Hola a tots, primer de tot vull aprofitar per agrair-vos els missatges que m'esteu enviant! M'agrada molt que us interessi el que escric aquí al blog, per molt que a vegades (més sovint del que m'agradaria) acabo amb unes entrades eternes!
Avui em toca explicar-vos les cosetes que he anat fent en el meu temps lliure, i és que entre les histories dels viatges i de la telenovela que vivim al monestir encara no he tingut temps d'explicar-vos les petites anècdotes del dia a dia. Ah, i per cert, també us prometo que per més endavant em guardo una entrada per resumir-vos la feina que estic fent i com evoluciona la meva relació amb els companys de feina i amb el jefe.
Abans de començar amb les histories del meu temps lliure però, i per concloure d'alguna manera l'entrada anterior, us he de donar una última informació sobre la telenovela del monestir i és que la cosa encara sembla que no s'ha acabat!
Per posar-vos en context us he de dir que l'administradora ens va deixar una taula i unes cadires que eren seves (no sé si recordeu que quan vam entrar a viure al pis havien desaparegut les taules d'estudi que hi havia a les habitacions quan vam anar a veure'l per primer cop i que després de molt discutir amb ella vam aconseguir que ens prometés que ens en deixaria una). També, com us vaig explicar, els sacerdots van decidir fer fora a la senyora per temes de calers (van canviar el pany) i li van donar de temps fins dilluns passat per venir a buscar totes les seves coses. Com veieu doncs hi havia un petit problema a casa nostra, què passaria amb la taula i les cadires? Doncs resulta que pocs dies després de saber que marxava ens va enviar un missatge on ens demanava que les traguéssim de la nostra casa i les deixéssim en un lloc concret del monestir (molt lluny del nostre apartament). Ho vam comentar als sacerdots i aquests ens van dir que de cap manera, que ho deixéssim a la zona comuna que es troba just al costat de la nostra casa, i així ho vam fer. Amb això van passar els dies, un dels sacerdots se'n va anar a Grècia a renovar-se la visa (encara hi és), i llavors, en el dia de la data límit per la senyora, aquesta va aparèixer altre cop al monestir amb un camió de mudances. En el moment en que va aparèixer només hi havia el meu company de pis (jo ja era a la universitat), de fet ell se la va trobar just a fora quan ja marxava també cap a la universitat. Se la va trobar a la parada de bus, fent temps per esperar a la policia i al camió de mudances, allà, refermant l'opinió que ja tenim d'ella, li va fer un paper molt altiu de fet gairebé no el va ni voler saludar. Més tard es veu que la senyora va començar a carregar totes les coses al camió de mudances però no va trobar la taula al lloc on ens havia dit que volia que la deixéssim, és per això que em va intentar trucar, malauradament jo estava reunit i no vaig poder atendre la trucada. Ella, en veure que no la responia va redactar un SMS on hi deia que com que no trobava la taula suposava que li compràvem ... en veure aquest missatge (i amb l'esperança que potser ens tornaria alguna cosa del que ens havia robat si li tornàvem la taula) vaig sortir de la reunió i la vaig trucar. Em va agafar el telèfon de seguida i ja vaig veure que estava molt alterada, em va començar a fer crits i dir-me que al lloc on havíem deixat la taula ella no hi podia entrar (recordeu que us he dit que la vam deixar a l'espai comú, un lloc obert on pot entrar tothom), és per això que em va començar a dir que si no anava a posar-li la taula al camió suposava que li havíem comprat, i va afegir que ens estàvem portant molt malament amb ella. Jo en aquell moment no em vaig poder aguantar més, estava en una reunió, tenia molta feina, ens havia estafat i a sobre encara em volia fer sentir malament! És per això que en contra de tot el que una persona que em coneixi bé esperaria, em vaig enfurismar i li vaig respondre molt enfadat que era ella la que ens havia tractat malament, que jo no podia anar al monestir perquè estava treballant, que en cap moment havíem dit que li compràvem la taula i que si la volia que l'agafés, que era ella la que ens estava tractant malament, com a resposta ella va em va dir altre cop que l'estàvem tractant molt malament i em va penjar. En aquest moment vaig avisar al meu company de pis del que havia passat i després de parlar una estona vam decidir que ens hauríem de resignar, si en tornar al monestir trobàvem la taula, la tornaríem a entrar a la casa i d'aquí a un temps quan marxéssim del monestir la vendríem per recuperar els diners. Van passar les hores i finalment a la tarda la senyora em va enviar un altre missatge on em deia que al final ho havien pogut treure tot (veieu com no era tan difícil...), així que aquí es va acabar el problema... Esperem sincerament no haver de tractar més amb aquesta senyora, a no ser que sigui per recuperar els diners que ens ha fotut!
Molt bé, després de tancar aquest tema ara sí que ja puc començar a explicar-vos algunes coses de les que he estat fent en les estones lliures aquí a Jerusalem.
I per començar us vull explicar quatre coses sobre unes trobades que hem estat fent amb els altres post-docs de la Universitat. Abans d'entrar en matèria però us he de dir que la Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI) compta amb una associació de post-docs de ciències, una cosa molt difícil de trobar en les universitats. Aquesta és una associació que es va crear fa uns 2 anys i que es dedica a organitzar trobades i activitats pels post-docs de tots els campus de la Universitat. Per començar doncs us diré que la primera trobada la vam fer ja fa un parell de setmanes, un dijous a la tarda, just abans del cap de setmana. La trobada va estar molt bé, se'ns va oferir un pica-pica (en realitat era un bon sopar ja que ens van servir pizza, arròs, torradetes amb humus i tonyina, fruita i verdures diverses, pastes i cafè) i després ens van fer una xerrada molt interessant sobre com els jeroglífics egipcis van anar evolucionant pe reconvertir-se en l'abecedari hebreu, grec i romà. Va ésser una xerrada molt interessant tot i que es va allargar molt i no m'hi vaig poder quedar fins al final. I perquè vaig haver de marxar una mica abans? doncs perquè just després havia quedat per anar a un concert de música folk americana al famós "Abraham Hostel", un hostal famós per tots els "motxilleros" que visiten Israel i que organitza moltes activitats. Per no entrar massa en detalls simplement dir-vos que tan la trobada de posdocs com el concert van estar prou bé, tot i això hi ha un parell de curiositats que sí que us vull comentar. Primer, pel que fa a la trobada de post-docs he de dir que vaig conèixer molta gent (la majoria indis o xinesos, que en realitat són la comunitat de post-docs més nombrosa aquí, i per molt!), i el que va ésser curiós és que molts d'ells en saber que era català em van demanar sobre la situació de Catalunya, sobre el perquè de voler la independència etc etc. I segon, resulta que tots vam poder veure com alguns post-docs (sobretot espanyols ...) venen a les trobades, mengen com desesperats i després se'n van sense assistir a l'event que s'ha organitzat ... de veritat que crec que donen una imatge pèssima, de molt poc respecte pels organitzadors ... què hi farem! Pel que fa al concert, he de comentar que hi vaig trobar a faltar algun animador (com la Núria feia amb els set de folk) i és que tot i que la música feia venir moltes ganes de ballar mentre que el concert estava pensat per ésser escoltat assegut en una cadira. Crec que degut a això hi havia molta gent que no estava interessada en el concert en sí de manera que es quedaven entorn al bar fent moltíssim soroll, hi havia moments que fins i tot era difícil escoltar les cançons ...
Pel que fa a la segona trobada de post-docs i que es va fer el dimecres passat a la tarda, explicar-vos que va començar un cop més un pica-pica-sopar (pizza, cuscus, quichs de formatge i bolets, amanida de formatge, verdures, arrós embolicat amb fulles de parra, taronjada natural i llimonada ...) i que després es va convertir en una festa de coneixença. En aquesta festa una artista/actriu famosa israeliana ens va animar amb un conjunt d'activitats destinades a perdre la vergonya i fer amistat amb d'altres post-docs, va ésser molt divertit, ens vam sentir altre cop nens d'esplai/cau. D'aquesta trobada però n'he de destacar una cosa important, i és que vaig poder veure altre cop que el tema polític aquí a Israel domina la vida diària. El punt és que en un moment concret de la festa va sortir el tema de com funciona l'organització de les nacions unides. Degut a això l'actriu israeliana va canviar completament d'actitud i es va posar seriosa (i mira que fins al moment estava ben animada), ens va dir que no creia en les nacions unides, que no eren en absolut l'esperança de la humanitat, que sempre anaven en contra d'Israel i que ja es podrien dissoldre ara mateix ... ens va intentar convèncer d'això i la veritat ho va fer d'una manera que per mi va ésser molt desagradable. Poc després que passés això vaig marxar.
I ja està, ara a esperar la propera torbada de "Post-doc get together"! Es veu que contractaran una persona per ensenyar-nos hebreu!
Continuo aquesta entrada al blog canviant radicalment de tema, deixo la universitat per explicar-vos algunes noves escapades de Jerusalem.
Per començar, Betlehem, primer sol, després amb el meu company de pis. I és que sí, hi he anat dos caps de setmana consecutius (després del primer cop que hi vaig anar a visitar la basílica de la nativitat com ja us vaig explicar). D'aquestes dues últimes visites, la primera la vaig fer amb la intenció que Betlehem fos el punt de partida d'una de les caminades que surten al llibre que em vau regalar "Walking palestine". La realitat però va ésser que no vaig poder trobar el bus que m'havia de dur al lloc exacte on començar la ruta i és que als àrabs els interessa molt més fer negoci i portar-te ells als llocs amb taxi que no donar-te la informació correcta... així doncs vaig acabar dedicant la visita a comprar al mercat, robar algunes figues d'una figuera i a fer un grandíiiissim passeig que em va portar a veure una bona part de la zona antiga i residencial de Betlehem i també la zona on s'ha erigit una església grega ortodoxa en record als pastors a qui l'àngel va anunciar el naixement de Jesucrist. He de dir-vos que aquesta església que es diu la del camp dels pastors és espectacular, hi ha unes pintures murals precioses que expliquen les diferents històries de la vida de Jesús, els seus miracles, el bateig, la vida i la crucificció ... és molt recomanable anar a veure-la! Després de visitar aquesta església, on vaig estar una bona estona, vaig tornar cap a Betlehem, al mur de la vergonya i llavors vaig decidir creuar per una frontera coneguda com a frontera 300, que només es pot creuar a peu (us la vaig mostrar en l'entrada que vaig dedicar a Betlehem i Ramala). Abans d'entrar però em vaig trobar uns palestins que em van intentar fer creure que la frontera estava tancada i així em podrien dur en taxi ... ai aquest àrabs, sempre mirant pel negoci! No me'ls vaig creure i ben fet que vaig fer, la frontera estava ben oberta i a més, tot i que m'esperava que seria molt dur el creuar-la, al final va resultar molt fàcil i em van tractar infinitament millor de com ho van fer a la frontera amb Ramala. Finalment, després de passar tots els controls, un altra sorpresa, el bus des d'aquesta frontera fins a Jerusalem és molt més barat i ràpid que el que passa per l'autopista, està a meitat de preu i tarda la meitat del temps! I aquí s'acaba la primera visita a Betlehem.
Com us he dit, el cap de setmana següent el meu company de pis em va demanar que l'acompanyés a veure la basílica de la natalitat i a comprar al mercat (el mercat de Betlehem és molt barat i val la pena passejar-hi, és molt autèntic), així doncs altre cop cap a Betlehem. En aquesta ocasió vam sortir ben d'hora del monestir, vam anar a la porta de Damasc a buscar el bus 21 és a dir, la ruta que passa per l'autopista i és que tot i que aquesta opció era més cara que la de la frontera 300, li volia ensenyar els dos recorreguts al company de pis. Ja a Betlehem, just en baixar del bus, i com ja és habitual, ens van assetjar els àrabs palestins per tal que els contractéssim un taxi, ens els vam treure de sobre com vam poder i vam encaminar-nos cap a la basílica (la veritat és que ara ja em coneixo molt bé el camí i totes les draceres). En arribar a la basílica vam haver de fer una mica de cua però com que era molt aviat al matí encara no hi havia massa turistes (de fet n'hi ha molt pocs durant tot el dia i la gent que viu del turisme en les ciutats palestines està realment preocupada ja que tot i que la situació no és ni molt menys tan dolenta com pinten els mitjans internacionals, la gent no ho sap i ha deixat de venir a visitar el país deixant sense feina a moooolta gent! Quin mal que fa la desinformació!). Vam fer la visita, vam sortir, vam anar a visitar la cova de la llet (ja us en vaig parlar l'altre dia també), i després vam passar per uns tallers de fustes que es dediquen a fer talles amb fustes d'olivera, unes talles precioses (em recorden moltíssim a les que fa en Jesús de la coma! Una passada de figures de pessebre, sants, creus, ...), i vam aprofitar per pujar a un mirador sobre d'un d'aquests tallers on es veu tot Betlehem, entre d'altres coses es veu el cementiri dels nens que Herodes va fer matar la nit dels sants innocents. Després de descansar en el mirador ens en vam anar cap a la mesquita d'Omar, a l'altre costat de la plaça de la basílica de la nativitat i allà em vaig tornar a trobar el noi palestí que la primera vegada que vaig visitar Betlehem em va intentar fer contractar el seu taxi, es recordava de mi i també que li havia dit que quan tornés a Betlehem sí que li contractaria un servei de taxi ... la veritat és que tampoc podíem aquell dia i això li vaig dir quan vam acabar la visita a la mesquita, evidentment es va enfadar una mica però vaja, és que són tan pesats... Sobre la mesquita només us vull dir que no és res de l'altre món, és un edifici de tres pisos, al del mig resen les dones, al de dalt els homes i al de baix es guarden les sabates.
Sortint de la mesquita ens vam dirigir ràpidament cap al mercat on vam passejar, regatejar, vam fer un cafè àrab boníssim en una cafeteria molt autèntica (era en realitat el garatge d'una casa reconvertit en "bar", en realitat potser m'he passat en dir reconvertit, diguem que amb quatre tamborets i una nevera ... jeje), i vam passar per un supermercat on vam comprar cafè àrab que ens van moldre just davant nostre. Després d'això ja ens vam encaminar cap al mur i la frontera 300. Era d'hora, per això vam decidir donar una volta per la zona residencial i després entrar en un dels nombrosos restaurants prop de la frontera. En aquest restaurant vam dinar un entrepà de falafel i un shawarma, boníssims, i vam beure un suc natural de taronja. I amb el dinar es va acabar la visita, vam creuar la frontera (aquest cop va ésser un xic més llarg i complicat que la primera vegada però ni molt menys tan com a Ramala), i cap a casa.
Molt bé, ja per anar acabant dir-vos que el cap de setmana passat va ésser ben interessant. Per començar, el divendres al matí vaig anar a conèixer una gent d'aquí a Jerusalem que es volien vendre dues fures femelles. Vaig veure l'anunci a internet i la veritat és que m'hi vaig interessar de seguida, sobretot pel preu, tot i que no les tenia totes pel tema que cada tres mesos tinc pensat viatjar cap a Catalunya i no sabia què en faria. Després de contactar amb els venedors vam quedar per tal que me les presentarien. Una fura? I què se'n pot fer d'un animal així pensareu alguns. Doncs us he de dir als que no ho sapigueu que ja en tenim una a casa dels pares, a Catalunya,. Les fures domèstiques són uns animals que es fan estimar moltíssim, són tan intel·ligents com els gossos més intel·ligents i per altra banda tan juganers i independents com els gats. Tornant al tema de les fures de Jerusalem, com us he dit vam quedar per tal que les conegués així que el divendres ben d'hora vaig anar cap a la casa d'aquesta gent. Tot i això la visita no va anar de cap manera com m'havia esperat. Vaig arribar, ens vam presentar, em van presentar les dues fures femella, es diuen "Sansa i Arya", unes de les protagonistes de la història de "Cançó de gel i foc", i llavors, com a presentació per part de les fures, una bona queixalada! A partir d'aquí, tot i que els propietaris eren molt bona gent l'experiència no va anar massa bé, resulta que van resultar ésser molt agressives (i mira que són molt més petites que la que tenim a casa, que és un mascle, i que és el doble o triple de gros!), i també pel fet d'esser femelles feien molta pudor. Per acabar-ho d'adobar em van explicar que fan les seves necessitats pertot arreu ... en fi, que al final res de res, ja tinc decidit que no hi haurà fures al monestir.
Continuant amb el cap de setmana, el dissabte al matí com ja us he explicat vam anar a Betlehem amb el meu company de pis, mentre que a la tarda una noia italiana que viu també al monestir ens va convidar a anar a recollir olives al parc del costat del monestir (sí, és un parc d'oliveres i en aquesta època la gent de Jerusalem va allà a collir olives, es veu que les oliveres són públiques). El que em va proposar aquest noia era d'anar a ajudar-la a recollir olives i que després em deixarien anar al molí on es fa l'oli a veure to tel procés. Malauradament al final no tot va sortir així com m'havien promès ... ara us ho explico. Com us he dit vaig arribar de Betlehem a mitja tarda, vaig deixar les coses a casa i vaig anar cap a buscar olives. Quan vaig arribar al lloc on hi ha els arbres em vaig trobar només a la noia italiana, estava tota sola collint olives tot i que en principi havíem d'esser uns quants ajudant-la, tot i això, cap problema, això de collir olives va resultar esser molt entretingut, vam passar una tarda molt agradable, vam estirar una lona al terra i vam anar collint les olives una a una o bé sacsejant l'arbre per tal que caiguéssin i després collir-les. Vam tenir temps de parlar una mica de tot, de les nostres vides, de política, de cultura, ..., una tarda molt agradable. 
Finalment en fer-se fosc vam recollir i vam anar cap a casa. Al monastir, camí d'estendre les olives ens vam trobar a un dels sacerdots amb qui vam decidir d'anar a casa la noia italiana a xerrar una estona. Ja a la casa aquesta ens va oferir un bon berenar, un te, pastís, ..., i mentre erem allà va arribar un noi rus,que també viu al monastir, i va portar fruites, llavors el sacerdot va anar a buscar formatge grec, la noia italiana va portar uns cacahuets, i així vam acabar sopant. Mentre menjàvem vam parlar una mica de tot , sobretot però del tema de la administradora, amb el que vam riure una estona (que ja toca començar a riure's del tema!), però també de molts altes temes. Ja cap al tard va arribar un noi que també viu aquí al monastir i que és dels USA, feia molt mala cara pel que el sacerdot va anar a buscar un termòmetre i vam comprovar que estava a 39 de febre. Li vam fer un te calent, li vam donar medicaments i cap a dormir! Finalment ja molt tard va arribar el xicot de la noia italiana, portava un munt de tuppers de menjar ja que treballa en un restaurant i li feia pena llençar tot el que havia sobrat. Ens vam repartir els tuppers de verduretes amb salsa, pollastre amb cigrons i pèsols, fruita ... i ens vam tornar a posar a xerrar. Ja era tard i jo ja em temia que no anriríem al molí a veure com es fa l'oli, a més havia quedat amb el meu company de pis per anar a veure el Barça-Madrid al centre! Vaig decidir que preferia anar a veure a fer oli (i qui sap si per la feina d'ajudar-los a collir olives me'n donarien una mica), i per tant vaig enviar un missatge al meu company de pis que hi arribaria tard i em vaig quedar a esperar. Ja eren les 7:30 del vespre (el Madrid-Barça ja havia començat) quan es van decidir a anar al molí, així doncs vam començar a posar les olives en sacs (n'hi havia més de 150kg), les vam portar al cotxe i quan vam haver acabat, una sorpresa desagradable, el xicot de la noia italiana va i em di que no hi ha lloc al cotxe i que no hi puc anar ... tota la tarda treballant, després esperant i al final aquest noi, a més d'una manera molt poc agradable, va i em diu que no hi puc anar ... ja veieu, no es pot esser bo en aquest món! Per consolar-me he de dir que la bona tarda que vaig passar no me la traurà ningú. Per acabar el dia i per treure'm la desil·lusió me'n vaig anar a donar un volta (el Barça-Madrid ja estaria acabant ...) i després vaig tornar a casa. A casa em vaig trobar al company de pis amb qui em vaig disculpar (tot i que ja li havia enviat un missatge que al final no hi aniria, i de fet ell hi anava amb una amiga seva de la uni), i em va dir quin havia estat el resultat, la veritat és que m'ho explicava tot moix ja que ell és del madrid. Amb això ja era hora d'anar a dormir, s'havia acabat un altre cap de setmana intens però molt profitós.
Perfecte doncs, acabo dient-vos que aquest cap de setmana ha estat molt més relaxat, el divendres l'hem dedicat a netejar, fer feina, anar a fer una volteta, obrir una nova conta en un banc on no em cobrin tantes comissions com en el que tinc la conta ara (el discount banc, un banc on tot, absolutament tot, també a la web, està en hebreu ...), a més de cuinar uns super gnocchi amb salsa quatre formatges i salmó! boníssim!!! El dissabte l'he dedicat a anar a la ciutat antiga a demanar preus d'alguns productes que necessitem a la casa, a escriure aquesta entrada i probablement ara al vespre anirem a fer unes cervesetes al centre.
Ara toca planejar el proper cap de setmana, la idea era anar a veure el Mar mort, tot i això sembla que el temps ha de fer un tomb i a partir d'aquesta setmana comença el fred i les pluges, té pinta que haurem de deixar la visita per després de l'hivern/época de pluges! Ah i enllaçant amb l'arribada del fred em deixava de comentar-vos que aquesta setmana hem aconseguit a molt bon preu un parell d'estufes elèctriques, una bikinera i un forn elèctric! Ja tenim un pis ben equipat i a punt per l'hivern!!
Ara sí, amb això acabo, a veure què fem la propera setmana, ja us explicaré!
I recordeu, continueu mirant les estrelles i feu-ho ben abrigats que ja sé que també a casa ja ha arribat el fred! Ja era hora no?! Fins la propera entrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada