és llavors quan hi ha bones ofertes i quan et pots endur la fruita a un preu raonable, o fins i tot si tens sort gratis i tot!), i cap a casa a fer el sopar, després de sopar fer una ullada al vocabulari en hebreu (no sé si seré capaç d'aprendre'l mai aquest idioma!), i cap a dormir. Ja ho veieu, res de l’altre món.

Caps de setmana (divendres-dissabte): Aquests són els dies en que m’agrada improvisar, desconnectar tan com es pugui de la universitat, netejar el pis i la roba, i el que m’agrada més, visitar coses, visitar tot el que es pugui, que hi ha molt per veure! Tot i això, com també us vaig explicar en alguna entrada anterior, això de visitar llocs no és tan fàcil aquí com ho era a Mèxic i és que aquí m’enfronto cada cap de setmana amb el mateix problema: dins d’Israel a partir del divendres al migdia els transports públics deixen de funcionar i absolutament tot queda tancat (bars, botigues, …) només amb alguna excepció molt difícil de trobar. Per altre costat al divendres tot està tancat a la part àrab… sí com veieu és un embolic bastant gran tot plegat: cristians=festa diumenge, jueus=festa dissabte, musulmans=festa divendres … Degut a tot això de moment només he visitat ciutats de Cisjordània.

Molt bé, ara que ja sabeu com és la meva vida aquí al centre del món cristià i Jueu us vull explicar les dues visites que he fet fins ara a ciutats de Cisjordània, la primera a Betlem (o Betlehem com diuen aquí), i la segona a la capital, Ramala.

Betlehem: 

Per començar doncs, i anant en ordre cronològic, us parlaré de la meva visita a Betlehem.

El viatge va començar ben d’hora al Monestir d’on vaig sortir a peu per arribar a l’estació d’autobusos àrabs que es troba just a una de les entrades de la ciutat antiga coneguda com a porta de Damasc. Pel camí, i no era la primera vegada, vaig quedar desconcertat, a tot arreu, sobre els contenidors, sobre les papereres, els bancs, els murs de les cases … està tot ple de pa, sobretot el dissabte a la tarda però en general qualsevol dia de la setmana, encara no he pogut esbrinar el perquè però estem convençuts que hi ha d’haver algun motiu religiós, la veritat és que fa molt mal al cor veure la quantitat de menjar que es llença d’aquesta manera… Continuant el recorregut cap a l’estació vaig agafar una drecera que em va portar a creuar pel barri ultraortodox, i us he de dir que és tota una experiència, i una de no sempre agradable. En aquest barri/gueto tothom vesteix igual, camises blanques, americana i pantaló negre, barret negre, i moltes vegades un xal de llana blanc per sobre les espatlles. El que fa que creuar aquest barri sigui una experiència no del tot agradable, i de fet un xic inquietant, és que tothom et mira perquè vas vestit diferent, veus a les seves cares que desaproven que hagis entrat al seu barri … de veritat que és molt molt inquietant!

Per fi vaig arribar a la porta de Damasc i vaig dirigir-me a una de les dues terminals d’autobusos àrabs que hi ha, buscava el bus número 21, òbviament, llei de Murfi, em vaig equivocar de terminal i vaig haver de caminar cap a la segona, tot i això no és massa lluny, per tant cap problema. Quan vaig arribar a la segona terminal vaig voltar una estona i tot i que m’havien dit que el bus 21 era allà, no hi havia manera de trobar-lo, tots els busos tenien números del 100 per amunt … molt estrany, fins que vaig descobrir que el 21 en realitat és el 231, el 22 el 232, el 19 el 129 etc, no en tinc ni idea de perquè encara però vaja… Vaig agafar el bus (que em va costar 8 ILS, us 2 euros) i cap a Betlehem. Al bus només hi havia palestins, òbviament ja que era dissabte, molts d’ells estudiants de la universitat de Betlehem. Vam sortir de Jerusalem i al cap de molt poca estona ja veiem el mur de separació, una imatge molt impactant. Pocs minuts després l’autopista es va eixamplar en una zona on hi havia el que semblava un peatge, era la frontera. Per sorpresa meva, agradable, l’autobús no es va ni parar, es veu que sortir d’Israel no és cap problema pels Palestins.  Després de parar en un parell de llocs ja arribàvem al nostre destí, i és que Betlehem és una ciutat molt propera, gairebé enganxada a Jerusalem. Vaig baixar del bus i debia esser molt evident que anava una mica perdut ja que un noi palestí, estudiant de la universitat de Betlehem, em va preguntar on anava i es va oferir a acompanyar-me fins al centre, fins l’esglèsia de la nativitat (on suposadament va néixer Jesucrist), que era el meu primer objectiu. Quan vam arribar a la plaça de l’esglèsia vam intercanviar facebooks i abans d’acomiadar-nos em va explicar en aquell moment que se n’anava a fer un examen d’anglès, es vau que li vaig servir per fer un repàs d’última hora jeje.

Ja era al centre de Betlehem, a pocs metres d’on va néixer Jesucrist, sí, al lloc aquell que posem al pessebre on hi ha el nen Jesús, la mare de déu, sant Josep, el bou, la mula i que coronem amb un angelet i l’estrella. Amb aquest pensament (i tot s’ha de dir, amb ganes de nadal ja) em vaig dirigir a l’entrada de l’esglèsia de la nativitat. Segurament pensareu que per la seva importància aquesta és una església amb una gran portalada, a l’estil d’una catedral gòtica o alguna cosa així, doncs no, per entrar a aquest lloc que és tan sagrat per tanta gent s’ha de passar per una porta molt petita (més petita que la del Monestir on visc, que ja és dir …). L’explicació que la porta sigui tan petita és que tot i que l’original era més gran, quan van arribar els cristians de les creuades i van veure que la regió era molt inestable (hi havia moltes guerres religioses a mitjans de segle) la van reduir per poder protegir-la millor dels atacs. El resultat de tot això doncs: una porta de menys d’1.5 m d’alçada per uns 90 cm d’amplada. 

Vaig passar ben ajupit per la porta i ja a dins vaig veure amb decepció com estava tot ple de bastides, i és que es veu que des de fa anys estan restaurant tota l’esglèsia. Tot i les bastides ja només d’entrar es pot veure la nau central de l’esglèsia presidida per unes enormes columnes de marbre vermell i amb un altar molt adornat amb làmpades daurades, al fons. L’altar de les làmpades daurades indica el lloc on es troba la cova on presumptament va néixer Jesucrist, de fet hi està just a sobre. Vaig donar la volta a l’altar, i, tot i que no hi ha cap indicació vaig poder trobar el lloc d’accés a la cova sense cap problema: per entrar a la cova del naixement s’han de baixar unes escales molt dretes i passar una altra porta molt petita. Tot i que trobar l'entrada va esser fàcil, entrar-hi no ho va ésser tan, en el meu primer intent em vaig veure obligat a recular ja que estaven fent una missa grega ortodoxa matinal, em van dir que m’hauria d’esperar. Què hi farem, vaig pensar, era molt aviat, de fet ho era tan que tot i que m’havien avisat que per entrar a la cova del naixement s’havia de fer cua d’hores en alguns casos, en aquell moment no hi havia ningú. Així doncs per esperar vaig decidir anar a donar una volta. 

Vaig passar per l’esglèsia de Santa Catarina, que és la que surt a les misses de nadal de la 2 (en aquell moment també hi feien missa), em vaig passejar pels claustres i vaig tornar davant l’entrada a la cova a esperar que acabés la missa. Per fi, després d’una mitja horeta, i ara ja hi havia uns quants turistes més esperant, ens van deixar entrar. Vaig baixar les escales amb el cor una mica encongit, i és que estava entrant a un lloc tan especial! Siguis creient o no, el naixement de crist i tot el que l’envolta forma part de la nostra cultura i això fa d'aquest lloc un lloc especial. 

Vaig començar a baixar les escales poc a poc i en arribar a baix em vaig trobar ni més ni menys que dins una cova allargada al final de la qual hi havia un petit altar amb una estrella platejada just a sota, l’estrella indica el lloc del naixement de Jesucrist. M’hi vaig quedar una estona reflexionant i veient com turistes, capellans i monges (algunes d’elles realment d’edat molt avançada), arribaven, s’agenollaven i petonejaven la creu platejada. Dins d’aquesta cova vaig poder veure també els petits altars dels reis mags (on diuen que els reis van deixar les ofrenes que duien), i el de la sagrada família. Finalment, després d’una bona estona, em vaig decidir a sortir de la cova. I just a temps ja que en aquell moment arribava el primer grup organitzat de turistes (unes 100 persones), aquest és el gran avantatge de començar el dia tan aviat al matí!

Vaig sortir de l’esglèsia i em vaig dirigir a la cova de la llet, on es diu que a la verge Maria, tot donant el pit a Jesucrist li va caure una gota de llet a la roca i aquesta es va tornar blanca. Aquest lloc, com el del naixement, és també una cova, però aquí la cova és de pedra blanca, amb diversos altars i amb una església molt moderna just a sobre.

Després d’aquestes visites de diguem que turisme religiós, em vaig dirigir al mercat de Betlehem, vaig estar regatejant, mirant, comprant coses per la casa (escombra, tovalloles, …) i apuntant preus (ja començo a tenir una bona llista dels preus dels productes bàsics a diferents punts de Jerusalem, Betlehem i Ramala així que si veniu a viure aquí us podré recomanar els millors llocs on comprar!). 

Una cosa curiosa del mercat és que un noi palestí em va parar i em va convidar a un cafè típic d’aquí, cafè amb cardamom, i tot per intentar que el llogués a ell i als seu cotxe per portar-me a visitar el mur i altres llocs de Betlehem, cosa que no vaig acceptar, sí que ho volia veure tota lló però hi volia anar caminant i sol, i és que no era pas tan lluny. Acabades les compres vaig decidir que era hora d’anar a veure amb els meus propis ulls el mur. 

Vaig travessar tota la ciutat caminant, amb les compres a la motxilla i amb el pal de l’escombra fent-me de bastó, i finalment em vaig topar amb el mur, una construcció de formigó d’uns 5-8 metres d’alçada amb torres de vigilància cada pocs centenars de metres, una construcció que tot i ésser de formigó no és gens grisa sinó que està plena de pintades en contra de la política d’aïllament israeliana, fins i tot hi ha alguns grafitis d’artistes molt coneguts i en un carreró vaig trobar una pintada d’una estelada! A més bona part del mur està cobert de cartells amb històries de mil i un palestins que van haver de deixar les seves cases i terres degut a la  seva construcció. 

Per sorpresa meva just allà, al lloc on em vaig topar amb el mur per primer cop vaig veure que s’alçava una petita casa blanca, un lloc per l’esperança, un lloc on un grup de palestins ofereixen a qui vulgui una tassa de cafè i temps per explicar-los la seva visió del conflicte i de com es pot sol·lucionar, és un lloc de discussió on tothom hi està convidat. Decidit a entendre el conflicte des de la perspectiva palestina (la israeliana ja me l’han explicat més d’una vegada) vaig entrar, desgraciadament però ja estaven tancant i tot i que em van prometre que si tornava qualsevol dia seria molt benvingut i que em van convidar a cafè tot i que ja estaven gairebé a punt de marxar, no vaig poder conversar-hi massa estona; els vaig prometre que hi tornaria. 

Vaig sortir de la casa em vaig acomiadar i em vaig posar a resseguir el mur. Després d’una bona estona d’admirar els grafitis i llegir històries de vides truncades i exilis forçats vaig arribar fins al pas fronterer, un lloc molt desagradable, aquest sí gris i amb reixes de ferro. Aquest era el pas que volia creuar, un pas que portava directament a Jerusalem sense haver de donar la volta que havia donat a l’anada, no obstant això, no ho vaig poder fer, en aquest moment (això volia dir també que hauria de desfer tot el camí que havia fet caminant) la frontera estava tancada.

Carregat de paciència i amb moltes coses al cap per reflexionar (hi havia dibuixos que feien pensar molt, i no només sobre el conflicte israeliano-palestí) vaig començar a desfer camí. A mig camí em vaig parar per comprar un falafel (una croqueta de cigrons molt típica dels països de l’orient mitjà i en general també dels països àrabs), em vaig parar també a una figuera del carrer a robar unes quantes figues (per recordar vells temps al poble …) i vaig acabar d’arribar a la parada d’autobusos.

La tornada va anar més o menys com l’anada, només va tenir una cosa d’especial, a la frontera no ens van deixar passar tan fàcilment, de fet ens van fer baixar a tots del bus i ens van anar revisant el passaport o els documents, un per un, el que em va sorprendre més però és que no ens van revisar ni les motxilles ni la compra.

Una estona després arribava a Jerusalem. A l’estació d’autobusos em vaig compra un granissat (és on són més barats i molt bons! 3 ILS només!), i vaig enfilar el camí de retorn a casa, aquest cop sense passar pel barri ultraortodox.

Després de Betlehem vaig passar-me la setmana practicant la meva rutina, i va passar sorprenentment ràpid. En arribar al cap de setmana ja m’havia fet a la idea d'anar a Ramala, la capital de Cisjordània, que tot i que no té res massa interessant per veure ens van dir que el mercat és molt barat. Aquest cop no hi aniria sol però, en Roberto, el meu company de pis, també tenia ganes de venir, seria la seva primera incursió a la part palestina.

Així doncs, el dissabte ens vam llevar ben d’hora al matí (ja sabeu com m’agrada això a mi) i ens vam dirigir cap a la parada de busos àrabs. Aquest cop tal com us he explicat que vaig fer quan vaig anar a Betlehem, també vam creuar el barri ultraortodox (altre cop amb una sensació molt més estranya encara, gairebé de perill, tot i que de perill totalment infundat, una sensació que es devia al fet que tothom ens mirava de manera hostil, i és que aquest cop anàvem tots dos amb màniga curta cosa que no els agrada gens a aquesta gent …). En arribar a la parada de bus, i com no podia ésser d’altra manera, ens vam adonar que el bus sortia de l’altra terminal (maleïda llei de Murphy!) així que altre cop tocava canviar. A l’altra terminal vam trobar el bus 19 que deia “Ramala” i tot i que jo buscava el 18 (aconsellat per la lonely planet que em vau regalar) vam comprar els tiquets del primer.

Vam pujar al bus (altre cop ple d’estudiants palestins) i cap a Ramala! El trajecte va ésser una mica més llarg que el de Betlehem i ja vaig veure que la frontera era una mica més difícil de creuar, no sabíem però el que ens esperava a la tornada. Vam arribar a Ramala i ens vam deixar perdre per l’enorme mercat de la ciutat. Vam mirar preus i després de molt mirar i remirar vam arribar a la conclusió que els productes frescos més barats es troben a Jerusalem, mentre que els productes envasats són molt més barats allà (a meitat de preu o més). Després de preguntar preus a unes quantes botigues vam fer les compres al lloc més barat que vam  trobar, vam fer un cafè amb caradamom en una parada del carrer, un cafè d’aquests típics que beuen aquí que un cop te l’acabes veus que mitja tassa està plena d’una pasta molt estranya, i vam tornar cap al lloc dels busos. 

Sobre la tornada a Jerusalem … tot i que al principi ens va semblar que seria molt més ràpida (ara sí vam agafar el 18, un microbús que passa per carrerons que no coneix ningú i que són unes bones draceres), en arribar a la frontera ja vam veure que hi havia unes cues de cotxes llarguíssimes. En aquest punt, on començava la cua, la gent baixava directament dels busos (i era un bon tros abans de la frontera) i anava caminant fins al punt de control (vam fer el mateix), en fer això és quan ens vam adonar de perquè el conductor va insistir tan en que guardéssim el tiquet del bus, resulta que quan se surt del control és gairebé impossible tornar a trobar el mateix bus i si et guardes el tiquet pots pujar a qualsevol altre que vagi fins a Jerusalem. Sobre el punt de control nomé puc dir que és un lloc molt desagradable, semblant a una presó, és com un lloc fet expressament per castigar als que hi han de passar. Per acabar-ho d’adobar quan vam arribar-hi només hi havia oberta una porta de control i només deixaven passar la gent de 3 en tres, cosa que feia que el procés s’eternitzés (creiem que també fet expressament …). 

Aquest control fronterer us puc dir que és probablement més estricte i tot que el d’un aeroport, raigs X, detectors de metalls… tot i això l'estona que vam passar esperant també va servir-nos per poder parlar amb alguns palestins sobre la situació, ens van explicar que alguns d’ells havien de fer això cada dia (molts treballen a Jerusalem), i que és clar, perdien gairebé 2 hores amb tot aquest procés. Després de passar les coses pels raigs-X i de passar nosaltres pel detector de metalls, ens vam trobar amb dues noies de l’exèrcit que controlaven el passaport i que ens van tractar de males maneres, tot i això, al cap i a la fi ens van deixar passar sense més problemes. Després de tot això, en arribar a Jerusalem vam tenir el pensament que probablement a Ramala no se’ns hi ha perdut res, no és tan barat com ens havien dit i a més acabes perdent temps i els diners del bus, és difícil que hi tornem a anar, és molt millor Betlehem.

I així va passar un altre cap de setmana, primer amb la visita a Ramala i després netejant tota la casa que ja és una feinada, ah i la roba a mà, que encara no ens ha arribat la rentadora!  També vam fer una altra visita amb en Roberto al mur de les lamentacions, aquest cop just quan entrava el Sàbat, va ésser una experiència molt molt intensa, tot i que en algun moment vaig haver de fer esforços per no posar-me a riure i és que hi ha coses molt desconcertants …

Per anar acabant i després de tot el rotllo que us acabo de fotre, us vull explicar algunes curiositats que he anat veient per aquí: 

Primer de tot, com ja us he explicat, ens ha sorprès molt que hi ha pa al carrer, sobre tots els murs, bancs, … sobretot el dissabte al matí, just després de la nit del Sàbat, encara no hem descobert quin motiu tenen per fer això però creiem que és un motiu religiós … 

Una altra cosa que és interessant d’aquest pais (i personalment trobo que diu molt poc d’aquesta societat) és que gairebé no reciclen, només hi ha unes gàbies al carrer on posar els envasos i uns contenidors molt rars de paper que gairebé ningú fa servir (el vidre el deixen directament a terra al costat del contenidor). A més d’això també he de dir que són molt bruts, de fet als carrers i parcs està ple de deixalles per tot arreu. 

Sobre el barri ultraortodox del que us he parlat, és un barri molt curiós, de fet, quan entra el Sàbat (Divendres a la tarda sona una sirena per indicar-ho) el tanquen amb balles perquè no hi puguin entrar cotxes, ells creuen fermament en que no s’ha de fer cap tipus de treball, fins i tot tenen temporitzadors a les cases que tanquen el pas de l’electricitat quan arriba el Sàbat!

Per últim, sobre el clima. Aquesta setmana hi ha hagut una tempesta de sorra, la primera que vivim aquí però de ben segur no la última. Durant 3 dies hi ha hagut com una boira estranya (al primer dia em pensava realment que era boira), i ha fet molt de vent. Resulta que un temporal de vent que venia del desert ha envaït Israel deixant-ho tot cobert d’una pols fina i rogenca. Per sort que ahir es va acabar amb una tanda de tempestes fortes d’aigua! Avui tocarà netejar tota la pols de la casa, quina feinada!

Després de tot això i ara sí, per acabar, quatre coses sobre la casa/monestir: avui, en principi, ens instal·len la rentadora!!! S’ha acabat rentar a mà! Ja era hora! Ara ja només ens faltarà una cosa, que ens posin l’internet, i és que està essent un procés ben complicat eh! Han vingut 3 vegades ja i encara no ho han fet! I finalment sobre l’ambient que es respira, és tot un xic còmic, tot plegat sembla un culebrón llatinoamericà, ja us ho explicaré en detall més endavant però hi ha un lío entre les monges, els capellans i la senyora que administra els lloguers … és tot molt misteriós i alhora molt entretingut …

Després d'aquests petits apunts, acabo, em sap greu que m’hagi quedat una entrada tan llarga aquesta vegada però és que feia molts dies que no us escrivia! Perdoneu! Res, no us vull robar més temps, simplement dir-vos que espero que en aquestes nits que cada cop són més fredes us abrigueu, sortiu a fora al balcó, terrassa o carrer i continueu mirant les estrelles!

Jerusalem: El monestir

Hola, bon dia i bona setmana a tothom! Ja em torneu a tenir aquí, escrivint-vos des de Terra Santa. 

Avui us escric una mica més alegre del que és habitual, de fet, molt més alegre del que és habitual ja que per fi us puc dir que tinc casa! 

I quina casa! I és que és gran però el millor de tot és que és molt molt especial:  un monestir del segle VI! Sí sí, ho heu llegit bé, en els propers mesos/anys viuré en un apartament que no són ni més ni menys que les antigues estances d'un dels monjos principals d'un monestir. I més encara, no és un monestir qualsevol no, és el monestir que presumptament es va construir sobre del punt on va créixer l'arbre del que es va fer la creu on van crucificar a Jesucrist!

I què dir sobre aquest monestir? doncs que és enorme, que hi ha unes terrassetes interiors i patis molt tranquils on et pots relaxar, llegir i escoltar els ocells. L'ambient és molt agradable i les normes no són gens estrictes, pràcticament és com viure en un apartament normal, a més, al matí se sent el cant de molts ocells i a la nit se senten les guineus i els coiots del parc que envolta l'edifici. 

A l'edifici del monestir hi viu força gent. Hi viu des d'una parella de matemàtics espanyols (que em van convidar fa uns dies a sopar amb ells i em van presentar tots els seus amics, un grup molt maco i molt agradable), un rus matemàtic, un americà informàtic, una italiana i una grega que toquen el violí, la mare de la noia grega, dos guardes de l'ambaixada croata, dos mossèns (un, l'abat, viu a l'edifici gran de dalt de tot del monestir amb un gos llop molt maco que es diu Rex, l'altre és el nostre veí i és molt bon home), i dues monges, una de jove molt simpàtica i una de gran una mica diguem que "obscura".

L'església del monestir, al centre de l'edifici, és de grecs ortodoxos i és preciosa. A l'entrada (una entrada petitíssima amb una porta de ferro colat molt pesant que costa molt d'obrir i fa que puguem viure ben tranquils ja que converteix el monestir en una espècie de búnquer) hi ha una gàbia d'ocells (agapornis) i una botiga de records i cafeteria que regenten tres palestins molt simpàtics. Als jardins de l'entrada també hi ha diversos arbres fruiters.

Pel que fa a l'apartament on vivim he de dir que és molt gran, de fet ho podeu veure a les fotos. Tenim tres rebedors, el de l'entrada principal que té 6 butaques molt còmodes i elegants, un a la dreta d'aquest primer que fa de "distribuïdor" entre el lavabo i l'habitació gran, i un tercer, a l'esquerra, que fa alhora d'accés a la cuina i a l'habitació petita i de menjador. 

Però anem a pams, crec que us mereixeu que us descrigui una mica millor cadascuna de les sales, a veure si us animo a venir a veure'm! Començo per les habitacions. L'habitació gran és molt gran, hi ha un bon armari, dos llits (sí un pot ésser per vosaltres si em veniu a visitar), una tauleta i el terra és de parquet, molt agradable. Per altra banda, l'habitació petita és molt petitona però hi cap un llit i un bon armari. Pel que fa al lavabo, aquest també és enorme, ja ho podeu veure a les fotos, és tan gran que el farem servir també per estendre la roba. Finalment, tot i que el menjador és simplement una taula rodona amb 6 cadires, la cuina ... uf la cuina, és enorme!! Tenim una cuina de gas, una bona pica per rentar plats, el safareig per rentar la roba a mà, una petita nevera, un balcó amb unes vistes impressionants ... en fi, una passada! 

Com veieu, de moment estem molt contents del lloc, els únics problemes que té l'apartament són que  de moment només tenim una nevera molt petitona (en principi ens en porten una altra d'igual el dia 1 de novembre), i que la rentadora es comparteix amb l'altra gent del monestir, està a la zona comuna i tenim un dia assignat cadascú per rentar la roba.

En la part personal, i com heu pogut anar esbrinant, he de dir que no hi viuré pas sol en aquest apartament, hi viuré amb un noi que ja és un bon amic tot i que el vaig conèixer fa dues setmanes quan vaig arribar aquí a Jerusalem, en Roberto. En Roberto és un noi que fa un postdoctorat en filosofia i que és de Madrid. Per altra banda nosaltres dos compartirem la cuina amb un noi Isrealià estudiant de la llicenciatura de física (encara no el coneixem massa, ja que només l'hem vist un cop). 

Molt bé, ara, després d'aquesta descripció bàsica del lloc on visc i de la seva gent crec que cal que us expliqui com he acabat vivint en aquest monestir.

Tot va començar només d'arribar aquí a la ciutat. Després d'uns primers dies complicats jo estava desesperat, no hi havia manera de trobar pis i tot era caríssim. Dins la meva desesperació vaig publicar un missatge en un grup de facebook de gent de Jerusalem que ofereix/busca pis. I va ésser gràcies a aquest missatge que primer em va arribar una oferta d'un pis del que ja us vaig parlar, el pis on vivien un noi i una noia russos molt simpàtics. Però va ésser després de visitar aquest primer pis que també arran del missatge al facebook un altre noi, desesperat buscant pis com jo, va contactar amb mi i em va proposar d'ajudar-nos en aquesta tasca. A partir d'aquí tot va anar rodat, a aquest noi li va arribar el contacte del monestir i justament necessitava un company de pis per l'apartament que li oferien. Així doncs, vam quedar per fer el cafè, ens vam presentar, ens vam caure bé i vam decidir anar a veure el pis.

La veritat és que la visita al monestir va ésser una mica rara, fins i tot ens va fer tirar una mica endarrere (sobretot a en Roberto ja que jo estava bastant desesperat i tot m'anava bé ja). La qüestió és que hi havia dos capellans que vivien a l'apartament i dues monges que també estaven per allà quan nosaltres fèiem la visita. Això en sí no era un problema però ho era el que se'ns va avisar que el comportament d'aquests no sempre era correcte, i que millor que no hi parléssim més del necessari. Per acabar-ho d'adobar ens van posar moltes condicions, que al final resulta que no són tals excepte algunes en les que ja hi estem d'acord com per exemple que un dia al mes hi haurà jornada de treball comú i neteja del monestir, una jornada que sol acabar amb una barbacoa comuna. Tot plegat però en aquell moment ens va semblar molt complicat, ara bé, el preu era baratíssim per ésser Jerusalem, uns 450€ cada un tot inclòs excepte el gas i l'internet. Al final, després de pensar-ho molt, el dia següent vam anar directament allà i vam fer la paga i senyal a la senyora encarregada de la gestió dels lloguers, una senyora que tot i que és una mica rara (va molt estressada i de seguida es bloqueja) es veu molt bona persona. Després de fer la paga i senyal tocava fer una mica de feina, primer, contractar el servei d'internet, després esperar 10 dies fins que poguéssim entrar a viure-hi, i finalment fer les compres de tot el que fes falta, neteja, menjar, ... I per esperar el dia d'entrar a viure a l'apartament, se'ns va oferir de viure en una petita cel·la sense llum, amb humitat i amb només un lavabo i una cuina elèctrica, però vaja, és el que hi havia. Van passar els dies, i vam començar a fer els primers tràmits, vam haver d'anar diversos cops a la botiga d'internet (això és una cosa universal, contractar un nou servei sempre és complicat) però finalment vam aconseguir contractar el servei, venen el proper dimecres a posar l'aparell de wifi, seran 40Mbytes per 20 euros al mes!!! L'internet i la telefonia són les úniques coses barates aquí en aquesta ciutat, molt barates!

Semblava que tot rutllava i que ja estàvem a punt d'instal·lar-nos però no, les sorpreses no s'havien acabat, faltava el millor, el dia abans d'entrar a viure ens va arribar un missatge bomba, un missatge que deia: "Mañana no podreis entrar a vivir, en caso que no podáis os regresamos todo el dinero", és a dir, hi havia algun problema d'última hora i potser ens quedàvem sense casa! No podia ésser, més problemes no siusplau!! Vam trucar a l'encarregada de tot plegat i tot nerviosa ens va dir que no ens preocupéssim (si és clar, que no ens preocupéssim ... ens estàvem a punt de quedar sense casa!), i que dormíssim tranquils (si això, ben tranquils .... mare meva!). L'endemà però de bon matí ens va enviar un missatge que ja no hi havia cap problema i que ja podíem entrar, i així ho vam fer, ahir a les 18:00h vam arribar a la casa, ens van donar les claus, la monja vella (que és un xic especial) ens va perseguir una estona per la casa i ens va costar molt que marxés, i per fi vam poder acabar de fer el trasllat. I sí, per fi! Al·leluia! Ja teníem casa! Ja podíem desfer la maleta i instal·lar-nos definitivament! Ufff i quina casa!

Un cop instal·lats vam revisar tot el material que hi tenim, vam fer inventari del que hi ha i del que ens faltava, vaig conèixer la gata d'en Roberto, la blanca, una preciositat i super bona gata, i ens en vam anar a sopar, que ens ho mereixíem! Unes bones torrades amb tonyina i formatge fos per sobre, boníssimes.

I ja està, avui al matí ens hem llevat, hem anat a fer les compres generals de la casa a un lloc que ens han aconsellat perquè és bastant barat, al sud de la ciutat (escalfador d'aigua, sabons diversos, roba del llit ...), hem dinat, i quin gust poder cuinar a casa!, i després ens n'hem anat al mercat de la ciutat (el shuk) a l'hora en que tanquen (cap a les 3:30 els divendres, just abans que comenci el sabbat) que és quan tot és més barat. 

Així doncs, ara, assegut al rebedor principal, ja puc dir que sóc a casa, amb totes les coses principals comprades, menjar per la setmana, i a punt per començar la rutina! Que bé!! Ara, ja podeu començar a fer cua per venir-me a veure! jeje Ah i penseu a dur espelmes, sembla ésser el més adequat per una visita en un monestir no? ;-)

No puc acabar però aquesta entrada resumint la meva vida aquí en l'última setmana. He de dir que tot plegat, per fi, es va estabilitzant, ja tinc gimnàs (màquines i piscina per 30 euros al mes), compte bancari, assegurança... i que ara ja puc començar a fer més activitats per conèixer més gent i la cultura. Pel que fa a la feina, també vaig avançant, més a poc a poc del que voldria però avançant al cap i a la fi. Una cosa de la feina que està molt bé és que els diumenges i els dijous tenim reunions de grup en les quals el jefe ens convida a pizzes per dinar i els dimarts tenim reunions/seminari del departament en els que ens conviden a falafel i hummus, amb això només hauré de cuinar el dinar dels dilluns i els dimecres, a part del cap de setmana és clar, tot i que com us imaginareu probablement estigui molt poc a casa! S'han de visitar taaaantes coses!!

I sobre la situació de seguretat he de dir que aquesta ha millorat molt.

Finalment dir-vos que aquesta setmana intentaré començar les meves classes d'hebreu i a anar al gimnàs, i el dimarts, a un intercanvi cultural que fan a un hotel del centre, a veure si ja anem fent més amics!!! Ah i demà ... cap a Betlem! Ja us explicaré!

Ara, de nit, des del monestir, a més de les campanes que sonen a cada hora, dels monjos i monges que passegen tranquil·lament per les zones comunes, dels gats que volten per tot arreu, en la tranquil·litat que es respira en aquest edifici del segle VI, aixeco el cap i miro les estrelles, sí, des d'aquí també les podem veure, ho faig cada nit. Així doncs, com sempre us dic, feu aquest petit gest que és aixecar el cap i continueu mirant les estrelles, penseu que si mireu aquella que brilla més durant el capvespre és molt probable que en aquest moment jo també l'estigui mirant. Fins la propera!

Jerusalem, el conflicte

Hola, bon dia, aquesta és una entrada especial, sense fotos, només informativa. I és que tot i que la meva idea original era fer una entrada cada cap de setmana (el proper diumenge en penjaré una altra si tinc temps), els fets d'aquesta setmana han fet que em vegi obligat a explicar-vos una mica la situació de la ciutat.

Com sabreu fa uns 10 dies que han començat tot un conjunt d'atacs de joves musulmans contra jueus de la ciutat de Jerusalem. Els mitjans tan catalans com internacionals n'han fet molta difusió, ara bé, insitu es veu clarament que les informacions que es donen fora estan molt esbiaixades, especialment les que es donen a casa nostra. Us explicaré la visió "no esbiaixada",  vaja potser només esbiaixada per mi, del que passa aquí a Jerusalem.

Inici:

-Al contrari del que diuen els mitjans, l'inici del conflicte no és pas el tancament de l'esplanada de les mesquites, l'inici van esser uns primers atacs amb arma blanca de joves musulmans contra uns ultraortodoxos que passejaven per la ciutat antiga.

Què ha passat després:

-Arran dels primers atacs el govern israelià, per seguretat ja que aquesta es troba just al costat del mur de les lamentacions on es congreguen milers de persones els divendres, va tancar l'esplanada de les mesquites durant unes hores i va reforçar la vigilància de la ciutat antiga. Com a conseqüència els musulmans es van molestar i els atacs van anar en augment.

Tipus d'atacs:

-Bàsicament, si deixem a part els atacs al sud del pais, és a dir, prop de la franja de Gaza, són atacs amb arma blanca i en alguns casos atropellaments o trets. Tots els atacs van dirigits a la comunitat jueva, no hi ha hagut cap ferit turista o estranger. Aquests atacs es donen básicament entorn a la ciutat antiga, la font del conflicte. Cada dia n'hi ha un parell o tres.

Conseqüències:

-El govern israelià ha augmentat la seguretat, ha posat detectors de metalls per accedir a la ciutat antiga i a la universitat, s'ha donat poders per tancar els barris musulmans i declarar-hi el toc de queda, ha accelerat la construcció del mur que separa Israel de Cisjordania, ... 

Com veieu, com sempre, uns pocs radicals ho comencen tot i la resta de la gent és la que ho pateix (gent dels dos costats). Tot i que de vegades es diu que el conflicte són pedres contre tancs, en aquest cas penseu que els 30 palestins morts són tots atacants (gent que ha apunyalat, atropellat, disparat ...), mentre que la trentena d'israelians morts o ferits (els mitjans només diuen que hi ha una desena de morts) eren simples vianants que esperaven el bus amb les seves famílies o que passejaven per la ciutat antiga. El conflicte és molt més profund, ho sé, i no m'hi vull ni puc ficar encara (el meu coneixement és molt limitat), sé que tot es podría resoldre si es reconeguéssin els dos estats però vaja, ja us dic, millor no m'hi poso.

Pel que fa a mi, per calma dels que esteu per casa, us he de dir que crec que la situació no és tan dolenta com la pinten, la gent continua fent la vida normal, anant a comprar, a córrer, a sopar, ... l'únic que un nota és que hi ha una paranoia estranya que fa que la gent miri sempre de reüll a qui camina darrera seu, es compren esprais de pebre, armilles antiganivetada (si sí, es veu que existeixen ...).

Espero haver esclarit alguns dubtes, si teniu alguna pregunta més sobre el tema, ja sabeu, sóc el vostre corresponsal a Jerusalem ;-).

Que acabeu de tenir bona setmana i ... continueu mirant les estrelles!!! Fins diumenge!

Jerusalem, primeres impressions

Hola a tots, ja fa tres dies que vaig arribar a Jerusalem, i la veritat és que han estat tres dies molt intensos! Aquí us en faré un petit resum (que segurament, com sempre, no serà tan petit... jeje).

Començo pel principi:

1er dia:

Després de quatre llargues hores volant amb Vueling, i amb la companyia inesperada d'un amic català que vaig trobar a l'aeroport, vaig arribar a Tel Aviv. Eren les 4 de la matinada. Estava cansat, no havia pogut dormir massa (una horeta o dues com a molt), i no era probable que ho pogués fer més durant la resta de dia.  Cansat doncs vaig passar amp paciència tots els controls de l'aeroport: el control de passaport, el de maletes, ... i després vaig anar a buscar l'equipatge facturat (quin descans sempre que veus sortir la maleta! Tantes històries de maletes perdudes ...). En sortir de l'aeroport vaig anar a canviar una mica de diners (fins que no cobri el primer sou hauré de tirar dels diners que he portat a sobre) i va esser llavors quan ja vam poder veure que tot era nou i estrany, moltes coses estaven escrites en aquesta llengua amb grafies estranyes, l'hebreu, i sense traducció! Allà vam tenir feina per trobar els Nesher taxis, una companyia de taxis compartits (nesher perquè ho sapigueu significa àguila en hebreu, veieu com ja des del principi estic intentant aprendre l'idioma del país!). Ja als taxis, vam veure com ens separaven, el meu amic en un taxi cap a l'est, i jo en l'altre cap a l'oest de la ciutat de Jerusalem, així doncs aquí va començar la meva aventura en solitari. El taxi em va dur fins just la porta de la universitat, eren les 6 del matí (encara fosc), i allà la feinada va ésser  trobar el Racah Institut of Physics, sort d'uns bons samaritans que em van ajudar, a les 6 del matí! En arribar al centre de recerca vaig veure com òbviament a aquella hora no hi havia ningú. Així doncs me'n vaig anar a  una sala d'actes que estava oberta i m'hi vaig posar cómode (estirat al terra per dormir) fins que van arribar les senyores de la neteja i em van trobar allà, estirat al terra... devia ser tot un espectacle, un noi de gairebé 2 metres, amb dues motxilles de viatge estirat en una sala d'actes ... quin panorama!

Van passar les hores i per fi va arribar la gent de l'institut, la secretària em va dir que m'esperés fins les 10:30h (com si no portés hores esperant!), i que llavors m'acompanyaria a fer la conta bancaria a un banc israelià. Per altra banda l'informàtic també em va fer esperar, fins la tarda no tindria a punt el meu ordinador, així que no podia treballar, no podia fer els tràmits que volia fer ... a esperar!

Després de molt esperar per fi la secretària em va venir a trobar i ens vam dirigir, en taxi, cap al banc més proper. En el viatge vaig descobrir que la senyora sap parlar castellà! Va ésser tot un descobriment, tot un descans trobar algú amb que poder parlar una llengua no tan estranya com l'anglés o l'hebreu. Al banc ens van fer esperar un cop més (cap dels treballadors excepte un sabia com obrir una conta a un estranger, ja veieu, quina eficiència ...), i quan vam poder obrir la conta vaig tenir l'agradable sorpresa que els bancs encara són més xupópters que els d'aquí! Em cobren comissió cada mes i una altra per cada moviment! Lladres!!!

Arreglat el tema banc (he d'anar a buscar la targeta de dèbit el proper dia 20), vam tornar a la facultat. Vaig esperar fins les 12:15h i en aquell moment va arribar al meu jefe, que ja em va cridar per reunir-nos al es 12:30 (tots els dijous i diumenges tindrem el cosmolunch, una reunió/dinar de pizza, pagat per ell).

Després de la reunió/dinar, l'informàtic em va portar ja el meu ordinador nou! Si, ja he caigut a la trampa dels macs! Ara toca aprendre a fer-lo servir. I cap al vespre, ja molt cansat, jo i motxilles cap a l'allotjament, un airbnb. No em va costar gens de trobar (estava a 20 minuts de bus). L'allotjament la veritat és que està molt bé, tot i que només és pels primers dies, mentre busco pis.

Des de l'allotjament vaig buscar un cop mes pisos i vaig trobar una nova oportunitat, un pis molt interessant, tan de preu com pels companys que tindria. Vam acordar de trobar-nos l'endemà, aprofitant que ja era cap de setmana (sí aquí els caps de setmana són el divendres i dissabte, el diumenge ja és inici de setmana). Cansat, vaig trucar a casa, em vaig compadir una mica de la vida que em toca viure (el que fa el cansament) i me'n vaig anar a dormir.

2on dia:

Ben d'hora vaig esmorzar i em vaig posar en marxa, vaig anar a comprar una targeta nova pel mòbil (ja tinc número israelià, d'orange ...), i després a veure el pis.

El pis que em van ensenyar estava prou bé, prop de la facultat, un preu més que assequible, només faria falta comprar un llit, i els companys de pis eren molt bona gent! Un noi i una noia russa que portaven molts anys ja vivint a Israel, molt simpàtics. Després d'ensenyar-me el pis i fer-me una petita entrevista el noi va haver de marxar a treballar mentre la noia em va tenir més de dues hores allà explicant-me la seva vida, com funciona la cultura jueva (molt molt interessant! Un dia us en faré cinc cèntims, us ho prometo!), el conflicte israeliano-palestí (la veritat després d'aquesta xerrada estic començant a entendre les dues parts!), etc.

Quan la noia em va deixar marxar, em vaig dirigir directament cap al centre de la ciutat. Em vaig desorientar una mica i vaig acabar al sud de la ciutat, des d'on vaig quedar totalment impactat per la visió del mur de formigó que separa Israel de Cisjordània, és una imatge molt desencoratjadora! Després d'això, vaig parar-me a preguntar per la direcció correcta i molt amablement me la van indicar. Pel camí vaig comprar fruita (per sorprenent que sembli Jerusalem és una ciutat verda i plena de fruiters! Molt semblant a la zona del Maresme, hi ha pomes, peres, préssecs, kakis, guayabes, ... moltes oliveres, figueres, nesprers, ... m'ha sorprès molt agradablement en aquest sentit.

Vaig arribar a la ciutat antiga que ja era mitja tarda, i allà vaig començar a ésser conscient del conflicte que es viu en aquest país, estava ple de controls de policia i militars, sobretot l'entrada a l'esplanada del mur de les lamentacions. Impactat per l'espiritualitat que desprèn la ciutat antiga em vaig asseure en un banc i, de sobte, vaig sentir algú que parlava en un idioma que podia entendre, de fet, que parlava en català! Si si, i és que som una plaga eh! Dues noies catalanes seien just al costat! M'hi vaig acostar i els vaig dir: No pot ésser, catalanes? I sí, ens vam fer amics i vam continuar la passejada tots junts. Em van acompanyar al mur de les lamentacions on em vaig posar el kibut (el barret jueu) i vaig anar fins al mur a deixar un desig. Elles es van quedar a fora ja que el mur està dividit entre la part pels homes i la per les dones i elles havien anat a la de les dones just al matí. Vaig demanar que em tiressin una foto però just acabava de començar la festivitat del Sabbat i no els van deixar (ja us explicaré que és això del sabbat més endavant, val la pena que ho exposi en una entrada nova del blog!). 

Després de tot això em van acompanyar un tros, em van prometre que estaríem en contacte ja que una d'elles viu a Haifa i li agrada molt en senderisme (a més la seva parella és d'israel i s'ho coneix tot molt bé!), i ens vam acomiadar.

El dia no s'havia acabat però! Arribat a l'allotjament m'esperava un missatge de facebook que potser canviaria el meu destí en aquest país! Un noi de Madrid que m'havia dit que també havia vingut i estava en la mateixa situació que jo havia trobat una oferta molt bona per un apartament compartit entre dues persones, a molt bon preu, super a prop de la universitat! El que era curiós, era dins un Monestir, i ni més ni menys que el Monestir de la Santa Creu, on es creu que van tallar l'arbre la fusta del qual es va fer servir per fer la creu on van crucificar Jesucrist! Demà l'anem a veure! No em digueu que no és curiós, un astrofísic i un filòsof vivint en un Monestir a Jerusalem!! Sembla un acudit! A veure si surt bé però, ja que l'oferta és molt bona i jo ja estic una mica desesperat buscant pis!

3er dia:

Avui ha estat un dia altre cop molt intens i l'he dedicat bàsicament a visitar la ciutat antiga. M'he llevat ben d'hora, he esmorzat i he marxat cap a la ciutat antiga, cap a la porta de Damasc. Pel camí, tot molt tranquil, és sabbat i els jueus no poden fer servir cap tipus d'eina o cotxe, elèctric, a més que no poden treballar (tot està tancat), excepte els que tenen feines de les quals en depèn la vida d'altres. He arribat a la ciutat antiga, he entrat, m'he passejat pels carrers del barri cristià (on sí que tot estava obert, ja que pels cristians el dia sagrat és el diumenge), i he arribat fins l'esglèsia del sant sepulcre on he visitat el lloc on van crucificar Jesucrist, on el van enterrar, i on va ressuscitar, tot molt molt molt intens, tan per la quantitat de peregrins com pel que es desprèn de les parets del temple, la veritat, siguis o no cristià val molt la pena!

En acabar la visita he seguit el camí del calvari en direcció inversa, passant pel barri musulmà i arribant fins la porta del lleó, on també hi ha l'entrada a l'explanada de les mesquites (famosa pels conflictes àrabo-isrealians), he travessat la porta i he anat fins al Mont de les oliveres, cementiri jueu, i punt d'observació de la ciutat antiga. Després d'un ascens molt cansat he arribat al cim des d'on he pogut veure a un  costat la ciutat antiga de Jerusalem i de l'altra la frontera amb Cisjordània, molt impactant altre cop veure el mur de formigó!

He dinat de pa de pita, hummus i fruita i cap a la ciutat antiga altre cop. Al barri musulmà he pogut comprar més pa i queviures per preus més que raonables (comparats amb el que val tot plegat a la Jerusalem moderna), i me n'he anat cap a veure el Monestir on potser aniré a viure! Està envoltat per un parc molt bonic i tranquil, i el monestir per fora sembla prou acollidor, demà ho veurem! Després d'això, me n'he anat a seure a un parc per esperar l'hora en que havia quedat amb el meu nou amic Madrileny. He aprofitat per fer plans per visitar el Mar mort, Betlem, Ramala, Nazaret, el mar de Galilea, els Alts del Golan, El mont sinaí, ... taaantes coses hi ha per veure!!! 

I així a mitja tarda m'he trobat amb el noi Madrileny, té 30 anys, és filòsof especialitzat en cultura Jueva i és molt simpàtic! Si demà tot va bé crec que ens portarem molt bé com a companys de pis!

I després de fer el cafetó (cafè americà ...), he tornat caminant cap a l'allotjament. La ciutat de Jerusalem és gran però petita alhora, pots anar a tot arreu caminant, tot i que has d'estar acostumat a pujades i baixades ja que està sobre un bon nombre de turonets.

I aquí s'acaba el dia, el tercer, de la meva estada a Jerusalem, demà, diumenge (dilluns en tots els efectes) tocarà matinar per anar a veure el Monestir i després a treballar que per això he vingut!

No vull acabar però sense esclarir com esta la situació aquí a Jerusalem:

Situació Israeliano-palestina:

En la darrera setmana s'han succeït un conjunt d'atacs amb arma blanca de palestins contra jueus entorn a la ciutat antiga. No ho he d'amagar, sí, és cert, hi ha hagut morts, però són atacs puntuals de palestins contra jueus, i, tot i que no hauria d'haver-hi aquest tipus d'atacs cap a ningú, els jueus són molt fàcils de distingir, els turistes no hem de patir massa per res. Es parla que està començant la tercera intifada però de moment aquí a Jerusalem la violència no passa d'atacs aïllats i per un increment en la presència de militars i policies a la ciutat antiga.

Tot i això, no hi ajuda que els jueus facin coses com les que he vist avui: Caminant per la ciutat antiga m'he trobat una celebració jueva enmig del barri musulmà, els policies han tallat un dels carrers principals del barri musulmà i els jueus han muntat taules i s'han posat a menjar allà al mig, els policies no deixaven passar doncs els musulmans per un carrer del seu propi barri, ... no sé si és la millor manera de resoldre el conflicte! Però vaja, tampoc sé quin era el motiu de la celebració i si era imprescindible que es fes allà  així que no dic res més, no vull posar-me de peus a la galleda!

Us aniré informant també de la situació del conflicte!

Com sempre doncs, us deixo recordant-vos que continueu mirant les estrelles, i sapigueu que el divendres, quan surt la tercera estrella, comença el Sabbat! Una cosa més que ja sabeu i que us explicaré en més detall més endavant!

Cap a Jerusalem!

La vida, un conjunt d'experiències encadenades l'una darrere l'altra, impredictibles, inimaginables, molts cops sorprenents. La vida t'ensenya que mai pots dir d'aquesta aigua no en beuré, una frase feta de la qual només en trobes el sentit quan et fas gran. Aviat, molt aviat, començaré una nova etapa en la meva vida, una etapa plena d'incògnites. Una feina nova, un pais nou, gent nova, cultura estranya, tot enmig del misticisme que supura una ciutat tan antiga i tan plena d'història com és Jerusalem, el bressol d'una part important de les religions d'aquest planeta. Segons m'han dit, aquesta és una ciutat plena de contradiccions. Allà, hi conviu el fervor religiós més intens amb el dia a dia i el tràfec típic d'una ciutat dinàmica i plena de turistes. És un lloc on el ressentiment pels mals del passat conviu amb les ganes de tirar endavant una nova societat. Ara bé, sigui com sigui, amb els seus pros i amb els seus contres, aquest lloc serà, en el proper o propers anys, la meva casa.

Amb aquest nou pas deixo endarrere moltes coses, gent, experiències, paisatges, una miríada de moments viscuts, de records, d'olors, de sensacions, d'instants compartits amb tanta gent... ara, a poques hores de marxar cada racó, cada moment, cada instant que fins ara havia esdevingut rutina em fa sentir un xic més nostàlgic, totes aquelles coses que han estat part de la meva vida, de la rutina d'una vida tranquil·la, ho deixaran d'esser, l'olor de l'arribada de la tardor, el canvi de les fulles dels arbres, anar a caminar, a buscar bolets, veure com els núvols creixen al matí i poder així predir que a la tarda hi haurà tempesta o no, ... tantes coses apreses de la meva terra que ara hauré de tornar a aprendre d'un lloc nou!

Els dies abans de marxar són sens dubte els més estranys. Els moments de nervis, de nostàlgia, d'ansietat i d'emoció es barregen i giren entorn meu cada cop amb més força i insistència a mesura que arriba el moment de marxar. Les ganes d'arribar a Jerusalem i que tots els preparatius i tràmits inicials ja estiguin fets són grans, i és que un cop tot això hagi passat llavors sí que podré començar aquesta nova vida. Ara bé, avui també és forta l'ansietat que tinc quan penso en tot el que deixo aquí, coses que de ben segur ja no seran igual quan torni. Pensant-ho bé però, probablement el que més haurà canviat d'aquí a uns anys, i qui sap com, seré jo mateix.

Després d'una setmana de comiats, llàgrimes, petons i de moltes abraçades arriba el dia, l'últim sopar en família, la última caminada, l'últim bon dia abans de marxar, arriba el moment de dir adéu a la meva estimada Vall i a totes les persones que estimo. Sembla estrany, és un adéu per uns mesos (espero que per nadal podré tornar) però és com si estigués dient adéu a una vida que mai més tornarà a esser igual.

Després de tot això, que no és res més que la mostra dels meus sentiments en deixar tantes coses endarrere (família, amics, esbart, cau, ...), només em queda dir-vos que aquesta entrada és una entrada de comiat però alhora de retrobament, i és que com sempre he fet mentre sigui fora (i aquesta vegada serà una temporada molt més llarga), aniré publicant aquí totes les meves vivències. Espero que aneu seguint les meves aventures, i que sobretot, com sempre us dic, continueu mirant les estrelles, jo, sigui on sigui ja sabeu que també ho estaré fent!

Futur i xerrada als "Grans interrogants de la ciència" a Olot

Hola a tots, després del viatge pel Nepal, ha tornat la rutina a Barcelona.

Ara ja com a doctor, em toca treballar contractat per la UB, encara que en unes condicions laborals semblants a les d'abans de la tesi (com ja m'havien avisat, poques coses han canviat entre l'abans i el després!). Tot i això, el que sí que ha canviat han estat les meves perspectives de futur. En aquesta entrada us explicaré quines són aquestes perspectives i també aprofitaré per parlar-vos una mica d'una xerrada que vaig fer a Olot el dia 20 de març dins del cicle de xerrades dels Grans Interrogants de la Ciència.

Començo explicant-vos això de les meves perspectives de futur.

Com us vaig explicar en una entrada anterior, un cop presentat el doctorat, i de les merescudes (crec) vacances a la Índia i al Nepal, vaig començar a buscar feina en universitats de tot el món, el que se'n diu en l'entorn universitari, buscar un post-doc.

Vaig enviar currículums a molts llocs de tot el món, i per sorpresa meva a pocs llocs em van contestar i a més denegant la meva sol·licitud per falta de documentació (més endavant potser us explico quin va esser el problema, de moment no em veig preparat per explicar-lo per aquest mitjà ja que va esser força traumàtic descobrir el que vaig descobrir ...). Tot i això, després d'una exitosa visita a Madrid, a la UAM i al CAB (on vaig demanar un post-doc d'un any amb un dels membres del meu tribunal de doctorat), on em van informar de l'existència d'un grup molt potent de científics que treballen en un camp molt semblant al meu, a Jerusalem, vaig rebre una molt bona oferta. 

El cas és que després de rebre el contacte d'aquest grup a Jerusalem, els vaig escriure, em van demanar el currículum, es van mostrar molt interessats, em van demanar de fer una entrevista per skype, i menys d'una setmana després d'enviar-los el primer mail ja em van fer l'oferta per anar-hi a treballar tres anys. Vaig acceptar. És un grup molt potent de la Universitat Hebrea de Jerusalem, un grup liderat pel Professor Avishai. Els avantatges d'aquest lloc: hi ha diners disponibles per viatjar i anar a congressos, el sou és prou bo, és a prop, culturalment és molt atractiu, ...

Més endavant m'han arribat altres ofertes per anar a Xile o Argentina, però la decisió ja està presa, i el contracte firmat. Així que, endavant, ara a aprendre Hebreu i àrab i després a formar-me una mica en la nova feina que se'm presenta.

Pel que fa a d'altres projectes, a finals de juny tocarà anar al pirineu de lleida a ensenyar astronomia a 10 joves brillants (programa de Joves i Ciència), a principis de juliol un viatge a Romania i Sèrbia amb el grup de dansa tradicional "Marboleny", i a l'agost congrés als EUA i visita a Mèxic! Un estiu ben intens!

Canviant ja de tema, només dir-vos que vaig fer una xerrada al cicle dels "Grans interrogants de la ciència" a Olot. Vaig presentar la formació i evolució de la nostra galàxia i sembla que va agradar prou. Si teniu ganes de veure la presentació (que vaig fer amb un programa que no havia utilitzat mai però que realment és molt interessant, el prezi), la podeu trobar a: http://prezi.com/2pu5bn9qj7xa/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share
Després de la presentació, els bons amics de l'Associació Astronòmica de la Garrotxa em van convidar a sopar a la Quinta Justa, un molt bon restaurant amb molt bona companyia, també de la meva mare. Un dia rodó!

I per avui això és tot, espero que continueu mirant les estrelles i us prometo que reviuré el blog per explicar-vos aquest estiu tan intens que m'espera i també el viatge a Jerusalem!