Jerusalem: El monestir

Hola, bon dia i bona setmana a tothom! Ja em torneu a tenir aquí, escrivint-vos des de Terra Santa. 

Avui us escric una mica més alegre del que és habitual, de fet, molt més alegre del que és habitual ja que per fi us puc dir que tinc casa! 

I quina casa! I és que és gran però el millor de tot és que és molt molt especial:  un monestir del segle VI! Sí sí, ho heu llegit bé, en els propers mesos/anys viuré en un apartament que no són ni més ni menys que les antigues estances d'un dels monjos principals d'un monestir. I més encara, no és un monestir qualsevol no, és el monestir que presumptament es va construir sobre del punt on va créixer l'arbre del que es va fer la creu on van crucificar a Jesucrist!

I què dir sobre aquest monestir? doncs que és enorme, que hi ha unes terrassetes interiors i patis molt tranquils on et pots relaxar, llegir i escoltar els ocells. L'ambient és molt agradable i les normes no són gens estrictes, pràcticament és com viure en un apartament normal, a més, al matí se sent el cant de molts ocells i a la nit se senten les guineus i els coiots del parc que envolta l'edifici. 

A l'edifici del monestir hi viu força gent. Hi viu des d'una parella de matemàtics espanyols (que em van convidar fa uns dies a sopar amb ells i em van presentar tots els seus amics, un grup molt maco i molt agradable), un rus matemàtic, un americà informàtic, una italiana i una grega que toquen el violí, la mare de la noia grega, dos guardes de l'ambaixada croata, dos mossèns (un, l'abat, viu a l'edifici gran de dalt de tot del monestir amb un gos llop molt maco que es diu Rex, l'altre és el nostre veí i és molt bon home), i dues monges, una de jove molt simpàtica i una de gran una mica diguem que "obscura".

L'església del monestir, al centre de l'edifici, és de grecs ortodoxos i és preciosa. A l'entrada (una entrada petitíssima amb una porta de ferro colat molt pesant que costa molt d'obrir i fa que puguem viure ben tranquils ja que converteix el monestir en una espècie de búnquer) hi ha una gàbia d'ocells (agapornis) i una botiga de records i cafeteria que regenten tres palestins molt simpàtics. Als jardins de l'entrada també hi ha diversos arbres fruiters.

Pel que fa a l'apartament on vivim he de dir que és molt gran, de fet ho podeu veure a les fotos. Tenim tres rebedors, el de l'entrada principal que té 6 butaques molt còmodes i elegants, un a la dreta d'aquest primer que fa de "distribuïdor" entre el lavabo i l'habitació gran, i un tercer, a l'esquerra, que fa alhora d'accés a la cuina i a l'habitació petita i de menjador. 

Però anem a pams, crec que us mereixeu que us descrigui una mica millor cadascuna de les sales, a veure si us animo a venir a veure'm! Començo per les habitacions. L'habitació gran és molt gran, hi ha un bon armari, dos llits (sí un pot ésser per vosaltres si em veniu a visitar), una tauleta i el terra és de parquet, molt agradable. Per altra banda, l'habitació petita és molt petitona però hi cap un llit i un bon armari. Pel que fa al lavabo, aquest també és enorme, ja ho podeu veure a les fotos, és tan gran que el farem servir també per estendre la roba. Finalment, tot i que el menjador és simplement una taula rodona amb 6 cadires, la cuina ... uf la cuina, és enorme!! Tenim una cuina de gas, una bona pica per rentar plats, el safareig per rentar la roba a mà, una petita nevera, un balcó amb unes vistes impressionants ... en fi, una passada! 

Com veieu, de moment estem molt contents del lloc, els únics problemes que té l'apartament són que  de moment només tenim una nevera molt petitona (en principi ens en porten una altra d'igual el dia 1 de novembre), i que la rentadora es comparteix amb l'altra gent del monestir, està a la zona comuna i tenim un dia assignat cadascú per rentar la roba.

En la part personal, i com heu pogut anar esbrinant, he de dir que no hi viuré pas sol en aquest apartament, hi viuré amb un noi que ja és un bon amic tot i que el vaig conèixer fa dues setmanes quan vaig arribar aquí a Jerusalem, en Roberto. En Roberto és un noi que fa un postdoctorat en filosofia i que és de Madrid. Per altra banda nosaltres dos compartirem la cuina amb un noi Isrealià estudiant de la llicenciatura de física (encara no el coneixem massa, ja que només l'hem vist un cop). 

Molt bé, ara, després d'aquesta descripció bàsica del lloc on visc i de la seva gent crec que cal que us expliqui com he acabat vivint en aquest monestir.

Tot va començar només d'arribar aquí a la ciutat. Després d'uns primers dies complicats jo estava desesperat, no hi havia manera de trobar pis i tot era caríssim. Dins la meva desesperació vaig publicar un missatge en un grup de facebook de gent de Jerusalem que ofereix/busca pis. I va ésser gràcies a aquest missatge que primer em va arribar una oferta d'un pis del que ja us vaig parlar, el pis on vivien un noi i una noia russos molt simpàtics. Però va ésser després de visitar aquest primer pis que també arran del missatge al facebook un altre noi, desesperat buscant pis com jo, va contactar amb mi i em va proposar d'ajudar-nos en aquesta tasca. A partir d'aquí tot va anar rodat, a aquest noi li va arribar el contacte del monestir i justament necessitava un company de pis per l'apartament que li oferien. Així doncs, vam quedar per fer el cafè, ens vam presentar, ens vam caure bé i vam decidir anar a veure el pis.

La veritat és que la visita al monestir va ésser una mica rara, fins i tot ens va fer tirar una mica endarrere (sobretot a en Roberto ja que jo estava bastant desesperat i tot m'anava bé ja). La qüestió és que hi havia dos capellans que vivien a l'apartament i dues monges que també estaven per allà quan nosaltres fèiem la visita. Això en sí no era un problema però ho era el que se'ns va avisar que el comportament d'aquests no sempre era correcte, i que millor que no hi parléssim més del necessari. Per acabar-ho d'adobar ens van posar moltes condicions, que al final resulta que no són tals excepte algunes en les que ja hi estem d'acord com per exemple que un dia al mes hi haurà jornada de treball comú i neteja del monestir, una jornada que sol acabar amb una barbacoa comuna. Tot plegat però en aquell moment ens va semblar molt complicat, ara bé, el preu era baratíssim per ésser Jerusalem, uns 450€ cada un tot inclòs excepte el gas i l'internet. Al final, després de pensar-ho molt, el dia següent vam anar directament allà i vam fer la paga i senyal a la senyora encarregada de la gestió dels lloguers, una senyora que tot i que és una mica rara (va molt estressada i de seguida es bloqueja) es veu molt bona persona. Després de fer la paga i senyal tocava fer una mica de feina, primer, contractar el servei d'internet, després esperar 10 dies fins que poguéssim entrar a viure-hi, i finalment fer les compres de tot el que fes falta, neteja, menjar, ... I per esperar el dia d'entrar a viure a l'apartament, se'ns va oferir de viure en una petita cel·la sense llum, amb humitat i amb només un lavabo i una cuina elèctrica, però vaja, és el que hi havia. Van passar els dies, i vam començar a fer els primers tràmits, vam haver d'anar diversos cops a la botiga d'internet (això és una cosa universal, contractar un nou servei sempre és complicat) però finalment vam aconseguir contractar el servei, venen el proper dimecres a posar l'aparell de wifi, seran 40Mbytes per 20 euros al mes!!! L'internet i la telefonia són les úniques coses barates aquí en aquesta ciutat, molt barates!

Semblava que tot rutllava i que ja estàvem a punt d'instal·lar-nos però no, les sorpreses no s'havien acabat, faltava el millor, el dia abans d'entrar a viure ens va arribar un missatge bomba, un missatge que deia: "Mañana no podreis entrar a vivir, en caso que no podáis os regresamos todo el dinero", és a dir, hi havia algun problema d'última hora i potser ens quedàvem sense casa! No podia ésser, més problemes no siusplau!! Vam trucar a l'encarregada de tot plegat i tot nerviosa ens va dir que no ens preocupéssim (si és clar, que no ens preocupéssim ... ens estàvem a punt de quedar sense casa!), i que dormíssim tranquils (si això, ben tranquils .... mare meva!). L'endemà però de bon matí ens va enviar un missatge que ja no hi havia cap problema i que ja podíem entrar, i així ho vam fer, ahir a les 18:00h vam arribar a la casa, ens van donar les claus, la monja vella (que és un xic especial) ens va perseguir una estona per la casa i ens va costar molt que marxés, i per fi vam poder acabar de fer el trasllat. I sí, per fi! Al·leluia! Ja teníem casa! Ja podíem desfer la maleta i instal·lar-nos definitivament! Ufff i quina casa!

Un cop instal·lats vam revisar tot el material que hi tenim, vam fer inventari del que hi ha i del que ens faltava, vaig conèixer la gata d'en Roberto, la blanca, una preciositat i super bona gata, i ens en vam anar a sopar, que ens ho mereixíem! Unes bones torrades amb tonyina i formatge fos per sobre, boníssimes.

I ja està, avui al matí ens hem llevat, hem anat a fer les compres generals de la casa a un lloc que ens han aconsellat perquè és bastant barat, al sud de la ciutat (escalfador d'aigua, sabons diversos, roba del llit ...), hem dinat, i quin gust poder cuinar a casa!, i després ens n'hem anat al mercat de la ciutat (el shuk) a l'hora en que tanquen (cap a les 3:30 els divendres, just abans que comenci el sabbat) que és quan tot és més barat. 

Així doncs, ara, assegut al rebedor principal, ja puc dir que sóc a casa, amb totes les coses principals comprades, menjar per la setmana, i a punt per començar la rutina! Que bé!! Ara, ja podeu començar a fer cua per venir-me a veure! jeje Ah i penseu a dur espelmes, sembla ésser el més adequat per una visita en un monestir no? ;-)

No puc acabar però aquesta entrada resumint la meva vida aquí en l'última setmana. He de dir que tot plegat, per fi, es va estabilitzant, ja tinc gimnàs (màquines i piscina per 30 euros al mes), compte bancari, assegurança... i que ara ja puc començar a fer més activitats per conèixer més gent i la cultura. Pel que fa a la feina, també vaig avançant, més a poc a poc del que voldria però avançant al cap i a la fi. Una cosa de la feina que està molt bé és que els diumenges i els dijous tenim reunions de grup en les quals el jefe ens convida a pizzes per dinar i els dimarts tenim reunions/seminari del departament en els que ens conviden a falafel i hummus, amb això només hauré de cuinar el dinar dels dilluns i els dimecres, a part del cap de setmana és clar, tot i que com us imaginareu probablement estigui molt poc a casa! S'han de visitar taaaantes coses!!

I sobre la situació de seguretat he de dir que aquesta ha millorat molt.

Finalment dir-vos que aquesta setmana intentaré començar les meves classes d'hebreu i a anar al gimnàs, i el dimarts, a un intercanvi cultural que fan a un hotel del centre, a veure si ja anem fent més amics!!! Ah i demà ... cap a Betlem! Ja us explicaré!

Ara, de nit, des del monestir, a més de les campanes que sonen a cada hora, dels monjos i monges que passegen tranquil·lament per les zones comunes, dels gats que volten per tot arreu, en la tranquil·litat que es respira en aquest edifici del segle VI, aixeco el cap i miro les estrelles, sí, des d'aquí també les podem veure, ho faig cada nit. Així doncs, com sempre us dic, feu aquest petit gest que és aixecar el cap i continueu mirant les estrelles, penseu que si mireu aquella que brilla més durant el capvespre és molt probable que en aquest moment jo també l'estigui mirant. Fins la propera!