Suècia, sis mesos ja!

Hola a totes i tots altra vegada des de Suècia!

Han passat moltíssimes coses des que us vaig escriure per última vegada sobre els meus dies per Lund, totes bones!

Per començar dir-vos que a la feina tot continua anant bé, amb alts i baixos, com a tot arreu, però en general molt bé. L’única cosa que ara mateix em preocupa és que no em sento del tot ben integrat en el nou equip d’ARRAKIHS, el que inclou científics de tot el món … en principi coordino el grup de simulacions però la coordinadora científica de la missió sembla que preferiria fer-ho ella. Això ho dic perquè tinc la sensació que m’ha estat posant pals a les rodes des del primer dia … vaja potser és una sensació meva, i, en tot cas, sortirem de dubtes a finals de juliol amb la primera reunió general presencial de la missió que serà a Barcelona ara a finals de juliol.

Per altra banda, l’ambient amb els companys de feina és molt bo, em sento com a casa. Ara ja estic ajudant en la direcció d’un treball de màster i dos projectes curts de final de carrera, i, fins i tot, he participat en la selecció dels futurs estudiants de doctorat de l’equip. Com a sorpresa agradable al final hem agafat un noi que va esser estudiant meu a Madrid! És bo, segur que farà una bona feina i que ens ho passarem bé!

I sobre el futur, doncs li han donat a l’Óscar Agertz un projecte per tirar endavant la missió ARRAKIHS, i dins del paquet de diners s’hi inclou el meu sou per uns quants anys, així que no em preocupo gens pel futur ara mateix! Tot va bé! Ah, i a més, m’han apujat el sou!!

I encara sobre la feina, també us vull explicar que hem fet diverses activitats “no acadèmiques” amb la gent del departament. Primer, la Bibi, l’estudiant de doctorat més activa i dinàmica que he conegut, i de qui segur que ja us he parlat abans, va organitzar el que va anomenar “astrolympics”, una gimcana “esportiva” on diferents equips havien de passar proves relacionades amb l’esport i l’astronomia, des d’un ping-pong-escacs, a una cursa amb cullera i ou, passant per una competició de dibuixar el·lipses, o, una d’entendre el que et diu un company mentres portes música en uns auriculars de cancel·lació de soroll … ens ho vam passar molt bé, i vam acabar amb una barbacoa de la que jo em vaig cuidar per tal que tothom pogués cuinar el que havia portat (recordeu que aquí a Suècia cadascú es porta el seu menjar”). 

La segona activitat que vam fer tots els membres de la Divisió d’Astrofísica és un “retreat” de dos dies que vaig organitzar jo. Pels que no ho sapigueu, un “retreat” és una activitat de recolliment dissenyada per estrènyer els llaços d’amistat i establir relacions de confiança entre els membres d’un equip/empresa/col·lectiu. L’activitat va durar dos dies i la vam fer en un castell antic aquí a Skane, el Norrmans Castle. L’activitat consistia en un primer dia amb xerrades sobre la feina de cadascú, però, presentada per altra gent seleccionada de manera aleatòria, és a dir, cadascú presentava la feina d’un altre. Al final d’aquest primer dia també hi havia xerrades “informals” sobre els hobbies de cadascú, mentre bevíem unes cerveses. La veritat és que en aquestes xerrades vam aprendre coses sorprenents de tothom, jo, en particular, vaig explicar-los com fer ratafia. Al segon dia els vaig organitzar una activitat de meditació al matí, i, després, una supergimcana, a l’estil escolta, que acabava amb la construcció d’un mapa de la Vía Làctia amb sorra, pedres i troncs. Tot va anar molt bé, i vam acabar, uns quants, fins i tot banyant-nos al llac que envolta el castell. Els he promès que continuaré organitzant aquestes activitats per unir encara més el departament, és bo per l’ambient de treball el fer aquestes sortides! I la veritat és que m’ho vaig passar molt bé organitzant-ho. Ah, i no puc oblidar-me de dir-vos que l’estada al castell, tan els àpats com les instal·lacions, va esser fantàstica!! Un luxe! (ho podeu veure a les fotos).

En la part més personal, aquestes setmanes, amb l’arribada del bon temps, he fet moltíssimes sortides i activitats a l’aire lliure. 

Per començar, hem sortit a caminar gairebé cada cap de setmana amb l’Óscar (l’estudiant que em visita des de Barcelona). Hem fet diverses etapes de l’Skaneleden, uns 40km cada vegada/dia. Per començar vam anar a fer part del camí dels emigrants (al centre-nord d’Skane), allà vam viure en pell pròpia l’horror d’estar envoltat de milers de mosquits (un problema molt comú en les zones humides aquí a Suècia!), però també vam gaudir d’uns paisatges espectaculars, vam dormir en uns refugis lliures molt ben cuidats, vam fer un foc de camp, i vam veure gran quantitat d’animals i arbres gegants, plantes, i fins i tot ens vam fer amics d’un gat. A part d’aquesta n’hem fet moltes d’altres, no us les explicaré totes però una en particular val la pena mencionar-la, és la ruta que ens va dur fins al parc natural de Kullaberg. Aquesta ruta ens va permetre descobrir el que jo anomeno la “Garrotxa marítima de Suècia” una cópia molt ben aconseguida de la Garrotxa, a nivell del mar. Els mateixos arbres, les mateixes plantes, animals, ambient tranquil … però al costat de la platja! Una platja en un mar molt poc salat, amb pedres i no pas la maleïda sorra fina, i amb meduses que no són urticants! Tot un paradís. En aquesta ruta vam fer bivac (jo vaig fer bivac i vaig deixar-li la tenda a l’Óscar), i vam poder fer unes de les millors fotos de postes de sol que he fet fins ara. Vaig fer també un vídeo de l’estona que tardava el Sol a pondre’s un cop el disc solar havia tocat l’horitzó per primer cop, 5 minuts va tardar! Ara vull fer el mateix a Catalunya, sé del cert que la teoria diu que és molt més ràpid (les postes de Sol duren molt menys a Catalunya) però ho vull comprovar jo mateix.

Finalment les aventures a la natura amb l’Óscar s’han acabat el cap de setmana del 22 de juliol amb una fantàstica volta al llac de Hässelholm (incloent un bon ruixat), i una travessa del parc natural de Söderarsen. Ambdues rutes han estat impressionants, la natura, els camins, … ho hem gaudit molt, i, fins i tot, hem pogut tastar ja les groselles i els nabius salvatges! N’hi havia per tot arreu! Ah, i, per esser 100% sincer també us he d’explicar que ens hi vam perdre diverses vegades, però què seria una ruta per la natura sense una mica d’aventura? Ara, mirant endarrera, també m’adono que absolutament en totes les rutes que hem fet hem acabat corrent per no fer tard i perdre un bus, un tren … però sempre, sempre, hem acabat arribant! Tot un èxit! No sé què faré ara que marxa, mai m’havia trobat un company de ruta amb un ritme semblant al meu! M’ha encantat trobar-me amb algú així! Ah, i, a més, com a regal de comiat, m’ha regalat una màrfega per la meva ruta al Kungsleden! Espero que ens tornarem a trobar ben aviat en alguna ruta per Catalunya!

A més de l’Óscar aquesta primavera també m’ha visitat un altre gran amic, l’Ignasi. Sí, el coneixeu, amb ell hem compartit molts bons moments en el programa de divulgació de Joves i Ciència, a més de moltes aventures a la muntanya.  En aquesta visita el va acompanyar la seva parella, la Carol, que estava fent una estada de doctorat a Estocolm. La visita va esser curta però intensa. Per començar, l’Ignasi va venir a treballar i a fer una xerrada al departament, que va acabar amb un sopar al centre, juntament amb d’altres membres del departament. El lloc escollit, l’”Hervibor”, s’està convertint en una tradició el portar els visitants a sopar allà! Ah, i em van convidar per celebrar el meu aniversari, molt agraït! El dia següent, que era dissabte, ens en vam anar cap a Copenhaguen a participar en la trobada castellera anual i on ens vam trobar amb la Laia Casamiquela, una altra bona amiga de doctorat, Joves i Ciència, i ara ja de la vida en general, i em va presentar el seu xicot, un noi molt maco franco-americà. La Laia és la cap de colla dels castellers de París, i jo, per un dia, em vaig tornar també membre de la seva colla. Ens ho vam passar molt bé i jo vaig aprendre moltes coses sobre els castells. L’única nota negativa és que el nostre últim castell va caure i uns quants membres de la colla es van fer mal, res greu, però va trencar una mica la màgia creada. La jornada va acabar amb una festa en una sala cultural de Copenhaguen, feia temps que no ballava tant! I em vaig acabar comprant el mocador dels castellers de Copenhaguen i prometent-los que m’apuntaré a la colla el proper setembre! 

Després d’aquesta jornada vam tornar a Lund a dormir, i l’endemà vam anar cap al sud-est d’Skane a començar tres etapes de l’Skaneleden, des de Ystad fins on arribéssim. Vam caminar molt i vam poder gaudir dels bons paisatges costaners del Sud, a més de visitar una zona arqueològica amb un cercle de pedres semblant a Stonehenge però en forma de vaixell. Vam dormir fent vibac (jo), i amb tenda (ells), en un petit relleix amb vistes al mar … una passada! Us diré aquí que, de fet, vam acampar a un lloc on en principi no es podia … però és que no teníem alternativa! Vam dormir prou bé, i de bon matí vam tornar a agafar la motxilla i a caminar! El problema però és que no vam trobar enlloc on comprar menjar, eren dies festius i estava tot tancat. Al final vam decidir arribar fins a un poble on hi havia parada de bus, agafar el bus fins al poble següent on sí que hi havia supermercat i allà reprendre la ruta. Així ho vam fer, i després de menjar alguna cosa vam tornar a agafar l’Skaneleden ara en la direcció oposada per acabar de fer la ruta planejada però en sentit invers. Vam passar per una zona preciosa de platja que semblava el Carib (un altre paisatge inesperat aquí dalt a Suècia) i al final vam arribar on hi havia el refugi on fer vibac la segona nit. Allà, vam trobar un càmping on vam poder comprar-nos uns gelats i alguna cosa per beure, i també ens vam poder connectar a internet. I aquí vam tenir una nova sorpresa desagradable, ens vam adonar que l’endemà no hi havia busos i que si ens quedàvem a dormir allà, no podríem tornar a temps i ells perdrien el tren cap a Estocolm. Així doncs, vam prendre la decisió de tornar cap a Lund aquell mateix dia. Vam arribar a temps al bus i al tren, i ja a Lund vam sopar i cap a dormir. L’endemà ells van decidir visitar Malmö, i jo me’n vaig anar a fer una barbacoa amb uns amics que m’havien convidat, això després d’acomiadar-nos. Com veieu va esser una visita curta però intensa!

D’activitats a la natura n’he fet moltes d’altes però també vull destacar la que vam fer juntament amb la Madeleine, la Rebecca, en Johan i l’Óscar. Aquesta va esser una activitat d’un dia, a Dalbi, on viuen la Rebecca i en Johan. Allà, a casa seva, vam fer-hi suc de saüc. Ho teníem planejat des de feia temps però vam haver d’esperar a mitjans de juny perquè comencés a florir. El dia el vam començar arribant a Dalbi on ja ens esperaven, vam anar a visitar el seu hort (molt ben cuidat), i després vam anar a casa seva, on vam tertuliar una estoneta i vam menjar-nos un fantàstic pastís de poma que havia fet en Johan, que és un cuiner fantàstic. Després, ens van deixar bicis per tots (en tenen sis!) i vam anar a recol·lectar el saüc per la zona. Finalment vam tornar i vam preparar la barreja, que es quedaria allà reposant uns dies (ens van portar ampolles amb aquest fantàstic beuratge dues setmanes desprès, a la feina). Per acabar la jornada, en Johan va preparar unes pizzes casolanes boníssimes, i en acabar, contents i tips, vam tornar cap a casa.

I ara, vull acabar aquesta entrada explicant una de les coses més boniques que m’han passat aquí a Lund. Potser alguns de vosaltres sabreu que el 22 de maig és el meu aniversari, alguns fins i tot recordareu el meu desengany amb els amics del poble quan el dia que complia 30 anys, a Jerusalem, ningú em va felicitar. Doncs aquí la situació ha estat radicalment la oposada. Per començar el dia, arribant al departament, vaig sorprendre’m en veure que algú havia escrit a la meva porta “Per molts anys” en anglès clar. Després, durant tot el dia molta gent del departament es va acostar a felicitar-me. Finalment, en acabar el dia i tornar a casa, les meves veïnes em van cridar i em van donar unes xocolatines com a regal d’aniversari. Vaig esser molt feliç. Però no s’acaba aquí la història, el diumenge després de l’aniversari vam organitzar una festa-barbacoa a casa d’un dels estudiants de màster, en Lucien, un estudiant alemany molts simpàtic. Va venir molta gent, vam passar-ho molt bé jugant a jocs tradicionals suecs i xerrant una mica de tot mentre gaudíem del bon temps de la primavera sueca. Però el que em va sorprendre i alhora emocionar més, va esser que se’m va anar acostant gent per fer-me regals. Em van fer un regal conjunt, una guia dels camins de l’Skaneleden que he fet servir molt, juntament amb un escrit molt emotiu sobre com de contents estan que hagi vingut a viure i treballar aquí. Però, no només em van fer el regal conjunt, a més, gent individual se’m va acostar a regalar-me altres coses, una ampolla de vi, una flor, uns bombons … i, la Rebecca i en Johan, un llibre sobre les tradicions sueques … em vaig emocionar molt, mai havia tingut una festa d’aniversari tan emocionant i amb tant de sentiment per part de tots. Que bé haver pogut trobar aquesta gent! Em van explicar, a més, que això dels regals individuals és quelcom habitual i que sol fer-ho la gent que et té un apreci especial, això encara em va fer més feliç, saber que he pogut tenir aquest efecte en la gent que m’envolta aquí, sens dubte ells també l’han tingut en mi!

Res i amb això, amb aquesta felicitat us deixo, continueu mirant les estrelles i intenteu suportar la calor d’aquest estiu infernal si esteu a Catalunya.