Hola!! Doncs sí, Suècia no té estiu, per molt que els suecs diguin que sí, per molt que insisteixin en que això és el “sommar”, això no és estiu, és primavera!!! I m’encanta! Suècia, no té estiu.
I és que us escric de nou des de Suècia, un cop ja s’han acabat les meves activitats típiques del juny, és a dir, la Ratafia i la flama del Canigó, i, les fantàstiques estades al Pirineu de Lleida, al centre MónNatura Pirineus, dins del programa de Joves i Ciència (en una propera entrada us parlarè de tot això).
Després del fantàstic “retreat” del que ja us vaig parlar, i de tres setmanes per Catalunya, ja tenia ganes de tornar a Suècia. Tenia ganes de tornar a veure la gent, de reviure l’ambient del departament d’astronomia… tot i això, no em vaig trobar res de tot això, tot era molt diferent de com ho vaig deixar! M’explico. Quan vaig marxar, els estudiants de màster tot just havien presentat les seves tesis, i els investigadors encara rondaven per aquí preparant les vacances, en la meva tornada però, ja no hi havia estudiants, i la majoria d’investigadors estaven de vacances. Érem quatre gats contats. El departament estava buit, ja no hi havia entrega de fruita gratis per els “fika”, i a l’hora de dinar érem ben poca gent. Tot i el xoc inicial però, realment aquell era un ambient interessant també, pau i tranquil·litat per treballar en d’altres projectes, i a fora la natura era exuberant gràcies als petits i ràpids ruixats que cauen cada dia. La veritat és que hi havia pau però no hi havia pas temps per l’avorriment, de fet, un dia després que jo tornés va arribar l’Arturo, el meu estudiant de Mèxic, a fer-me una visita d’una setmana. La visita però no va començar bé per ell, de fet es va convertir en una visita de només tres dies desprès que visqués una situació duríssima als aeroports europeus … va perdre un vol, n’hi van cancel·lar un altre, i la resta anaven tots amb retard … va estar més de 40 hores en aeroports abans de poder arribar a Lund! Tampoc l’estada en sí va esser massa productiva, vaig intentar fer que arreglès una mica la memória de la tesis (que ha de presentar molt aviat), i que avancéssim en un projecte que fa temps que intentem tirar endavant, però no hi va haver un progrès clar. Tot i això, en la part personal sí que vam poder parlar molt, sobre el passat i sobre el futur, necessitàvem fer-ho, és quelcom que tot director de tesi hauria de fer un dia o altre!
La segona setmana també va esser ben entretinguda, l’Arturo ja havia marxat però a Lund se celebrava el congrés de GaiaNIR. GaiaNIR és la idea d’un nou satèl·lit que es preveu llançar al 2050. Per aquest congrés vam tenir molts visitants, i jo, juntament amb dos post-docs, ens vam encarregar d’organitzar totes les pauses del cafè (portar i tallar pastissos, sucs i cafè, etc.). En aquest congrés també van venir visitants del departament de física quàntica i astrofísica de la UB, bons amics i coneguts de fa molts anys, la Mercè Romero (que segur que us n’he parlat en entrades anteriors), i altres dos líders de la missió Gaia. En general m’ho vaig passar bé, i el més important, vam poder posar-nos al dia sobre com va tot per Barcelona i en l’astronomia espanyola. Un cop acabat el congrés, com sol passar (però aquest cop exagerat) ens vam poder repartir les coses que sobraven de les pauses del cafè … van sobrar una bestiesa de sucs, també fruita fresca, galetes salades, i molt de cava, sí, cava català, de fet ens en vam poder emportar dues ampolles cadascú a casa! I els sucs … els sucs encara omplen la meitat de la nevera del departament … no s’acabaran mai!
Sobre les activitats fora de la feina, primer dir que estic molt content que les meves veïnes, en particular la Pamela, una noia brasilera, em van cuidar molt bé les tomateres i les flors i ara ja tenen totes tomates verdes que van creixent! Aviat crec que se’n podran collir! D’altra banda la Rebecca em va cuidar les meves plantes de la oficina, i jo li he tornat el favor regant les seves aquests dies que ha estat de vacances (a ella i a totes les oficines on he vist plantes). I, parlant dels veïns, un divendres, tornant de la feina, em van convidar a la terrasseta que hi ha sobre el meu apartament (s’hi ha d’entrar des de la casa principal, passant per dins d’una de les habitacions) a fer un toc. Ens ho vam passar bé i ens vam conèixer tots una mica millor, la noia brasilera, una noia i el seu xicot australians, i un noi francès que és el coordinador dels escoltes de la seva regió. De fet, tot xerrant se’ns van fer ràpidament les 12 de la nit, i, segurament perquè havia sopat poc, aquella cervesa negra i aquelles copes de vi blanc em van pujar com mai abans … vaig anar a dormir bastant begut … però com que no tinc mai ressaca, l’endemà a les 7 del matí ja estava a tope per anar a donar una volta amb la bici! Mai me n’havia adonat de com de bo era això de no tenir ressaca …
No us explicaré altra vegada en aquesta entrada que cada cap de setmana sortíem amb l’Óscar a caminar, 40km, però que sapigueu que aquest cap de setmana, tot i l’excés d’alcohol del divendres, també hi vam anar!
Ja per anar acabant només comentar-vos que vaig tornar a organitzar un divendres de jocs de taula al departament, ens vam trobar 7 persones, molta gent tenint en compte que tothom està de vacances! Va esser un bon vespre, vam menjar “focaccia” i pastís de carbassó fets per en Johan (us vaig dir que és un molt bon cuiner), i vam brindar amb cava català (el que havia sobrat del congrés), tot mentre jugàvem a dos jocs de taula (vam fer dos grups), un de col·lectiu, és a dir que es juga tothom junt i contra el joc, que es diu “pandemy”, i un altre de competitiu que va sobre ocells (recol·lectar mejar, pondre ous, …). Continuaré organitzant aquestes activitats, son molt bones per generar un bon ambient de treball, i així m’ho té dit l’Óscar Agertz, l’investigador i amic que em té contractat.
Com he dit, la natura a Suècia, els tots els seus parcs dins i fora de la ciutat, està preciosa, i el clima … aaai el clima! Plujeta cada dia, i molta fresqueta … és una primavera eterna! Fins i tot han començat a sortir cama-secs davant de l’entrada del departament, i, siurenys i mataparents davant de casa meva!! Crec que gaudiré molt d’aquest país!
Però, torna a esser hora de marxar, amb molta pena per no poder veure com aquesta natura exuberant dona els seus fruits les properes setmanes! Aquest cop em toca marxar de congressos, amb una primera parada a Barcelona, al congrés del consorci d’ARRAKIHS i una segona als Estats Units, com cada estiu. En el primer congrés, el d’ARRAKIHS, hi poden passar moltes coses, de fet, espero poder sol·lucionar tots els conflictes que tinc amb la coordinadora científica … ja us ho explicaré en una altra entrada. I en el segon, doncs em torbaré amb vells coneguts, l’Avishai, en Ji-hoon, en Joel, i en Clayton que s’ha casat aquest estiu! També hi vindrà en Corentin (post-doc a suècia amb mi), i ja tenim planejada alguna caminadeta al parc de les sequoies … ja us ho explicaré també! Pel que fa a la feina, en aquest segon congrés també parlarem del projecte que estic liderant dins de la col·laboració AGORA, aquest any amb moltes coses noves per presentar-hi! Serà interessant!
Una abraçada a totes i tots i continueu mirant les estrelles, jo altra vegada ho faré pel món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada