Jerusalem, primeres impressions

Hola a tots, ja fa tres dies que vaig arribar a Jerusalem, i la veritat és que han estat tres dies molt intensos! Aquí us en faré un petit resum (que segurament, com sempre, no serà tan petit... jeje).

Començo pel principi:

1er dia:

Després de quatre llargues hores volant amb Vueling, i amb la companyia inesperada d'un amic català que vaig trobar a l'aeroport, vaig arribar a Tel Aviv. Eren les 4 de la matinada. Estava cansat, no havia pogut dormir massa (una horeta o dues com a molt), i no era probable que ho pogués fer més durant la resta de dia.  Cansat doncs vaig passar amp paciència tots els controls de l'aeroport: el control de passaport, el de maletes, ... i després vaig anar a buscar l'equipatge facturat (quin descans sempre que veus sortir la maleta! Tantes històries de maletes perdudes ...). En sortir de l'aeroport vaig anar a canviar una mica de diners (fins que no cobri el primer sou hauré de tirar dels diners que he portat a sobre) i va esser llavors quan ja vam poder veure que tot era nou i estrany, moltes coses estaven escrites en aquesta llengua amb grafies estranyes, l'hebreu, i sense traducció! Allà vam tenir feina per trobar els Nesher taxis, una companyia de taxis compartits (nesher perquè ho sapigueu significa àguila en hebreu, veieu com ja des del principi estic intentant aprendre l'idioma del país!). Ja als taxis, vam veure com ens separaven, el meu amic en un taxi cap a l'est, i jo en l'altre cap a l'oest de la ciutat de Jerusalem, així doncs aquí va començar la meva aventura en solitari. El taxi em va dur fins just la porta de la universitat, eren les 6 del matí (encara fosc), i allà la feinada va ésser  trobar el Racah Institut of Physics, sort d'uns bons samaritans que em van ajudar, a les 6 del matí! En arribar al centre de recerca vaig veure com òbviament a aquella hora no hi havia ningú. Així doncs me'n vaig anar a  una sala d'actes que estava oberta i m'hi vaig posar cómode (estirat al terra per dormir) fins que van arribar les senyores de la neteja i em van trobar allà, estirat al terra... devia ser tot un espectacle, un noi de gairebé 2 metres, amb dues motxilles de viatge estirat en una sala d'actes ... quin panorama!

Van passar les hores i per fi va arribar la gent de l'institut, la secretària em va dir que m'esperés fins les 10:30h (com si no portés hores esperant!), i que llavors m'acompanyaria a fer la conta bancaria a un banc israelià. Per altra banda l'informàtic també em va fer esperar, fins la tarda no tindria a punt el meu ordinador, així que no podia treballar, no podia fer els tràmits que volia fer ... a esperar!

Després de molt esperar per fi la secretària em va venir a trobar i ens vam dirigir, en taxi, cap al banc més proper. En el viatge vaig descobrir que la senyora sap parlar castellà! Va ésser tot un descobriment, tot un descans trobar algú amb que poder parlar una llengua no tan estranya com l'anglés o l'hebreu. Al banc ens van fer esperar un cop més (cap dels treballadors excepte un sabia com obrir una conta a un estranger, ja veieu, quina eficiència ...), i quan vam poder obrir la conta vaig tenir l'agradable sorpresa que els bancs encara són més xupópters que els d'aquí! Em cobren comissió cada mes i una altra per cada moviment! Lladres!!!

Arreglat el tema banc (he d'anar a buscar la targeta de dèbit el proper dia 20), vam tornar a la facultat. Vaig esperar fins les 12:15h i en aquell moment va arribar al meu jefe, que ja em va cridar per reunir-nos al es 12:30 (tots els dijous i diumenges tindrem el cosmolunch, una reunió/dinar de pizza, pagat per ell).

Després de la reunió/dinar, l'informàtic em va portar ja el meu ordinador nou! Si, ja he caigut a la trampa dels macs! Ara toca aprendre a fer-lo servir. I cap al vespre, ja molt cansat, jo i motxilles cap a l'allotjament, un airbnb. No em va costar gens de trobar (estava a 20 minuts de bus). L'allotjament la veritat és que està molt bé, tot i que només és pels primers dies, mentre busco pis.

Des de l'allotjament vaig buscar un cop mes pisos i vaig trobar una nova oportunitat, un pis molt interessant, tan de preu com pels companys que tindria. Vam acordar de trobar-nos l'endemà, aprofitant que ja era cap de setmana (sí aquí els caps de setmana són el divendres i dissabte, el diumenge ja és inici de setmana). Cansat, vaig trucar a casa, em vaig compadir una mica de la vida que em toca viure (el que fa el cansament) i me'n vaig anar a dormir.

2on dia:

Ben d'hora vaig esmorzar i em vaig posar en marxa, vaig anar a comprar una targeta nova pel mòbil (ja tinc número israelià, d'orange ...), i després a veure el pis.

El pis que em van ensenyar estava prou bé, prop de la facultat, un preu més que assequible, només faria falta comprar un llit, i els companys de pis eren molt bona gent! Un noi i una noia russa que portaven molts anys ja vivint a Israel, molt simpàtics. Després d'ensenyar-me el pis i fer-me una petita entrevista el noi va haver de marxar a treballar mentre la noia em va tenir més de dues hores allà explicant-me la seva vida, com funciona la cultura jueva (molt molt interessant! Un dia us en faré cinc cèntims, us ho prometo!), el conflicte israeliano-palestí (la veritat després d'aquesta xerrada estic començant a entendre les dues parts!), etc.

Quan la noia em va deixar marxar, em vaig dirigir directament cap al centre de la ciutat. Em vaig desorientar una mica i vaig acabar al sud de la ciutat, des d'on vaig quedar totalment impactat per la visió del mur de formigó que separa Israel de Cisjordània, és una imatge molt desencoratjadora! Després d'això, vaig parar-me a preguntar per la direcció correcta i molt amablement me la van indicar. Pel camí vaig comprar fruita (per sorprenent que sembli Jerusalem és una ciutat verda i plena de fruiters! Molt semblant a la zona del Maresme, hi ha pomes, peres, préssecs, kakis, guayabes, ... moltes oliveres, figueres, nesprers, ... m'ha sorprès molt agradablement en aquest sentit.

Vaig arribar a la ciutat antiga que ja era mitja tarda, i allà vaig començar a ésser conscient del conflicte que es viu en aquest país, estava ple de controls de policia i militars, sobretot l'entrada a l'esplanada del mur de les lamentacions. Impactat per l'espiritualitat que desprèn la ciutat antiga em vaig asseure en un banc i, de sobte, vaig sentir algú que parlava en un idioma que podia entendre, de fet, que parlava en català! Si si, i és que som una plaga eh! Dues noies catalanes seien just al costat! M'hi vaig acostar i els vaig dir: No pot ésser, catalanes? I sí, ens vam fer amics i vam continuar la passejada tots junts. Em van acompanyar al mur de les lamentacions on em vaig posar el kibut (el barret jueu) i vaig anar fins al mur a deixar un desig. Elles es van quedar a fora ja que el mur està dividit entre la part pels homes i la per les dones i elles havien anat a la de les dones just al matí. Vaig demanar que em tiressin una foto però just acabava de començar la festivitat del Sabbat i no els van deixar (ja us explicaré que és això del sabbat més endavant, val la pena que ho exposi en una entrada nova del blog!). 

Després de tot això em van acompanyar un tros, em van prometre que estaríem en contacte ja que una d'elles viu a Haifa i li agrada molt en senderisme (a més la seva parella és d'israel i s'ho coneix tot molt bé!), i ens vam acomiadar.

El dia no s'havia acabat però! Arribat a l'allotjament m'esperava un missatge de facebook que potser canviaria el meu destí en aquest país! Un noi de Madrid que m'havia dit que també havia vingut i estava en la mateixa situació que jo havia trobat una oferta molt bona per un apartament compartit entre dues persones, a molt bon preu, super a prop de la universitat! El que era curiós, era dins un Monestir, i ni més ni menys que el Monestir de la Santa Creu, on es creu que van tallar l'arbre la fusta del qual es va fer servir per fer la creu on van crucificar Jesucrist! Demà l'anem a veure! No em digueu que no és curiós, un astrofísic i un filòsof vivint en un Monestir a Jerusalem!! Sembla un acudit! A veure si surt bé però, ja que l'oferta és molt bona i jo ja estic una mica desesperat buscant pis!

3er dia:

Avui ha estat un dia altre cop molt intens i l'he dedicat bàsicament a visitar la ciutat antiga. M'he llevat ben d'hora, he esmorzat i he marxat cap a la ciutat antiga, cap a la porta de Damasc. Pel camí, tot molt tranquil, és sabbat i els jueus no poden fer servir cap tipus d'eina o cotxe, elèctric, a més que no poden treballar (tot està tancat), excepte els que tenen feines de les quals en depèn la vida d'altres. He arribat a la ciutat antiga, he entrat, m'he passejat pels carrers del barri cristià (on sí que tot estava obert, ja que pels cristians el dia sagrat és el diumenge), i he arribat fins l'esglèsia del sant sepulcre on he visitat el lloc on van crucificar Jesucrist, on el van enterrar, i on va ressuscitar, tot molt molt molt intens, tan per la quantitat de peregrins com pel que es desprèn de les parets del temple, la veritat, siguis o no cristià val molt la pena!

En acabar la visita he seguit el camí del calvari en direcció inversa, passant pel barri musulmà i arribant fins la porta del lleó, on també hi ha l'entrada a l'explanada de les mesquites (famosa pels conflictes àrabo-isrealians), he travessat la porta i he anat fins al Mont de les oliveres, cementiri jueu, i punt d'observació de la ciutat antiga. Després d'un ascens molt cansat he arribat al cim des d'on he pogut veure a un  costat la ciutat antiga de Jerusalem i de l'altra la frontera amb Cisjordània, molt impactant altre cop veure el mur de formigó!

He dinat de pa de pita, hummus i fruita i cap a la ciutat antiga altre cop. Al barri musulmà he pogut comprar més pa i queviures per preus més que raonables (comparats amb el que val tot plegat a la Jerusalem moderna), i me n'he anat cap a veure el Monestir on potser aniré a viure! Està envoltat per un parc molt bonic i tranquil, i el monestir per fora sembla prou acollidor, demà ho veurem! Després d'això, me n'he anat a seure a un parc per esperar l'hora en que havia quedat amb el meu nou amic Madrileny. He aprofitat per fer plans per visitar el Mar mort, Betlem, Ramala, Nazaret, el mar de Galilea, els Alts del Golan, El mont sinaí, ... taaantes coses hi ha per veure!!! 

I així a mitja tarda m'he trobat amb el noi Madrileny, té 30 anys, és filòsof especialitzat en cultura Jueva i és molt simpàtic! Si demà tot va bé crec que ens portarem molt bé com a companys de pis!

I després de fer el cafetó (cafè americà ...), he tornat caminant cap a l'allotjament. La ciutat de Jerusalem és gran però petita alhora, pots anar a tot arreu caminant, tot i que has d'estar acostumat a pujades i baixades ja que està sobre un bon nombre de turonets.

I aquí s'acaba el dia, el tercer, de la meva estada a Jerusalem, demà, diumenge (dilluns en tots els efectes) tocarà matinar per anar a veure el Monestir i després a treballar que per això he vingut!

No vull acabar però sense esclarir com esta la situació aquí a Jerusalem:

Situació Israeliano-palestina:

En la darrera setmana s'han succeït un conjunt d'atacs amb arma blanca de palestins contra jueus entorn a la ciutat antiga. No ho he d'amagar, sí, és cert, hi ha hagut morts, però són atacs puntuals de palestins contra jueus, i, tot i que no hauria d'haver-hi aquest tipus d'atacs cap a ningú, els jueus són molt fàcils de distingir, els turistes no hem de patir massa per res. Es parla que està començant la tercera intifada però de moment aquí a Jerusalem la violència no passa d'atacs aïllats i per un increment en la presència de militars i policies a la ciutat antiga.

Tot i això, no hi ajuda que els jueus facin coses com les que he vist avui: Caminant per la ciutat antiga m'he trobat una celebració jueva enmig del barri musulmà, els policies han tallat un dels carrers principals del barri musulmà i els jueus han muntat taules i s'han posat a menjar allà al mig, els policies no deixaven passar doncs els musulmans per un carrer del seu propi barri, ... no sé si és la millor manera de resoldre el conflicte! Però vaja, tampoc sé quin era el motiu de la celebració i si era imprescindible que es fes allà  així que no dic res més, no vull posar-me de peus a la galleda!

Us aniré informant també de la situació del conflicte!

Com sempre doncs, us deixo recordant-vos que continueu mirant les estrelles, i sapigueu que el divendres, quan surt la tercera estrella, comença el Sabbat! Una cosa més que ja sabeu i que us explicaré en més detall més endavant!